tag:blogger.com,1999:blog-22077873881530888032024-02-08T04:34:43.083+01:00Roig i negreNatxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.comBlogger364125tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-22945562030146199892011-12-11T21:30:00.000+01:002011-12-12T08:13:31.877+01:00La noia de la rotonda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbk1KtAS5myNPu3cAkEROw6n-PEW6HFEetJNKgnMDxrhWD2RCG70Ovakj-HekLouck9ODjsD_hzLwdS5wokGiWnKDf1EdrC9Lf_MnevSUy5NtUsLbqBMBCVrFCK61DOpsi1U7DhVEAJWK/s1600/posem+en+joc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbk1KtAS5myNPu3cAkEROw6n-PEW6HFEetJNKgnMDxrhWD2RCG70Ovakj-HekLouck9ODjsD_hzLwdS5wokGiWnKDf1EdrC9Lf_MnevSUy5NtUsLbqBMBCVrFCK61DOpsi1U7DhVEAJWK/s200/posem+en+joc.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Les jornades arribaven al seu final i la gent ja estava del tot relaxada, més pensant en les properes accions que en les paraules que anaven rebotant per la sala. De sobte va sentir un cop de puny en forma de pregunta que el va situar dins de la realitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> El primer que va experimentar va ser fàstic. Li pujava a la gola i s'hi adheria de manera insuportable. Si es deixava envair per aquesta sensació, potser sortiria a l'exterior qualsevol substància, i deixaria d'angoixar-lo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> El segon que va experimentar va ser ràbia. Li dominava tots els sentits i s'hi impregnava de forma subtil. Tenia clar que si es deixava anar, provocaria que de la seva boca sortissin tota una seria d'adjectius qualificatius gens adients al lloc on es trobava.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> En Joan va obrir els ulls i va tancar la boca, fent una repassada a la sala com a vulgar àliga perdiguera. La seva mirada es va topar amb la d'una noia que temps ensà li havia despertat tota una sèrie de sentiments de tendresa i seguretat; i que ara només li despertava els racons més inhòspits dels seus budells. Estava palplantada en el passadís i aferrada a una càmera de fotos, com a vulgar Sant Pere, pensant tenir les claus que li obriran tots els panys; sense adonar-se que només anava retractant els moments de la seva mediocritat.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Aquest no era, però, l'assumpte que més voltava pel cap d'en Joan. Des del dia que havia decidit abandonar el vaixell no deixava d'ensopegar amb fets o realitats que el portaven a confiar, cada cop més, en la gent de la qual s'allunyava. I va ser just en aquell moment que va ensopegar amb quatre o cinc mirades de companyes de l'equip, que com ell havien quedat garratibades per la pregunta de la mal anomenada veïna laboral.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Just en el moment que en Joan ja havia decidit alçar-se, ell i la seva veu, i com a vulgar capità Ahab posar fi aquest reguitzell històric de humiliacions i menystinences, va sonar una resposta clara i contundent, en les formes i en els continguts.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> En Joan va aprofitar l'enrenou dels aplaudiments per mirar de fer-se fonedís i abandonar la sala de la manera més discreta possible. En el seu cap se'n portava tres pensaments que eren com a reptes i alhora com a sangoneres de les seves nits de insomni.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> Això sí, abans d'obrir la porta no va poder evitar fer un somriure, era curiós que una de les organitzadores el que havia fet amb la seva pregunta era posar en joc a tot un grup d'educadors.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En veritat aquesta breu historia, de ficció, havia de titular-se "posem en joc l'educador" però amb un nom tant insípid no haguéssiu passat de la primera estrofa.</span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0Lleida, Espanya41.6141518 0.625782541.4242098 0.3099255 41.804093800000004 0.9416395tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-11893804994579170352011-02-10T21:30:00.002+01:002011-02-11T00:24:21.766+01:00El bitllet de 50 euros.<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-SMidchHJwmE/TVRvwZEnJwI/AAAAAAAALo4/F5NO8k0MkzA/s1600/50euros.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 220px; height: 229px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-SMidchHJwmE/TVRvwZEnJwI/AAAAAAAALo4/F5NO8k0MkzA/s320/50euros.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572201516118779650" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">Aquesta tarda he ensopegat amb el conte que us deixo més endavant. Una ensopegada que m'ha omplert de tranquil·litat, de llum i il·lusió.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">I aquí estic escrivint una altre cop, després de molt de temps, sense saber perquè i buscant una excusa per parlar de les coses que em pasen, o inventar un altre realitat d'avui que em faci sentir-me millor, i a través d'un futur poder viatjar a un present que va girant sense control enterrant una història plena de morts, oblidant sense pena la glòria que hi ha sota els meus peus.</span></span><br /><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;">Joan, amb el rostre abatut de tristor, es troba amb la seva amiga Laura en un bar a prendre un cafè. Deprimit, va descarregar en ella les seves angoixes ... que si la feina, que si els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació! ... Tot semblava anar malament en la seva vida. Laura va introduir la mà en la seva bossa, va treure un bitllet de 50 euros i li va dir: "Vols aquest bitllet?"</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;"> Joan, una mica confós al principi, li va contestar: "És clar que si, Laura ... són 50 euros, qui no els voldria? "Llavors Laura va prendre el bitllet en un dels seus punys i ho va arrugar fins a fer una petita bola. Mostrant la rebregada piloteta a Joan, va tornar a preguntar: "I ara, ho vols també?" "Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 50 euros. És clar que l'agafaré si m'ho dónes. "</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;"> Laura va estendre l'arrugat bitllet, el va tirar a terra i el va refregar amb el peu, alçant després brut i marcat. "Ho segueixes volent?" "Mira, Laura, segueixo sense entendre on vas, però és un bitllet de 50 euros, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor ..."</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;"> "Joan, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida et rebregui o trepitgi, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat ... El que has de preguntar és quant vals en realitat i no quant de colpejat que puguis estar en un moment determinat. "</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;">Joan es va quedar mirant a la Laura sense encertar amb cap paraula, però l'impacte del missatge anava calant profundament en la seva ment.</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;"> Laura va posar l'arrugat bitllet al seu costat de la taula i amb un somriure còmplice va agregar: "Té, guarda'l, perquè te'n recordis d'això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 50 euros per poder-lo usar amb el proper amic que ho necessiti. "Li va donar un petó a la galta i es va allunyar cap a la porta.</span></span><br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:100%;" ><span style="font-family: arial;"> Joan va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i amb una renovada energia va cridar al cambrer per a pagar el compte ...</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-40985770992167001592010-12-29T21:30:00.001+01:002010-12-29T22:11:32.946+01:00Desembre<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-djaZL_Z-0EksfZJ1Za4uLg1C4QlAmV2LoyfZDlPU5ORzRs8HiMIY8CLogqelx3J16k3_C9woRmqshTDFlHbzV4UBbTvpXtc2cAg6tmY4pNsRHWJcvKeFK5Z009gU9GiLP-EfO6vfixv7/s1600/de-sant-josep-370x241.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-djaZL_Z-0EksfZJ1Za4uLg1C4QlAmV2LoyfZDlPU5ORzRs8HiMIY8CLogqelx3J16k3_C9woRmqshTDFlHbzV4UBbTvpXtc2cAg6tmY4pNsRHWJcvKeFK5Z009gU9GiLP-EfO6vfixv7/s320/de-sant-josep-370x241.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5556185238686683250" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> El mes de desembre és un mes força curiós; i no ara, de fet en època romana ja ho era. I es que d'entrada es força curiós que l'ultim de l'any sigui el "desè mes".<br /> De fet també a cops em pregunto que devia estar pensant en Josep fa uns 2010 anys, quant dormia cada nit amb la Maria aguantant-se tots els instints. Deuria de ser el primer de celebrar el dia dels innocents un 25 de desembre.<br />I es que es miri com es miri el mes de desembre es un mes...<br /><br /></span></span></div>Ple de dies festius, sobretot per la canalla,<br />ponts o depenent de l'any aqüeductes,<br />aniversaris que es fan molt difícil de celebrar plegats,<br />àpats dignes d'un veritable hedonista,<br />amics visibles i un d'invisible,<br />sopar d'empresa i empreses que se't mengen<br />nits plenes de cops de garrot contra un tronc,<br />comiats amb la boca plena de gotims<br />nits amb neu,a fora i a dins,<br />regals plens d'il·lusió,<br />l'únic més que tothom desitja que li toqui la grossa,<br />l'únic dedicat als nassos,<br />el mes dels retrobaments,<br />el mes de la sobretaula més llarga de l'any,<br />els dies que venerem a la deessa falsedat...Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-87822794637923569152010-10-17T21:30:00.002+02:002010-10-18T01:52:18.851+02:00si la vida et dona llimones....<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: left;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TLuKzuDjCVI/AAAAAAAALnE/9KOVkd_GKEw/s1600/lemonade.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 317px; height: 269px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TLuKzuDjCVI/AAAAAAAALnE/9KOVkd_GKEw/s400/lemonade.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529165588668287314" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" ><span style="font-family:arial;">... fes-te una llimonada</span></span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Sempre que hi ha problemes, més d'algú surt amb aquesta frase o l'altra no tan famosa de "si et plouen gossos i gats ...... posa una botiga de mascotes"</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">No crec que hi hagi una sola frase que resumeixi millor la resiliència que exhibeix la vida en general davant els factors adversos. Encara més, els ambients adversos són un factor decisiu tant en l'evolució de les espècies com en el desenvolupament de les societats.