Amb puntualitat suïssa centenars de montblanquins s'han concentrat per fer una ofrena floral al monument a Francesc Castellví. L'acte no ha tingut res d'especial, les diferents entitats i organitzacions polítiques han dipositat el ram de flors i la coral ha cantant. Res d'estrany
Aqui us deixo el manifest que havia preparat per l'ocasió, tot fent un matxambrat amb idees pròpies i el manifest de la manifestació d'avui a Reus :
Avui ens tornem a trobar davant del monument al Montblanquí Francesc Castellví per fer-li homenatge a ell i a tots els catalans que han lluitat i lluitaran per la llibertat del nostre poble.
Homenatge a homes com en Francesc Castellví que va estar a Barcelona durant el setge, o a homes com en Carrasclet que va seguir lluitant després d’acabada la guerra.
Avui també cal fer esment i homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat fa 30 anys per les tropes policials d’en Franco als carrers de Barcelona durant les manifestacions convocades per la diada.
Avui podem parlar que fa 300 anys que les tropes Borbòniques corrien per les terres del camp intentant sotmetre al poble. Com diu la frase popularitzada per Al Tall «Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança». I així fou. Des de la desfeta en la Batalla d’Almansa, el 1707, els Països Catalans vam ser progressivament esquarterats i destruïts; però no sense abans, com continuem fent ara, organitzant la resistència, defensant els nostres drets.
Al País Valencià fou Basset. Al Camp fou Carrasclet. Les classes populars defensàrem els furs, la nostra terra i la nostra identitat com a poble. Però com sempre, els països europeus i l’oligarquia poc tardaren a oblidar-nos i deixar-nos abandonats. Des de llavors, el compromís amb la recuperació dels nostres drets i la nostra llibertat ha estat una constant històrica al llarg dels segles fins a l’actualitat.
Tot i els intents constants d’aniquilació, no ens hem deixat vèncer.
No obstant, des de Felipe V a Juan Carlos I, les elits econòmiques i polítiques que han governat els Països Catalans, han participat i continuen obeint als estats que ens oprimeixen, per garantir els seus interessos. S’ha posat de manifest el fracàs del que anomenen “pactisme”, “descentralització” o “via estatutària”. L’actitud covarda dels nostres governants ens condemna a seguir estant sotmesos a un projecte d’estat-nació indivisible imposat des de Madrid i París i al servei del sistema econòmic neoliberal.
Per això, avui diem que 300 anys són prou. Que els i les catalanes continuem resistint i que el nostre compromís va més enllà. La nostra lluita passa per un procés de construcció nacional que respongui als interessos de les classes populars. Que acabi amb la triple opressió que patim: com a poble, classe i gènere.
Perquè no ens podem permetre continuar vivint en una nació en la qual els seus governants venen el territori als interessos especulatius, que retalla els nostres drets com a ciutadanes, que està al servei de l’Europa del capital, que juga amb la vida de les nouvingudes i que cada cop ens porta a un procés major d’individualització. La fi del col•lectiu, és la fi d’un poble.
El procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans passa per trencar el fals discurs dels botiflers del segle XXI. El nostre treball ha de servir per estendre aquest projecte fonamentat en el respecte entre pobles i la igualtat entre persones. I això ser possible lluitant –com hem fet sempre– des de tots els àmbits possibles de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, construint des de la base la nostra sobirania com a poble. La sobirania que l’hereu borbònic de l’Estat espanyol i el president jacobí de la República francesa ens continuen negant amb la complicitat dels que ens governen, però que no ens representen.
Avui, com cada dia, es onze de setembre
Aqui us deixo el manifest que havia preparat per l'ocasió, tot fent un matxambrat amb idees pròpies i el manifest de la manifestació d'avui a Reus :
Avui ens tornem a trobar davant del monument al Montblanquí Francesc Castellví per fer-li homenatge a ell i a tots els catalans que han lluitat i lluitaran per la llibertat del nostre poble.
Homenatge a homes com en Francesc Castellví que va estar a Barcelona durant el setge, o a homes com en Carrasclet que va seguir lluitant després d’acabada la guerra.
Avui també cal fer esment i homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat fa 30 anys per les tropes policials d’en Franco als carrers de Barcelona durant les manifestacions convocades per la diada.
Avui podem parlar que fa 300 anys que les tropes Borbòniques corrien per les terres del camp intentant sotmetre al poble. Com diu la frase popularitzada per Al Tall «Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança». I així fou. Des de la desfeta en la Batalla d’Almansa, el 1707, els Països Catalans vam ser progressivament esquarterats i destruïts; però no sense abans, com continuem fent ara, organitzant la resistència, defensant els nostres drets.
Al País Valencià fou Basset. Al Camp fou Carrasclet. Les classes populars defensàrem els furs, la nostra terra i la nostra identitat com a poble. Però com sempre, els països europeus i l’oligarquia poc tardaren a oblidar-nos i deixar-nos abandonats. Des de llavors, el compromís amb la recuperació dels nostres drets i la nostra llibertat ha estat una constant històrica al llarg dels segles fins a l’actualitat.
Tot i els intents constants d’aniquilació, no ens hem deixat vèncer.
No obstant, des de Felipe V a Juan Carlos I, les elits econòmiques i polítiques que han governat els Països Catalans, han participat i continuen obeint als estats que ens oprimeixen, per garantir els seus interessos. S’ha posat de manifest el fracàs del que anomenen “pactisme”, “descentralització” o “via estatutària”. L’actitud covarda dels nostres governants ens condemna a seguir estant sotmesos a un projecte d’estat-nació indivisible imposat des de Madrid i París i al servei del sistema econòmic neoliberal.
Per això, avui diem que 300 anys són prou. Que els i les catalanes continuem resistint i que el nostre compromís va més enllà. La nostra lluita passa per un procés de construcció nacional que respongui als interessos de les classes populars. Que acabi amb la triple opressió que patim: com a poble, classe i gènere.
Perquè no ens podem permetre continuar vivint en una nació en la qual els seus governants venen el territori als interessos especulatius, que retalla els nostres drets com a ciutadanes, que està al servei de l’Europa del capital, que juga amb la vida de les nouvingudes i que cada cop ens porta a un procés major d’individualització. La fi del col•lectiu, és la fi d’un poble.
El procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans passa per trencar el fals discurs dels botiflers del segle XXI. El nostre treball ha de servir per estendre aquest projecte fonamentat en el respecte entre pobles i la igualtat entre persones. I això ser possible lluitant –com hem fet sempre– des de tots els àmbits possibles de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, construint des de la base la nostra sobirania com a poble. La sobirania que l’hereu borbònic de l’Estat espanyol i el president jacobí de la República francesa ens continuen negant amb la complicitat dels que ens governen, però que no ens representen.
Avui, com cada dia, es onze de setembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada