dilluns, 29 de setembre del 2008

Vacances!!!!

Això s'acaba. Dimecres marxo de vacances a Veneçuela, a intentar desintoxicar-me d'aquest any 2008. Que com va dir aquell ha semblat un dragon kan ple de pujades i baixades, ple d'emocions fortes, ple de moments de tenir el cor a flor de pell.....
No crec que a la selva trobi cap ciber, es per això que aquest serà l'ultim escrit fins que torni a Catalunya. I si això no es produeix desitjo que em porteu tots en la vostre memòria i que em recordeu tal i com era. Més que res perquè quan ens tornem a veure, que ens veurem, no passeu de llarg i em saludeu.

diumenge, 28 de setembre del 2008

La Conca Askatu a 5a


Es curiós, sempre, que a prop està el mon virtual del real. Es per això que d'entrada us sonarà estrany el titular d'aquesta noticia però es que avui puc dir-vos que en el joc virtual del hattrick la Conca Askatu ha aconseguit una proesa. I s'ha materialitzat l'ascens a cinquena categoria.

dissabte, 27 de setembre del 2008


Avui tot entrant al bloc de l'Azagra he descobert una noticia que m'ha omplert d'alegria. I es que jo pertanyo a aquella generació que ens vam fer grans tot llegint el PP&PV. I he de reconèixer que, entre d'altres coses, que la meva dèria per portar cada dia una samarreta amb missatge té el seu origen en aquests personatges de còmic.
Doncs resulta que aquests personatges aviat prendran vida i ens deleitaran a tots en la gran pantalla.

dimecres, 24 de setembre del 2008

12 d’octubre, res a celebrar



Un cop més l'esquerra independentista és mobilitza per fer sentir la seva veu i cridar fort que el dotze d'octubre es una data aliena als catalans.


MANIFEST:

Enguany s’ha commemorat el setantè aniversari dels bombardejos de l’aviació feixista contra la ciutat de Barcelona, on milers de barcelonins van morir sota les bombes. El proper gener, l’efemèride correspondrà a l’entrada de les tropes a la nostra ciutat i l’inici del llarg període de repressió, imposició i genocidi cultural franquista.

I és en aquest any simbòlic per la memòria antifeixista, com cada any, que el 12 d’octubre haurem de veure com els hereus directes del feixisme colpista s’expressaran públicament amb total impunitat a la nostra ciutat, fent apologia del genocidi feixista, exhibint la seva simbologia, fent proclames racistes i aprofitant-se de la permissivitat còmplice de les institucions públiques.

És inadmissible que els que s’autoanomenen catalanistes i d’esquerres signin els permisos per a que els nostàlgics del franquisme i els seus cadells celebrin el seu aquelarre espanyolista i negacionista anual als nostres carrers. No valen excuses ni posicions ambigües quan es tracta de combatre l’ascens de la ultradreta i el discurs racista. En aquest sentit, denunciem la complicitat de la Delegació del govern i de l’Ajuntament de Barcelona que permeten i autoritzen aquesta exhibició feixista.

Com també cal denunciar la impunitat amb la qual, any rere any, grups feixistes organitzats ataquen i agredeixen centenars de persones, immigrants, persones amb opcions sexuals fora de la seva concepció reaccionària, militants d’esquerres i independentistes. Accions que gairebé mai són perseguides, i que quan arriben a judici, es troben amb el tracte exquisit que la justícia espanyola dóna als botxins d’ultradreta. Així, hem vist com els responsables de crims racistes, de la mort d’en Guillem, la Sònia o d’en Roger, rebien sentències ridícules, o com els centenars d’atacs a locals independentistes i d’esquerres, especialment al País Valencià, no són ni tant sols investigats.

Però no només és la permissivitat amb violència ultra, amb l’apologia del feixisme i el racisme, el propi estat espanyol, avui dia governat pel mateix partit que governa Barcelona, té en el seu codi genètic l’herència de la llarga nit franquista. El mateix exèrcit que bombardejà Barcelona, que entrà amb els tancs per la Diagonal el 26 de gener de 1939, desfila amb tots els honors a Madrid per celebrar la festa de la Hispanitat, la festa que l’Estat Espanyol ha escollit com a dia ‘nacional’ i que honora la conquesta, el genocidi i la colonització dels pobles d’Amèrica, amb una desfilada militar presidida pel cap d’estat designat per Franco, el monarca Joan Carles de Borbó.

El 12 d’octubre es mostra doncs la cara d’un estat que no només no ha trencat amb la seva herència feixista en el pla simbòlic, que també conserva les mateixes forces armades, i els aparells judicials i policíacs del règim franquista, sinó que a més segueix reivindicant el “dia de la raza” i la colonització i cinc segles d’extermini.

Igualment rebutgem la creixent criminalització, persecució i repressió contra els i les treballadores immigrants, que institucions estatals i europees impulsen amb lleis cada vegada més repressives, fomentant i afavorint el creixement dels discursos racistes i xenòfobs, amb l’objectiu d’estendre la insolidaritat, de dividir i enfrontar els i les treballadores i justificar polítiques repressives i retallades de drets en nom de la inseguretat. En temps de crisi, no ens hem de deixar enganyar, hem de tenir ben clar qui són els responsables dels acomiadaments i de les dificultats, els empresaris i els governants que han implantat les polítiques econòmiques i laborals més favorables als seus interessos que ara haurem de pagar tots nosaltres.

Per tot això, el 12 d’octubre l’Esquerra Independentista del Barcelonès, com la resta dels i les antifeixistes catalanes no tenim res a celebrar, i a Barcelona posarem tots els nostres esforços per fer que la llibertat s’imposi a la barbàrie. L’experiència dels darrers anys ens demostra no podem esperar res d’aquestes institucions que any rere any han fet el joc al feixisme i l’espanyolisme genocida. Estem convençuts que només la conscienciació social i l’oposició frontal i directa al feixisme faran possible eradicar aquesta xacra social i que el feixisme no torni mai més als nostres carrers, ni al Barcelonès, ni a cap racó dels Països Catalans, ni enlloc.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Convocatòria 12 d´octubre: Res a celebrar


EL FEIXISME AVANÇA SI NO SE’L COMBAT. ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!!

Tal i com , per desgràcia, ve sent costum, el proper dia 12 d'octubre diverses agrupacions feixistes han tornat a convocar un acte a la ciutat de Barcelona . No obstant això, com van fer en anys anteriors a Iruñea i Donosti , enguany han decidit fer una convocatòria de caràcter estatal que pretén tenir major ressò mediàtic i major presència als nostres carrers. Aquests actes conten amb el beneplàcit i la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament d'Interior , que amb la seva permissivitat donen suport i ales a aquest tipus de col•lectius.

És per tot això que, com cada any, però amb major insistència, hem de sumar-nos a la campanya i a les convocatòries contra aquests col•lectius d'extrema dreta i neo-feixistes.

No permetem que aquests actes es realitzin impunement. Si continuem passius tolerant que els seus actes i agressions (Ruben, Carlos, Roger i molts/es altres companys i companyes) succeeixin lliurement pels nostres pobles i els nostres barris, serem còmplices del seu creixement .

Per això fem una crida de manera unitària a mostrar el rebuig rotund a l'extrema dreta i als feixistes i a denunciar la permissivitat i complicitat de moltes institucions.

MANIFESTACIÓ Diumenge dia 12 d'Octubre a les 11 h a Plça de Sants (Barcelona)

ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!

dilluns, 22 de setembre del 2008

Fer de Tiet






































































En el fons es molt curiosa aquesta vida. En un mes que tot va com accelerat, que a la feina els canvis es produeixen contínuament i cada cop més ràpids. I a l'ajuntament encara intento veure-les venir, per no ser aixafat per la realitat. No hi ha res com una aturada
Aquest cap de setmana he trobat el que diuen la vàlvula d'escapament, i no ha sigut un altre cosa que prendre un cap de setmana de relax tot fent bici, gelats, excursions nocturnes i tot una serie de xaxades amb el meu nebot

divendres, 19 de setembre del 2008

CONCENTRACIÓ I PROTESTA CONTRA EL PODER FINANCER

Avui divendres 19 de Setembre, hi ha hagut una concentració al davant de l´Ajuntament de Corbera d´Ebre, per donar suport a l´acció realitzada per l´Enric Duran, que ha conseguit desenmascarar l´autèntic frau que estan portant a terme bancs i caixes, o sigui els amos de les finances, que son els veritables amos del món, no els governs com ens volen fer creure. L´acció ha consistit en una cassolada-tamborada, a la qual ha assistit una vintena de persones , sense cap tipús d´afiliació a partits politics. La convocatoria s´ha fet per móbil de manera esporàdica, també s´han encès petards lluminosos, s´ha penjat una pancarta on deia: "CONTRA LA CRISI I EL PODER DE LES FINANCES" i s´ha repartit la publicació CRISI, on s´explica totes les maniobres del gran capital per sotmetre a tot el mon en un règim de deute constant i cada vegada més elevat. Amb aquest acte es vol donar a entendre a la població que la banca només ens té per portar a terme les seves idees perverses, que els partits politics i els governs ens tenen en la més absoluta falsetat i en són complices i que cal estar preparats per quan arribi el cop fort d´aquesta crisi que cada cop va més en augment.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Un jove estafa 492.000 € a la banca

Just avui a sortit el primer numero de la publicació CRISI, de la qual s'han repartit 200.000 exemplars gratuïtament al llarg dels Països Catalans. El projecte, finançat amb l'estafa, analitza el sistema econòmic, i monetari internacional, enllaçant-lo amb l'actual període de crisi.
En ell parla de l'activista de Barcelona que ha estafat a 39 bancs diferents, a través de 68 operacions de crèdit, assolint 492.000 euros, que ha repartit entre diferents projectes dels moviments socials. En la publicació es fa una anàlisi del sistema econòmic capitalista, alhora que s'expressen alternatives al mateix. L'activista ha reivindicat que es tracta d'una acció d'insubmissió a la banca que ha realitzat de manera premeditada per a denunciar el sistema bancari...

Tot seguit us aportem el testimoni d’un activista de 32 anys que en primera persona ens relata com ha decidit plantar cara al poder econòmic de la banca



Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré.
Vinetas 2 y 3.jpg

Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat.
Vineta 1.jpg

Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que “robar” als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?

Llista d'entitats bancàries afectades.
entidades

Com he pogut aconseguir tants diners sense propietats ni avals?

Després d'algunes investigacions i proves, a la primavera del 2006, vaig començar a tirar endavant de manera definitiva aquesta idea fent creure segons el cas als diversos bancs, caixes i establiments financers de crèdit (EFC) que em volia reformar el pis o comprar un cotxe. En alguns casos, també a través d'un empresa creada a fi de poder justificar determinades inversions com la compra de material audiovisual per una productora. L’avantatge de demanar un préstec des d'una empresa és que el deute com empresa, encara que sigui una empresa unipersonal, no apareix al teu historial de deute personal, de manera que pots anar augmentant l’endeutament indefinidament sense que el CIRBE (sistema d'informació sobre deutes del banc d'Espanya) ho detecti. Hi ha altres maneres de no sortir al CIRBE, que explicaré a qui vulgui realitzar una acció amb una finalitat similar a la meva.
Vinetas 4 y 5.jpg

Aquests préstecs eren demanats sense cap garantia ni d'una altra persona ni de cap propietat, només amb la meva signatura. Amb una professió inventada i una bona nòmina falsa que feia creure que guanyava de sobres per accedir al finançament. El quid de la qüestió és que els bancs no tenen manera de comprovar si un full de nòmina que els presentis és real o no, sempre que l'empresa i la persona existeixin realment.

També calia presentar els extractes bancaris adequats, que aconseguia fent moure els diners de comptes d'empresa a comptes personals a través de transferències de nòmines per simular ingressos personals, que els bancs es creien. En alguns casos em demanaven el contracte de treball, la declaració de renda o la vida laboral. A les meves empreses els demanaven les declaracions d' IVA trimestral i, quan ja tenien més d'un any, l'impost de societats.

A tot això s’hi pot respondre adequadament, i de vegades amb informació real. Si no, amb una impressora, fotocopiadora, unes estisores i celo es fan maravelles! En alguns casos, vaig haver de comprar el cotxe pel qual havia demanat el préstec, i després m’ho vaig vendre tot abans de deixar de pagar perquè no m'ho poguessin embargar i així tenir més calaix per finançar les lluites.

Vineta 6.jpg

Sobtarà que hagi aconseguit això, 492.000 euros sense avals ni garanties, en un context de contracció del crèdit. És una demostració de com la banca promou l'endeutament de les famílies per sobre de qualsevol control i mesura de prevenció del risc i de sentit comú.

Com apunt, hi ha un fet que ens pot fer entendre les possibilitats i oportunitats que hi ha per aquest tipus d'acció: els bancs i les entitats financeres necessiten donar crèdits, perquè és una de les seves maneres principals d’obtenir beneficis i perquè, com hem explicat en un article anterior, el sistema financer necessita que cada vegada es signin més crèdits per a poder crear cada cop més diners. És una roda que no pararà fins que col·lapsi el sistema. I nosaltres, en lloc de mantenir la roda demanant crèdits per produir o per consumir, tenim la oportunitat i la responsabilitat de posar-hi pals, fent-los creure que volem crèdits i que així podran crear aquests diners gràcies a nosaltres. Després, en no tornar els préstecs, fem desaparèixer aquests diners i els que s'havien creat del no res, amb la garantia que havíem signat de retorn dels deutes. Aquest sistema funciona a partir de la confiança, i si de maneres com aquesta sabem sembrar desconfiança, podrem aturar-lo.

Vineta 7 y 8.jpg

Per què aquesta acció?

Aquesta crisi que s'ha explicat en articles anteriors, especialment en la seva vessant energètica, era de preveure. Fa tres anys vaig conèixer les reflexions del pic del petroli i vaig pensar que en el moment en què es desencadenés la crisi seria fonamental estar preparats. Aquesta podria ser una oportunitat per al canvi social, un moment que s'havia d'aprofitar. Però si no ens preparàvem, el futur podria ser molt pitjor encara que el que ara tenim, donat que la gestió de l'escassetat feta des de poders econòmics i polítics podria portar a un nou feixisme.

Sovint un dels inconvenients que tenim quan parlem de transformació social en l'actualitat és que ens costa identificar els enemics principals. No en va s'ho fan venir bé perquè costi identificar-los. Com hem vist en l'article que parlava del sistema financer, hi ha mecanismes amagats i perversos que fan que una minoria controli la creació de diners, i a partir d'això fan ballar el sistema econòmic al ritme que els interessa. Desemmascarar aquesta minoria, aquest sistema bancari que ens porta al col·lapse ecològic, em semblava fonamental i va ser una motivació clara a l'hora de realitzar aquesta acció d’insubmissió financera i fer-la pública.

Una altra raó de pes va ser poder enfortir els moviments socials perquè es puguin preparar per la crisi, assajant les alternatives que poden convertir-se en l'exemple d'una forma de vida viable quan aquesta esclati. Trobava que per això calien més diners dels que podem aconseguir per altres mitjans, ja que, segons la meva experiència en els moviments socials, un dels factors limitants importants dels projectes transformadors ha estat sempre la manca de capacitat econòmica per a tirar endavant projectes estratègics que es puguin iniciar quan es cregui convenient i mantenir amb el temps.

Hi ha alternatives de societat que comencen a posar-se en marxa des de la pràctica i sense idees massa preestablertes. Hi ha moltes iniciatives que, des de l’autonomia i l’autogestió, estan començant a practicar les formes de vida en què creuen com a alternativa al sistema capitalista actual. Hi ha esforços clars i decidits per coordinarse i organitzar-se conjuntament en xarxa, per començar a posar en pràctica un altre model de societat. El camí està iniciat, i ara cal mantenirlo i donar-li força.

A qui han anat els diners?

Un cop pagades comissions, interessos, notaris, impostos i despeses diverses relacionades amb l'acció que no són part dels diners disponibles per al canvi social, van quedar uns 360.000 euros que s'han destinat a diverses accions i iniciatives dirigides tant a conscienciar sobre la crisi sistèmica (energètica, alimentària, econòmica...) com, especialment, a tirar endavant un ampli moviment social que posi en marxa altres maneres de viure en societat mentre s'enfronta al model capitalista actual, amb l’objectiu de substituir-lo.

No en donaré detalls en aquest escrit per no posar en problemes a projectes que han rebut aquests diners sense ser-ne responsables, però confio que la memòria de les persones amb qui he compartit estones en els últims temps activarà el boca-orella que farà que molta gent pugui saber del cert que la destinació dels fons ha estat orientada en aquest sentit.

Una crida a l'acció

Aquesta acció vol ser sobretot una crida perquè cadascú es plantegi el que pot i vol fer per canviar l'estat de les coses entre el que sigui possible o fins i tot el que semblaria impossible...

Si jo he realitzat aquesta insubmissió financera, arriscant la meva llibertat per demostrar que el sistema econòmic és més vulnerable del que sembla i per aconseguir tots aquests diners per a la construcció d'alternatives, potser moltes altres persones poden fer alguna cosa més si creuen en sí mateixes, si saben alliberar-se de les falses pors en què se'ns educa premeditadament dins del sistema i pensen decididament que només des de la gent, des de baix, podem canviar l'estat de les coses.

Posant com exemple l'estil d'acció que jo he fet, potser cadascú, segons el seu context personal i econòmic, pot adonar-se que hi ha coses que estan al seu abast:

  • Les llogateres, que patiu l'encariment dels preus (que acostuma a venir després de l'encariment dels preus de compra), podeu ajuntar-vos per tirar endavant una vaga de lloguers com la dels anys 1930 i 31; em consta que ja hi ha gent que està pensant sobre això...

  • Si esteu pagant una hipoteca des de fa pocs anys, i us queda molt de temps de treballar en una feina que no us agrada, potser podeu deixar de pagar la hipoteca i okupar casa vostra. Si ho feu soles potser tindreu un problema, encara que no més gran que el que ja teníeu, i a més podreu plantejar-vos de dedicar-vos al que us agradi i sigui coherent amb les vostres idees i vocacions. Si molta gent s’organitza, serà la banca la que tindrà el problema...

  • Si ja aneu camí d'haver de viure sense comptes bancaris, perquè us han posat una pena-multa (que tant abunden ara) que no voleu pagar, per què no expropieu alguns diners a la banca abans que arribi el moment de deixar de tenir comptes corrents?

Això sí, amb aquestes diverses opcions i d'altres que se us poden acudir sereu morosos tota la vida (o mentre aguanti el sistema financer en crisi), de manera que seria aconsellable que us ho penséssiu com idea acompanyada d'un pla personal per viure d'una altra manera, sense comptes corrents ni propietats.

Ara bé, si no podeu o no voleu realitzar cap de les accions anteriors, hi ha dues coses més senzilles que tothom pot fer i hauria de fer com més aviat millor: No demanar cap crèdit i treure els diners del banc. Mantenint préstecs, targetes de crèdit i comptes corrents, estem sent còmplices d'uns bancs que són el cor d'un sistema capitalista que està sembrant la destrucció del planeta, la pobresa i l'esclavatge de les nostres vides arreu. Treure els diners del banc és una cosa que qualsevol persona pot fer si simplement s'organitza una mica per gestionar els seus pagaments i cobraments d'una altra manera.

I si aquesta crida t'arriba tard perquè hi ha deutes que no has pogut pagar i ja apareixes en llistes de morositat dels bancs... Perquè no em contactes i muntem un sindicat de morosos? Que hi ha més persones moroses que aturades... i viure sense comptes corrents és un art que valdria la pena compartir!

El que faré a partir d'ara.

Mentre escric aquest text encara no hi ha cap acusació penal en contra meva, fet que prova que he pogut realitzar l’acció fins el final fora de cap control ni sospita policial. Tot i això, segons el sistema judicial espanyol (i sense comptar amb la seva motivació ètica), a partir d'aquesta “confessió” se’m podria acusar d'estafa major (que es considera a partir de 50.000 euros) i d'insolvència punible (també anomenat aixecament de béns). Per la primera acusació se'm pot demanar entre 2 i 6 anys de presó, i per la segona entre 1 i 3 anys.

Així, he preferit reivindicar aquesta acció públicament com a desobediència civil perquè tothom pugui saber el que es pot fer i per qüestionar el propi sistema financer, i no pas amagarho com em recomanaria qualsevol persona que pensés primer en la meva integritat personal.

Ara bé, donat que la meva posició és clarament de reconeixement i defensa moral i política dels fets, i donat que no penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me (com a part d'un sistema polític totalment antidemocràtic en quant a dependència dels mateixos poders econòmics que denuncio amb la meva acció), he decidit acompanyar aquesta explicació pública dels fets amb la meva desaparició física. D'aquesta manera evitaré que possibles represàlies contra la meva llibertat o el meu cos m'impedeixin seguir defensant i explicant aquests fets públicament, i seguiré actiu en els moviments socials a partir de la participació virtual mentre sóc físicament en algun altre lloc del món on pugui també participar en les lluites socials.

Més endavant, em reservo la possibilitat de tornar a aparèixer físicament en territori català, si es demostra que la societat civil catalana està preparada per defensar la llibertat dels qui ens enfrontem públicament als poders econòmics i polítics de la nostra societat.

I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l'únic veredicte que acceptaré serà l'absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidària en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d'això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l'estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.

Des d'ara podreu conèixer la meva identitat i contactar-me al web www.17-s.info. on també podreu trobar informació més detallada.

(despiece)

La fusió entre dues tradicions activistes

Aquesta acció, tot i ser innovadora, no surt del no res, històricament activistes de moltes tendències s'han arriscat pel be comú des de fora de la legalitat vigent, ja sigui realitzant accions contra la banca per finançar les lluites, ja sigui realitzant accions públiques de desobediència civil per transformar quelcom. En el camp de les expropiacions bancàries, la tradició arranca a principis de segle XX, en països com França i Itàlia, i també a l'estat espanyol, per exemple amb l'espectacular l'atracament al Banc d'Espanya a Gijon pel grup de los solidarios, el 1923. Personatges mítics de la nostra història com Durruti, Quico Sabaté o Salvador Puig Antich, han participat en accions d'aquests tipus, les quals sempre són perilloses doncs es posa en joc la vida tant dels participants com dels treballadors de les sucursals. Altres mètodes clandestins, més segurs per a les persones però complicats, han estat la falsificació de moneda o de txecs de viatge. Per aquesta última acció contra el Citybank es va donar a conèixer el món Lucio Urtubia, qui encara es viu i que recentment ha realitzar varies xerrades en el territori català per presentar el documental biogràfic “Lucio, el anarquista irreductible”.

L'estratègia de la desobediència civil arranca al segle XIX de la mà de Henry Thoreau i es fa coneguda mundialment a través de figures com les de Gandhi i Martin Luther King. A l'estat espanyol no comença a valorar-se la desobediència pácifica com a possibilitat fins després de la mort del dictador Franco, amb alguna destacable excepció, com fou el cas de Lluis Maria Xirinacs. Des dels ‘80, alguns dels moviments socials més reconeguts com l'exitosa insubmissió al servei militar i el moviment d'okupacions es basen en aquesta premisa desobedient.

Una de les dificultats del punt de trobada radica en que parteixen de situacions oposades. La primera necessita de clandestinitat, la segona és una acció pública que basa la seva força en el suport social i la legitimitat de les accions. L'acció que ens ocupa avui les pot fusionar perquè té dues parts. La part d'acció directa, ja s'ha dut a terme i el seu secret ha permès l'èxit de l'acció. La desobediència civil comença avui, amb la confessió i defensa pública que en fa l'autor, qüestionant seriosament la legitimitat moral de la banca.

Si aquest exemple quedarà en un cas aïllat o si serà la llavor per una nova estratègia d'acció, ja sigui pública o amagada, ho dirà el temps. La paraula la tenim cadascuna de les persones que volem canviar les coses.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Ho anomenen democràcia


Els auto-anomenats demòcrates espanyols no s'han pogut estar i han tornat a il·legalitzar un altre partit. I es que s'omplen la boca de dir que el que haurien de fer els bascos es deixar les armes i fer política, però quan algun acelebrat te l'ocurrència d'intentar-ho l'envien a la presó.
La il·legalització de EAE-ANV ha estat confirmada posteriorment en roda de premsa pel president del Suprem, Francisco José Hernando, que ha assenyalat que la sentència es farà pública en els pròxims dies. La decisió s'ha adoptat per unanimitat, cap dels setze magistrats que componen la sala especial ha emès un vot particular. Segons Hernando, la declaració d'il·legalitat de la formació ekintzale, que tindrà com a conseqüència la dissolució d'aquest partit, també "comporta la liquidació i la posada a la disposició del Tresor, segons preveu la Llei de Partits, de tots els béns i efectes que pertanyin "al partit. Els espanyols comencen a pensar com paliar el problema de la crisi.
El TS ha notificat verbalment la seva decisió aquest matí a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat espanyol. Un únic dia ha bastat al tribunal per a decidir sobre la il·legalització de la formació, un procés que es va iniciar fa vuit mesos. El tribunal es trobava sota pressió ja que volia emetre la decisió abans del dimarts 23, perquè aquest dia es renova el CGPJ i canvia el president del Suprem així com el de la Sala del 61.
El passat 8 de febrer, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón va decretar la suspensió d'activitats tant de EAE-ANV com de EHAK. Va ser al gener quan el Govern espanyol, a través de l'Advocacia de l'Estat, va presentar la seva demanda d'il·legalització de EAE-ANV argumentant una "relació de successió o continuació" d'aquest partit amb Batasuna. L'engranatge dissenyat per l'Estat espanyol contra l'independentisme bas
c ha donat així un pas més, i el tribunal iniciarà demà l'estudi de les demandes presentades pel govern espanyol i la Fiscalia contra EHAK.
Madrid ha deixat fora de la llei a un partit històric amb un recorregut de 78 anys, ja que es tracta d'una formació inscrita en 1930 en el registre de partits polítics. El 3 de maig de l'any passat, l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia van impugnar 133 candidatures de la formació. Amb la resta de llistes presentades, EAE-ANV va assolir 40 ajuntaments a Euskal Herria.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Incidents a Donostia provocats per l'Ertzaintza


De nou s'han vist imatges a Donostia de brutalitat policial, contra els familiars i amics dels presos. Sobre les 2 de la tarda, la ertzaintza ha carregat sense contemplacions sobre la multitud que tractava de manifestar-se en solidaritat amb el col·lectiu de presos polítics bascos. No havia organitzat aquesta marxa cap grup il·legal, sinó, per contra ho havien fet familiars dels presos, malgrat això, el govern basc que dirigeix Ibarretxe a través de la conselleria d'interior de Balza van prohibir una marxa, que històricament ha transcorregut sense incidents pels carrers de Donostia, el dia de la Bandera de la Conquilla, enmig d'un ambient festiu. En aquesta nova actuació repressiva de l'executiu autònom basc, ha contat amb el silenci còmplice tant de EA, com de Ezker Batua, així com de Aralar, socis del PNB, en tasques de govern en la CAV. Contrasten les contínues queixes d'Ibarretxe, reclamant, escoltar a la societat basca, amb les seves contínues sessions d'autisme davant el conflicte del TAV, o episodis com el d'aquest matí. Com argument per a prohibir la marxa, van dir, que cabia la possibilitat d'incidents, però cal recordar, de nou, que l'absència d'incidents ha estat històrica en aquesta manifestació i tan sol, quan les forces policials han irromput com aquest matí s'han donat. El balanç d'aquesta trista diada és de 5 detinguts, un hospitalitzat i centenars d'apallissats.

Aquesta es la seva democràcia i aquesta es la seva forma d'entendre la llibertat d'expressió. Només em queda desitjar, dés del meu racó montblanquí, que d'un cop per totes acabin les demagògies i els interessos personalistes i es seguin a parlar de la resolució del mal anomenat conflicte basc. No es amb violència, vingui d'on vingui, que arribarà la pau a Euskal Herria, no es amb referèndums que els espanyols ho entendran.











dijous, 11 de setembre del 2008

Manifest per la diada

Amb puntualitat suïssa centenars de montblanquins s'han concentrat per fer una ofrena floral al monument a Francesc Castellví. L'acte no ha tingut res d'especial, les diferents entitats i organitzacions polítiques han dipositat el ram de flors i la coral ha cantant. Res d'estrany

Aqui us deixo el manifest que havia preparat per l'ocasió, tot fent un matxambrat amb idees pròpies i el manifest de la manifestació d'avui a Reus :
Avui ens tornem a trobar davant del monument al Montblanquí Francesc Castellví per fer-li homenatge a ell i a tots els catalans que han lluitat i lluitaran per la llibertat del nostre poble.

Homenatge a homes com en Francesc Castellví que va estar a Barcelona durant el setge, o a homes com en Carrasclet que va seguir lluitant després d’acabada la guerra.
Avui també cal fer esment i homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat fa 30 anys per les tropes policials d’en Franco als carrers de Barcelona durant les manifestacions convocades per la diada.
Avui podem parlar que fa 300 anys que les tropes Borbòniques corrien per les terres del camp intentant sotmetre al poble. Com diu la frase popularitzada per Al Tall «Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança». I així fou. Des de la desfeta en la Batalla d’Almansa, el 1707, els Països Catalans vam ser progressivament esquarterats i destruïts; però no sense abans, com continuem fent ara, organitzant la resistència, defensant els nostres drets.
Al País Valencià fou Basset. Al Camp fou Carrasclet. Les classes populars defensàrem els furs, la nostra terra i la nostra identitat com a poble. Però com sempre, els països europeus i l’oligarquia poc tardaren a oblidar-nos i deixar-nos abandonats. Des de llavors, el compromís amb la recuperació dels nostres drets i la nostra llibertat ha estat una constant històrica al llarg dels segles fins a l’actualitat.

Tot i els intents constants d’aniquilació, no ens hem deixat vèncer.

No obstant, des de Felipe V a Juan Carlos I, les elits econòmiques i polítiques que han governat els Països Catalans, han participat i continuen obeint als estats que ens oprimeixen, per garantir els seus interessos. S’ha posat de manifest el fracàs del que anomenen “pactisme”, “descentralització” o “via estatutària”. L’actitud covarda dels nostres governants ens condemna a seguir estant sotmesos a un projecte d’estat-nació indivisible imposat des de Madrid i París i al servei del sistema econòmic neoliberal.

Per això, avui diem que 300 anys són prou. Que els i les catalanes continuem resistint i que el nostre compromís va més enllà. La nostra lluita passa per un procés de construcció nacional que respongui als interessos de les classes populars. Que acabi amb la triple opressió que patim: com a poble, classe i gènere.

Perquè no ens podem permetre continuar vivint en una nació en la qual els seus governants venen el territori als interessos especulatius, que retalla els nostres drets com a ciutadanes, que està al servei de l’Europa del capital, que juga amb la vida de les nouvingudes i que cada cop ens porta a un procés major d’individualització. La fi del col•lectiu, és la fi d’un poble.

El procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans passa per trencar el fals discurs dels botiflers del segle XXI. El nostre treball ha de servir per estendre aquest projecte fonamentat en el respecte entre pobles i la igualtat entre persones. I això ser possible lluitant –com hem fet sempre– des de tots els àmbits possibles de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, construint des de la base la nostra sobirania com a poble. La sobirania que l’hereu borbònic de l’Estat espanyol i el president jacobí de la República francesa ens continuen negant amb la complicitat dels que ens governen, però que no ens representen.

Avui, com cada dia, es onze de setembre

L'estelada a l'ajuntament

Avui, i tal com s'havia acordat, s'ha penjat l'estelada del balcó de l'ajuntament. Com de tots es sabut, la setmana pasada tots els grups municipals van acordar per unanimitat adherir-se a la celebració del centenari de la creació de la senyera estelada.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Correquintos 2008

Ahir la Conca Askatu de Montblanc va tornar a organitzar, i ja van cinc, el correquintos.
Com era d'esperar la participació va ser generosa, més de 200 persones, i la festa va ser digne de l'esdeveniment.

La part més interessant va ser quant varem passar per davant de la caserna d'aquells "simpàtics" nois que ens abandonaren al novembre






i uns quants vídeos més:



dilluns, 8 de setembre del 2008

Al jutjat per no xerrar en espanyol

Entre festa major, feina i mal de caps no trobo el moment d'actualitzar el bloc. Es per això que faig una avançada tot copiant la noticia publicada pel punt i el dia 10 amb un xic de calma ja escriuré la meva versió.

I es que de fet tota aquesta història berlanguista que estic vivint es més pròpia d'un bodebil que d'uns fets reals.

La Guàrdia Civil de Montblanc obliga el batlle a identificar-se i parlar en castellà

Josep Andreu va negar-s'hi i avui serà jutjat per desobediència, amb el suport de dos exconsellers

N. ROCA. Montblanc
Per haver-se negat a identificar-se davant dels agents i a parlar-los en castellà, l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha de comparèixer aquest matí al jutjat d'instrucció número 3 de Valls, després que la Guàrdia Civil del poble l'ha denunciat per desobediència a l'autoritat. El dissabte dia 30 d'agost a la matinada la policia local i la Guàrdia Civil duien a terme un control d'estupefaents, i l'alcalde i un regidor s'hi van apropar per saber què passava. Els agents van demanar a Andreu que els ensenyés el DNI, i l'alcalde s'hi va negar després que els guàrdies civils li exigissin que s'hi adrecés en castellà i que no volgués canviar d'idioma.


+ A la dreta, l'alcalde, Pep Andreu, i el regidor Ignasi Cid, en la roda de premsa d'ahir. Foto: N.R.

El dia 30 d'agost a la matinada, l'alcalde, Josep Andreu, i el regidor de Medi Ambient, Ignasi Cid, van acostar-se al control de vehicles i persones que la Guàrdia Civil i la policia local coordinaven de manera conjunta a l'altura del Portal de Bové –situat a la muralla de Santa Tecla– per demanar-los el motiu del desplegament, i mentre que els agents de la policia local van marxar, es va iniciar un estira-i-arronsa amb els tres agents de la Guàrdia Civil que feien el control. Segons Andreu, els guàrdies civils van dir que «no farien cap esforç» per entendre'ls en català, i que si parlaven en aquesta llengua no els escoltarien «ni les parets». La reacció de l'alcalde va ser dir que el que no farien per imposició és fer-lo «parlar en castellà i canviar de llengua». Va ser llavors quan els van demanar que s'identifiquessin, cosa que sí que van fer. Els agents, però, també van sol·licitar a Andreu que els ensenyés el carnet d'identitat, però s'hi va negar perquè considerava que els agents tenen l'obligació de conèixer les autoritats, i ell és l'alcalde. Per la manca d'entesa i «per evitar un espectacle» enmig del carrer, tant els agents com Andreu van desplaçar-se a la caserna, on tot i que el brigada tenia coneixement de qui era l'alcalde, Andreu va haver d'ensenyar, finalment, el DNI. Els fets van quedar així, fins que divendres Andreu va rebre una citació judicial que detallava que havia estat denunciat per la Guàrdia Civil per desobediència a l'autoritat.

L'alcalde compareixerà, doncs, aquest matí al jutjat d'instrucció número 3 de Valls en el judici de faltes, on estan citats com a testimonis els dos agents de la policia local que aquella nit van fer el control, però que segons Andreu no van presenciar els fets. El que no apareixerà com a testimoni és Cid, que paradoxalment sí que va veure com es desenvolupava l'acció.

Fonts d'Esquerra notificaven ahir que el secretari general del partit i exconseller de Governació, Joan Puigcercós, serà present avui al judici per donar suport a l'alcalde, exdiputat del grup a Madrid. També li donarà suport a Valls el també exconseller de Governació i exalcalde de Montblanc per CiU Josep Gomis.



LA POLICIA LOCAL MARXA

El cap de la policia local, Laureà Garreta, no ha aclarit les causes que van provocar que els seus agents marxessin del control. Segons la normativa, quan la policia local fa un control ha d'haver-lo justificat davant el regidor de Governació, Règim Interior i Transport Públic, o davant el mateix alcalde. Mentre que algunes fonts consultades dubten que s'hagués comunicat explícitament que es faria el control, Garreta confirmava que sí que s'havia justificat. Cal recordar que les relacions entre la policia local i l'alcalde són tenses, i que, a més, el mes de novembre de l'any passat centenars de montblanquins es van manifestar contra aquest cos policial per abús d'autoritat.

diumenge, 7 de setembre del 2008

L'Amadeu dona per finalitzada la vaga de fam

El pasat dia cinc a les 14.30 va deixar la vaga de fam que mantenia des del dia 22/06/2008, després d'arribar a un acord amb el Síndic de Greuges de Catalunya, i més concretament amb Ignasi Garcia i Clavel, Director de Seguretat Pública i Relaciones socials.

Amadeu casellas va començar una primera vaga de fam el 12 d'abril exigint que li fossin respectats els drets i obtenir així la llibertat, que va aturar quan va rebre el compromís de les autoritats penitenciàries d'estudiar el seu cas. Com va considerar incomplert aquest acord va reiniciar la vaga el 22 de juny. Ara és al mòdul penitenciari de l'Hospital de Terrassa i fa una setmana va deixar de consumir glucosa.

Aquí us deixo el comunicat:
Els grups de suport a Amadeu Caselles, advocada i advocats, i la seva mare tenen el goig de fer-vos saber que ahir, 5 de setembre, després de 76 dies de vaga de fam, Amadeu Casellas va posar fi a la seva protesta, que amenaçava greument la seva vida.

Ahir, el Sr. Ignasi García Clavel, en representació del Síndic de Greuges de Catalunya va visitart l’Amadeu al’Hospital Penitenciari de Terrassa i li va prometre:

1. Que quan s’hagi recuperat de lavaga de fam li donaran permisos.

2. Que després dels permisos liatorgaran el que el reglament de règim penitenciari coneix com a 100.2, i queés un tercer grau restringit.

3. Que després se li concedirà altercer grau.

Considerem que aquesta victòria (parcial) és fruit de les mobilitzacions populars, malgrat que no estan regalant res a l'Amadeu, i el procediment que li han promès és el normal.

Volem denunciar també enèrgicament, però, que les autoritats penitenciàries i polítiques de Catalunya han permès que la vaga de fam arribés als 76 dies, amb tot el risc i patiment que això ha comportat al propi Amadeu ials seus familiars. Cal no oblidar que hi poden haver seqüeles, i que la recuperació serà llarga...

Anunciem també que no dissoldrem els grups de suport, i que vetllarem perquè es compleixin totes i cada una de les promeses fetes a Amadeu.

Però queden molts altres Amadeus a les presons. Continuarem denunciant les injustícies que pateixen cada dia, i continuarem reclamant la seva llibertat.

La lluita continua!
Hospital Penitenciari deTerrassa, 6 de setembre de 2008

dijous, 4 de setembre del 2008

Comunicat d’Amadeu Casellas

Comunicat d’Amadeu Casellas:
“Vull agrair públicament el suport que estic rebent”
D’entrada em presentaré, per als qui no em coneguin. Em dic Amadeu Casellas Ramon, i fa més de dues dècades que sóc la presó. Estic en vaga de fam des del dia 22 de juny de 2008. Hi haurà gent que estarà d’acord amb mi, i altra que no; tots mereixen el meu respecte, perquè en això es basen les llibertats individuals.
Els motius que m’han portat a aquesta vaga (fins a les últimes conseqüències) són: denunciar i protestar per la situació en què es troben, a les presons catalanes i de tot l’estat, companys meus, i jo mateix. Perquè darrera aquests murs es cometen tota mena d’abusos i tortures per part de les institucions penitenciàries, amb la permissivitat i complicitat dels jutjats de vigilància, i amb la ceguesa, cinisme i hipocresia a què ens tenen acostumats els polítics i la justícia.
La majoria dels qui estem dintre aquestes parets no demanem un tracte de favor ni de privilegi per part de les institucions penitenciàries, ni dels jutges, ni dels polítics; ben contràriament als Julián Muñoz, Javier de la Rosa, els Alberto, Mariano Rubio, els del cas Filesa, Mariano Conde, Barrionuevo, Conde, Rafael Vera, Puigneró…i un llarg etcètera. Perquè tots sabem que ells poden comprar la seva llibertat, amb diners i influències.

La meva denúncia i protesta és per als qui, com jo, són pobres, obrers, o gent que, simplement, venim de llocs marginats. Ni nosaltres, ni les nostres famílies, no podem comprar la llibertat, i hem de lluitar amb els pocs mitjans de què disposem. En el meu cas, com en el de tants altres companys, he acomplert el màxim de presó establert pel codi penal vigent: 20 anys, o 30 amb el codi antic.

Però se’m nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s’apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys. I no hem d’oblidar que, en democràcia, es gaudeix de llibertat sempre i quan no s’utilitzi.
No sé com acabarà aquesta vaga. Tinc l’esperança que se’m doni el que, per dret i per llei, em correspon, i que sigui lliure, a la fi. També espero que aquesta vaga serveixi perquè els meus companys tinguin una mica més de llum i d’esperança; perquè molts d’ells no tenen la mateixa fortalesa i es queden en el camí i en l’oblit.
També vull aprofitar aquest comunicat per agrair públicament el recolzament que estic rebent per part de la meva mare, a qui estimo moltíssim; agrair-lo també a la CNT de Manresa i d’altres llocs; als meus grans amics (…) i a tants d’altres que no dic, perquè la llista seria inacabable. A tots , gràcies pel vostre recolzament. També vull donar les gràcies a tots els qui m’estan escrivint i animant: perquè, sense el vostre suport, el més segur és que em faltaria la força. Gràcies a tots.
També vull agrair d’una manera molt especial la tasca de la meva advocada i del seu company. Perquè, malgrat les dificultats que tenen, no m’ha deixat ni un minut. Gràcies a tots!

La vaga de fam continua, i la lluita serà llarga. Però, entre tots plegats, amb el vostre suport, guanyarem i seré lliure.

Una abraçada fraternal i llibertària.
Llibertat o mort!

Salut i anarquia!


Post Data: Avui som nosaltres, els qui estem dins de la presó, però…i demà? Podeu ser vosaltres?
Amadeu Casellas Ramon

Hospital Penitenciari de Terrassa
27 d’agost de 2008