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I no es tracta de res complicat, si tens problemes, recorda sempre que les oportunitats vénen amb disfressa de problemes. I a partir d'ací ve aquella màxima que repeteix molt en Gaspar Hernàndez de que si no te solució no es un problema, es dir que només cal trobar-la i posar-la en marxa.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Tot el que has de fer és buscar un altre punt de vista al que tens actualment, les llimones són àcides però si aconsegueixes una mica d'aigua i sucre, pots treure profit. I ja posats pots fer-te un mojito.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Fes servir el pensament creatiu, dóna-li volta a la situació, pensa com aprofitar el que t'està passant, i no et limitis a trobar una solució HI HA MILERS DE SOLUCIONS, troba 4 o 5 i veuràs que les coses no són tan dolentes després de tot.</span></span></div></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-83620317862987442662010-10-06T21:30:00.002+02:002010-10-07T01:27:19.564+02:00No tinc ganes de res !!<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWu7g8e6OXDMfDGDyYhP7sT-hLhY4ey3E5FzBHasRGzdPPEqOtjDgaB4SYgabSAXJCVqA5t7nYPuWIWZPBf4VdmF4e_XagKIgHyV112Lh_J6MSpsmGuisaKgxyr-faBwzfNlM_M1-vk8Ao/s1600/abisme.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 220px; height: 165px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWu7g8e6OXDMfDGDyYhP7sT-hLhY4ey3E5FzBHasRGzdPPEqOtjDgaB4SYgabSAXJCVqA5t7nYPuWIWZPBf4VdmF4e_XagKIgHyV112Lh_J6MSpsmGuisaKgxyr-faBwzfNlM_M1-vk8Ao/s400/abisme.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525070898621834018" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">En el fons avui estic intentant fer un article, que podríem dir personal, però que serà molt difícil de plasmar tot allò que pretenc. I per la senzilla raó que avui no tinc ganes de ser graciós i ni tant sols irònic, i que he perdut aquesta facilitat de voltejar el llenguatge per convertir-ho en un trencagel.</span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Estem en un punt que tot mirant cap endavant me n'adono que no tinc ganes de formar part del futur, perquè aquest futur es un altre forma de il·lusió, i es que el passat en el fons va ser el futur d'aquest present que estem vivint. Present en el qual ens van abocar dos inconscients, però que ara els conscients mig estrafem la vida i les maneres.</span><br /><span style="font-family:arial;"> Ja no tinc ganes de lluitar contra la meva desídia i la seva indolència, i he dubtat d'aquesta farsa amb lliçons de comparsa que ens tornen a portar al ben mig del corral. Un corral amb un ramat de xais sotmès al càlcul de les previsions sense informació, de l'ofec sense maneres i sobretot de l'angoixa dels rumors.</span></span><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-family:arial;"> He de reconèixer que en tot aquest temps he apres que el camí s'ha de caminar i en arribat al final cal aturar-se a pensar. I que no hi ha res escrit, ni normes ni destí.</span><br /><span style="font-family:arial;"> Però es que ja no tinc ganes de barrejar-me en l'aldarull de la gent que xerra sense saber i on les veus malbaratant la seva saliva parlen de tot menys del que vull sentir.</span><br /><span style="font-family:arial;">no tinc ganes de ser bou d'aquesta carreta que sobreviu en el pedregal, i m'impacienta només amb sobreviure</span><br /><span style="font-family:arial;">no tinc ganes de lluitar amb la meva consciència, no tinc ganes. Demà poder si.</span><br /></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-29823256213133758472010-09-25T21:30:00.004+02:002010-09-26T01:40:18.701+02:00"La banca ens asfíxia; la patronal ens explota; els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen"<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJ6HAs8HX4I/AAAAAAAALmg/6eG9tzKKnDE/s1600/thumb_474__4.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 400px; height: 284px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJ6HAs8HX4I/AAAAAAAALmg/6eG9tzKKnDE/s400/thumb_474__4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520998639335858050" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Un grup d'activistes "socials", com es defineix el col·lectiu, ha ocupat passades les set d'aquesta tarda la seu del banc Banesto del número 10 de la plaça Catalunya, al centre de la ciutat de Barcelona, han informat els Mossos d'Esquadra.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Segons expliquen els activistes en un comunicat, 12 escaladors han desplegat una pancarta de 150 metres quadrats a la façana de la seu bancària en què es pot llegir "La banca ens asfíxia; la patronal ens explota; els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen". A la pancarta hi ha un inodor en què es pot llegir "a la merda". Els activistes demanen una vaga general valenta per acabar amb "el repartiment injust de la riquesa".</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">L'ocupació es va planificar fa dies i s'ha portat a terme al final d'una manifestació no comunicada a la policia iniciada a les 17.00 hores a la plaça Universitat, i que ha passat pel carrer Pelai fins a acabar davant de la seu del banc.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">L'acció està organitzada pel 'Moviment 25s', "un espai social que visualitza i denuncia l'explotació i precarietat dels sectors socials més vulnerables". El col·lectiu té intenció d'ocupar l'edifici durant com a mínim dos dies.</span></span><br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">La portaveu del 25-S ha dit que la gent se sent "traïda" i per això han convocat aquests actes, per "expressar la seva oposició al sistema capitalista i al moviment sindical tradicional" i "denunciar l'explotació i la precarietat dels sectors socials més vulnerables" ja que "la vaga no servirà per a res".</span></span><br /></div><br /><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553500" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/portada_swflash.cab#version=8,0,0,0" id="videoplayer" width="608" align="middle" height="366"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="movie" value="http://lamalla.cat/movies/player.swf"><param name="flashvars" value="url=http://lamalla.cat/media/000000000002728/000000001363528.flv&embed=1&urlfoto=http://lamalla.cat/media/000000000002728/000000001363528.jpg&rutaxml=ajax/videogaleria.php?action=xml&idembed=000000000002728/000000001363528.flv"><param name="bgcolor" value="#000000"><embed src="http://lamalla.cat/movies/player.swf" flashvars="url=http://lamalla.cat/media/000000000002728/000000001363528.flv&embed=1&urlfoto=http://lamalla.cat/media/000000000002728/000000001363528.jpg&rutaxml=ajax/videogaleria.php?action=xml&idembed=000000000002728/000000001363528.flv" bgcolor="#000000" name="videoplayer" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" width="548" align="middle" height="330"></embed></object>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-58011660494835318882010-09-21T21:30:00.002+02:002010-09-22T00:38:28.125+02:00aniversari<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJkvHl0MltI/AAAAAAAALmI/QXBp-dP0OYo/s1600/calendari.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 250px; height: 280px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJkvHl0MltI/AAAAAAAALmI/QXBp-dP0OYo/s400/calendari.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519494625775883986" border="0" /></a> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">Segons la Viquipèdia el terme </span><a style="font-family: arial;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aniversari"><b>aniversari</b> </a><span style="font-family: arial;">s'utilitza per designar el dia en què hom commemora un fet o esdeveniment digne de record.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;"> I en el fons els humans ens passem la vida buscant excuses per celebrar una aniversari que ens porti, encara que sigui des del record, a un temps passat que mai més tornarà.</span><br /><span style="font-family: arial;"> Hi han països que celebren derrotes i fan d'aquest fet una festa nacional, n'hi ha d'altres que s'entesten a recordar un genocidi tot embolcallant-lo en la festa de la mare pàtria.</span><br /><br /><span style="font-family: arial;"> Hi ha cops que els aniversaris senzillament recorden moments dolços i feliços. Com podria ser un primer petó o el naixement d'un esser excepcional.</span><br /><span style="font-family: arial;"> I any darrera any ens entestem en celebrar-ho encara que el gust del petó s'hagi tornat agre o aquell esser ja no tingui la màgia de les primeres passes. Però la data arriba sempre, torna a picar a la nostra porta tot recordant-nos un fet, una victòria que es va convertir en derrota o simplement l'inexorable pas del temps.</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-8228655590820758992010-09-21T21:09:00.001+02:002010-09-22T17:29:41.634+02:00Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-81258037559780319232010-09-18T21:30:00.003+02:002010-09-22T14:20:40.266+02:00Que arribo tard !!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJnz2x9EUKI/AAAAAAAALmU/fqkIAZEduXs/s1600/temps.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 156px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TJnz2x9EUKI/AAAAAAAALmU/fqkIAZEduXs/s200/temps.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519710940767211682" border="0" /></a><span id="result_box" class="">Un senyor que va en cotxe se n'adona que està perdut, maniobra i pregunta a algú al carrer:<br /><br />- Disculpi!, em podria vostè ajudar? He quedat a les 2:00 amb un amic, porto mitja hora de retard i no sé on em trobo!<br /><br />- És clar que sí -li respon- es troba vostè en un cotxe, a uns 500 m. del centre del poble, entre N 41º 22' 26" E 1º 9' 45"(*) . (*): coordenades aproximades de Montblanc<br /><br />- Vostè és enginyer, oi? - Diu el del cotxe -<br /><br />- Sí senyor, ho sóc. Com ho ha endevinat?<br /><br />- Molt senzill, perquè tot el que m'ha dit és "tècnicament correcte", però "pràcticament inútil": continuo perdut, arribaré tard i no sé què fer amb la seva informació.<br /><br />- Vostè és polític, oi? -Pregunta el del carrer. -<br /><br />- En efecte -respon orgullós el del cotxe- com ho ha sabut?<br /><br />- Perquè no sap on és ni cap a on es dirigeix, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolgui el problema. De fet, està vostè exactament en la mateixa situació que estava abans de preguntar, però ara, per alguna estranya raó sembla que la culpa és meva ...</span>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-50739275767797056512010-08-24T21:30:00.001+02:002010-08-25T00:54:46.946+02:00GNDPO abandona l'equip de govern<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1GMGRfY_4SZeDqHxXoDV7wRX5PKTx2rTG-agjAvovkzDFhRXqFiJzZPRv8dQ5XP8hjjn5C15K419Iyx0Ui_X7bGh-rD_LsNbW4ZBunX-eFYwFNRF_ACLJn_DIV1FWZ4FNbgPjiOo0NF1/s1600/logo-gndpo.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 236px; height: 236px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP1GMGRfY_4SZeDqHxXoDV7wRX5PKTx2rTG-agjAvovkzDFhRXqFiJzZPRv8dQ5XP8hjjn5C15K419Iyx0Ui_X7bGh-rD_LsNbW4ZBunX-eFYwFNRF_ACLJn_DIV1FWZ4FNbgPjiOo0NF1/s320/logo-gndpo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509112769256039570" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;font-family:arial;font-size:130%;" >COMUNICAT DE GNDPO, 24 D’AGOST DE 2010</span> <span style="font-family:arial;"><br /><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">El 27 de maig de 2007 es van celebrar les darreres eleccions municipals. En elles, l’agrupació electoral Gent del Poble (GNDPO) va tornar a obtenir la confiança de la vila de Montblanc aconseguint un regidor, aritmèticament una aportació prou important per a la composició d’un govern estable per als propers anys.</span> <span style="font-family:arial;">Després de les pertinents converses amb totes les forces polítiques que van aconseguir representació, vàrem arribar a un acord per a pactar amb FIC i Agrupament Catalanista de Montblanc.<br /> Aquest pacte proposava un programa d’accions que invitaven a tothom que tenia ganes de fer canvis en la política i desitjava una participació ciutadana activa, on els projectes a dur a terme al nostre poble fossin decidits i argumentats per a tots els que hi vivim.</span> <span style="font-family:arial;">Teníem ganes i crèiem que podíem canviar l’estil de sempre, aportar idees, projectes i un estil participatiu al que la coherència en les nostres idees bàsiques – i els programes de govern de pràcticament tots els partits que es presentaren – es podrien dur a terme.</span> <span style="font-family:arial;">L’acord assolit es fonamentava en la confiança, basat en un estil on tots els regidors de l’equip de govern intervinguessin a totes i cadascuna de les competències municipals i on tots els regidors fossin informats del que passa a la Casa de la Vila. S’invitava a tots els grups, fossin o no de l’equip de govern, a participar i, sobretot, a potenciar les relacions amb gran part del teixit social per a, per fi, poder realitzar l’esperat i promès canvi en l’estil cultural.</span><br /> <span style="font-family:arial;">No fa tant, l’equip de govern ja va quedar en minoria degut al pas a l’oposició del regidor del FIC per discrepàncies i falta de confiança en l’alcalde (segons manifestacions públiques del mateix Sr. Molina). <br /> D’altra banda, GNDPO sempre hem estat un fort defensor del pacte, acceptant i no posant entrebancs a projectes amb els que no estàvem conformes, per lleialtat al pacte.</span> <span style="font-family:arial;">Tot i aquesta lleialtat, ja fa mesos – més d’un any – que GNDPO i Agrupament Catalanista de Montblanc, mantenim converses i reunions per a intentar redreçar la línia d’acció segons la voluntat expressada al pacte. L’alcalde, tot i manifestar sempre la seva voluntat de complir l’acordat, en tot moment ha demanat temps i més temps, i així passen els mesos... i els anys. La tècnica de desgast aplicada pel nostre alcalde, la del qui dia passa any empeny, la de no deixar les coses clares ni tancades, l’especialitat d’aquest de fer avorrir les pròpies idees,...<br /> El Sr. Andreu no ha estat capaç de complir, en cap moment, els terminis de temps que hem acordat per a iniciar projectes, adreçar l’estil polític, etc.</span> <span style="font-family:arial;"><br /> És per això que ara, GENT DEL POBLE, després d’haver deixat veure en més d’una ocasió la descoordinació de l’equip de govern i haver votat en algunes ocasions de manera diferent al que ho ha fet l’Agrupament Catalanista de Montblanc, DEIXA DE CONFIAR EN L’ALCALDE DE MONTBLANC i, a partir d’avui 24 d’agost de 2010, passa a formar part de l’oposició, deixant l’actual ajuntament amb 5 regidors a l’equip de govern i 8 a l’oposició.</span></span><br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-58000972387037266512010-08-09T09:30:00.002+02:002010-08-09T22:28:41.232+02:00Les cooperatives<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TGBCSnLMLqI/AAAAAAAALlo/-bYLRVwuXFI/s1600/cooperativa.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 202px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TGBCSnLMLqI/AAAAAAAALlo/-bYLRVwuXFI/s320/cooperativa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503471632167743138" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Diuen que les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis/es, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.<br />Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, proclamats per l'Aliança Cooperativa Internacional el 1995, són les pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.</span></span><br /></div><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Els socis i les sòcies de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme.</span><br /><span style="font-family:arial;">També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.</span><br /><span style="font-family:arial;">Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten.</span><br /><span style="font-family:arial;">El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.</span><br /><span style="font-family:arial;">I a tot això podríem afegir que una cooperativa de producció (també anomenada cooperativa de treball associat) és aquella associació d'obrers per constituir una empresa de la qual són treballadors i propietaris alhora.</span><br /><br /><br /><span style="font-family:arial;">Fins ací tot això es teoria i unes paraules que menys o menys quelcom pot arribar a entendre i a defensar. El que no t'explica ningú es que les cooperatives estan formades per persones molt diverses i de tarannàs molt diferents. Qui li dona forma a la cooperativa no es la teoria sinó la realitat de cada una de les persones. I es justament ací on rau la clau de volta de tota la cooperativa.</span><br /><span style="font-family:arial;">Si això no es te molt clar n'hi ha el perill que l'entitat o l'empresa s'ompli de gent que la cosa que més desconeix es justament el significat de la paraula cooperació. I es justament en aquest moment que es deixa la porta oberta al perill i a la destrucció.</span><br /><span style="font-family:arial;">Pot ser molt bufó tot i despertar-te un dia que has estat ballant en una festa de disfresses en la qual tots portaven una mascara que els permetia amagar la seva real fisonomia, i el més trist de tot es que te'n dus la sensació que ningú t'ha convidat al guirigall.</span><br /><span style="font-family:arial;">Una festa que a més de gent com tu n'hi ha aprenents d'executiu que perden els anells amb facilitat, noies que quan veuen trencada l'escala per la qual volien ascendir juguen amb el prozac, persones amb força que la perden en un nuvol de demagògia i discurs reiteratius plens de menyspreu, imitadors de Rockefeller que juguen a crear les comissions que el permetin jugar a deixeble d'en George Orwell tot superant 1984, teòrics cooperatius que només es preocupen del "que hay de lo mio" i comparen constantment les aportacions dels altres, gent que ha sigut arrossegada per l'impuls popular però buits de convenciment.</span></span>....<br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-14890047091642007312010-08-01T09:30:00.005+02:002011-12-11T19:58:05.970+01:00"Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell "<a href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TFV0tvsAuWI/AAAAAAAALk0/wpRAotQ3bKc/s1600/warning-general-2.gif"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500430849146927458" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/TFV0tvsAuWI/AAAAAAAALk0/wpRAotQ3bKc/s320/warning-general-2.gif" style="cursor: pointer; float: left; height: 286px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 320px;" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">Podríem dir que a la cooperativa on treballo, i on aboco gran part de les meves il•lusions, les coses van maldades. O com a mínim això es podria dir després de veure els números reals que han aflorat en acabar l’auditoria. I es que fa cosa d’uns mesos ens despertàrem tots d’un somni irreal i varem ser abduïts en un malson provocat bàsicament per les accions dels que eren fins aquell dia els capitans del vaixell.</span></span><br />
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">La clau està en com han sabut sortejar la situació cada un dels patrons. El contramestre ha sabut el significat de les paraules humilitat i decència, i ha abandonat el vaixell amb honor. En canvi el que es creia el capità està aferrat a l’ancora i amenaça de marxar amb un boti considerable. Ja que ara a ell només li preocupa el seu futur i no el del vaixell.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">Fa molts dies que li dono voltes i no puc treure l’entrellat. Si ets un perill conduint, et treuen el carnet. Si ets un maltractador, et posen una ordre d'allunyament. Si ets ludòpata, no et deixen entrar al casino. Però si ets un perill conduint empreses, un maltractador de les il•lusions dels socis - treballadors i un jugador temerari en els negocis, ni t’inhabiliten per tenir empreses, ni et prohibeixen acostar-te a menys de 500 metres d'un soci, i a sobre et segueixen obrint la porta del banc o donant la possibilitat de cobrar una indemnització. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">Doncs res, ja que ningú ens protegeix, haurem de distribuir cartells perquè tothom estigui avisat i prengui les seves pròpies precaucions. Sota una foto del figura, a grans lletres: "Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell ". Més que res perquè, després de la cadena de pífies empresarials, el tipus no només no demostra penediment sinó que amenaça amb reincidir després de que la cooperativa li pagui una bona morterada. </span></span><br />
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">Fa poc més d'un mes, i quan ja havia sortit tots els números a la llum, el gerent que s’autoanomenava “el guapo de la cooperativa” va començar a pregonar que tot ho havia fet per natros i que les solucions que s’estaven aplicant, ell ja les tenia en ment i que no teníem perquè preocupar-nos. No em direu que no es bo. Igualet que el maltractador que després de donar dues pantuflades et diu: "camina, xurri, no ploris, si com jo t'estimo no t’estimarà ningú". </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: arial;">Ja que sembla ser que serà molt difícil aturar-ho i que no n’hi ha castració química possible dels seus instints, jo per si de cas ja porto a la butxaca un esprai paralitzant, no sigui que qualsevol dia s'acosti en un carreró amb una oferta de treball o de captació de soci per una cooperativa nova.</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-1105590603087474162010-07-04T09:30:00.001+02:002010-07-04T20:01:12.960+02:00Quin es?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Fa cosa d'un mes, vaig fer una aturada a l'estació de bus de la ciutat de Bell Ville (Argentina), i en una petita botiga de records vaig ensopegar amb aquest cartell:</span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgzXloMvNsPCMqd5Oz9KOBmOmVmbz1TTjJydyorkQ9W77qYNezLKi-f2knaoEJAqJeDcGKFRGFFz84FbdUb7OVt3WfXaeQ9D0g-6wPU8MfoB4biC0NkESXUKlHa01gRy2yZSLbHE4SLCiP/s1600/P100505_120018.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgzXloMvNsPCMqd5Oz9KOBmOmVmbz1TTjJydyorkQ9W77qYNezLKi-f2knaoEJAqJeDcGKFRGFFz84FbdUb7OVt3WfXaeQ9D0g-6wPU8MfoB4biC0NkESXUKlHa01gRy2yZSLbHE4SLCiP/s400/P100505_120018.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5490106069187052018" border="0" /></a><br />Em va xocar molt que entre figuretes i ampolles de fernet es pogués trobar una proclama tant bona, i més si partim de la base que la seva autoria li donen a la mare Teresa de Calcuta.<br />aquí us deixo l'escrit per a que el podeu deleitar:<br /><br /><div style="text-align: justify; font-family: arial;"><span style="font-size:130%;">quin es ...?<br /></span><span style="font-size:130%;">el dia més maco ? <span style="font-weight: bold;">avui</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la cosa mas fàcil? <span style="font-weight: bold;">Equivocar-se</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">l'obstacle més gran? <span style="font-weight: bold;">la por</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">l'errada major? <span style="font-weight: bold;">abandonar</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">l'arrel de tots els mals? <span style="font-weight: bold;">l'egoisme</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la distracció més maca? <span style="font-weight: bold;">el treball</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la pitjor derrota? <span style="font-weight: bold;">el desànim</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">els millors professors? <span style="font-weight: bold;">els nens</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la primera necessitat? <span style="font-weight: bold;">comunicar</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">Allò que fa més feliç? <span style="font-weight: bold;">ser útils als altres</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el misteri mas gran? <span style="font-weight: bold;">la mort</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el pitjor defecte? <span style="font-weight: bold;">el mal humor</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la persona més perillosa? <span style="font-weight: bold;">la mentida</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el sentiment més roí? <span style="font-weight: bold;">el rancor</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el regal més maco? <span style="font-weight: bold;">el perdó</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el més imprescindible? <span style="font-weight: bold;">la llar</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la ruta més ràpida? <span style="font-weight: bold;">el camí correcte</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la sensació més agradable? <span style="font-weight: bold;">la pau interior</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">el resguard mas eficaç? <span style="font-weight: bold;">El somriure </span><br /></span><span style="font-size:130%;">el millor remei? <span style="font-weight: bold;">l'optimisme</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la major satisfacció? <span style="font-weight: bold;">el deure acomplert</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la força més potent del món? <span style="font-weight: bold;">la fe</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">les persones més necessàries? <span style="font-weight: bold;">els pares</span>.<br /></span><span style="font-size:130%;">la cosa més maca de totes? <span style="font-weight: bold;">l'amor</span><br /></span></div><br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-21527064018746844442010-05-19T21:30:00.002+02:002010-05-22T14:31:36.506+02:00Cordoba en imatges !!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-634dXdgBI/AAAAAAAAK9s/icNR9E2ZQUA/s640/P100510_162955.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-634dXdgBI/AAAAAAAAK9s/icNR9E2ZQUA/s640/P100510_162955.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQLPYyRlbjAX0g_0o0bYBfB1HbVfvnep972OfZFLi1lV7nb0KU99Yj0UQfQ6Ny8k13CQuBV8njIdTlY7YHMxySK978Ja07Nv1xjeXqP0zqtGanLxkRpdAozufj-TaOG9QlMff8G5T1oTLk/s640/P100510_001003.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQLPYyRlbjAX0g_0o0bYBfB1HbVfvnep972OfZFLi1lV7nb0KU99Yj0UQfQ6Ny8k13CQuBV8njIdTlY7YHMxySK978Ja07Nv1xjeXqP0zqtGanLxkRpdAozufj-TaOG9QlMff8G5T1oTLk/s640/P100510_001003.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zqH-68EI/AAAAAAAAK3g/vwTCnaAgAso/s512/P100506_180854.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 256px;" src="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zqH-68EI/AAAAAAAAK3g/vwTCnaAgAso/s512/P100506_180854.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zNB4Nz4I/AAAAAAAAK2w/2s0Jb04260U/s640/P100506_145800.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zNB4Nz4I/AAAAAAAAK2w/2s0Jb04260U/s640/P100506_145800.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zRLYc1II/AAAAAAAAK24/XOlXmP4Pc5E/s640/P100506_151516.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6zRLYc1II/AAAAAAAAK24/XOlXmP4Pc5E/s640/P100506_151516.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6z7UGHxVI/AAAAAAAAK4A/cq6hs1fV_9E/s512/P100506_145955_0001.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 118px; height: 256px;" src="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6z7UGHxVI/AAAAAAAAK4A/cq6hs1fV_9E/s512/P100506_145955_0001.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60MmdLKtI/AAAAAAAAK4k/o_ean17B-_k/s512/P100507_154049.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 256px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60MmdLKtI/AAAAAAAAK4k/o_ean17B-_k/s512/P100507_154049.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60auMMOZI/AAAAAAAAK5I/LMmjgmgL6Rg/s512/P100507_161113.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 256px;" src="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60auMMOZI/AAAAAAAAK5I/LMmjgmgL6Rg/s512/P100507_161113.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60hrKrx7I/AAAAAAAAK5g/L3T2XFehpLQ/s640/P100507_180027.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60hrKrx7I/AAAAAAAAK5g/L3T2XFehpLQ/s640/P100507_180027.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh6.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-608ukJEAI/AAAAAAAAK6Q/vpPWGCsrLes/s640/P100508_102516.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh6.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-608ukJEAI/AAAAAAAAK6Q/vpPWGCsrLes/s640/P100508_102516.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-61sOcko-I/AAAAAAAAK7I/3MaaBtZKcV0/s640/P100509_133208.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh3.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-61sOcko-I/AAAAAAAAK7I/3MaaBtZKcV0/s640/P100509_133208.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXdS6MnXvqhPFPixfAKhrXR-mUMynJbbr0SL-Tk5q_qiroEAs-sjh2ZoeNEyK8r2Vk0bWeCVlw-QVlTQyFtvlO73hZqauOpJr1yh9Euun7OhWdahNb8wmJ6RRwfzlHQlfwSE-UUAjQNdNE/s640/P100509_155209.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXdS6MnXvqhPFPixfAKhrXR-mUMynJbbr0SL-Tk5q_qiroEAs-sjh2ZoeNEyK8r2Vk0bWeCVlw-QVlTQyFtvlO73hZqauOpJr1yh9Euun7OhWdahNb8wmJ6RRwfzlHQlfwSE-UUAjQNdNE/s640/P100509_155209.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-63XqePLZI/AAAAAAAAK84/DmIW8UA7N-E/s512/P100509_155615.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 256px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-63XqePLZI/AAAAAAAAK84/DmIW8UA7N-E/s512/P100509_155615.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6yt6EypkI/AAAAAAAAK1s/3horfinRmp4/s640/P100505_215904.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6yt6EypkI/AAAAAAAAK1s/3horfinRmp4/s640/P100505_215904.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7qF06juTq8ajw0_l9WWKTcAPeJ_ouR_TRTCQn3QbydZOXv6GEr2DzOzEkFh2OdcCDKseQRjRKX-1vhwJH4PEXWAMSK1Zza5t5l7n2RmMaEDJk9gAPa1eE4J0xKf93qr990PjrDUmaX_b/s640/P100505_215257.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7qF06juTq8ajw0_l9WWKTcAPeJ_ouR_TRTCQn3QbydZOXv6GEr2DzOzEkFh2OdcCDKseQRjRKX-1vhwJH4PEXWAMSK1Zza5t5l7n2RmMaEDJk9gAPa1eE4J0xKf93qr990PjrDUmaX_b/s640/P100505_215257.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh6.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6yimAdefI/AAAAAAAAK1U/ou4lfZqmOcA/s512/P100505_214706.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 192px; height: 256px;" src="http://lh6.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-6yimAdefI/AAAAAAAAK1U/ou4lfZqmOcA/s512/P100505_214706.jpg" alt="" border="0" /></a>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-80364072061743394652010-05-18T21:30:00.000+02:002010-05-21T16:51:07.932+02:00Vols dir que sortirem d'aquesta? - Últim capitol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60uzT6yRI/AAAAAAAAK6A/hG6dSpXp55w/s640/P100508_085109.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 160px; height: 120px;" src="http://lh4.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-60uzT6yRI/AAAAAAAAK6A/hG6dSpXp55w/s640/P100508_085109.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Les neurones dels dos joves ja feia masses hores que nedaven en un liquid altament etílic i les turbines pituïtàries funcionaven a tota màquina, com per preocupar-se si la cosa anava bé.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><br />Van tornar a pujar a aquell </span></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" class="J-JK9eJ-PJVNOc" >destartalat</span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> cotxe que tants quilòmetres havia fet per la pampa argentina, o com a mínim això deia el seu amo. I tal i com havien anunciat es van dedicar a fer voltes per una ciutat de </span></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" class="J-JK9eJ-PJVNOc" >Cordoba</span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> que tot just començava a despertar-se. Tan sols van fer una </span></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" class="J-JK9eJ-PJVNOc" >paradeta</span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> tècnica per agafar una mica més de queviures, i prosseguir aquest viatge de descoberta .<br />En Joan anava tenint moments de lucidesa en aquest viatge que semblava irreal o com a mínim a ell li semblava. Es va mirar a Iñaki que anava assegut a la seva vora - exactamente que estamos haciendo - fluixet com si li fes por ser sentit.<br />De sobte el cotxe va fer una frenada brusca i el cordovès es va girar als seus nous amics amb un somriure i els va deixar anar una nova proposta - podríamos parar a hacer unas fotos en el parque antes de ir a casa de flaco.<br />Tots els passatgers van baixar, a aquestes alçades ja estaven immersos en aquesta estúpides rera estupidesa, - mentres no passi d'aquestes tonteries - va dir Iñaki en un intent de xerrar en català.<br />Unes hores després ja estaven en un nou habitacle i continuant amb les converses sense sentit.<br />- Y tu en que laboras - preguntava el cordovès<br />- Pues soy maestro en una pequeña escuela de un barrio marginal.<br />A lucio, el jove cordovès, va semblar no agradar-li la resposta i amb un posar seriós va espetegar-li - eres un poco izquierdito - i va deixar a sobre la taula la navalla que portava a la butxaca.<br />- como que un poco - va respondre en Joan tot intentant donar un cop d'humor a la situació tensa que s'estava creant.<br />- Pues a los argentinos no nos gustan ni los liberales ni los marxistas - i es va posar a riure sense deixar clar si estava de broma o era la calma abans de la tempesta.<br />- Pues tranquilo que no soy ni una cosa ni otra, más bien una especie de anarcoindepe.<br />- Vamos mejorando el tema<br />- Ahora me dejas tranquilo - va respondre Joan tot agafant un got de Fernet i marxant cap on era l'Iñaki<br /><br />Els dos viatgers, sols, en un extrem d'aquella habitació, xerraven de la situació<br />- vols dir que sortirem d'aquesta<br />- tampoco esta tan mal la situación<br />- home tu mateix, la casa esta tancada amb clau, la navalla aquella no agrada gaire i les converses no són molt encoratjadores. <br /><br />- se ha acabado la bebida - va dir Iñaki tot girant-se cap el grupet de quatre argentins.<br />- Si me decís donde hay un kiosco yo me apunto a ir, va dir ràpid en Joan tot intentant ser convincent i simpàtic.<br />- Saliendo a la derecha a dos cuadras.<br />- Perfecto, pues voy - va dir Joan tot regalant un dels seus millors somriures i afegint un - me acompañas Iñaki-<br />- No tardeis que os tenemos una sorpresa preparada - va dir Lucio a forma de comiat<br /><br />Sense saber encara com, els dos nois es trobaven fora de la casa i sols. No varen tornar més. Segurament tot va ser fruit de les substàncies preses aquella nit i tot formava part de la festa però qui era el valent o l'inconscient que tornava a comprovar-ho</span></span><br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-72764248922053746272010-05-14T21:30:00.006+02:002010-05-15T19:59:33.366+02:00Vols dir que sortirem d'aquesta? - 4t capitol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-61GY_BhhI/AAAAAAAAK6g/btX2x0p3G1E/s640/P100508_103025.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 160px; height: 120px;" src="http://lh5.ggpht.com/_JanoaI7ux00/S-61GY_BhhI/AAAAAAAAK6g/btX2x0p3G1E/s640/P100508_103025.jpg" alt="" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" > En Joan, tot i la gran boira mental, anava pensant si era previsor o prudent el que estava fent. Peró cada cop que ho intentava venia a les seves orelles aquella cançó d'en sabina que deia "pruébame dijo el veneno, ámame como odian los amantes." . I es que tenia gràcia la cosa, als seus quaranta i pocs anys en Joan estava traint els tres consells bàsics que donava als nens de l'escola: "No parleu amb desconeguts, no agafeu res que no sapigueu l'origen i sobretot no pugeu a un cotxe si no sabeu on va". Vint anys de mestre per oblidar en vint segons els seus propis consells.<br />En tot això el cotxe es va aturar en una benzinera per comprar una mica de beguda per les assedegades goles dels viatgers.<br />- chicos, tienes que comprar bebida - el xofer es va girar adreçant-se als dos estrangers -, y esta ronda mejor la pagan vos.</span></div><span style="font-size:100%;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">Els requerits es van tornar muts. Uns instants que es feien eterns i en què es podien sentir els batecs del cor d'en Joan i de l'Iñaki que seguien asseguts esperant que els caigués del cel una resposta.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">Iñaki va mirar el seu company d'aventures. Li brillaven els ulls i li va somriure. Tenia una mirada que Joan ja li havia vist abans, aquella que infon confiança.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">En Joan va fer el cor fort i va sortir del cotxe d'un bot. Es va posar una ma al pit, en senyal de bona fe,i va dir: - soy catalán pero no garrepa - i es va dirigir cap el super - y esta la pago yo. </span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">Les primeres hores de la matinada les van passar rient a casa de l'únic cordovès del grup. Alleugerits perquè tot anava tranquil o com a mínim amb cap sobresalt. Peró de sobte, cap a les vuit del matí, s'acabaren totes les previsions i la festa va donar un gir de 180 graus.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: arial;">- Que nos acompañan ha hacer una vuelta larga? - va dir el més gran del grup tot ficant-se una ma a la butxaca.</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-72265376883404249712010-05-13T21:30:00.001+02:002010-05-14T03:24:05.223+02:00Vols dir que sortirem d'aquesta? - 3r capitol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S-yZg7HhAWI/AAAAAAAAKv0/aHId-XX9LxY/s1600/P100507_183542.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S-yZg7HhAWI/AAAAAAAAKv0/aHId-XX9LxY/s200/P100507_183542.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470916438252388706" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Asseguts en una taula, al final del menjador, hi havien dos nois xilens tot encetant una ampolla de fernet.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Siéntense a tomar con nosotros - va dir Benjamin un jove enginyer de Santiago.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Si por favor que no quiero beber solo con este peloteado - va afegir entre rialles el seu gran amic Favio.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Després d'excusar-se amb un "hem de sopar" els tres nois va seguir el seu camí cap a les habitacions.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">La nit la va precedir un sopar d'arròs amb pollastre a la Dorro, i la va seguir un parell d'ampolles de fernet. Aquesta beguda alcohòlica amarga elaborada a partir de diversos tipus d'herbes que són macerades en alcohol de raïm, filtrades i envellides en bótes de roure va aconseguir crear un grup heterogeni de vuit persones. Ja diuen que la beguda ajuda a xerrar, fer companys i a dir grans pensaments.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Tendríamos que crear la 3a internacional etílica - va cridar en Benjamín que ja feia hores que explicava batalletes de la seva lluita contra Pinochet.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Home posats jo soc més de la 4a internacional - va respondre-li en Joan, que ja no sabia en quin idioma xerrava.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Acabat el beure, van decidir acostar-se a un after que va recomanar l'única argentina que composava el grup. Dins era ple a vessar, i això que aquests locals son il·legals a Cordoba, i el grup es va anar diluint entre la munió de noctàmbuls autòctons.<br />De sobte l'Iñaki va agafar del braç a en Joan, que en aquest moments ja havien començat a construir els fonaments d'una amistat, i se'l va endur cap a un racó.<br />- Oye que he conseguido vitaminas pero les tenemos que acompañar a su casa.<br />I com a única resposta el moviment, en Joan va començar a caminar cap l'exterior del local. <br />Un cop fora van pujar a un cotxe on hi havien tres joves més i van partir a un destí incert.</span></span><br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-63718196423762843222010-05-11T21:30:00.001+02:002010-05-12T03:11:10.545+02:00Vols dir que sortirem d'aquesta? - 2n capitol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8eL0_W8J6VvXTVoEehDXEmqjZ9mqfvojJJSgYwYeVAC9c2QehYV4rP7Jc43pNExtBjcvFZkNNm0LxWMG3GUgDt2zcq7JM_UQDAaYKh32jYmAqX02Fg8W0SbB-ngeoHUtMzbWoMDDcw8bV/s1600/P100507_155821.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8eL0_W8J6VvXTVoEehDXEmqjZ9mqfvojJJSgYwYeVAC9c2QehYV4rP7Jc43pNExtBjcvFZkNNm0LxWMG3GUgDt2zcq7JM_UQDAaYKh32jYmAqX02Fg8W0SbB-ngeoHUtMzbWoMDDcw8bV/s200/P100507_155821.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470103537693938882" border="0" /></a> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Tots quatre nois es van dirigir cap a l'estació petita d'omnibus. Qualsevol diria que només feia unes hores que s'havien conegut, anaven xerrant força desusadament. En arribar en Joan va anar directament a comprar els quatre bitllets, semblava el cap del grup i això per una banda l'enorgullia i per l'altre banda l'atemoria, continuava amb el convenciment de que no estava fet per liderar cap grup.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Tot fent cua per pujar al bus van ser tristos protagonistes d'una situació de racisme peculiar, just quan el xofer els feia indicacions per passar davant de tot.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Nosotras estábamos antes - va esclatar una dona de mitjana edat</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Pero es que ellos son europeos - va intentar justificar-se el xofer</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Y nosotras de Buenos aires - li va espetegar una dona cada cop més nerviosa</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">just en aquell moment en Joan murmurava a orelles d'Iñaki "no hay peor racismo que el auto excluyente". I com si algú acciones un boto l'Iñaki va saltar tot dient </span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Nosotros no nos movemos, este es nuestro sitio de la cola.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Las colas son iguales para todos - va afegir un sorprès Manel, que no havia sentit res de la conversa anterior.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">L'únic que va fer una passa endavant va ser en John, que ja li estava bé aquest privilegi que li acabaven de donar. Peró al adonar-se que era només ell el que es novia es va aturar tot fent una cara de incredulitat i de no assabentar-se el que estava passant.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">La visita a la casa-museu d'en Che va superar amb escreix les expectatives de tots quatre. Iñaki anava comprovant a cada sala que passava que aquell treball que va fer a l'institut havia sigut molt fidel amb la realitat, en Joan es va passar gran part de la visita a la sala dedicada al seu segon viatge per sud Amèrica, Manel anava descobrint un home que fins aquells moments només havia sigut un guerriller per ell, i John ho aprofitava per practicar el seu castellà i parlar dels seus tres anys de mili.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Como que es que haceis tres años de mili? - va preguntar-li un astorat Iñaki</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Es un deber y ademas una necesidad para el país.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I aquesta senzilla pregunta va originar un debat sobre Israel i Gaza entre el sorprès John i els cada cop més encesos Iñaki i Joan. La controvèrsia es va aturar amb un sec "prou" pronunciat per en Manel. Rl que es cert es que la relació ja no va ser la mateixa i el jove israelita va decidir separar-se del grup just quan estaven arribant a l'alberg. </span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">De fer al arribar-hi, els tres joves es van trobar amb un fet que va ser, en el fons, el desencadenant de tots els fets que va deparar-lis la nit.</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-63430814672776620722010-05-10T16:55:00.008+02:002010-05-12T03:07:51.089+02:00Vols dir que sortirem d'aquesta? - 1r capitol<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHf77EGFx7RMHXsgpYnsjG3-K5Awz9NlSRTcuohvQqc_fdbqK82brEHovHcSR6fgT3Zwcfvf6WSfS2WV64Xvhq7iWdwovLN3JCm7AAmxjy4slOK8ZY1SrosWfV7vE2fajHIjUlX4ue_j_S/s1600/P100508_090906.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHf77EGFx7RMHXsgpYnsjG3-K5Awz9NlSRTcuohvQqc_fdbqK82brEHovHcSR6fgT3Zwcfvf6WSfS2WV64Xvhq7iWdwovLN3JCm7AAmxjy4slOK8ZY1SrosWfV7vE2fajHIjUlX4ue_j_S/s200/P100508_090906.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5469662819519699442" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Us explicaré un conte que te un final feliç però que podria haver set un xic dramàtic, ho això es pensen els seus protagonistes.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Anaven un basc, un xilè i un Català pel carrer........ bé em sembla que haurem de començar diferent que això ja sembla el principi d'una acudit d'aquells que de sobta apareix en jaimito.<br /><br />El conte comença de bon mati quan en Joan, un català de vacances a Argentina, estava planejant que faria durant aquell dia. Alternatives tenia unes quantes, ho això es pensava ell quan llegia la seva guia de viatges d'una empresa americana. De fet tenia clar sortir d'aquella ciutat, masses dies s'asfalt, masses dies de soroll, masses dies de massificacions. A la guia li parlava del museu d'en Che guevara i aquestes eren una de les alternatives que més li seduïen. Necessitava la sàvia opinió d'algú de la zona, algú que pogués donar alguna opinió lluny dels tòpics d'una guia feta per i per a estrangers.<br />- Esto del museo del che donde esta? - Va preguntar-li a la jove cordobesa que feia de recepcionista a l'hostel.<br />- es relindo i esta en un pueblo chiquito de aqui cerca.<br /><br />Va rebuscar entre una carpeta repleta de papers i de propaganda fins trobar una especie de full volant amb la famosa foto d'en Korda i una petita explicació que deia: "El Museu mostra l'honorable tribut de la terra que el va veure créixer, a la seva memòria, a la seva vida digna i al seu exemple... l'exemple per a les noves generacions, que troben en aquesta, la seva casa, l'eco dels seus passos. Aquí es perpetua un sentit homenatge, al nen, al jove, a l'amic, a la figura universal: "el che".<br />Ell ja en tenia prou, ja ho tenia clar. Buscaria algun autobús que el portés aquella "chiquita" vila de 45000 habitants i intentaria fer una immersió en la història d'un dels revolucionaris més coneguts<br />A prop, amb cara espaperduda, hi havia en John, un israelita descendents de mexicans. Intentava no perdre detall de la conversa, primer perquè a pesar del seu origen havia d'estar molt atent per entendre el espanyol i a més justament l'itinerari era del seu agrat.<br />- me puedo apuntar con vos - va dir John amb un accent anglès molt marcat<br />- Ningun problema, de echo estava a punto de comentarle a Iñaki y Manel.<br />Iñaki era un noi jove que havia acabat la carrera de industrials feia uns mesos i havia decidit celebrar-ho tot fent un viatge de tres mesos per sud Amèrica, en Manel era un xic de Sabadell que ja feia molt de temps que viatjava per diferents parts del mon.D'aquesta forma tan fàcil i senzilla s'havien ajuntat quatre persones de indrets diferents, d'esperances diferents i inclús de formes diferents de veure la vida per descobrir durant un dia un lloc de l'argentina.</span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-61475309843248168782010-05-06T02:02:00.004+02:002010-05-07T07:25:38.656+02:00De Rosario a Córdoba<iframe marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.com.ar/maps?f=d&source=s_d&saddr=rosario&daddr=cordoba&hl=es&geocode=FSs2Cf4dfE1i_Clb19c1k1O2lTFXpVgC6YZA7A%3BFe7jIP4dj6gs_ClpW49HX5gylDGSsGZTmk-isA&mra=ls&sll=-32.950741,-60.6665&sspn=0.531248,0.883026&g=rosario&ie=UTF8&t=h&ll=-32.174565,-62.42444&spn=1.55593,3.51576&output=embed" width="425" frameborder="0" height="350" scrolling="no"></iframe><br /><small><a href="http://maps.google.com.ar/maps?f=d&source=embed&saddr=rosario&daddr=cordoba&hl=es&geocode=FSs2Cf4dfE1i_Clb19c1k1O2lTFXpVgC6YZA7A%3BFe7jIP4dj6gs_ClpW49HX5gylDGSsGZTmk-isA&mra=ls&sll=-32.950741,-60.6665&sspn=0.531248,0.883026&g=rosario&ie=UTF8&t=h&ll=-32.174565,-62.42444&spn=1.55593,3.51576" style="color: rgb(0, 0, 255); text-align: left;"></a></small><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Fa molts anys en una etílica nit montblanquina el tiet Kitor em va dir que era la persona més gafe que coneixia. Jo continuo pensant que va ser un xic exagerat però a voltes recordo aquestes paraules.</span><br /><span style="font-size:100%;">I es que en aquesta descoberta argentina en la que hi soc no hi ha manera de fer un trasllat sense anècdota, per dir-ho d'una forma suau.</span><br /><span style="font-size:100%;">Ahir vaig matinar amb la intenció de fer un plàcid viatge cap a Córdoba. Més que res per allò de "quien madruga dios le ayuda". Doncs deu ser per que no soc gens creient o perquè cada cop m'empasso menys els refranys espanyols però no calia matinar.</span><br /><span style="font-size:100%;">Ho tenia tot calculat: sabia on era l'estació de bus, sabia quina companyia tenia que agafar, sabia on havia d'esmorzar, sabia a quina hora sortia el bus, i sobretot sabia de quina andana sortia. Doncs hauríeu d'haver vist la cara de ximple que vaig posar al veure com es posava en marxa un bus amb un cartell que deia "A Córdoba", sortia de l'andana 18 (la meva era la 39) i d'una companyia que només encertava la paraula bus amb la que jo estava esperant. L'única cosa que coincidia era l'hora de sortida.</span><br /><span style="font-size:100%;">Com si algú m'hagués punxat les galtes del cul vaig fer un salt amb la ingènua intenció d'aturar el vehicle. L'unica cosa que vaig aconseguir es veure els moviments, amb el cap, negatius del xòfer segons abans de xafar un enorme toll i obsequiar-me amb la segona dutxa del dia.</span><br /><br /><span style="font-size:100%;">Sempre he dit que soc persona de recursos i de no aturar-me davant de les adversitats. Per això mitja hora després estava dalt d'un bus en direcció a Córdoba. Trigaria una hora i mitja més, no importa més temps per gaudir del paisatge. S'aturava a tots els pobles, no importa d'aquesta forma coneixeré més indrets. No era bus "cama" sinó "semi-cama", no importa en un viatge de dia qui vol dormir. Cal ser positiu en aquesta vida</span>.<br />Un cop assegut en el meu seient vaig preparar-me a gaudir del trajecte, segur que els infortunis s'havien esfumat com la boira quan veu aparèixer el sol. Mitja hora després els roncs de la noia que tenia asseguda a la vora em van fer veure que l'alegria no seria complerta ni tant sols duradora.<br />Tres hores més tard l'autocar decidia deixar-nos tirats en un poble amb un nom tant argentí com Bell Ville. Vaig fer un tom per aquest poblet amb la por de que més em podia succeir i amb quin regal em sorprendria la sort o l'atzar. Amb aquests pensaments vaig entrar en un petit bar de carretera a menjar alguna cosa calenta i fer un cafè que m'ajudes a fer mes lleuger la resta del camí.<br />Cal dir que vaig menjar una milanesa napolitana bonissima, acompanyada d'una cervesa ben freda i tot per un preu gairebé insultant de barat. A més vaig sortir del local amb un regal en forma de somriure d'una cambrera que va desitjar-me un molt bon dia.<br />I dono fe que la va encertar, ja que cinc minuts després d'arribar al bus aquest va posar-se en marxa en direcció a Rosario. Vaig arribar a aquesta sorollosa vila sense cap més ensurt digne d'explicar, això sí tres hores més tard del previst, mig sord de l'orella esquerra i amb un camal ple de fang. Peró amb les retines impregnades d'un somriure dolç i captivador.</div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S-Ojdylh9oI/AAAAAAAAKrg/HZaDrCrYPHk/s1600/P100505_123505.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S-Ojdylh9oI/AAAAAAAAKrg/HZaDrCrYPHk/s400/P100505_123505.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5468394104748635778" border="0" /></a>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-69216271231318580732010-05-04T01:31:00.006+02:002010-05-04T02:30:41.860+02:00Una setmana en imatges !!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99dUfk5JCI/AAAAAAAAKos/B6xrhmu3kmo/s1600/P100427_191059.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99dUfk5JCI/AAAAAAAAKos/B6xrhmu3kmo/s400/P100427_191059.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467191079306077218" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Monument a la bandera. Molt maco però amb un rerefons integrista catòlic i nacionalista exclusivista que fa por.</span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99ecUBJgzI/AAAAAAAAKo8/DjQRfJj2mKQ/s1600/P100428_131919.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99ecUBJgzI/AAAAAAAAKo8/DjQRfJj2mKQ/s400/P100428_131919.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467192313153946418" border="0" /></a> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">En aquest edifici va néixer Ernesto </span><span style="font-style: italic;font-family:arial;" >che </span><span style="font-family:arial;">Guevara. El rosarino més internacional i cap placa o similar que el recordi, molt curiós.</span></span></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUrzYylZpKrG8ac4iQG0xjWypmSJC7-6zjbi2sIRRPUULshFk-7TSQglY_m3uj8pvUZiFMCBkjM5bVks5IWCWud0XXeE-j6Vs0nwkpI6ebluc5KVxfVM02bCi6rFe_sNWekwz0vtSgDwR/s1600/P100428_133435.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrUrzYylZpKrG8ac4iQG0xjWypmSJC7-6zjbi2sIRRPUULshFk-7TSQglY_m3uj8pvUZiFMCBkjM5bVks5IWCWud0XXeE-j6Vs0nwkpI6ebluc5KVxfVM02bCi6rFe_sNWekwz0vtSgDwR/s400/P100428_133435.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467193961722411810" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99iKhz7FYI/AAAAAAAAKpM/ryh-iMe27JQ/s1600/P100428_134127.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99iKhz7FYI/AAAAAAAAKpM/ryh-iMe27JQ/s400/P100428_134127.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467196405665437058" border="0" /></a> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Art en el carrer es art del i pel poble</span></span></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gsIyT2_ST681Uk2iR7kGDr1M4-OeRK3yleN43tDgdLDyhI4igc5vqSsIzh7ukyQB7BSXuWdtIFQG-Z0IpUNu10rdd04qxZVw6nZngw3AIX8meOZ5Zjfflstft-L8rFinXVBQfSnp52Dx/s1600/P100428_152023.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7gsIyT2_ST681Uk2iR7kGDr1M4-OeRK3yleN43tDgdLDyhI4igc5vqSsIzh7ukyQB7BSXuWdtIFQG-Z0IpUNu10rdd04qxZVw6nZngw3AIX8meOZ5Zjfflstft-L8rFinXVBQfSnp52Dx/s400/P100428_152023.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467197876262461218" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99j7yO4BlI/AAAAAAAAKpk/bgHZsGbkvKw/s1600/P100429_231705.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99j7yO4BlI/AAAAAAAAKpk/bgHZsGbkvKw/s400/P100429_231705.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467198351398667858" border="0" /></a> Dos moments diferents, dues bandes diferents, però el mateix sentiment.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99kgWexy1I/AAAAAAAAKps/t9krxWAyWlY/s1600/P100429_133538.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99kgWexy1I/AAAAAAAAKps/t9krxWAyWlY/s400/P100429_133538.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467198979604335442" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99lRf7p7gI/AAAAAAAAKp0/Fgk2WpBwjBI/s1600/P100429_132353.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99lRf7p7gI/AAAAAAAAKp0/Fgk2WpBwjBI/s400/P100429_132353.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467199823954963970" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUewdSg9vZKp98GVbr1um8YDKzX8sIzXfbfpigXNJNqoACJ4AK1df5mrlZChCis5nWS5CneLV9XoM30RNi2pMF06UfKDxm1bxkC0f7mhRVakHOdHOapLBVwQnOPPivptGKHKQdLwhyXM7S/s1600/P100429_140400.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUewdSg9vZKp98GVbr1um8YDKzX8sIzXfbfpigXNJNqoACJ4AK1df5mrlZChCis5nWS5CneLV9XoM30RNi2pMF06UfKDxm1bxkC0f7mhRVakHOdHOapLBVwQnOPPivptGKHKQdLwhyXM7S/s400/P100429_140400.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467200236800959298" border="0" /></a>Tres fotos a la Rambla de Catalunya<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY5IO6q9NtEN7fco8ELX2yBR_dZvzf2gDd6K956fx0Z6_t1FCxxitHe2yhEhOqo31g_84ssTbIO6mdpF3e6qCz_l-TKPZBUJqiQZHR3DZL58VZ3iK921g8GysBOYokvmh_eo3DaI96bZar/s1600/P100429_143450.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY5IO6q9NtEN7fco8ELX2yBR_dZvzf2gDd6K956fx0Z6_t1FCxxitHe2yhEhOqo31g_84ssTbIO6mdpF3e6qCz_l-TKPZBUJqiQZHR3DZL58VZ3iK921g8GysBOYokvmh_eo3DaI96bZar/s400/P100429_143450.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467201064385868354" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWbKvvVPcQOLPAb60vV2UiRQJy7v1bl6oH3uahCs4w3KtQUFJMSYVCL76asobVaM16tkoARrj5Q99iBOlvQD-tgKSRqof5or2WQ3fowTJONAX8s8NJOiFDBa5AUIi4uW7RdqNrMfmh7BbR/s1600/P100429_143757.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWbKvvVPcQOLPAb60vV2UiRQJy7v1bl6oH3uahCs4w3KtQUFJMSYVCL76asobVaM16tkoARrj5Q99iBOlvQD-tgKSRqof5or2WQ3fowTJONAX8s8NJOiFDBa5AUIi4uW7RdqNrMfmh7BbR/s400/P100429_143757.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467201654610906706" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99nUKh7r-I/AAAAAAAAKqU/9l0eE7dCSJ8/s1600/P100429_144534.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99nUKh7r-I/AAAAAAAAKqU/9l0eE7dCSJ8/s400/P100429_144534.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467202068772794338" border="0" /></a>Passejant en zona Canalla<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOTOYgiI3lYCNiel_78aKtpVV3Kpwv6pE0XcDXsn2vHxfBTh1p76BtXyrKg_ev06_LXHMubzg7iGh-fkdnm5iOHfCqRZDp1S88r6tms7JNxug8bGJ_YMgTm6ahJn54ZiO830NS3sMAOnaA/s1600/P100430_135818.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOTOYgiI3lYCNiel_78aKtpVV3Kpwv6pE0XcDXsn2vHxfBTh1p76BtXyrKg_ev06_LXHMubzg7iGh-fkdnm5iOHfCqRZDp1S88r6tms7JNxug8bGJ_YMgTm6ahJn54ZiO830NS3sMAOnaA/s400/P100430_135818.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467202504402601122" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99oLTAH-4I/AAAAAAAAKqk/vzODWTK_lUg/s1600/P100430_140004.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99oLTAH-4I/AAAAAAAAKqk/vzODWTK_lUg/s400/P100430_140004.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467203015939718018" border="0" /></a> aprop de zona leprosa<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXKbbGWHRBqywbl3KOShA-BWyoIntlJoaVd2hXf7en191jZwu3hQcuHcEdvv0YJ7mZVe8aQnjlMl3hyuL_2T7dDfonQWtTiITCCIOuaR-D-3GdA8Z8qGkNdmxF7KOk_ALDukI1RA7QG2GJ/s1600/P100430_162555.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXKbbGWHRBqywbl3KOShA-BWyoIntlJoaVd2hXf7en191jZwu3hQcuHcEdvv0YJ7mZVe8aQnjlMl3hyuL_2T7dDfonQWtTiITCCIOuaR-D-3GdA8Z8qGkNdmxF7KOk_ALDukI1RA7QG2GJ/s400/P100430_162555.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467203377996064914" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99o0FwqfNI/AAAAAAAAKq0/jbqNpP85h0Y/s1600/P100430_174247.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99o0FwqfNI/AAAAAAAAKq0/jbqNpP85h0Y/s400/P100430_174247.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467203716759846098" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNFDsm-23cg7e0Dhnus6UNwUdHnnUlyshdtIExh_g_jikNRmCBqMS4FnZ3WM2I3F68Qb34N8raVWCutqfQGnfKeFW7bU7JqS7sOQdCzNLT-Z1MZ3tIAVWK6glluSUirhW0rGwIwF5ghSJX/s1600/P100430_174655.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNFDsm-23cg7e0Dhnus6UNwUdHnnUlyshdtIExh_g_jikNRmCBqMS4FnZ3WM2I3F68Qb34N8raVWCutqfQGnfKeFW7bU7JqS7sOQdCzNLT-Z1MZ3tIAVWK6glluSUirhW0rGwIwF5ghSJX/s400/P100430_174655.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467204194017370162" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLW-P2mm-sE-KNzElLXx1KMGngu15MPJUtk9ACpUr9b7sY_o2LHErPdFCoYMp4vqo65p0pWGXLu3JoEGsmUCAKBkHfY4UN3JxlSUZFl86NdvzMsmaZ-yrdaWhmTUXL7oWJhyphenhyphenSatnX0JnrA/s1600/P100430_171611.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLW-P2mm-sE-KNzElLXx1KMGngu15MPJUtk9ACpUr9b7sY_o2LHErPdFCoYMp4vqo65p0pWGXLu3JoEGsmUCAKBkHfY4UN3JxlSUZFl86NdvzMsmaZ-yrdaWhmTUXL7oWJhyphenhyphenSatnX0JnrA/s400/P100430_171611.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467204551867526962" border="0" /></a> De bar en bar<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYGVTrS4B-KEWPOyUCjjsF1abu8ge_1wQnJgl1oTLUKBXBc0aA025g20oTsr-NIAwb05DW1RF3R5TaOw1H1ELj_DrIqm53X6fuBMbGcUc8S0lxwZFh2jsBaYCi5vaMVgi8oZsp7-jtY8qy/s1600/P100501_194301.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYGVTrS4B-KEWPOyUCjjsF1abu8ge_1wQnJgl1oTLUKBXBc0aA025g20oTsr-NIAwb05DW1RF3R5TaOw1H1ELj_DrIqm53X6fuBMbGcUc8S0lxwZFh2jsBaYCi5vaMVgi8oZsp7-jtY8qy/s400/P100501_194301.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467205169634911714" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3-mX5XoRNPWWvEyKxdWdRm1F10O199EByaJR6TnZKDlJU-xhEU-xsAQWq2f55Hf0vMvgUaD4x1voeC84iiKB_E0t-i9tCnyiU5l2bP6olNZ0zhUrHgDGZms5pWyt0xTjHi78GcCHDem-T/s1600/P100502_032558.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3-mX5XoRNPWWvEyKxdWdRm1F10O199EByaJR6TnZKDlJU-xhEU-xsAQWq2f55Hf0vMvgUaD4x1voeC84iiKB_E0t-i9tCnyiU5l2bP6olNZ0zhUrHgDGZms5pWyt0xTjHi78GcCHDem-T/s400/P100502_032558.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467205569795054418" border="0" /></a> de concert en concertNatxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-439456922547918472010-05-04T00:48:00.005+02:002010-05-04T01:25:07.128+02:00Rosario per sempre !!!<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99UHPA74DI/AAAAAAAAKog/UtC48jwg5M8/s1600/P100503_180752.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S99UHPA74DI/AAAAAAAAKog/UtC48jwg5M8/s320/P100503_180752.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467180955917344818" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">D'ací a poques hores abandonaré aquesta ciutat que tant m'ha sorprès i tan be m'ha tractat i acollit.<br />Es per això, o per si tenia el mateix mite que la font de canaletes, aquesta tarda he anat tot passejant fins l'estàtua en homenatge a l'immigrant.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Lluny i alhora molt aprop queden aquelles hores al voltant d'un "guisado", en el racó dels sentiments a flor de pell queden aquells moments tot parlant dels Eskorbuto, guardat en la memòria de la lluita queden aquells moments dels actes llibertaris al voltant del primer de maig, fent companyia a aquell múscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis queda tots els assajos de les dos millors bandes de la ciutat i dels concerts que he gaudit, gravats a foc en l'iris queden tots els racons que he descobert d'aquesta ciutat.<br />I segurament el que em farà tornar no serà les seves aigües canaletines sinó la seva gent.<br /></span></span></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-54114407097331829592010-04-29T21:18:00.007+02:002010-04-30T15:53:51.889+02:00Rosario<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9ndxsi0A3I/AAAAAAAAKnc/_7Tl1dbb5Wo/s1600/P100427_123642.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9ndxsi0A3I/AAAAAAAAKnc/_7Tl1dbb5Wo/s320/P100427_123642.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465643468631311218" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Fa ja tres dies que vaig arribar a aquesta petita ciutat. I crec que poc a poc em va seduint i alhora captivant. </span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Es una ciutat podríem dir que forca cosmopolita, encara que no tinc del tot clar que "carajo" vol dir això. De gairebé un milió i mig d'habitants. Amb el carrers distribuïts en una quadricula gairebé perfecte. Per on circulen entre d'altres vehicles el taxis, que estan pintats de negre i groc. La brossa de rebuig la llencen en uns contenidors de color verd com el de la foto. Fa un temps que la ciutat està creixent i segons alguns mandataris rentant-li la cara. </span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">En una gran zona aprop del port, on abans només hi havien fabriques mig abandonades, estam construint edificis per oficines, grans parcs i habitatges. Em sembla que aquesta zona li diuen el Fòrum.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Tenen un alcalde socialista, que està més preocupat per grans esdeveniments com "la ciutat de la música" que per la vida social dels barris perifèrics.</span></span><br />Tenen un carrer que poc a poc s'anat convertint en un símbol de la ciutat, on pots trobar molta gent passejant, o comprant entre els nombrosos "xiringitos", o turistes esmaperduts per la bellesa del lloc. Aquesta arteria de la ciutat es diu Rambla Catalunya.<br />I si ! estic parlant de Rosario i no de cap altre ciutat que no se perquè però segur que a molts, com a mi, us ha vingut al cap.<br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-82792562016171606592010-04-28T23:38:00.004+02:002010-04-29T14:24:04.178+02:00Trepitjant terra argentina<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9isiADe-7I/AAAAAAAAKnQ/QDt96NUdbNI/s1600/P100427_004940.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9isiADe-7I/AAAAAAAAKnQ/QDt96NUdbNI/s320/P100427_004940.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465307847944240050" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >eren quarts de vuit en terres argentines quan l'avio on anava va començar a sobrevolar Buenos aires. Començava el somni o millor dit l'aventura, es a dir que estava a punt de creuar mentalment el Rubicó i ja no hi havia possibilitat de marxa enrere. </span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Nomes aterrar vaig agafar la llibreta taronja, aquella que duia tot anotat i que la princesa feia uns dies havia intentat birlar-me un full. </span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Peró ni en les pitjors de les previsions tenia que les primeres paraules que creuaria amb un natiu serien de tant mal gust. I es que gairebé mitja hora em va costar convèncer al policia de torn de que els meus papers estaven en ordre i de que les meves intencions eren del tot correctes. Ell m'escoltava i li donava voltes a dues coses del tot fàcils d'entendre, una era que començava unes vacances a Rosario simplement perquè allà tenia un amic. La segona era que en el full que m'havia donat per omplir havia posat país de residencia Catalunya per la senzilla raó que no podia posar una altre cosa.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Un cop desempallegat d'aquella espècie de bulldog vaig complir a la perfecció el primer punt de la llibreta, que no era un altre que descanviar els diners que duia en pesos argentins i de pas conèixer l'amabilitat de les noies que treballen al Banco Nación.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Segon punt era fer-me l'orni a la porta de l'aeroport tot esperant un taxista que em convencés i que no tingues la pinta de voler fotrem el pal. Trobar-ho va ser fàcil a més vaig ensopegar amb un que també feia el remolc cada cop que havia de passar un peatge. IMPRESSIONANT.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">La resta de la nit va anar rodada. Quatre hores en un "colectivo" fins a Rosario i després trobar el carrer 9 de Julio que em portaria, 24 hores després, al final del meu viatge.</span></span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">En aquestes 24 hores he apres diverses coses que podríem dir que en el fons es el resum de l'inici d'aquesta aventura:</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Un policia es un policia independentment del idioma que parli, del color de l'uniforme o del país al que pertanyi.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- es possible jugar a fer i amagar en l'interior d'un avio amb un marrec de set anys.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Tots els taxistes al aeroport de Buenos aires si poden te la fotran.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- el menú de l'avió es infumable.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">- Que el Prat està a hores llum de Barajas, i no nomes per el metro interior.</span></span><br /><br /><br /></div><br /><br /><br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2207787388153088803.post-60762942245706890852010-04-27T09:30:00.004+02:002010-04-28T14:35:22.029+02:001r dia<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9dTXeQxUaI/AAAAAAAAKm4/4gTvx6QN_yk/s1600/P100426_082156.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9dTXeQxUaI/AAAAAAAAKm4/4gTvx6QN_yk/s320/P100426_082156.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464928335562887586" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">El dia començava calorasament en una petita masia de Guardiola de Font Rubí. No se seria la gaupasa del cap de setmana, o la fiblada que m'havia esdevingut de matinada al recordar que feia just un any havia vist "diario de una motocicleta" en un lloc de trist record però tenia el cap apunt de fer una esclatada important. Sort del gran mestre i el seu cafè oportú.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">No portàvem ni deu minuts de viatge i, com si d'un pressentiment es tractes, varem haver de canviar de vehicle. No explicaré el motiu perquè es prou recambolesc però la veritat que sense un motiu aparent vaig sortir del punt de partida de copilot en un cotxe blanc i vaig arribar al Prat de pilot i en un cotxe vermell.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> En el prat un integrant de l'equip Heineken es va encarregar de fer-me recordar que deixava un país que encara estava en lluita per la seva llibertat. No se si no li va agradar el meu segon cognom, o li va molestar la meva samarreta, o simplement feia la seva feina (que no) però es va dedicar a regirar-me a mi i a la meva motxilla amb una dedicació no gaire habitual.</span></span><br />Ja només amb la motxilla, petita però plena de totes les viandes que necessitava per encarar un llarg viatge, agafava el pont que uneix dues capitals europees que alguns s'entesten a voler-les sota el mateix país.<br />De Madrid no vaig veure res en absolut, no per falta de ganes sinó perquè tenia el temps just per agafar el metro que em portaria d'una terminal a un altre i fer un trist tallat.<br /><span style="font-size:100%;"><a style="font-family: arial;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9dVXWB38iI/AAAAAAAAKnA/YNqjL1DMKMM/s1600/P100426_193938.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_JanoaI7ux00/S9dVXWB38iI/AAAAAAAAKnA/YNqjL1DMKMM/s320/P100426_193938.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464930532376179234" border="0" /></a><span style="font-family:arial;">Un cop a l'avió m'esperaven més de catorze hores de vol amb una inoportuna escala a la capital del país veí.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Sort que anava acompanyat d'un interessant relat d'en Martí Gironell i amenitzat per suculents plats que em donaven les hostesses del vehicle.</span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">M'agradaria molt explicar històries curioses de aquestes hores, però tret de les ganes que vaig tenir de fer un viatget a Besalú o de que vaig estar una estona( una hora) jugant amb un marrec de set anys</span></span> no tinc res a dir.<br /><br />Un cop a Buenos aires començava l'aventura real però alhora l'única que portava programada. I es que no hi ha res com ser amic d'un Uruguaià que a recorregut mon i que sap donar savis consells. Peró això serà tema del proper article.<br /></div>Natxo Cidhttp://www.blogger.com/profile/06485714812130078523noreply@blogger.com0