Els diners

Avui tot repassant el correu, que tenia molt endarrerit, he ensopegat amb un proverbi que no només m'ha fet pensar molt sinò que m'han vingut ganes de compartir-lo amb tothom. Es per això que el deixo "penjat" al bloc.

Els diners poden comprar una casa, però mai una llar
els diners poden comprar un rellotge, però mai el temps
els diners poden comprar un llit, però no un somni
Els diners poden comprar un llibre, però no el coneixement.
Els diners poden pagar un metge, però no la salut.
Els diners poden comprar posició, però no respecte.
Els diners poden comprar sexe, però no l'amor.
Els diners poden comprar sang, per no.....la vida

Carnaval 2008

Per fi s'ha fet public el cartell de carnestoltes d'aquest any. I com no podia ser d'una altra forma, ho han dedicat al personatge més estrafolari i més fàcil de caracteritzar d'enguany. I no es una altre que les conegudes actuacions dels membres de la nostra policia local.

Els somnis

Fa molts anys el gran escriptor Edgar Allan Poe va dir quelcom com "Els que somien de di­a tenen coneixement de moltes coses que als que somien de nit se'ls escapen. "

En els moments més dolços que ens vénen a la memòria és, normalment, fàcil trobar a prop, en la nostra imatge, algú que s'apropa, ens somriu, fa vibrar alguna cosa dins de nosaltres i, generalment, recordem sempre la seva olor. I normalment els somnis tenen els seus orígens reals en algun fet viscut durant el dia o com a molt en moments molt propers.
I es aquesta unió que tenen els somnis quan estàs despert amb els somnis de nit que es fan més humans i que ens ajuden a somriure contínuament. Pots somiar despert i estar jugant a esquivar tolls i a la nit somiar que passeges per un carrer tot agafat de la ma.

Nou Centre Social Okupat a Lleida

Fa unes setmanes, a Lleida, va ser alliberat un nou espai social que tal i com diuen ells i elles en el seu manifest:«Hem alliberat aquest espai perquè busquem alternatives a aquesta societat, alternatives creades per nosaltres mateixes. Hem alliberat aquest espai perquè no tenim cabuda ni en volem tenir a la vostra societat malalta. Hem alliberat aquest espai perquè volem dictar les nostres pautes, basades en el pensament crític, la solidaritat, el respecte, l’antiautoritarisme, ... valors inexistents al vostre sistema. Neix així el CSO La Chispa, carregat de força i ràbia!!»
El dissabte 19 de gener, durant tot el dia, hi haurà la inaguració. A les 17 hores hi haurà pintxos i presentació.

Qui ho anava a dir

Fa molts anys aquest nen que s'amaga en la foto i nascut al Clot es va prometre a ell mateix que arribaria molt lluny. Després d'hores de gatejar com un boig va aconseguir-ho i va arribar al ben mig del menjador; des d'aquell dia ha sigut fidel a aquesta promesa i ha lluitat fins al final per tot allò que volia i creia just.

Avui pot ser un gran dia

Avui fa ja nou dies que vaig tenir l'última conversa d'alçada amb el gran mestre Yoda, o d'aquesta forma m'agrada anomenar-lo. Aquell gran dia, que per fi vaig aconseguir posar paraules a unes idees que em perseguien, vaig decidir fer cas a tants savis consells i sobretot llevar-me cada matí amb una cançó al cap. La cançó no era un altre que "Hoy puede ser un gran día" i em sembla absolutament increible, motivadora, inspiradora i creadora d'estats de felicitat a qui l'escolta.




"Hoy puede ser un gran día. Plantéatelo así,aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti. Dale el día libre a la experiencia para comenzar, y recíbelo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asómate y consume la vida a granel. Hoy puede ser un gran día, duro con él. Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir, si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo a tus instintos y ventílalos al sol y no dosifiques los placeres; si puedes, derróchalos.
Si la rutina te aplasta, dile que ya basta de mediocridad. Hoy puede ser un gran día date una oportunidad. Hoy puede ser un gran día imposible de recuperar, un ejemplar único, no lo dejes escapar. Que todo cuanto te rodea lo han puesto para ti. No lo mires desde la ventana y siéntate al festín. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también."

....... sincerament crec que avui ha sigut un gran dia i demà encara més.

Tornen les tortures

Qui no ha viscut en pròpia pell segurament li costa molt imaginar-ho. Però en aquest fotut estat que ens té en la situació d'angoixa i manca real de llibertat hi han coses que no han canviat, i estic parlant en el fons de les fosques cel.les de les comissaries.
Sense anar gaire lluny ahir ens vam assabentar d'un nou "probable" cas de tortures. Setze hores després que la Guàrdia Civil capturés als lesakarras Mattin Sarasola i Igor Portu, aquest últim ingressava a la U.C.I. de l'hospital Donostia amb un informe mèdic de gravetat. El jove presentava un pulmó perforat, una costella trencada, hemorràgia a un ull i hematomes per tot el cos. La versió oficial va arribar de la mà de Rubalcaba, que no va fer sinó donar més dubtes al voltant a l'esdevingut en el transcurs de la incomunicació. I com passa sempre les fonts "oficials" de la policia intentant justificar-ho amb excuses ridicules, perquè no es pot entendre d'una altre manera que diguin que el pulmó el te foradat fruit de caure a terra durant la detenció.
Per rematar el desgraciat i desagradable fet, avui ens diuen que Mattin Sarasola presentava un estat "escandalós" amb lesions externes, segons fonts judicials citades per "El Mundo", que detalla que el jove lesakarra va ser traslladat a Madrid "fortament contusionat" i que el jutge Fernando Grande Marlaska ha autoritzat avui allargar el període d'incomunicació, a petició de la Guàrdia Civil.
I des de aquest modest bloc em pregunto quan s'acabaran les banyeres, els cops amb tovalloles mullades, les porres i aquest llarg etcètera d'eines utilitzades per "aconseguir informació"

Iruña es encara heavy metal

Ara mateix acabo de tornar d'un viatge llampec a Iruña (EH). Un viatge que en el fons necessitava per a carregar piles i encetar amb ganes la setmana que s'acosta, que en el fons ha de ser l'inici dels bons propòsits promesos entre gotims i kalis la nit de cap d'any.
Jo esperava trobar la força entre les tapes de la Herriko, o en l'entrecot del cafè Iruña, o comprant una suadora a la botiga de l'askapena, o en moments nostàlgics al carrer de l'estafeta, o plorant en el solar del gaztexe, o fent zuritos en qualsevol bar.
Doncs NO. La força la he trobat en un calendari d'un bar situat davant la font Navarrería. Estic segur que en la propera reunió de feina em vindrà al cap aquesta imatge i em donarà força.