Tornaré a perdré tres segons per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2008. I que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2009 que tot just està a punt de començar i que correspon amb els anys 5769-5770 del calendari hebreu, 5110-5111 del calendari hindú i 1429-1430 del calendari musulmà i sobretot, com sempre, l'any després de la batalla de Yavin
dimecres, 31 de desembre del 2008
dimarts, 30 de desembre del 2008
La primera revolució
http://blog.underave.net/2008/12/grecia-por-que-estoy-con-los-encapuchados
Fa dies que segueixo amb delit aquesta nova revolució grega. I fa dies que volia escriure alguna cosa en el bloc. De moment m'hauré de conformar de veure que algú escriu amb detall i posa paraules a les imatges que ens arriba via els contrainfos.
dilluns, 29 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
40 anys
Aquest anys són molts que hem arribat a la quarantena. Però també fa 40 anys de fets molt importants per a la història.
I un d'ells són els 40 anys de l'esquerra independentista. Entre tots les actes realitzats destaca el que es va fer a primers d'aquest mes a Berga. L'acte el va organitzar la CUP i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.
Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i vídeos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independentista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.
L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.
I un d'ells són els 40 anys de l'esquerra independentista. Entre tots les actes realitzats destaca el que es va fer a primers d'aquest mes a Berga. L'acte el va organitzar la CUP i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.
Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i vídeos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independentista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.
L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.
divendres, 19 de desembre del 2008
Bon solstici d'hivern
Aquest matí quan he obert el correu m'he trobat amb aquesta foto que representa la palestina actual, barrejada amb una imatge de fa 2008 anys. Aprofito el moment per desitjar-vos a tots plegats un bon solstici d'hivern.
diumenge, 14 de desembre del 2008
Torna a obrir l'EPD
La cosa ha sigut molt més llarga que un embaras i l'espera molt més difícil. Però per fi la criatura torna a estar entre nosaltres. Això sí, pel camí s'han quedat moltes il·lusions i alguna que altre decepció. Han calgut recollides de signatures, grups al facebook, concentracions, suports populars i altres fets per a que el pub més antic i emblemàtic de la vila tornès a obrir les portes.
Però a partir d'aquest vespre el jovent, i no tant, del poble no haurà d'agafar cotxes per fer un veure al vespre. I simplement per això ja és bona la noticia. A més d'afegir que el local on han crescut tantes generacions de nois i noies, d'una part de la conca, torna a oferir aquest espai inportant en el mon del lleure i la diversió.
Només em queda afegir llarga vida a l'EPD
Però a partir d'aquest vespre el jovent, i no tant, del poble no haurà d'agafar cotxes per fer un veure al vespre. I simplement per això ja és bona la noticia. A més d'afegir que el local on han crescut tantes generacions de nois i noies, d'una part de la conca, torna a oferir aquest espai inportant en el mon del lleure i la diversió.
Només em queda afegir llarga vida a l'EPD
divendres, 12 de desembre del 2008
No a la MAT!
Avui al Vilaweb sortia una d'aquelles noticies que et demostren que cal lluitar sempre, encara que creguis que tot està perdut. I que ha gent que aconsegueix petites coses que creien que no ho farien i ho fan justament per això.
Els operaris d'una torre de la MAT deixen de treballar-hi
Ahir van recollir el material i avui no s'hi han presentat · El col·lectiu Nova Energia hi feia meditació com a acció de protesta
Els operaris de les obres de construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que treballaven a la torre 38 (a Osona, entre Centelles i Sant Feliu de Codines) han renunciat a seguir-hi treballant. Ahir, després de tres dies d'obstrucció pacífica a càrrec de membres del col·lectiu Nova Energia, l'empresa constructora ja va retirar la maquinària i es va endur els materials (vídeos: 1 i 2). Avui cap operari no s'ha presentat a la torre.
Aquesta torre, situada molt a prop de la masia Mas Blanc, ha esdevingut el punt més important de resistència a la línia. Un grup de contraris, constituïts ara com el col·lectiu Nova Energia, van aplegar-s'hi l'estiu passat durant setmanes per fer-hi meditació, en una acció batejada amb el nom de contemplacció. Ja aleshores, el col·lectiu va aconseguir amb aquesta acció pacífica que es posposés la construcció de la torre.
Contra la política de fets consumats
El col·lectiu s'ha felicitat per 'l'èxit aconseguit mitjançant una acció pacífica', i ha explicat a VilaWeb que continuaria fent les sessions de meditació habituals sota la torre mentre no es coneguin les sentències judicials pendents 'per evitar que es continuï treballant amb una política de fets consumats'.
Nova Energia també demana que els governs català i espanyol justifiquin formalment la necessitat de la línia, que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia i que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, juntament amb el director general d'Energia, Agustí Maure, expliquin la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió en què puguin participar els col·lectius i els científics que s'hi oposen.
dijous, 11 de desembre del 2008
Marxes de torxes 2008
Un any més, Rescat convoquen les marxes de torxes. Aquestes són les convocatòries confirmades fins ara. Segurament en breu el llistat serà més llarg.
Barcelona, 20 desembre, 19h Canaletes
Castelló de la Plana, 19 de desembre, 19h Plaça Major
Cornellà, 19 de desembre, 20h Plaça de l’Estació (Renfe)
Girona, 20 de desembre, 20h Plaça del Vi
Manresa, 20 desembre, 19h Plaça Sant Domènec
Ribes (Garraf) 20 desembre, 19h Plaça de la Vila
Sabadell, 20 desembre, 20h Plaça Enric Granados
Tarragona, 20 de desembre, 19h Plaça Verdaguer
Terrassa, 19 de desembre, 20h al Raval de Montserrat
València, 19 desembre, 20h Torres de Serrans
Vilanova i la Geltrú, 20 desembre, 20h Plaça de les Neus
Vilafranca, 20 desembre, 20h Plaça de la Vila
dimecres, 10 de desembre del 2008
Comença a ser hora
Ahir tot buscant informació i opinions sobre l'assassinat, a mans d'un policia, del jove grec vaig ensopegar amb un escrit cru, realista i contundent.I es que ja comença a ser hora de que el poble comenci a parlar sense embuts i sobretot sense por. