diumenge, 29 de març de 2009

Punt de sortida: Porta

El camí el començaré ja a la Catalunya del Nord. Sembla escollit a l'atzar però res més lluny d'això. Es el punt mínim per arribar a Montsegur en quatre dies i res millor que començar un viatge d'aquest tipos en un lloc amb aquest nom. Espero obrir la porta a una nova vida





Porta (['poɾtə] és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. 42° 31′ 38″ Nord // 1° 49′ 36″ Est


dissabte, 28 de març de 2009

El camí dels bons homes


Aquest bloc com a tal farà una aturada en tots els temes que tractava i es centrarà en un projecte personal. Que no es altre que fer gran part del camí dels bons homes en solitari.
He triat aquest camí bàsicament per l'interès dels llocs que passa, en especial el punt final, i ja posats a veure si "m'empapo" d'alguna cosa del nom. I en solitari perquè necessito parlar seriosament amb l'única persona que m'acompanya i que em suporta desde fa quaranta anys. Aprofitaré el bloc per explicar i el camí, abans de marxar, i les vivències durant el viatge.
Com un ja te una edat i a més no disposo de gaires dies només faré les quatre darreres etapes que van de Porta a Montsegur

El camí dels Bons homes és un itinerari de 189 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà, Països Catalans) i el Castell de Montsegur (Arieja-Occitània)- que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Els Bons Homes , era el terme amb que els càtars es referien a ells mateixos.

El Camí dels Bons Homes, convertit en Sender de Gran Recorregut GR-107, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars, entre els segles XII i XIV, quan fugien de la persecució de la croada i la inquisició.

El Camí dels Bons Homes ressegueix les petjades del catarisme a través de viles medievals, d'esglésies romàniques i de castells. Aquesta és una ruta que, a banda del seu vessant històric, circula per la zona protegida del Parc natural Cadí-Moixeró i permet de contemplar encisadors paisatges i visitar pobles i nuclis de muntanya, indrets que conserven llegendes i tradicions centenàries.

És imprescindible que, abans d'iniciar la ruta, us documenteu sobre les característiques del recorregut i us doteu del material necessari.

dimecres, 25 de març de 2009

Estudiants vs Mossos en pràctiques


Quan més dies passen apareixen més noticies preocupants sobre la descomunal carrega dels mossos contra els manifestants de la setmana pasada. Primer va ser veure les imatges de la massacre, després va ser assabentar-se que un dels ferits era un nen de 10 anys. Aquesta setmana em sentit un portaveu dels mossos explicant una historieta d'un martell perdut, i avui ha sigut saber que part dels valents vestits de negre eren mossos en practiques. Em pregunto que serà demà.

Agents dels Mossos d'Esquadra que segueixen el curs d'especialització per accedir a la Brimo, la unitat antiavalots del cos policial, van fer tasques de suport en el dispositiu que va cobrir la manifestació contra la política educativa del govern, en què els anti-Bolonya van tirar globus de pintura contra el Palau de la Generalitat. Uns mossos que, sobre el paper, no haurien de prestar servei en la seva nova destinació.
La decisió es va prendre per diferents raons. Una és l'ajustada plantilla de la Brimo, que, igual que la resta del cos, pateix de dèficit d'efectius per un calendari de desplegament acordat en l'àmbit polític. A això s'hi va afegir una intensa jornada postdesallotjament de la UB, que va obligar a recórrer l'endemà als futurs dragons (nom amb què es coneix en argot policial als antiavalots).
Segons diverses fonts, dimecres va haver-hi mossos que van començar la jornada a les 4 de la matinada -per participar en el desallotjament- i a les 22 hores encara treballaven en el dispositiu que va impedir l'accés a la plaça Sant Jaume. A més dels antiavalots en pràctiques, els Mossos es van veure obligats a recórrer dijous a una altra unitat especialitzada en seguretat ciutadana, l'ARRO.

dimarts, 24 de març de 2009

Els estudiants pressionen el Govern amb una manifestació a les Rambles


El portaveu nacional del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Arnau Mallol, ha explicat que aquest dijous ha estat declarat 'jornada de lluita' contra Bolonya. El SEPC i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE) han convocat a Barcelona l'acte central. Aquesta serà una manifestació, convocada a les vuit del vespre, que 'baixarà per les Rambles' i arribarà fins a la plaça Sant Jaume. El destí de la marxa vol deixar clar que 'la Generalitat és la màxima responsable' de la situació actual perquè el conseller Huguet 'no ens fa cas' i el conseller Saura encapçala la repressió. Mallol ha recordat que volen l'aturada del Pla de Bolonya i que s'inicii un procés de debat.


diumenge, 22 de març de 2009

Els mossos a Barcelona

video

Portem tota la setmana parlant de l'agressió comesa per uns mossos als manifestants catalans contraris al pla Bolonya.Portem tota la setmana amb critiques i alabances a aquest cos creat pel botifler Veciana.
Però jo cada cop que veig les imatges em vé al cap una paraula: terroristes. Segons la viquipedia el mot terrorisme (o l'expressió més específica de terrorisme d'estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Cal dir-ho clar d'un cop i es que aquells mossos (no tot el cos) es van comportar com a terroristes perquè es simplement es això el que van voler aconseguir. Perquè en cap moment vaig veure intent de mantenir l'ordre o de protegir-nos d'algú, que es teòricament la seva feina.

dissabte, 21 de març de 2009

"Ojala"



Hi han cops que en aquest bloc hi ha espai per la reivindicació, altres hi ha espai pel simple comentari i molts hi ha espai d'allò que quelcom anomena "personal".
Avui m'he volgut donar el gust de penjar el vídeo d'una cançó que per mi va significar molt, no només per allò que diu sinó per totes les interpretacions que podem donar-li.


Ojalá

Silvio Rodríguez

Ojalá que las hojas no te toque el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabé la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

dijous, 19 de març de 2009

que ha canviat?

video

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i les imatges d'aquest vídeo demostra que algú li agrada apallissar a les paraules.
Per un moment em va recordar temps pasats, quant el MDT organitzava manifestacions a la plaça universitat, i apareixien aquelles especie de iogurteres plena d'afamats torturadors i començaven a repartir premis a tort i a dret. Per moltes voltes que li dono no veig la diferencia entre aquells energumens i els que surten en el video, sinò es pel color de l'uniforme.

diumenge, 15 de març de 2009

Vergonya aliena


Divendres va ser un d'aquells dies tristos, un dia d'aquells que te n'adones que a vegades la feina realitzada pot ser inútil, un dia d'aquells que sents vergonya de la classe política, un dia d'aquells que comproves que una cadira pot més que uns criteris.
Portàvem dos comissions informatives, nombroses reunions, un ple i encara era hora que fóssim capaços tots plegats de tancar el pressupost d'aquest any. Havíem incorporat propostes que venien de l'equip de govern i de l'oposició, havíem retallat partides fins que les tisores s'havien trencat de tanta feina, havíem apartat propostes per falta de recursos..... i tot per aconseguir un pressupost realista tot tenint en compte la situació econòmica que està vivint el país.
Divendres començàvem el ple amb un únic punt: pressupostos 2009, i tot perquè s'havia rebut una impugnació. Jo, innocentment, creia que tindríem com a mínim el mateix resultat ( 6 a favor i 4 abstencions).
La primera sorpresa la donava el representat dels independents per Montblanc. Va amenaçar que votaria en contra amb un discurs ple de demagògia, propostes buides i cap menció alguna partida concreta.
La segona, però aquesta no va sorprendre a ningú, estocada la donava el lider dels convergents montblanquins. Va tornar a parlar de les taxes i va demanar que tornéssim a mirar el pressupost des de zero. Això sí, no va fer cap menció als pressupostos que ell aprovava a l'època de les vaques grasses i es va oblidar de parlar de partides concretes.
La tercera estocada la donava l'ex alcalde socialista tot insultant al regidor d'economia i a les orelles de la gent que l'envoltava.

Una oposició que es capaç d'intentar paralitzar un ajuntament amb l'únic propòsit de buscar protagonisme i/o desbancar a l'alcalde es mereix tastar el seu mateix verí. Ara es el moment de fer una passa endarrere, i no per covardia sinò per agafar esbransida. Caldria donar-lis el govern i posar-nos a mirar com son capaços de quadrar el pressupost. Més que res perquè personalment fa més d'un mes que espero que algú de l'oposició amb digui com millorar el pressupost, amb propostes de veritat no com l'última que era deixar sense subvenció a totes les entitats montblanquines.

dijous, 12 de març de 2009

Borbons no

L'anunci de la creació d'una fundació que durà el nom del Príncep Felip de Borbó no ha agradat als col·lectius antimonàrquics, que han decidit iniciar una campanya a través d'Internet per mostrar el seu rebuig a la iniciativa. Els descontents han iniciat una campanya a la xarxa per demanar a qui que no estiguin d'acord amb la creació d'aquesta fundació que enviï un correu electrònic a les quatre entitats impulsores per fer-ho saber. Sota el lema 'No volem la Fundació Príncep de Girona', suggereixen l'enviament massiu de correus electrònics a les quatre entitats impulsores de l'entitat monàrquica: La Cambra de Comerç, la Fundació Gala-Dalí, Caixa Girona i La Caixa, i fins i tot amenacen ambdues entitats financeres amb la retirada dels estalvis.
I es que tornem a trobar-nos amb la burgesia catalana fent ostentació del seu provincialisme i del seu servilisme. I aquí esperant que ningú tingui la ocurrència de muntar la fundació duc de Montblanc, que amb un sopar i una torre ja varem tenir prou

dilluns, 9 de març de 2009

No future

El 26 de desembre del 2007 dins de la bogeria de trobar música que parlés per si sola vaig penjar un vídeo en aquest bloc que no deia res però que ho deia tot. Ara aquest bloc que parla de lluites polítiques i/o de vivències montblanquines a tornat a trobar, quinze mesos després, un espai per la paraula i la música.



Demà tornarà a sortir el sol en mig de tanta boira, però avui toca el moment més punki de tots. Perquè no hi ha res més semblant als pensaments de sid vicious que dir les coses tal i com sonen.

dissabte, 7 de març de 2009

Anti violencia multa als Indar Gorri


Antiviolencia va proposar la prohibició d'accés a recintes esportius durant dos anys i 9000 € de multa per a cadascun dels 55 membres de Indar Gorri que van acudir a Santander. La comissió assegura que “antes de acceder al estadio insultaron gravemente a los aficionados locales y corearon consignas de apoyo a ETA(m)”, i després del partit “lanzaron diversos objetos contundentes a la vía pública y se provocaron desperfectos en diversos vehículos”. A més, altres dos seguidors seran multats amb la prohibició durant un any d'accés a recintes esportius i multes de 4000 € i 3001 €.
El primer cas és acusat de“alterar el orden público intentando agredir a los aficionados allí presentes y posteriormente cuando se procedía a su identificación, se escudó entre los seguidores y les arengó en contra de la acción policial”. El segon cas és un afeccionat que “vejó e insultó gravemente a los seguidores del equipo local”. En el Sardinero es va situar a l'afició d'Osasuna en una zona concreta (inclosa Indar Gorri), la policia va càrregar brutalment i va haver altercats amb els afeccionats locals. Les propostes de sanció, que juntes superen els 500.000 €, han arribat a la Delegació del Govern en Nafarroa.
Es "té constància" des del club rojillo que la majoria d'afeccionats que són multats per les propostes de Antiviolencia acaben pagant les quantitats econòmiques. A més, en aquest cas de sentència ferma, se'ls retira el carnet de soci d'Osasuna, tal com proposa l'organisme del Ministeri de l'Interior.
Ja van protestar durant aquesta Lliga... Els membres de Indar Gorri, situats en la Graderia Sud, ja van protestar en la trobada de novembre contra l'Atlètic de Madrid. Van romandre tot el partit en silenci i només van animar quan l'àrbitre va xiular el final. "Animar a Osasuna no és delicte", van voler expressar llavors davant les multes, "càrregues policials" i "abusos d'autoritat" que estaven sofrint.
Es molt fort aquest i alhora molt trist aquest intent de criminalització d'una afició que gairabé sempre és modelica. I tot per que algú li molesta veure tantes ikurriunyes en un camp.

10mil a Brusel·les per l'autodeterminació









Portem ja setmanes parlant d'aquesta manifestació que va sorgir com iniciativa en el portal del facebook. I per fi ha arribat el dia i la demostració de força de l'independentisme català. No es fàcil traslladar-se a més de 1200 kilòmetres per manifestar-se, per temps i per diners. Però avui s'ha demostrat.
Uns 5.000 manifestants (més de 10.000 segons l'organització i uns 3.000 segons la policia) han recorregut els carrers de Brussel·les per a demanar un referèndum per l'autodeterminació.
La capital de la Unió Europea (UE) s'ha omplert de senyeres estelades i de pancartes. 'Catalonia, the next state in Europe' o 'We want a catalan state', en són alguns lemes. Els organitzadors han dit que eren gratament sorpresos per l'èxit de la manifestació.
La protesta ha recorregut els bulevards d'Emile Jacqmain i Anspach, creuant la plaça De Brouckére i la Bourse, fins a la Gare du Midi de Brussel·les, poc més de tres quilòmetres de distància. Deu mil a Brussel·les ha reivindicat, en un manifest que s'ha llegit a l'arribada, 'que els partits nacionals catalans, d'una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l'autodeterminació com a prioritat en la seva acció de govern'. 'Volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic, els catalans tenim el dret d'autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret, volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu, volem votar', reclama el manifest.
Això si cal fer menció, com ja s'esperava, que cap eurodiputat català no ha participat en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no ha assistit a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans,. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna i el Bloque Nacionalista Galego (BNG). El candidat dels convergents a les eleccions europees del 7 de juny, Ramon Tremosa, tampoc no ha viatjat a Brussel·les, així que el republicà Oriol Junqueras és l'únic cap de cartell que ha participat en la protesta.
video

dimecres, 4 de març de 2009

19 dies i 500 nits



Feia molts dies que no penjava allò que abans anomenàvem videoclip. I avui he volgut donar-me el gustasso de fer-ho amb una cançó que porto en el cap tota la setmana

diumenge, 1 de març de 2009

Bones vacances Pepe



Avui ens em despertat amb una d'aquelles noticies que ens omplen per uns moments de tristesa. I es que avui s'ha fet public la mort de l'actor Pepe Rubianes.
Ha mort aquest diumenge a Barcelona a l'edat de 61 anys a causa del càncer de pulmó que patia. Rubianes va anunciar l'abril de l'any passat que li havien diagnosticat un càncer de pulmó i que suspenia les funcions i la gira del seu espectacle La sonrisa etíope per un període de sis mesos.
Actor que es va acostumar a un llenguatge clar i a dir les coses pel seu nom, a més de la seva vessant més irònica i sarcàstica que el caracteritzaven, Rubianes va escriure i dirigir Lorca eran todos, que explica les atrocitats que van acabar amb l'assassinat del poeta pel franquisme. L'obra, aplaudida per la crítica, va provocar una gran polèmica quan es va obligar a cancel·lar la representació al Teatre Español de Madrid el setembre del 2006, fet que va ser interpretat com a "censura" per gran part del col·lectiu d'actors, artistes i directors. La polèmica va sorgir, en part, per la llarga polèmica que va viure Rubianes, fins i tot als tribunals, per les paraules pronunciades al gener del 2006 al programa El club de TV3, en què va parlar d'un tipus d'Espanya, "l'Espanya negra que fa molta gatzara". En referència a aquesta Espanya, que segons l'actor era "la negra, franquista i ultrareaccionària".

Pepe Rubianes va escriure el llibre Me voy, en què narrava les seves vivències i viatges personals, que es va convertir en un dels llibres més venuts durant el Sant Jordi del 2007.

Falange de turisme a Araba

Una «jornada de camaradería», en paraules de Saénz de Ynestrillas, va ser la qual va pretendre escenificar ahir Falange Espanyola en Trebiñu. Una mica més de 50 feixistes van acudir per a reivindicar la «españolidad» del cor de Araba. Fortament escortats, van llançar les seves proclames i es van anar per on van venir.
A l'hora prevista (13:00 h.) es va presentar a la població basca un autocar de dues plantes ple a besar d'espanyols. Immediatament, el grup d'unes setanta persones és envoltat pels agents antidisturbis. Entre crits de «Unidad Nacional» i «Patria, justicia, revolución», inicien a peu el seu camí fins al poble, guiats per una pancarta que subjecta, entre uns altres, el Ynestrillas. "Treviño és Castilla. Castilla Salva España'' és el lema de la seva nova visita a Euskal Herria. Enfundats la majoria en la seva habitual indumentària de jaqueta negra, vaquers clars i sabates, adornats amb ulleres fosques, avancen a pas lent mentre un dels veïns comenta pel baix: «Quant cabró!». Entre crits i banderes espanyoles, algunes amb el jou i les fletxes, arriben a la plaça principal, on se situa l'ajuntament, governat pel PP. A l'apropar-se, se n'adonen que a la part alta del campanar de l'església, el vent agita una bandera basca i desenes de ikurrinyes pengen de la seva balconada. «Cura, cabrón, tírate del torreón!», claca un del grup, mentre irrompen amb pas militar en la petita plaça. El cordó policial obliga a la premsa i els escassos veïns presents a retirar-se fins a un cap de carrer. «España, España», criden els concentrats. Però entre la tolla d'estanqueres, una ikurrinya sobresurt, penjada d'una finestra. La seva pretesa pica a Trebiñu no serà completa. «Ikurriña no, española sí», criden contra ella una vegada i una altra. «Tots a l'una, puta Batasuna!», criden gran part dels visitants foranis. «A això han vingut?», es pregunta un jove que observa a l'altre costat dels antidisturbis, mentre ha d'aguantar uns vives al coronel Tejero. Són les 13.15 i entre crits de «Menos manos blancas, más mano dura» i «Vasconia, española i cristiana», Ynestrillas es desprèn de la seva negra jaqueta i pren la paraula des d'un faristol, sota el pòrtic parroquial. «Buenos días, gracias por haber venido a este pedazo de Castilla...».
Quaranta minuts després del bla, bla, bla i d'una impagable lliçó d'anacronisme històric, l'orador finalitza amb un enardit «Arriba España!», ovacionat pels seus adoctrinats cadells. Per si els seus quaranta minuts no haguessin estat suficient per a llisonar als seus «camarades », ara és Manuel Andrino, cap territorial de la Falange a Madrid, qui pren la paraula per a seguir amb el bla, bla, bla i acarnissar-se amb «esa basura de bandera que se llama ikurriña». Acabat l'acte i després d'un intent fallit d'arrencar les ikurrinyes penjades d'algun balcó marxen del poble i d'Euskal Herria. Són les 14.30. L'autobús arrenca. Encara arriben a temps d'anar a veure el Reial Madrid-Espanyol.