Segueix la natura

- Mestre, Quin és el teu sistema per a alliberar-te i progressar en el camí de la Veritat? -, va preguntar el deixeble.

- Jo quan menjo, menjo; quan dormo, dormo. Si passejo, passejo; si arreglo el jardí, em dedico a això -, va reposar amb un somriure el Mestre.

- Però això, ? va replicar el deixeble -, és el que fa tothom.

- No, Sergi, no ho creguis. La gent quan menja, està pensant en altres coses i quan dorm, somia amb altres coses. Arribarà un dia que menjaran mentre contemplen una caixa ximple, i que patiran pel que encara no ha succeït.

- I que potser no succeïx -, va dir pensatiu Sergi.

- Això, és. Els antics siddhis de la Índia van descobrir que el ioga és el control de les idees en la ment. El que ens roba la pau interior és una ment eixelebrada, perduda en el passat i en el futur. La ment, Sergi, sempre està on no està el cos.

- Com fer, Mestre, perquè quan jo tracto d'allunyar un pensament aquest persisteix i m'atordeix més?

- És que no es tracta d'allunyar res, sinó d'imitar l'ocell que canta en un lloc diferent d'on posa els ous.

- És aquesta l'estratègia?

- És el sentit comú, Sergi, que m'estàs entretenint per a no ocupar-te dels arbres i mira com proliferen les plantes salvatges.

- Són belles, és la naturalesa!

- Però no la pròpia d'un jardí. Tu també vas arribar aquí mig salvatge, en estat de naturalesa apallissada, i a poc a poc, et vas escalabornant.

- Mestre! Com fer quan m'importunen els pensaments?, ? va tornar a insistir el deixeble, que anava aquests dies una mica remogut per la primavera -.

- Imitar a l'Himàlaia quan passen els núvols, les pluges, les neus o les tempestes. Deixar-les passar! No lluitar contra elles. Per això, si estàs ocupat en alguna cosa i et concentres en això, com si fos l'única cosa que has de fer en la vida, enfortiràs el múscul de l'atenció. Però sense atabalar-te. Quina necessitat tenen les aigües del riu de que les empentis? El jonc s'inclina quan passa el corrent.

- Però....!

- Camina, Sergi, no donis més voltes. La naturalesa té les seves lleis i, si cal alleujar-se, doncs s'alleuja un... i no li dóna més voltes. Serà millor caminar tot el dia pensatiu? Si cal pegar un crit, doncs es pega i ja està.

- Com quan les llàgrimes pugnen per sortir.

- Això, però un no es dedica a fer-se pessics perquè surtin més llàgrimes. Segueix a la naturalesa, Sergi

Principi del Buit

Un altre cop em permeto obsequiar-vos amb aquest bell missatge, de l'autor Joseph Newton, que vaig rebre l'altre dia per correu electrònic.

Tens l'hàbit d'ajuntar objectes inútils, creient que un dia? (No saps quan)
....Vas a necessitar-los?


Tens l'hàbit d'ajuntar diners, només per a no gastar-lo doncs penses que
en el futur podrà fer-te falta?


Tens l'hàbit de guardar roba, sabates, mobles, utensilis domèstics
i altres coses de la llar que ja no uses des de fa molt temps?

I dintre teu??

Tens l'hàbit de guardar bregues, ressentiments, tristeses, pors i altres?

Això mai ho facis!

Va contra la teva prosperitat!


Cal que deixis un espai, un buit, perquè coses noves arribin a la teva vida.

Cal que et desfacis de tot l'inútil que hi ha en tu i en la teva vida, perquè la prosperitat arribi.

La força d'aquest buit és el que absorbirà i atraurà tot el que desitges.

Mentre estiguis, material o emocionalment, carregant sentiments vells i inútils, no tindràs espai per a noves oportunitats.

Els béns necessiten circular?

Neteja els calaixos, els armaris, l'habitació, el garatge...

...dona tot allò que ja no utilitzis?

L'actitud de guardar un munt de coses inútils solament encadenen la teva vida.

No són els objectes guardats els quals estanquen la teva vida?

Sinó el significat de l'actitud de guardar?

Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de manca....
Es creu que demà podrà faltar, i que no tindràs manera de cobrir aquestes necessitats....

Amb aquesta idea, li estàs enviant dos missatges al teu cervell i a la teva vida.....

que no confies en el demà...
i que penses que el nou i el millor NO són per a tu, per això t'alegres guardant coses velles i inútils.

Desfés-te del que ja va perdre el color i la lluentor...
Deixa entrar allò nou a casa teva...
I dintre de tu mateix....

Qui ho ha de fer ?

Aquesta és la història de quatre amics que s'anomenaven Cadascun, Algú, Qualsevol i Cap.

Calia fer un treball important i es va demanar a Cadascun que ho fes. Qualsevol estava segur que Algú ho faria, però Cap ho va fer.

Algú es va molestar a causa d'això, perquè era el treball de Cadascun.

Cadascun va pensar que Qualsevol podia fer-ho, però Cap es va adonar que Cadascun no ho havia fet.

Al final va resultar que Cadascun va esbroncar a Algú, quan Cap va fer el que, en realitat, Qualsevol podria haver fet.

Maonesa i cafè

Avui he rebut un correu d'una bona amiga amb aquest conte que ara vull compartir amb vosaltres ............. òbviament després de llegir-ho la he trucada per convidar-la a un cafè
I es que sempre hi haurà temps per guanyar o perdre fent una tassa de cafè amb qualsevol de vosaltres

Un professor a la seva classe de Filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran i buit de maonesa i ho va omplir amb pilotes de golf.
Després va preguntar als seus estudiants si el pot estava ple i ells van estar d'acord a dir que si.

De nou, sense dir res, el professor va agafar una caixa plena de bales i la va buidar dintre del pot de maonesa.
Les bales van omplir els espais buits entre les pilotes de golf.

El professor va tornar a preguntar als estudiants si el flascó estava ple i ells van tornar a dir que si.

Després..... el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dintre del pot.
Per descomptat, la sorra va omplir tots els espais buits, i el professor va preguntar novament si el flascó estava ple.

En aquesta ocasió els estudiants van respondre amb un "si" unànime.

El professor de seguida va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i efectivament va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en aquesta ocasió. Quan el riure s'apagava, el mestre va dir:

"VULL QUE S'ADONIN QUE AQUEST POT REPRESENTA LA VIDA".

Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, .....

Són coses que, encara si tot la resta ho perdéssim i solament aquestes quedessin, les nostres vides encara estarien plenes.

Les bales són les altres coses que importen, com el treball, la casa, el cotxe, etc.

La sorra és tot la resta.... les petites coses.


Si posem primer la sorra en el pot, no hauria espai per a les bales ni per a les pilotes de golf.

El mateix succeeix amb la vida.

Si gastem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per a les coses realment importants.

Para esment a les coses que són crucials per a la teva felicitat.
Juga amb els teus fills, dedica temps a revisar la teva salut, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorits, sempre quedarà temps per a netejar la casa i reparar la clau de l'aigua.

Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment importen.
Establix les teves prioritats, la resta és sol sorra....

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè..

El mestre va somriure i va dir:

"Que bo que em facis aquesta pregunta... Només és per a demostrar-vos, que no importa quant ocupada la teva vida pugui semblar, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic."

Posa un tauró a la teva vida !!

Fa uns dies vaig anar a Gasteiz per qüestions laborals i un dinar d'aquells que anomenen de feina van explicar-me una història que em va fer reflexionar i que ara vull compartir amb tots.

Els japonesos sempre han sigut amants del peix fresc. Però les aigües properes a Japó no han tingut molts peixos per dècades.
Així que per a alimentar a la població japonesa, els vaixells pesquers van ser fabricats més grans per a anar mar endins. Mentre més lluny anaven els pescadors més era el temps que els prenia tornar a lliurar el peix. Si el viatge prenia diversos dies, el peix ja no estava fresc.
Per a resoldre el problema, les companyies van instal·lar congeladors en els vaixells pesquers. d'aquesta forma podien pescar i posar els peixos en els congeladors. No obstant això, els japonesos van poder percebre la diferència entre el peix congelat i el fresc, i no els agradava el congelat, que, per tant, s'havien de vendre més barat.
Les companyies van instal·lar llavors en els vaixells tancs per als peixos. Podien així pescar els peixos, ficar-los en els tancs i mantenir-los vius fins a arribar a la costa. Però després d'un temps els peixos deixaven de moure's en el tanc. Estaven avorrits i cansats, encara que vius. Els consumidors japonesos també van notar la diferència del sabor perquè quan els peixos deixen de moure's per dies, perden el sabor fresc........i com van resoldre el problema les companyies japoneses? I com van aconseguir portar peix amb sabor de peix fresc? Si les companyies japoneses et demanessin assessorament, què els recomanaries?

(Mentre penses en la solució?. Llegix el que segueix i relaxa't veient el video següent):


Tan aviat una persona arriba a les seves metes, tals com començar una nova empresa, pagar els seus deutes, trobar una parella meravellosa, o el que sigui, comença a perdre la passió. Ja no necessitarà esforçar-se tant. Així que solament es relaxa.
Experimenten el mateix problema que les persones que guanyen la loteria, o el de qui hereten molts diners i mai maduren, o de qui es queden a casa i es fan addictes als medicaments per a la depressió o l'ansietat.
Com el problema dels pescadors japonesos, la solució és senzilla. "Les persones prosperen mes quan hi ha desafiaments en el seu medi ambient" .

Per a mantenir el sabor fresc dels peixos, les companyies pesqueres posen als peixos dintre dels tancs dels vaixells, però ara posen també un Tauró petit! Clar que el tauró es menja alguns peixos, però els altres arriben molt, però molt vius. Els peixos són desafiats! Han de nedar durant tot el trajecte dintre del tanc, per a mantenir-se vius!
Quan arribis a les teves metes proposa't altres majors. Mai has de crear l'èxit per a després ficar-te al llit en ell. Així que, convida un tauró al teu tanc, i descobreix que tan lluny realment pots arribar. Uns quants taurons et faran conèixer el teu potencial per a seguir viu i fent el que millor fas, de la millor manera possible!! I si ja els trobes en el tanc, deixa'ls que es mosseguin entre si, que no t'espantin les seves dents ni els seus paranys...... tu segueix alerta, però sempre "fresc". Sempre haurà taurons on vagis

Interessant lectura per a aplicar a la vida i al treball.