Primer dia que intento mirar la premsa "no oficial" i tinc la sort de trobarme amb un escrit força interesant. He fet una barruera traducció i aquí la teniu:
"Política” per a tocacollons. O el que és el mateix, politiqueo insultant a la intel·ligència i alevosament destructor, basat en flagrants, mediocres i doloroses contradiccions, perpetrat en nom de la “democràcia”, i dirigit contra supòsits ciutadans sense criteri, predeterminats pel premeditat conductisme social narcotizante vigent, anomenats tècnicament i puerilment “majoria de la societat”, que no majoria social.
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar escoltar l'apologia de la violència indiscriminada de la “classe política democràtica que ” després de veure, que 13 anys més tard són capaços de repetir la mateixa escena. En nom del “mateix ordenament vigent” imposat a aquest poble, la vil rasadora d'odi que van professar els esquadrons de seguretat negres trepitjant els fèretres en el cementiri, s'ha repetit contumaç amb les fotos del record, amb l'apallissament i la detenció de tot aquell que intenta rememorar i homenatjar a les víctimes del terrorisme més atroç existent, el terrorisme d'estat: la “legalitat vigent” defensada mitjançant el segrest, la tortura més sàdica, la desaparició, la fossa comuna…
Euskal Herria podria ser l'excepció que confirma la regla. En tots els països existeix un respecte pels caiguts de cada bàndol. En cap país s'ultratja a l'enemic en els moments del comiat pòstum. No hi ha més que veure els cementiris del Nord d'Irlanda, de Palestina, d'Espanya. Però a Euskal Herria els fèretres roden pel sòl en virtut de la legalitat vigent. Kirruli, Arregi, Lasa, Zabala… lluny queden les imatges de la guàrdia civil en formació quadrant-se militarment davant el pas del taüt de Argala. Des de llavors molta ha hagut de ser la influència argentina en els europeísims cossos policials que defensen l'actual “ordenament vigent”.
I el tocacollons pregunta: De qui està més prop l'ordenament “vigent democràtic” i els seus servidors, de les víctimes o dels seus botxins?
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar a escoltar a la mateixa “classe política democràtica que ”balbotejar justificacions legalistes quan aquest mateix “ordenament vigent” segueix permetent manifestacions de feixistes que fan apologia del genocidi de Gernika de 1937 o del Terrorisme d'estat. De violents negacionistes d'Euskal Herria, instrument clar i connivent de pressió social i política, que des del vil greuge a les víctimes, suposa la plasmació física i visual de l'amenaça col·lectiva que més impunement pot concebre's des de l'estat: el nostàlgic “vascos al paredón”.
I el tocacollons pregunta: Quina foto és més nítida: quaranta feixistes provocant protegits per la policia en legal manifestació, o desenes de milers de antifeixistes sense drets civils apallissats sense dret a manifestació?
A la mateixa hora i a pocs metres, altres nostàlgics en aquest cas d'altres temps de glòria estatutària, protestaran amb la boca petita i de cara a la galeria electoral, per no haver estat autoritzats a fer la consulta sobre la consulta, és a dir a "birlibirloquear" sobre el tenir dret a consultar per la consulta que decideix decidir.
Insulta a la intel·ligència del comú, entendre que el cacarejat dia 25, el dia fita, que fins i tot podia haver-lo estat, si s'hagués organitzat una consulta subversiva a l'ordenament jurídic vigent, quedi en mera denúncia testimonial d'aquest ordenament, com element clau en l'opressió nacional d'Euskal Herria, una cosa que sabíem des de fa segles.
Però és encara més insultant, repugnantment feridor, que els ínclits denunciants davant Europa de la “legalitat vigent espanyola és un filat”, siguin tan frívols i mediocres, com para al mateix temps, acceptar la dinàmica politiquera, el joc que assenta l'actual ordenament vigent, sustentant al denunciat amb el suport dels pressupostos versus transferència, estabilitzant el projecte polític que impedeix el propi.
I el tocacollons pregunta: Després de 30 anys d'estatut constitucional que avui solament defensen el PSOE i el PP, que va estar en contra, i sectors de la nova oligarquia jelkide, existeix de debò algun argument que justifiqui algun recorregut polític en l'actual ordenament vigent perquè les forces polítiques i socials, legals o il·legals, puguin plantejar els seus pressupostos polítics i idees sense cortapisa alguna?
Vehemència, honestedat, honradesa, paraula de basc, paraula donada… paraules que el vent s'enduu. Ni consulta, ni dret a decidir, ni respecte a Euskal Herria, ni transferències… i davant això, ni coherència, ni honestedat, ni paraula, ni valentia, ni identificació amb el que el poble anhela: reconeixement i llibertat. Només burla i escarn a la intel·ligència.
Insulta a la intel·ligència del comú veure que al ex-vicepresident de la potència vencedora de la Guerra Freda, de la unipolaritat que ha regit el planeta manu militari (ara el correcte és manu humanitari) des de 1990, se li paga una pasta de l'erari públic, menjades a part, per venir a contar-nos el seu sobreactuada “evolució personal compromís social”, el seu “bolo-eco-activisme, euro-eco-altruisme o dòlar-eco-compromís”. Un subjecte responsable d'intervencions militars a Somàlia, eco-intervencions?, bombardejos indiscriminats a Sudan, Afganistan… impulsor de polítiques energètiques i industrials megacontaminants, alienes a tot compromís mundial entorn del Medi ambient i el Canvi Climàtic (se'ns ha oblidat que les diferències entri Clinton-Gore i Bush-Cheney, era solament que els primers van matar amb molts miraments i poc menys).
I el tocacollons pregunta: per què no va veure, quan era vicepresident, l'eco-llum del seu actual pensament celestial? Per quin cap dels seus eco-proposades estaven recollides en el programa electoral presidencial que va presentar quan Bush li va fotre les eleccions a Florida? Qui guanya més amb les bolo-conferències, Clinton o Gore? Donarà suport Gore a Ibarretxe i la seva consulta a títol postumo?
Insulta a la intel·ligència bavejar electoralment davant l'Eco-Guru ianqui i plantejar com eix clau de compromís respecte al Canvi Climàtic el futur paper de la Comunitat Autònoma d'Euskadi com motor i exemple mundial quant a mesures sostenibles i de consens, mentre s'especula i destruïx el territori de manera salvatge amb el TAV, s'imposen plantes contaminants com ESB en Zornotza o es potencien incineradores o plantes de Coke, tot això per sobre de qualsevol consulta popular.
I el tocacollons pregunta No seria més efectiu respecte als problemes eco-interns, rebre als múltiples agents preocupats amb els projectes agressius amb el medi ambient i la terra des de la bona fe militant, que a showmans mediàtics de la política mundial de gran caché i poc més?
Insulta a la intel·ligència que els demagògics defensors a ultrança de la llibertat de mercat i del neoliberalisme més espoliador, i els servils polítics que els acullen, exigeixin nacionalitzacions i intervenció estatal per a compartir les pèrdues de la seva avarícia socialment, sense cost penal algun per als especuladors financers, i sobretot sabent que els milions de milions de beneficis haguts des de fa temps, els tenen en lloc segur sota el matalàs paradisíac fiscal respectiu.
I el tocacollons pregunta: I tornarem a votar a polítics que usen fons públics per a tapar forats privats en comptes d'intervenir els guanys i beneficis totals d'aquests, i cobrir amb ells els forats i després nacionalitzar definitivament el 100% dels bancs i caixes? Per què ha d'haver entitats financeres privades? Què produïxen? Per ventura hi ha governs privats? O si? Per aquí van els tirs…
Insulta a la intel·ligència intentar comprendre i explicar des de la racionalitat radical el que són les pràctiques comunes que defineixen el nostre actual Sistema de Valors i el nostre model polític, jurídic i social vigent, però ”el tocacollons” sempre ha pensat que és millor intentar ser salmó contra corrent i lliure, que truita en plat.
