dimecres, 31 de desembre de 2008

Bon any 2009

Tornaré a perdré tres segons per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2008. I que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2009 que tot just està a punt de començar i que correspon amb els anys 5769-5770 del calendari hebreu, 5110-5111 del calendari hindú i 1429-1430 del calendari musulmà i sobretot, com sempre, l'any després de la batalla de Yavin

dimarts, 30 de desembre de 2008

La primera revolució


http://blog.underave.net/2008/12/grecia-por-que-estoy-con-los-encapuchados


Fa dies que segueixo amb delit aquesta nova revolució grega. I fa dies que volia escriure alguna cosa en el bloc. De moment m'hauré de conformar de veure que algú escriu amb detall i posa paraules a les imatges que ens arriba via els contrainfos.

dilluns, 22 de desembre de 2008

40 anys

video

Aquest anys són molts que hem arribat a la quarantena. Però també fa 40 anys de fets molt importants per a la història.

I un d'ells són els 40 anys de l'esquerra independentista. Entre tots les actes realitzats destaca el que es va fer a primers d'aquest mes a Berga. L'acte el va organitzar la CUP i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.

Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i vídeos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independentista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.

L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.

divendres, 19 de desembre de 2008

Bon solstici d'hivern

Aquest matí quan he obert el correu m'he trobat amb aquesta foto que representa la palestina actual, barrejada amb una imatge de fa 2008 anys. Aprofito el moment per desitjar-vos a tots plegats un bon solstici d'hivern.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Torna a obrir l'EPD


La cosa ha sigut molt més llarga que un embaras i l'espera molt més difícil. Però per fi la criatura torna a estar entre nosaltres. Això sí, pel camí s'han quedat moltes il·lusions i alguna que altre decepció. Han calgut recollides de signatures, grups al facebook, concentracions, suports populars i altres fets per a que el pub més antic i emblemàtic de la vila tornès a obrir les portes.
Però a partir d'aquest vespre el jovent, i no tant, del poble no haurà d'agafar cotxes per fer un veure al vespre. I simplement per això ja és bona la noticia. A més d'afegir que el local on han crescut tantes generacions de nois i noies, d'una part de la conca, torna a oferir aquest espai inportant en el mon del lleure i la diversió.
Només em queda afegir llarga vida a l'EPD

divendres, 12 de desembre de 2008

No a la MAT!


Avui al Vilaweb sortia una d'aquelles noticies que et demostren que cal lluitar sempre, encara que creguis que tot està perdut. I que ha gent que aconsegueix petites coses que creien que no ho farien i ho fan justament per això.


Els operaris d'una torre de la MAT deixen de treballar-hi

Ahir van recollir el material i avui no s'hi han presentat · El col·lectiu Nova Energia hi feia meditació com a acció de protesta

Els operaris de les obres de construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que treballaven a la torre 38 (a Osona, entre Centelles i Sant Feliu de Codines) han renunciat a seguir-hi treballant. Ahir, després de tres dies d'obstrucció pacífica a càrrec de membres del col·lectiu Nova Energia, l'empresa constructora ja va retirar la maquinària i es va endur els materials (vídeos: 1 i 2). Avui cap operari no s'ha presentat a la torre.

Aquesta torre, situada molt a prop de la masia Mas Blanc, ha esdevingut el punt més important de resistència a la línia. Un grup de contraris, constituïts ara com el col·lectiu Nova Energia, van aplegar-s'hi l'estiu passat durant setmanes per fer-hi meditació, en una acció batejada amb el nom de contemplacció. Ja aleshores, el col·lectiu va aconseguir amb aquesta acció pacífica que es posposés la construcció de la torre.

Contra la política de fets consumats

El col·lectiu s'ha felicitat per 'l'èxit aconseguit mitjançant una acció pacífica', i ha explicat a VilaWeb que continuaria fent les sessions de meditació habituals sota la torre mentre no es coneguin les sentències judicials pendents 'per evitar que es continuï treballant amb una política de fets consumats'.

Nova Energia també demana que els governs català i espanyol justifiquin formalment la necessitat de la línia, que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia i que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, juntament amb el director general d'Energia, Agustí Maure, expliquin la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió en què puguin participar els col·lectius i els científics que s'hi oposen.

dijous, 11 de desembre de 2008

Marxes de torxes 2008


Un any més, Rescat convoquen les marxes de torxes. Aquestes són les convocatòries confirmades fins ara. Segurament en breu el llistat serà més llarg.

Barcelona, 20 desembre, 19h Canaletes

Castelló de la Plana, 19 de desembre, 19h Plaça Major

Cornellà, 19 de desembre, 20h Plaça de l’Estació (Renfe)

Girona, 20 de desembre, 20h Plaça del Vi

Manresa, 20 desembre, 19h Plaça Sant Domènec

Ribes (Garraf) 20 desembre, 19h Plaça de la Vila

Sabadell, 20 desembre, 20h Plaça Enric Granados

Tarragona, 20 de desembre, 19h Plaça Verdaguer

Terrassa, 19 de desembre, 20h al Raval de Montserrat

València, 19 desembre, 20h Torres de Serrans

Vilanova i la Geltrú, 20 desembre, 20h Plaça de les Neus

Vilafranca, 20 desembre, 20h Plaça de la Vila

dimecres, 10 de desembre de 2008

Comença a ser hora

Ahir tot buscant informació i opinions sobre l'assassinat, a mans d'un policia, del jove grec vaig ensopegar amb un escrit cru, realista i contundent.
I es que ja comença a ser hora de que el poble comenci a parlar sense embuts i sobretot sense por. Comença a ser hora de que parlem en mans de qui estem deixant la nostra apreciada protecció. Comença a ser hora de que parlem de quin preu hem de pagar per mantenir aquesta societat de la por que ells han creat. Comença a ser hora que algú senyali la impunitat amb la que es mouen certs sectors de la societat. Comença a ser hora de dir que a part del colr no hi han diferencies entre els uniformes. Comença a ser hora de desacostumar-nos a veure tants assassinats a mans de policies. I sobretot comença a ser hora de que deixem de parlar i comencem a actuar.

Us deixo aquest article d'en Jordí Martí que he trobat al portal de poble viu

Andreas Grigoropoulos, els somnis contra la xerrameca
En temps de rebaixes socials i d’estancament de les millores a pas de puça que els amos permetien a la socialdemocràcia rebatejada de “progrés”, els temes de fons floreixen i tornen a la superfície. La violència –tal com la propietat dels mitjans de producció, el dret a l’habitatge, els drets bàsics, etc.- és un d’aquests temes. Amics i coneguts corren com bojos a treure’s el Nivell C de català per, un cop comprovat que arriben a l’alçada mínima, apuntar-se a les llistes d’aspirants a Mossos d’Esquadra. Com a Andalusia durant anys i panys, la policia autonòmica és ara, al Principat, una bona sortida per als qui tenen poques manies i igual que feien paret repartiran cops de porra quan qui mana els ho ordeni.

Al seu costat, l’”impopular” Exèrcit Espanyol, per primer cop des que vam fer que tanquessin el reclutament general, ha vist incrementar les sol·licituds d’incorporacions. Les places ofertades per exercir el monopoli de la violència que té l’Estat són plenes d’expaletes, excambrers i exdetot. I les porres que els esperen serviran, si la crisi vessa, per pegar els seus excompanys de bastida, de menjador..., de tot. Una feina, ben trista, tristíssima. Però s’ha de pagar la hipoteca i sempre pot ser que es tingui sort i toqui una destinació rural sense massa problemes i amb poques complicacions; o en el cas de l’Exèrcit, una caserna amb molt de sol i poca feina.

Quan al Telenotícies diuen que a la Xina “El capital” torna a estar de moda i que Sarkozy anhela refundar el capitalisme, no ens diuen res més que mentides en forma de xerrameca, que és tal com Armand Robin anomenava el discurs continuat i buit del Poder, el discurs que ens nega els somnis. La xerrameca omple els silencis que deixa buits el Poder quan ens instrueix i, alhora que crea la sensació que d’”allò” en sabem alguna cosa, l’únic que fa és omplir els nostres interrogants de no res. La xerrameca mai no parla de somnis.

El Poder no parla mai de somnis. Perquè, què en faríem dels somnis que tenia Alexandros Grigoropoulus just abans que un policia grec el matés? En sabem res dels de Carlo Giuliani, assassinat d’un tret al cap a Gènova per un policia italià? Segurament, el mateix que dels del Guillem Agulló, assassinat per un feixista espanyol al País Valencià. No res.

Què en sabem dels somnis dels estudiants de Nivell C per ser Mossos d’Esquadra? Ho sabem tot: el seu respece per als seus superiors, la seva acriticitat davant les lleis que han de fer complir, la seva obediència cega, la seva força i intel·ligència aplicades a mantenir l’actual ordre social... Tot.

La feina dels uniformats armats és netejar de somnis la dura realitat. Matar impunement és patrimoni de l’Estat i de l’extrema dreta. I no vull dir amb això que reclami la impunitat dels assassins d’esquerres, no és això. És que cal tornar a dir en veu alta que policia i extrema dreta serveixen a qui mana per al mateix que els han servit sempre, per controlar qui s’atreveix a dissentir i a imaginar un futur sense opressió de l’ésser humà per l’ésser humà.

Embolcallats en doctrines securitàries diverses cada cop més ben dissenyades, estudiades i difoses, les policies de tot el món tenen llicència per matar si el que aconsegueixen amb la mort és precisament aturar la dissidència. I en això no importa l’edat dels somiadors. Qui no somiï hipoteques, treball precari, futbol i platja/muntanya és perillós i pot acabar, si cal, com l’Alexandros, als quinze anys amb un tret al pit. Això sí, sempre en nom del bé comú i de la seguretat general.

Jordi Martí Font
Membre de la CGT i del CIP

dimarts, 9 de desembre de 2008

Solidaritat amb les companyes gregues


Penjo al bloc el cartell de la concentració prevista per demà a Barcelona i us encoratjo a tots i totes a participar-hi.

Més informació a:

Alasbarricadas

Grècia Llibertària

dilluns, 8 de desembre de 2008

El roce de tu cuerpo

Feia molt que no penjava cap cançó en el bloc i avui em feia il·lusió, no se perquè, fer-ho amb una de les millors cançons dels Platero.

diumenge, 7 de desembre de 2008

La policia assassina a un jove anarquista en el centre d'Atenes

Diverses fonts apunten com causa de la mort a un tret a boca de canó a l'alçada del cor per part d'un policia antidisturbis. Sobre les 10 de la nit del dissabte 6 de desembre, un cotxe de policia feia la seva ronda regular en el barri de Eksarchia, en el centre d'Atenes. La zona de Eksarchia ha estat des de sempre un punt de trobada per a activistes d'esquerres i té tradició en l'activitat política militant. És comuna que la vigilància policial en la zona es caracteritzi per pràctiques de gallet fàcil tal com si estiguessin en territoris ocupats.
Fa uns anys ja va pasar a Genova i a França, i ara a Grècia, estem asistint a les noves regles de joc per a la policia capitalista. Si llances una ampolla, ells et disparen.
Alguns companys han vist el cotxe policial i han manifestat de forma clara el rebuig a la seva presència com una provocació cap al barri. Així, els companys van llançar pedres i ampolles d'aigua contra els policies, al mateix temps que els deien que marxesin. Els policies que anaven en el furgó d'antidisturbis formen part d'un grup d'elit , els
“blue-suits”, que han estat creats amb l'objectiu específic de reprimir manifestacions polítiques. Estan especialment entrenats i políticament adoctrinats. Dos d'ells van sortir del cotxe, van llançar diverses granades antidisturbis contra els companys. Un dels policies va desenfundar la seva pistola i va disparar a sang freda a l'alçada de l'estómac del jove de 15 anys. Aparentment els seus ordres eren les de respondre amb contundència contra qualsevol cosa que es pogués interpretar com una "provocació". El jove va morir 15 minuts després d'haver estat traslladat a l'hospital. El seu nom era Andreas Grigoropoulos i és un més en una llarga llista d'assassinats per l'estat.
De manera espontània centenars de persones van sortir al carrer en el centre de moltes ciutats de Grècia. En Atenes, centenars de persones es van congregar a les portes de l'Hospital, amb la idea de prevenir que la policia entrés. Una mica més tard la policia antidisturbis va atacar a manifestants en el barri de Exarchia, resultant detinguda una persona.

A la tarda es va celebrar una assemblea espontània a la Universitat Politècnica i també es van produir disturbis en tot el centre de la capital, on bancs i oficines policials van sofrir atacs. Les protestes es van perllongar fins a la matinada.
Mentrestant una manifestació espontània va ser atacada per la policia amb gasos lacrimògens al mateix temps que tres edificis universitaris van ser ocupats: la facultat de Econòmiques, el "Pantion" i la facultat de Dret.
Salts, manifestacions , acció directa i disturbis es van donar en tot el centre de Thesalonika. Una gran manifestació espontània va tenir lloc al mateix temps que dos edificis policials van ser atacats. Alguns bancs van ser incendiats al carrer Egnatia. El carrer principal de la ciutat va ser tallat per barricades de foc durant diverses hores. S'han rebut notícies d'accions a Yannena, Iraklio, Chania, Komotini, Mitilini, Xanthi, Serres, Sparta, Alexandropolis i Volos. Hi ha convocades manifestacions en totes les ciutats de Grècia. Segons mitjans comercials, dos ministres van proposar la seva pròpia dimissió, sense ser acceptades pel primer Ministre. Els dos policies implicats han estat detinguts sota l'acusació d'assassinat. Ells insisteixen que la bala que va matar al jove va rebotar a causa d'una etiqueta metàl·lica a conseqüència de la qual cosa es va desviar fins a estómac de la víctima.

S
i teniu temps podeu llegir "muerte accidental de un arnaquista" de Dario Fo.Veureu que passen els anys però poques coses canvien.

dissabte, 6 de desembre de 2008

21 raons per tenir una relació amb un educador

21 raons per tenir una relació amb un educador

1. Si se't tanca el cotxe amb les claus dintre sabrà com obrir-lo.

2. Les substàncies que requisen no sempre van a les escombraries.

3. Si aguanten als de la feina aguanten a qualsevol.

4. Vius cada dia com si anés a ser l'ultim (literalment)

5. Sempre els trobes a faltar

6. Coneixen insults en 5 idiomes.

7. L'educació dels teus fills serà un tramit.

8. Molt eficaç en situacions d'emergència.

9. Si tens cap familiar conflictiu es pot recuperar.

10. T'escoltarà per deformació professional

11. Et psicoanalitzarà

12. Stress = sexe

13. Saben cuinar, netejar plats, passar l'aspirador etc

14. Estan assabentats de les últimes tendències juvenils

15. Són capaços d'escoltar a Kamela i Reggeton durant hores.

16. Sempre tenen quelcom per explicar-te.

17. Pel carrer els marginals et saluden en lloc d'atracar-te.

18. Entrada gratis per a menjar en els menjadors socials

19. Tenen "morbo"

20. Tenen una esquena sobre la qual plorar

21. Surten de la feina amb la vida social feta.


Vostè és Educador si?

1. Si la seva xicota arriba tard i li fot 1,25 euros de paga.

2. Si passa mes hores en una altra casa que en la seva.

3. Si saps que és Din “Din din ma”

4. Si cada dia tatxes en el calendari els que et queden per a jubilar-te

5. Quan et criden des de la feina més de 5 cops diàris.

6. Quan et rius al sentir les queixes dels professors dels col·legis.

7. Si diferencies diversos tipus de drogues per l'olor a diversos metres de distància.

8. Si per a tu un ganivet no és solament un instrument de cuina.


Ja feia molts dies que havia sentit parlar d'aquest llistat i va ser ahir que una gran amiga pel va fer arribar via correu electrònic i ser que han estat creades per un tal Jesús, de professió, evidentment, Educador Social.



divendres, 5 de desembre de 2008

Llibertat Rouillan

Avui hem tornat a tenir noticies de Rouillan, i la veritat que no han sigut gens esperançadores. Es curiós que no fa gaires dies per tv3 pasesin la pelicula Salvador i que avui el telenotícies no fes cap comentari de que Jean-Marc torna a estar a la presó.

us deixo l'escrit que he rebut:
La cour d’appel de Paris a prononcé, ce jeudi 4 décembre, la révocation de la semi-liberté de Jean-Marc Rouillan. Sur les passages incriminés de l’entretien paru dans /L’Express/, les juges ont souligné que les propos de Jean-Marc Rouillan « sont ambiguës mais qu’ils ont été perçus clairement par les familles des victimes ». La Cour considère que Jean-Marc Rouillan a enfreint l’une des 4 contraintes de son régime de semi-liberté (interdiction de s’exprimer sur les faits pour lesquels il a été condamné).

Nous considérons, pour notre part, que ce jugement indique la volonté de l’État de criminaliser l’expression d’un militant révolutionnaire. Nous dénonçons les lois « antiterroristes » qui autorisent l’incarcération pour délit d’opinion. Nous continuons à soutenir les démarches judiciaires pour obtenir la libération de Jean-Marc Rouillan. Nous appelons les signataires à être solidaires des actions qui seront menées pour obtenir cette libération.

Les mots en marche

le 5 décembre 2008

i un intent de traducció:
El Tribunal d'Apel·lació de París va dictaminar el dijous 4 de desembre de revocació de llibertat condicional per Jean-Marc Rouillan. Dels infractors passatges de l'entrevista va aparèixer a / L'Express, els magistrats van assenyalar que al voltant de Jean-Marc Rouillan "són ambigus, però que eren clarament percebuda per les famílies de les víctimes". El Tribunal considera que Jean-Marc Rouillan ha incomplert una de les 4 de les limitacions de la seva semi-llibertat (prohibició de parlar sobre els fets pels quals va ser condemnat).

Creiem, per la nostra part, que aquesta decisió indica la voluntat de l'Estat per a tipificar com a delicte l'expressió d'un militant revolucionari. Denunciem les lleis "terrorisme" que permeten a presó pel delicte d'opinió. Seguim recolzant els processos judicials per obtenir l'alliberament de Jean-Marc Rouillan. Fem una crida als signataris a ser de suport de les accions que s'han d'adoptar per obtenir aquest comunicat de premsa.

Paraules en moviment

5 de desembre 2008

diumenge, 30 de novembre de 2008

Ignasix

Posted by Picasa


Aquest dibuix-caricatura, fet per un gran amic, resumeix en una sola paraula tot el que vaig poder sentir ahir. Que quan pugui ser capaç d'expresar-ho en paraules ho penso fer en aquest mateix bloc.

dijous, 27 de novembre de 2008

III Corbera Punk i llibertaria

Avui he rebut aquesta convocatòria a Corbera d'Ebre, que he cregut molt convenient fer difusió des del bloc.

SALUTACIONS COMPANYS/ES!!!!

AQUÍ US FEM ARRIBAR LO CARTELL DE LA JORNADA QUE COM CADA ANY REALITZEM.

ESTE ANY LA JORNADA HA COINCIDIT AMB EL COMENÇAMENT DE LES OBRES DE LA CENTRAL EÒLICA DE CORBERA I VILALBA, ESTES CENTRALS ESPECIALMENT LA DE CORBERA ES CONSTRUEIXEN JUSTAMENT EN ELS MATEIXOS ESPAIS DE LA BATALLA DE L´EBRE, LO QUAL COMPORTARÀ LA DESTRUCCIÓ D´INDRETS EMBLEMÀTICS, AIXÍ COM RESTES DE COMBATENTS, MOLTS D´ELLS ENCARA BUSCATS PER LES SEVES FAMILIES.TAMBÉ DESTRUIRA GRAN PART DE BOSC I TOT SOTA EL SILENCI DELS AJUNTAMENTS , GOVERN I EL MEMORIAL DEMOCRATIC, AFAVORINT DIRECTAMENT A LES EMPRESES ESPECULADORES DEL VENT, QUE EN BUSCA DE GRANS BENEFICIS ARRASA PER TOT ARREU ALLÍ ON PASSEN SENSE RESPECTAR RES NI NINGÚ.

CONVIDEM A TOTES LES ORGANITZACIONS, KOL-LECTIUS, PLATAFORMES, ETC., A PARTICIPAR EN LA CONCENTRACIÓ DE DISSABTE 6 DE DESEMBRE.


12H- ACCIÓ DE PROTESTA A LA CENTRAL EÒLICA DE CORBERA.

18H-PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL " Voces contra la globalización ".

23,30h-COCERT PUNKARRA:

LA URBE
PUNK-ROCK valencia

LIBERTARIA
PUNK-ROCK miami

AKOSO
PUNK montblanc

LA IRA
HARDCORE-PUNK reus

dimecres, 26 de novembre de 2008

AJUDEM ELS COMPANYS DE CORBERA















Els companys i companyes de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta de Corbera d'Ebre van presentat al seu Ajuntament un escrit demanant la paralització de les obres del parc eòlic Corbera per considerar-les il·legals per faltar d'aprovació de la declaració d'utilitat pública i del projecte executiu. L'Ajuntament en aquell moment havia de dictar una ordre de suspensió immediata de les obres. Obres que es fan en zones sensibles de la batalla de l'Ebre, que ja haurien comportat la destrucció de trinxeres i altres elements.


L'Ajuntament lluny de complir la legalitat, s'excusa que no és competent, malgrat conèixer que el parc eòlic no disposa de totes les autoritzacions legals i les màquines han començat la destrucció.L'actual alcalde és Sebastià Frixach d'Esquerra Republicana de Catalunya

ES RECOMANEN LES SEGÜENTS ACCIONS : - Enviar correus electrònics , cartes....amb el
EL TEXT SEGÜENT:

Davant del fet que l' Ajuntament de Corbera no atura les obres del parc eòlic Corbera per no disposar de l 'aprovació de la declaració d'utilitat pública i del projecte executiu:

- Expressem la gran preocupació per haver començat les obres que convertiran la Comarca de la Terra Alta una Central Eòlica i afectaran greument a les persones que volen viure en aquella terra

- Expressem la gran preocupació per la destrucció dels espais de la batalla de l'Ebre, per la destrucció de la memòria històrica.

- Volem assenyalar que l'Ajuntament de Corbera ha de complir i fer complir la legalitat i dictar una ordre immediata de paralització de les obres del parc eòlic Corbera.

Terra Alta , 25 de novembre de 2008.



AJUNTAMENT DE CORBERA

Sebastià Frixach

Plaça Dr. Ferran s/n- 43784- Corbera d'Ebre

Telèfon : 977 42 04 31

Adreça electrònica: aj.corbera@altanet.org www.corbera.altanet.org/


GRUP PARLAMENTARI D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ESQUERRA)

Adreça electrònica gruperc@parlament.cat

DELEGACIÓ TERRITORIAL DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LES TERRES DE L'EBRE

Sr. Josep Lluís Salvadó i Tenessa

Carrer de Montcada, 23 - 43500 Tortosa

Telèfon 977 44 12 34; 977 44 97 02 Fax 977 51 05 30

Adreça electrònica dtge_delegacio..vicepresidencia@gencat.cat

Adreça web http://www.gencat.cat/vicepresidencia

dilluns, 24 de novembre de 2008

Gran victòria Bolivariana

Quinze dies a la república de Veneçuela no em van ajudar gaire a entendre que era aquest nou socialisme del segle XXI i encara menys que era la revolució Bolivariana. Però si que vaig entendre tota la feina que s'esta fent en aquest país sud-americà.
Vaig veure una oposició que actuava lliurament pels carrers, que feia els seus actes o que enganxava els seus cartells. Fet inimaginable en qualsevol dictadura europea.
Vaig veure escoles en pobles perduts a la serra andina, vaig veure biblioteques en poblets dels Llanos, vaig veure carreteres, vaig veure ajudes a cooperatives agrícoles, vaig veure menjadors populars, vaig veure cases abandonades que eren recuperades amb permís governamental, vaig veure..... Es dir vaig veure el ressorgiment d'un poble massa acostumat al sotmetiment i al domini de les classes podent,s o pudents.

En una votació sense precedents en la història electoral regional veneçolana, el Partit Socialista Unit de Veneçuela PSUV, va obtenir aproximadament 6 milions de vots, 17 de 23 governacions. Es van recuperar tres governacions. No obstant això, es van perdre dues dels estats més importants, Tachira i Zulia, ambdues, regions frontereres amb Colòmbia, perdent-se a més el Districte de Caracas.
Tal com va afirmar Chavez el triomf del *PSUV implica la consolidació del procés i tanca la boca contundentment a qui asseguren que a Veneçuela hi ha una dictadura.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Ja estem de tornada


Doncs si canalla. Tal i com deien les coordenades he estat cinc dies a Granada (Andalusia الأندل). Cinc dies sense tocar un ordinador, cinc dies sense llegir un diari, cinc dies sense televisió, cinc dies amb el mòbil tancat, cinc dies sense treballar, cinc dies sense hattrick.... llàstima que el que no he aconseguit, que era el més important, cinc dies sense donar-li voltes al cap.

Això si, han set cinc dies de canyes, tapes, visites culturals i coneixença de la gent del país. Ací deixo un resum en fotos d'aquest viatge granadí.
Granada 2008

L'Athletic de Bilbao i el Congo.



Aquest vídeo són els que emocionen i dels que demostra que hi han moltes coses que no tenen fronteres. Aquest nens del Congo no saben l'himne del Barça o del Madrid, però canten molt bé el de l'Athletic i a més en euskara.

"Athletic, Athletic, Athletic eup!
Athletic, gorri ta zuria
danontzat zara zu geuria
Erritik sortu ziñalako
maite zaitu erriak

Gaztedi gorri-zuria
zelai orlegian
Euskalerriaren erakusgarria.
Zabaldu daigun guztiok
Irrintzi alaia:
Athletic, Athletic
zu zara nagusia
Altza Gaztiak"

dilluns, 17 de novembre de 2008

Torno a marxar


Com aquell que diu encara no m'havia recuperat de l'ultim viatge i ja estic a punt de marxa. Aquest cop marxo més aprop i no gaire lluny de la foto.
Si em voleu trobar estaré tota la setmana a:
37°10'56.56"N
3°35'32.20"O

dijous, 13 de novembre de 2008

Vaga a Ensenyament


Avui 13 de novembre, els sindicats de professors i professores USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT i les organitzacions d’estudiants Sindicat d’Estudiants, Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Estudiants en Acció, Associació d’Estudiants Progressistes i les Assemblees de les Facultats de Mundet i Raval de la Universitat de Barcelona hem convocat vaga a l’ensenyament públic de Catalunya.

Aquest vaga té com a objectiu fonamental rebutjar i exigir la retirada del projecte de Llei d’Educació de Catalunya, que inicia els tràmits parlamentaris, i que suposarà un trencament del model d’escola pública, la seva subordinació als centres privats concertats, la manca de mesures concretes en suport d’un ensenyament públic de qualitat, la privatització de molts trams de l’ensenyament, la introducció de mètodes i models de gestió privada en els centres públics, la desregulació de les condicions laborals del professorat…

També contra l’aplicació del Pla de Bolonya en els estudis universitaris que provoca la degradació de les titulacions ordinàries i l’encariment de doctorats, graus, màsters… amb la consegüent exclusió dels i de les estudiants de les classes populars.

Sorprèn a mitges que la vaga no ha estat convocada per CCOO i UGT. Com sempre aquest sindicats s'han desmarcat per la dreta.

VAGA: 13-N --- Full: PER QUÈ CAL FER VAGA?

MANIFESTACIONS dijous 13 de novembre:

BARCELONA. Manifestació 12h de pl. Universitat a pl. Sant Jaume TARRAGONA. Manifestació 13h pl. Imperial Tàrraco a ST

TORTOSA. CONCENTRACIÓ 13h al ST c. Providència

GIRONA. CONCENTRACIÓ davant dels ST de 13 a 15h

LLEIDA. CONCENTRACIÓ al ST c. Pica d'Estats i manifestació

dimecres, 12 de novembre de 2008

nova agressió d'impacte ambiental!!!


Sisplau, feu-ne la màxima difusió.


Hola,
Per si no has llegit el regió 7 d'avui t'informo que un promotor privat i amb el beneplàcit del Ajuntament de Rajadell, ha presentat un projecte a la Generalitat del circuït de Kàrting més gran de Catalunya just a la falda de Coll Baix, tocant el terme de Manresa, un lloc emblemàtic per a la gent que sap gaudir del us oci caminant per entorns que cal protegir per sempre.
El pla parcial Territorial recentment aprobat qualifica aquests terrenys com no urbanitzables i d'interès agrícola i paisatgistic
Us convido a entrar a www.meandremanresa.com on podeu clicar a la mateixa portada l'anunci de la nova agressió.
Alla hi trobareu la memoria del projecte i els planols per ubicar-lo bé.
Us afegeixo l'enllaç del departament de medi ambient on hi podeu fer els vostres suggeriments. És evident que una resposta massiva de la gent que aprecia aquest entorn natural tan nostre, pot tenir els seus efectes.
L'enllaç és:
T'agrairé que en facis la màxima difusió

dimecres, 5 de novembre de 2008

Hi ha cops a la vida que es millor fer una aturada en el camí i observar. I després d'observar retornar al camí i avançar amb pas firme i decidit.
Doncs jo estic just en aquest moment, fart del desert de la terra ferma, perquè no hi ha pitjor desert que el que esta ple de gent, i intentant esquivar tots els ganivets que volen malintencionats.
I per poder fer aquest camí necessito un temps de descans, o com a mínim deixar aparcades certes coses i la primera que deixo es aquest espai public amb el mon.
Fins aviat


"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques".

diumenge, 2 de novembre de 2008

40 ANYS



Avui es un d'aquells dies contradictoris. Per una banda l'alegria de tornar a fer anys i per l'altre banda la constatació que els anys passen i res canvia.
Això si sempre queda alló que cantaven els ultimo ke zierre que deia quelcom com "No tengo miedo al paso del tiempo // mientras sepa que vivir no es lo que cuenta, // y que nadie va a cambiar mi manera de vivir"

Us deixo un vídeo de commemoració espero que el gaudiu.

divendres, 31 d’octubre de 2008

NO A LA CAPTURA DE L’OSSA HVALA I EL SEU EMPRESONAMENT EN UN CENTRE DE RECUPERACIÓ


Tot navegant pel facebook he trobat una pàgina força interessant. Que d'una vegada per totes parla clarament de la persecució que rep a l'estil rambo l'ossa Hivala. La propera actuació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat pot ser l'empresonament de tots els mosquits perquè són un perill per els pobres i innocents caçadors.



us deixo ací el manifest:


Denunciem públicament les mesures del Consell Generau d’Aran i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat pel que fa a l’ordre de captura de l’ossa Hvala per part de la seva guarderia de medi ambient.
La considerem una acció desmesurada i injustificada, desproporcionada amb la magnitud de l’incident ocorregut el passat 23 d’octubre: en una batuda de porcs senglars al baix Aran, l’os fou detectat pels gossos de la batuda i el van perseguir. Aquesta ossa, al sentir-se amenaçada i acorralada, va fugir desesperadament, i al trobar-se el caçador a prop, i degut a la coincidència fortuïta, l’ossa va produir-li ferides, molt lleus. Els fets obeeixen a una conducta pròpia de la reacció d’espant i persecució de l’animal, i en cap cas responen a un intent d’atac gratuït, ja que l’os, si hagués atacat el caçador i li hagués mossegat la cama, Tal i com recullen els mitjans de comunicació, li hagués fet ferides de caràcter mont greu, el fet que el caçador tan sols tingui una ferida al braç es deu a que l’os no tenia intenció d’atacar i fer mal.
Al desembre de l’any 93 la generalitat , juntament amb el govern francès i els governs d’Aragó i Navarra van signar el conveni LIFE per la reintroducció de l’ós al Pirineu, el trencalòs i la cabra salvatge. La Generalitat, que en principi no va reintroduir exemplars d’ós, si que va mantenir-se al LIFE aplicant la inversió de la UE, uns 200 milions de les antigues pessetes, en mesures de sensibilització ambiental sobre l’ós. Finalment tres óssos van ser reintroduits entre els anys 1996 i 1997.
Altres espais amb óssos
A la serralada cantàbrica es troben en l’actualitat uns 150 óssos, i durant aquesta primavera del 2008 es van localitzar unes 30 cries, essent així un dels millors períodes reproductors dels darrers anys. En aquesta zona, que té la població més important d’óssos de la península, no hi ha hagut mai cap atac de gravetat sobre la població.
L’ós, espècie prioritària de protecció
Aquest animal sempre havia estat present als nostres Pirineus, i l’últim exemplar desapareixé als anys 90. La UE amb la intenció de restablir una espècie que l’home havia extingit, va aprovar un programa de reintroducció. Aquesta espècie es troba protegida per la Directiva europea d’Hàbitats 92/43/CEE, que considera l’ós una espècie prioritària i exigeix als estats membres la màxima protecció sobre aquesta espècie i els indrets on habita.
L’actuació del Consell General d’Aran suposa un presumpte delicte contra el medi ambient. Atenent el que expressen els capítols III i IV del Codi Penal, el III referits als delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, en concret el que indica el seu article 330

Article 330
El qui, en un espai natural protegit, danyi greument algun dels elements que hagin servit per qualificar-lo, incorre en la pena de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
i el capítol IV, referit als delictes relatius a la protecció de la flora i fauna, tal i com recullen els articles 334 i 338:
Article 334
1. El qui caci o pesqui espècies amenaçades, realitzi activitats que impedeixin o dificultin la seva reproducció o migració, contravenint a les lleis o disposicions de caràcter general protectores de les espècies de fauna silvestre, comerciï o trafiqui amb aquestes o amb les seves restes ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o una multa de vuit a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per exercir el dret de caçar o pescar per un temps de dos a quatre anys.178
2. La pena s’ha d’imposar en la meitat superior si es tracta d’espècies o subespècies
catalogades en perill d’extinció.
Article 338
Quan les conductes que defineix aquest títol afectin algun espai natural protegit, s’han d’imposar les penes superiors en grau a les previstes respectivament.

Per tot l’exposat, demanem:
Que en base a les competències que li son pròpies al Síndic del Consell General de la Vall d’Aran, al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Directora General de Medi Natural del Dpt de Medi Ambient de la Generalitat i al cos de Mossos d’Escuadra de la Vall d’Aran, que es paralitzi l’actuació promoguda pel Consell General d’Aran de capturar l’ossa Hvala i es constitueixi una comissió de seguiment que aporti solucions per fer compatible la presència de l’ós a les àrees rurals de les comarques on té presencia.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Absolts els 16 antimonàrquics!

El Fiscal de l’Estat ha rebaixat la petició fiscal, d’injúries a la Corona a faltes per desordres greus. El jutge, a contracor, ha hagut d’absoldre els 16 imputats per no ser competent sobre aquests delictes.

Escolteu clicant aquí el moment en què Honrubia recrimina el fiscal i absòl els imputats

Queda demostrat de nou el caràcter polític de tot el procés

L’absolució dels 16, juntament amb l’arxiu d’en Santi de Tarragona, dels dos menors d’El Morell, d’en Xavier de Barberà i, no es pot oblidar, la inacció vers desenes de cremes públiques i a cara descoberta realitzades arreu dels Països Catalans, demostra que el Govern ha hagut de donar l’ordre de frenar la ràtzia.

Felicitats a les 16 persones encausades! Aquest vespre, a les concentracions fem nostra la victòria!

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Victimes d'en L.G.


L'altre dia repassant el bloc de l'Azagra em va venir una idea de cartell per si tornàvem a organitzar manifestació contra aquell membre de la policia local. Si home aquell que ningú entén com es que encara està treballant a pesar de totes les barrabassades que a fet aquest any. Aquell que es salva perquè es el fill de l'amo. Aquell que no marxa de Montblanc perquè no el volen en lloc. Aquell que va provocar la manifestació més multitudinària dels últims deu anys. Aquell que ja ha fet masses informes plens de calumnies i falsos testimonis. Aquell que................... si home el L.G.

Us deixo aqui penja't un cartell, que m'ha arribat per correu, de la campanya que s'està iniciant en diverses poblacions lleidatanes.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Ja fa un any

Avui estem d'aniversari, i es que justament d'ací nou hores farà un any que aquest bloc va començar a caminar.
Durant aquest any em tingut de tot: música, noticies de Montblanc, moments de lluita als Països Catalans i a Euskal Herria, moments més íntims....
Durant aquest any em tingut més de dos mil visites (segons el comptador) però molts pocs comentaris

diumenge, 26 d’octubre de 2008

1968-2008 40 anys de l'Esquerra Independentista


Enguany no soc l'únic que celebra el 40 aniversari.

A Berga s'està preparant un gran acte de commemoració pel 40è aniversari del naixement de l'Esquerra Independentista.
El Teatre Municipal de Berga acollirà, el proper 6 de desembre, aquest esdeveniment que pretén homenatjar els homes i dones que en els darrers 40 anys s'han compromès per la llibertat i la justícia social d'aquest país!

dissabte, 25 d’octubre de 2008

GNDPO presenta al.legacions al pla territorial

AL•LEGACIONS AL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA

Des de la Regidoria del Medi Ambient de l’Ajuntament de Montblanc presentem els següents punts referents al anomenat municipi com a al•legacions al PTP del Camp de Tarragona considerats en dos blocs:

Sobre el creixement:
- En el Pla, Montblanc està definit com a municipi amb un creixement potenciat o estratègic; Segons la definició de Pla territorial, aquest són àrees amb bona connectivitat i disponibilitat de sòl. Montblanc és la capital política de la Conca de Barberà. La capital administrativa, judicial i sanitària són Valls, Tarragona i Reus. Lamentablement no hi ha una eficient connexió amb transport públic entre Montblanc i aquestes ciutats, cosa que determina la manca d’uns serveis mínims. Per tant, no entenem la potencialitat del creixement planejat, sense garantir les prestacions mínimes per la població actual.

- Cal apostar fort per unir la comarca amb les ciutats de les comarques properes amb transport públic amb una freqüència de pas útil per als usuaris (tipus rodalies), ja que aquest facilita la mobilitat de la totalitat de la població, cosa que no s’aconsegueix amb el transport privat.

Sobre les connexions viàries de la comarca
Segons les característiques de la comarca, considerem excessives les propostes de construcció de noves infrastructures viàries que fracturin més el territori, per tant les nostres propostes són:
- Només cal desdoblar els trams possibles de l’actual N-240 Montblanc – Lleida, i enllaçar l’autovia a l’autopista, alliberant el peatge
- Considerem necessàries les millores de les carreteres c14 i c37, com:
1- Circumval•lacions als municipis de la comarca
2- Eixamplament de carrils i construcció de vorals
3- Desdoblaments puntuals en llocs estratègics
En cap cas considerem necessàries la construcció d’autovies en aquestes carreteres
- Considerem necessàries les millores de les infrastructures ferroviàries, per garantir un transport regular i amb una freqüència raonable pel seu ús en el transport de persones i mercaderies.
- Cal unir la xarxa rodalies Tarragona (que actualment està planejat que finalitzi a Picamoixons) amb la Xarxa rodalies Lleida (que actualment està planejat que finalitzi a les Borges Blanques). Aquest punt estratègic hauria de trobar-se a la Conca de Barberà, a Montblanc o Vimbodí.

Sobre el Parc Natural de les Muntanyes de Prades i espais PEIN- Xarxa Natura 2000:
La Conca de Barberà, i en concret el terme municipal de Montblanc, aporta un gran pes en el sòl de protecció especial. Tot i així el PTCT no té en compte els següents aspectes:
- Les Muntanyes de Prades actualment estan declarades zona PEIN- Xarxa Natura 200 i PNIN de Poblet. Les dues zones properament han de ser declarades Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Boscos de Poblet, i en cap moment no se’n fa referència. Pesem que hauria de constar com a futur projecte.
- L’existència d’aquests espais de protecció especial determina el disseny territorial en aquesta zona. Cara a la seva preservació és de vital importància la seva interconnexió per garantir la seva conservació en el futur, segons queda establert en les bases de connectivitat (DMA, 2006). Per aquest motiu es demana l’augment de la superfície i no la disminució del sòl de protecció especial, entre Montblanc i l’Espluga de Francolí, que ha de realitzar la funció d’autèntic corredor entre les Muntanyes de Prades i tota la plana de la Conca de Barberà i altres zones de protecció. Ja que al igual a que el Terme Municipal de Montblanc té un percentatge important com a sòl de protecció especial, té quantitat d’infrastructures viàries i d’àries especialitzades com a industrials i/o logístiques provocant una dissecció longitudinal de la Conca de Barberà.
- A la zona PEIN del Tossal Gros, cal tenir en consideració que és una zona d’alt valor naturalístic. En aquest espai viuen espècies tant emblemàtiques com l’àliga cua barrada, tractada com a espècie amb diferents graus de protecció (CITES, Conveni de Berna, de Bonn, Directiva 79/409/CEE, Reial Decret 439/1990, Decret 148/1992, Llei 22/2003).
Sota aquest argument, cal vetar totalment la implantació del futur Parc eòlic de la Serra Voltonera, a instal•lar-se entre el terme municipal de Montblanc i el de Figuerola.


Sobre protecció de zones pròximes als canals fluvials:
El PTCT dona una importància al reforçament en la protecció a les zones fluvials, filosofia que ja fa anys que l’Ajuntament de Montblanc, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Ministerio de Medioambiente, estem treballant en aquest sentit, invertint i duent a terme importants projectes de recuperació ecològica i social d’aquests espais. Seguint aquest criteri, sol•licitem la qualificació de “sòl de protecció especial” en les àries properes als rius Francolí i Anguera, en una superfície suficient per frenar tant les afectacions directes com els resultants de l’efecte vora (definit en aquest cas com l’efecte de degradació del límit d’una zona protegida en contacte per una àrea industrial i corredors d’infrastructures) . En concret en les següents zones:
- Zona situada al nord del poble de Montblanc, que actualment està proposada com a ús industrial i/o logístic.
- Zona situada al Sud-est del poble de Montblanc, entre la futura A-27, la C-14 i la carretera d’entrada a Montblanc provenint de l’actual N-240, i que el en projecte actual està proposada com a ús industrial i/o logístic.
- Riu Anguera, actualment proposada com a sòl de preservació de corredors d’infrastructures.


Ignasi Cid Dorronsoro
Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Montblanc

dimarts, 21 d’octubre de 2008

"Política" per gilipolles

Primer dia que intento mirar la premsa "no oficial" i tinc la sort de trobarme amb un escrit força interesant. He fet una barruera traducció i aquí la teniu:

"Política” per a tocacollons. O el que és el mateix, politiqueo insultant a la intel·ligència i alevosament destructor, basat en flagrants, mediocres i doloroses contradiccions, perpetrat en nom de la “democràcia”, i dirigit contra supòsits ciutadans sense criteri, predeterminats pel premeditat conductisme social narcotizante vigent, anomenats tècnicament i puerilment “majoria de la societat”, que no majoria social.
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar escoltar l'apologia de la violència indiscriminada de la “classe política democràtica que ” després de veure, que 13 anys més tard són capaços de repetir la mateixa escena. En nom del “mateix ordenament vigent” imposat a aquest poble, la vil rasadora d'odi que van professar els esquadrons de seguretat negres trepitjant els fèretres en el cementiri, s'ha repetit contumaç amb les fotos del record, amb l'apallissament i la detenció de tot aquell que intenta rememorar i homenatjar a les víctimes del terrorisme més atroç existent, el terrorisme d'estat: la “legalitat vigent” defensada mitjançant el segrest, la tortura més sàdica, la desaparició, la fossa comuna…
Euskal Herria podria ser l'excepció que confirma la regla. En tots els països existeix un respecte pels caiguts de cada bàndol. En cap país s'ultratja a l'enemic en els moments del comiat pòstum. No hi ha més que veure els cementiris del Nord d'Irlanda, de Palestina, d'Espanya. Però a Euskal Herria els fèretres roden pel sòl en virtut de la legalitat vigent. Kirruli, Arregi, Lasa, Zabala… lluny queden les imatges de la guàrdia civil en formació quadrant-se militarment davant el pas del taüt de Argala. Des de llavors molta ha hagut de ser la influència argentina en els europeísims cossos policials que defensen l'actual “ordenament vigent”.
I el tocacollons pregunta: De qui està més prop l'ordenament “vigent democràtic” i els seus servidors, de les víctimes o dels seus botxins?
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar a escoltar a la mateixa “classe política democràtica que ”balbotejar justificacions legalistes quan aquest mateix “ordenament vigent” segueix permetent manifestacions de feixistes que fan apologia del genocidi de Gernika de 1937 o del Terrorisme d'estat. De violents negacionistes d'Euskal Herria, instrument clar i connivent de pressió social i política, que des del vil greuge a les víctimes, suposa la plasmació física i visual de l'amenaça col·lectiva que més impunement pot concebre's des de l'estat: el nostàlgic “vascos al paredón”.
I el tocacollons pregunta: Quina foto és més nítida: quaranta feixistes provocant protegits per la policia en legal manifestació, o desenes de milers de antifeixistes sense drets civils apallissats sense dret a manifestació?
A la mateixa hora i a pocs metres, altres nostàlgics en aquest cas d'altres temps de glòria estatutària, protestaran amb la boca petita i de cara a la galeria electoral, per no haver estat autoritzats a fer la consulta sobre la consulta, és a dir a "birlibirloquear" sobre el tenir dret a consultar per la consulta que decideix decidir.
Insulta a la intel·ligència del comú, entendre que el cacarejat dia 25, el dia fita, que fins i tot podia haver-lo estat, si s'hagués organitzat una consulta subversiva a l'ordenament jurídic vigent, quedi en mera denúncia testimonial d'aquest ordenament, com element clau en l'opressió nacional d'Euskal Herria, una cosa que sabíem des de fa segles.

Però és encara més insultant, repugnantment feridor, que els ínclits denunciants davant Europa de la “legalitat vigent espanyola és un filat”, siguin tan frívols i mediocres, com para al mateix temps, acceptar la dinàmica politiquera, el joc que assenta l'actual ordenament vigent, sustentant al denunciat amb el suport dels pressupostos versus transferència, estabilitzant el projecte polític que impedeix el propi.
I el tocacollons pregunta: Després de 30 anys d'estatut constitucional que avui solament defensen el PSOE i el PP, que va estar en contra, i sectors de la nova oligarquia jelkide, existeix de debò algun argument que justifiqui algun recorregut polític en l'actual ordenament vigent perquè les forces polítiques i socials, legals o il·legals, puguin plantejar els seus pressupostos polítics i idees sense cortapisa alguna?
Vehemència, honestedat, honradesa, paraula de basc, paraula donada… paraules que el vent s'enduu. Ni consulta, ni dret a decidir, ni respecte a Euskal Herria, ni transferències… i davant això, ni coherència, ni honestedat, ni paraula, ni valentia, ni identificació amb el que el poble anhela: reconeixement i llibertat. Només burla i escarn a la intel·ligència.
Insulta a la intel·ligència del comú veure que al ex-vicepresident de la potència vencedora de la Guerra Freda, de la unipolaritat que ha regit el planeta manu militari (ara el correcte és manu humanitari) des de 1990, se li paga una pasta de l'erari públic, menjades a part, per venir a contar-nos el seu sobreactuada “evolució personal compromís social”, el seu “bolo-eco-activisme, euro-eco-altruisme o dòlar-eco-compromís”. Un subjecte responsable d'intervencions militars a Somàlia, eco-intervencions?, bombardejos indiscriminats a Sudan, Afganistan… impulsor de polítiques energètiques i industrials megacontaminants, alienes a tot compromís mundial entorn del Medi ambient i el Canvi Climàtic (se'ns ha oblidat que les diferències entri Clinton-Gore i Bush-Cheney, era solament que els primers van matar amb molts miraments i poc menys).
I el tocacollons pregunta: per què no va veure, quan era vicepresident, l'eco-llum del seu actual pensament celestial? Per quin cap dels seus eco-proposades estaven recollides en el programa electoral presidencial que va presentar quan Bush li va fotre les eleccions a Florida? Qui guanya més amb les bolo-conferències, Clinton o Gore? Donarà suport Gore a Ibarretxe i la seva consulta a títol postumo?
Insulta a la intel·ligència bavejar electoralment davant l'Eco-Guru ianqui i plantejar com eix clau de compromís respecte al Canvi Climàtic el futur paper de la Comunitat Autònoma d'Euskadi com motor i exemple mundial quant a mesures sostenibles i de consens, mentre s'especula i destruïx el territori de manera salvatge amb el TAV, s'imposen plantes contaminants com ESB en Zornotza o es potencien incineradores o plantes de Coke, tot això per sobre de qualsevol consulta popular.
I el tocacollons pregunta No seria més efectiu respecte als problemes eco-interns, rebre als múltiples agents preocupats amb els projectes agressius amb el medi ambient i la terra des de la bona fe militant, que a showmans mediàtics de la política mundial de gran caché i poc més?
Insulta a la intel·ligència que els demagògics defensors a ultrança de la llibertat de mercat i del neoliberalisme més espoliador, i els servils polítics que els acullen, exigeixin nacionalitzacions i intervenció estatal per a compartir les pèrdues de la seva avarícia socialment, sense cost penal algun per als especuladors financers, i sobretot sabent que els milions de milions de beneficis haguts des de fa temps, els tenen en lloc segur sota el matalàs paradisíac fiscal respectiu.
I el tocacollons pregunta: I tornarem a votar a polítics que usen fons públics per a tapar forats privats en comptes d'intervenir els guanys i beneficis totals d'aquests, i cobrir amb ells els forats i després nacionalitzar definitivament el 100% dels bancs i caixes? Per què ha d'haver entitats financeres privades? Què produïxen? Per ventura hi ha governs privats? O si? Per aquí van els tirs…
Insulta a la intel·ligència intentar comprendre i explicar des de la racionalitat radical el que són les pràctiques comunes que defineixen el nostre actual Sistema de Valors i el nostre model polític, jurídic i social vigent, però ”el tocacollons” sempre ha pensat que és millor intentar ser salmó contra corrent i lliure, que truita en plat.

Gabirel Ezkurdia
20 / 10 / 2008

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Diari d'unes vacances

El dia a començat a Guanare masa aviat. Eren ja les sis i a fora el carrer es sentia tot tipos de solls (camions, gent cridant, clàxons dels cotxes...).

I una hora després no hi hagut un altre remei que llevar-se.

Després d'esmorzar volta pel poble. La veritat que ha sigut prou ràpida ja que aquesta localitat no te massa cosa per oferir apart de les esglésies. Això si per un moment recordava a Coro. Amb els carrers amples, mig asfaltats i les caixes molt baixes.

Després del descobriment els tres em entrat a una barberia a deixar-nos el bigoti a la veneçolana, a veure si acabàvem d'integrar-nos.




Després a buscar la buseta i cap a Barinas.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Diari d'unes vacances - 10

El dia d'avui a començat d'horeta. Tal i com sortia el sol, i ací a Veneçuela ho fa abans de les sis, ja estàvem fent motxilles. Esmorzar ràpid però contundent i a buscar un bus que ens portés a Punto fijo. Banyet, comiat del Caribe i cap a la posada a dinar.




Després de prepar-ho tot tornada cap a la terminal que es esperava un bus "dormitori" que ens havia de portar a Mérida.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Diari d'unes vacances - 7


Trobo que sobren les paraules. Les vacances molt bé

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Diari d'unes Vacances - 5

Avui em anat a passar tot el dia a les platges de la Península de Paraguaná. No es el Carib de les postals però la veritat que està molt millor. Això si, i he de reconèixer que ja ho sabia, l'aigua estava massa calenta. Per que ens entenguem jo he menjat caldos que estaven més freds.
El dinar, a base de sopa de peix i amanida, ha set en un local digne de cridar aquelles frases de l'anunci: "me estas estresando" "arranca que llevo manos libres".
La gent de la contrada molt tranquil·la i a l'hora hospitalària. I una de les coses que més m'ha sobtat i sorprès la gran quantitat de cases arran de mar que estaven abandonades, i que poc a poc han estat ocupades per gent que li han donat vida. I el que es millor amb permís d'en Chavez, ja que va dir que donava permís a ocupar tot aquella habitacle que portés temps abandonat.

Després d'uns banyets, una mica de sol del Carib i unes voltes per la península em tornat a agafar el bus (l'últim passa a les 4) que ens portava a Coro.
Que sense saber-ho ens esperava una sorpresa a la posada, com a mínim per un de nosaltres.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Diari d'unes vacances - 4

Pel mati ens em llevat a la solejada ciutat de Maracay. Després de tant llarg viatge començàvem a tenir la sensació que per fi havíem arribat a Veneçuela. Esmorzar a la veneçolana (cafè fort i una especie de pasta amb fruita), volteta de rigor i cap a la terminal per anar a buscar un bus que ens portés a Valencia.


El viatge ha durat gairabé cinc hores, per una bona carretera però amb un xofer que feia uns avançaments bastant "kamikazes" i que no anava a menys de 100 km/h.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Diari d'unes vacances - 3



L'aeroport de Caracas ha sigut una veritable aventura. Primer hem hagut de sortejat tota una serie de controls policials bastant dantescs i després sortejar els "maleteros" que ens oferien tot tipos de serveis (taxi, informació, canvi de diners....)

Diari d´unes vacances - 2


El dia a començat a despertar-se a París. Poc a poc tothom a començat a ocupar els seus llocs en el sinistre aeroport Charle de Gaulle. Alló que semblava un lloc postnucler s´havia convertit en un lloc amb vida, un lloc on tothom tenia una funció. I de sobte tot allò que, feia unes hores, semblava pausa es va convertir en preses i crits. Peró encara que amb retard varem aconseguir agafar l´avió que ens portaria a la capital de Veneçuela.
El viatge per sobre l'atlàntic ha sigut tranquil però un xic llarg.Que per molta comoditat que tingui l'avió, o per lo bo que pugui ser el menú, o per la bona companyia, nou hores són nou hores.



i aquí comenca l´aventura que ens portaria a la ciutat de Maracay. Pero aixo ja es tema per un altre capitol

Diari d'unes vacances - 1

Com tots sabeu, des d'ahir, soc una persona mes tranquil·la. O com a mínim ho seré durant quinze dies. Mai hagués pensat que unes vacances fossin tant alliberadores, mai vaig sospitar que podien ser el millor tractament contra les alergies. Vull aprofitar les possibilitat que m'ofereix el bloc per escriure una especie de diari de ruta, on pugui plasmar totes les vivències d'aquest viatge (sempre i quan trobi un ordinador). Avui ho he aconseguit, trobar un ordinador, i es per això que enceto aquesta nova idea. Serà ple de faltes perquè les preses i el teclat angles no em facilita la situació. De moment portem unes sis hores perduts entre els espais comuns de l'aeroport de Paris. Comencem a sentir en carn pròpia les vivències d'aquell pobre home que va immortalitzar el cinema i que va viure molts anys en un aeroport. Aixo si dir que es l'espai ideal per entendre de veritat que vol dir la multiculturitat.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Vacances!!!!

Això s'acaba. Dimecres marxo de vacances a Veneçuela, a intentar desintoxicar-me d'aquest any 2008. Que com va dir aquell ha semblat un dragon kan ple de pujades i baixades, ple d'emocions fortes, ple de moments de tenir el cor a flor de pell.....
No crec que a la selva trobi cap ciber, es per això que aquest serà l'ultim escrit fins que torni a Catalunya. I si això no es produeix desitjo que em porteu tots en la vostre memòria i que em recordeu tal i com era. Més que res perquè quan ens tornem a veure, que ens veurem, no passeu de llarg i em saludeu.