Avui per casualitat he ensopegat amb aquest conte que m'ha emocionat i es per això que el vull compartir amb tots. I m'ha fet recordar aquella època que em creia capaç de tot, que els somnis era una formar de parlar de tot allò assolible i possible. Una època que podia anar-me a dormir sense preocupar-me de si havia remat correctament el dia o si el que m'acabaven d'explicar era veritat o mentida. Que la meva única preocupació era que em faltava un cromo per acabar la "cole" o que com a l'Obèlix a mi em feia molta por que em caigues el cel a sobre.
Per mitjà de la present presento la meva renúncia irrevocable a ser adult. He decidit acceptar la responsabilitat de tenir 6 anys novament.
* Vull anar a un frankfurt i pensar que és un restaurant 5 estrelles.
* Vull fer vaixells de paper en un estany i tirar pedres a l'aigua tot fent-la rebotar.
* Vull pensar que els dolços són millors que els diners, doncs es poden menjar.
* Vull tenir un recés i pintar amb aquarel·les.
* Vull sortir còmodament de casa meva sense preocupar-me com lluïes la meva roba.
* Vull tenir algú que m'arregli i em planxi la roba.
* Vull tornar a casa meva a un menjar casolà i que algú talli la meva carn.
* Vull prendre llargs banys i dormir 10 hores totes les nits.
* Vull abraçar als meus pares tots els dies i esbandir les meves llàgrimes en les seves espatlles.
* Vull tornar als temps on la vida era simple. Quan tot el que sabia eren colors, taules de sumar i contes de fades: i això no em molestava, perquè no sàvia que no sàvia i no em preocupava per no saber. Amb tot el que sàvia era feliç, perquè no sàvia les coses que preocupen i molesten.
* Vull pensar que el món és just. Que totes les persones són honestes i bones. Vull pensar que tot és possible....!
En algun lloc de la meva joventut vaig madurar, i vaig aprendre massa.
* Vaig aprendre d'armes nuclears, guerres, prejudici, fam i de nens abusats.
* Vaig aprendre sobre mentides, matrimonis infeliços, del sofriment, malaltia, dolor i la mort.
* Vaig aprendre d'un món en el qual saben com matar i ho fan.
* Què va passar amb el temps que pensava que tot el món viuria per a sempre, perquè no entenia el concepte de la mort, excepte quan vaig perdre a la meva mascota?
* Quan pensava que el pitjor que passava era que algú em tragués la meva pilota de jugar o m'escollís d'últim per a ser el seu company d'equip.
* Vull allunyar-me de les complexitats de la vida i emocionar-me novament amb les petites coses una vegada mes.
* Vull tornar als dies que la música era neta i sana.
* Recordo quan era innocent i pensava que tot el món era feliç perquè jo ho era.
* Caminaria de nou per la platja pensant solament en la sorra entre els dits dels meus peus, sense preocupar-me per l'erosió i la contaminació.
* Passaria les meves tardes pujant arbres i muntant en la meva bicicleta fins a arribar al parc, sense la preocupació que em segrestin.
* No em preocupava pel temps, els deutes o d'on anava a treure diners per a arreglar el cotxe.
* Solament pensava en el que anava a ésser quan fos gran, sense la preocupació d'assolir-lo o no.
* Vull viure simple novament. No vull que els meus dies siguin d'ordinadors que s'espatllen, de la muntanya de papers en el meu escriptori, de notícies depriments, ni de com sobreviure uns dies més al mes quan! ja no queda diners en el compte.
* No vull que els meus dies siguin de factures de metges o medicines.
* No vull que els meus dies siguin de xafarderies, malalties i pèrdua d'éssers benvolguts.
* Vull creure en el poder del somriure, de l'abraçada, de l'encaixada, de la paraula dolça, de la veritat, de la justícia, de la pau, els somnis, de la imaginació.
* Vull creure en la raça humana i vull tornar a dibuixar figures a la sorra........... Vull tornar als meus 6 anys!
Si tots penséssim i actuéssim una mica com nens moltes coses en el món podrien ser diferents.
Per mitjà de la present presento la meva renúncia irrevocable a ser adult. He decidit acceptar la responsabilitat de tenir 6 anys novament.
* Vull anar a un frankfurt i pensar que és un restaurant 5 estrelles.
* Vull fer vaixells de paper en un estany i tirar pedres a l'aigua tot fent-la rebotar.
* Vull pensar que els dolços són millors que els diners, doncs es poden menjar.
* Vull tenir un recés i pintar amb aquarel·les.
* Vull sortir còmodament de casa meva sense preocupar-me com lluïes la meva roba.
* Vull tenir algú que m'arregli i em planxi la roba.
* Vull tornar a casa meva a un menjar casolà i que algú talli la meva carn.
* Vull prendre llargs banys i dormir 10 hores totes les nits.
* Vull abraçar als meus pares tots els dies i esbandir les meves llàgrimes en les seves espatlles.
* Vull tornar als temps on la vida era simple. Quan tot el que sabia eren colors, taules de sumar i contes de fades: i això no em molestava, perquè no sàvia que no sàvia i no em preocupava per no saber. Amb tot el que sàvia era feliç, perquè no sàvia les coses que preocupen i molesten.
* Vull pensar que el món és just. Que totes les persones són honestes i bones. Vull pensar que tot és possible....!
En algun lloc de la meva joventut vaig madurar, i vaig aprendre massa.
* Vaig aprendre d'armes nuclears, guerres, prejudici, fam i de nens abusats.
* Vaig aprendre sobre mentides, matrimonis infeliços, del sofriment, malaltia, dolor i la mort.
* Vaig aprendre d'un món en el qual saben com matar i ho fan.
* Què va passar amb el temps que pensava que tot el món viuria per a sempre, perquè no entenia el concepte de la mort, excepte quan vaig perdre a la meva mascota?
* Quan pensava que el pitjor que passava era que algú em tragués la meva pilota de jugar o m'escollís d'últim per a ser el seu company d'equip.
* Vull allunyar-me de les complexitats de la vida i emocionar-me novament amb les petites coses una vegada mes.
* Vull tornar als dies que la música era neta i sana.
* Recordo quan era innocent i pensava que tot el món era feliç perquè jo ho era.
* Caminaria de nou per la platja pensant solament en la sorra entre els dits dels meus peus, sense preocupar-me per l'erosió i la contaminació.
* Passaria les meves tardes pujant arbres i muntant en la meva bicicleta fins a arribar al parc, sense la preocupació que em segrestin.
* No em preocupava pel temps, els deutes o d'on anava a treure diners per a arreglar el cotxe.
* Solament pensava en el que anava a ésser quan fos gran, sense la preocupació d'assolir-lo o no.
* Vull viure simple novament. No vull que els meus dies siguin d'ordinadors que s'espatllen, de la muntanya de papers en el meu escriptori, de notícies depriments, ni de com sobreviure uns dies més al mes quan! ja no queda diners en el compte.
* No vull que els meus dies siguin de factures de metges o medicines.
* No vull que els meus dies siguin de xafarderies, malalties i pèrdua d'éssers benvolguts.
* Vull creure en el poder del somriure, de l'abraçada, de l'encaixada, de la paraula dolça, de la veritat, de la justícia, de la pau, els somnis, de la imaginació.
* Vull creure en la raça humana i vull tornar a dibuixar figures a la sorra........... Vull tornar als meus 6 anys!
Si tots penséssim i actuéssim una mica com nens moltes coses en el món podrien ser diferents.