Gabirel Ezkurdia
20 / 10 / 2008
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar escoltar l'apologia de la violència indiscriminada de la “classe política democràtica que ” després de veure, que 13 anys més tard són capaços de repetir la mateixa escena. En nom del “mateix ordenament vigent” imposat a aquest poble, la vil rasadora d'odi que van professar els esquadrons de seguretat negres trepitjant els fèretres en el cementiri, s'ha repetit contumaç amb les fotos del record, amb l'apallissament i la detenció de tot aquell que intenta rememorar i homenatjar a les víctimes del terrorisme més atroç existent, el terrorisme d'estat: la “legalitat vigent” defensada mitjançant el segrest, la tortura més sàdica, la desaparició, la fossa comuna…
Euskal Herria podria ser l'excepció que confirma la regla. En tots els països existeix un respecte pels caiguts de cada bàndol. En cap país s'ultratja a l'enemic en els moments del comiat pòstum. No hi ha més que veure els cementiris del Nord d'Irlanda, de Palestina, d'Espanya. Però a Euskal Herria els fèretres roden pel sòl en virtut de la legalitat vigent. Kirruli, Arregi, Lasa, Zabala… lluny queden les imatges de la guàrdia civil en formació quadrant-se militarment davant el pas del taüt de Argala. Des de llavors molta ha hagut de ser la influència argentina en els europeísims cossos policials que defensen l'actual “ordenament vigent”.
I el tocacollons pregunta: De qui està més prop l'ordenament “vigent democràtic” i els seus servidors, de les víctimes o dels seus botxins?
Insulta a la intel·ligència del comú, tornar a escoltar a la mateixa “classe política democràtica que ”balbotejar justificacions legalistes quan aquest mateix “ordenament vigent” segueix permetent manifestacions de feixistes que fan apologia del genocidi de Gernika de 1937 o del Terrorisme d'estat. De violents negacionistes d'Euskal Herria, instrument clar i connivent de pressió social i política, que des del vil greuge a les víctimes, suposa la plasmació física i visual de l'amenaça col·lectiva que més impunement pot concebre's des de l'estat: el nostàlgic “vascos al paredón”.
I el tocacollons pregunta: Quina foto és més nítida: quaranta feixistes provocant protegits per la policia en legal manifestació, o desenes de milers de antifeixistes sense drets civils apallissats sense dret a manifestació?
A la mateixa hora i a pocs metres, altres nostàlgics en aquest cas d'altres temps de glòria estatutària, protestaran amb la boca petita i de cara a la galeria electoral, per no haver estat autoritzats a fer la consulta sobre la consulta, és a dir a "birlibirloquear" sobre el tenir dret a consultar per la consulta que decideix decidir.
Insulta a la intel·ligència del comú, entendre que el cacarejat dia 25, el dia fita, que fins i tot podia haver-lo estat, si s'hagués organitzat una consulta subversiva a l'ordenament jurídic vigent, quedi en mera denúncia testimonial d'aquest ordenament, com element clau en l'opressió nacional d'Euskal Herria, una cosa que sabíem des de fa segles.
Però és encara més insultant, repugnantment feridor, que els ínclits denunciants davant Europa de la “legalitat vigent espanyola és un filat”, siguin tan frívols i mediocres, com para al mateix temps, acceptar la dinàmica politiquera, el joc que assenta l'actual ordenament vigent, sustentant al denunciat amb el suport dels pressupostos versus transferència, estabilitzant el projecte polític que impedeix el propi.
I el tocacollons pregunta: Després de 30 anys d'estatut constitucional que avui solament defensen el PSOE i el PP, que va estar en contra, i sectors de la nova oligarquia jelkide, existeix de debò algun argument que justifiqui algun recorregut polític en l'actual ordenament vigent perquè les forces polítiques i socials, legals o il·legals, puguin plantejar els seus pressupostos polítics i idees sense cortapisa alguna?
Vehemència, honestedat, honradesa, paraula de basc, paraula donada… paraules que el vent s'enduu. Ni consulta, ni dret a decidir, ni respecte a Euskal Herria, ni transferències… i davant això, ni coherència, ni honestedat, ni paraula, ni valentia, ni identificació amb el que el poble anhela: reconeixement i llibertat. Només burla i escarn a la intel·ligència.
Insulta a la intel·ligència del comú veure que al ex-vicepresident de la potència vencedora de la Guerra Freda, de la unipolaritat que ha regit el planeta manu militari (ara el correcte és manu humanitari) des de 1990, se li paga una pasta de l'erari públic, menjades a part, per venir a contar-nos el seu sobreactuada “evolució personal compromís social”, el seu “bolo-eco-activisme, euro-eco-altruisme o dòlar-eco-compromís”. Un subjecte responsable d'intervencions militars a Somàlia, eco-intervencions?, bombardejos indiscriminats a Sudan, Afganistan… impulsor de polítiques energètiques i industrials megacontaminants, alienes a tot compromís mundial entorn del Medi ambient i el Canvi Climàtic (se'ns ha oblidat que les diferències entri Clinton-Gore i Bush-Cheney, era solament que els primers van matar amb molts miraments i poc menys).
I el tocacollons pregunta: per què no va veure, quan era vicepresident, l'eco-llum del seu actual pensament celestial? Per quin cap dels seus eco-proposades estaven recollides en el programa electoral presidencial que va presentar quan Bush li va fotre les eleccions a Florida? Qui guanya més amb les bolo-conferències, Clinton o Gore? Donarà suport Gore a Ibarretxe i la seva consulta a títol postumo?
Insulta a la intel·ligència bavejar electoralment davant l'Eco-Guru ianqui i plantejar com eix clau de compromís respecte al Canvi Climàtic el futur paper de la Comunitat Autònoma d'Euskadi com motor i exemple mundial quant a mesures sostenibles i de consens, mentre s'especula i destruïx el territori de manera salvatge amb el TAV, s'imposen plantes contaminants com ESB en Zornotza o es potencien incineradores o plantes de Coke, tot això per sobre de qualsevol consulta popular.
I el tocacollons pregunta No seria més efectiu respecte als problemes eco-interns, rebre als múltiples agents preocupats amb els projectes agressius amb el medi ambient i la terra des de la bona fe militant, que a showmans mediàtics de la política mundial de gran caché i poc més?
Insulta a la intel·ligència que els demagògics defensors a ultrança de la llibertat de mercat i del neoliberalisme més espoliador, i els servils polítics que els acullen, exigeixin nacionalitzacions i intervenció estatal per a compartir les pèrdues de la seva avarícia socialment, sense cost penal algun per als especuladors financers, i sobretot sabent que els milions de milions de beneficis haguts des de fa temps, els tenen en lloc segur sota el matalàs paradisíac fiscal respectiu.
I el tocacollons pregunta: I tornarem a votar a polítics que usen fons públics per a tapar forats privats en comptes d'intervenir els guanys i beneficis totals d'aquests, i cobrir amb ells els forats i després nacionalitzar definitivament el 100% dels bancs i caixes? Per què ha d'haver entitats financeres privades? Què produïxen? Per ventura hi ha governs privats? O si? Per aquí van els tirs…
Insulta a la intel·ligència intentar comprendre i explicar des de la racionalitat radical el que són les pràctiques comunes que defineixen el nostre actual Sistema de Valors i el nostre model polític, jurídic i social vigent, però ”el tocacollons” sempre ha pensat que és millor intentar ser salmó contra corrent i lliure, que truita en plat.
Gabirel Ezkurdia
20 / 10 / 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada