dijous, 10 de febrer de 2011

El bitllet de 50 euros.

Aquesta tarda he ensopegat amb el conte que us deixo més endavant. Una ensopegada que m'ha omplert de tranquil·litat, de llum i il·lusió.
I aquí estic escrivint una altre cop, després de molt de temps, sense saber perquè i buscant una excusa per parlar de les coses que em pasen, o inventar un altre realitat d'avui que em faci sentir-me millor, i a través d'un futur poder viatjar a un present que va girant sense control enterrant una història plena de morts, oblidant sense pena la glòria que hi ha sota els meus peus.


Joan, amb el rostre abatut de tristor, es troba amb la seva amiga Laura en un bar a prendre un cafè. Deprimit, va descarregar en ella les seves angoixes ... que si la feina, que si els diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació! ... Tot semblava anar malament en la seva vida. Laura va introduir la mà en la seva bossa, va treure un bitllet de 50 euros i li va dir: "Vols aquest bitllet?"

Joan, una mica confós al principi, li va contestar: "És clar que si, Laura ... són 50 euros, qui no els voldria? "Llavors Laura va prendre el bitllet en un dels seus punys i ho va arrugar fins a fer una petita bola. Mostrant la rebregada piloteta a Joan, va tornar a preguntar: "I ara, ho vols també?" "Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen sent 50 euros. És clar que l'agafaré si m'ho dónes. "

Laura va estendre l'arrugat bitllet, el va tirar a terra i el va refregar amb el peu, alçant després brut i marcat. "Ho segueixes volent?" "Mira, Laura, segueixo sense entendre on vas, però és un bitllet de 50 euros, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor ..."

"Joan, has de saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida et rebregui o trepitgi, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat ... El que has de preguntar és quant vals en realitat i no quant de colpejat que puguis estar en un moment determinat. "

Joan es va quedar mirant a la Laura sense encertar amb cap paraula, però l'impacte del missatge anava calant profundament en la seva ment.

Laura va posar l'arrugat bitllet al seu costat de la taula i amb un somriure còmplice va agregar: "Té, guarda'l, perquè te'n recordis d'això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 50 euros per poder-lo usar amb el proper amic que ho necessiti. "Li va donar un petó a la galta i es va allunyar cap a la porta.

Joan va tornar a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i amb una renovada energia va cridar al cambrer per a pagar el compte ...

Cap comentari: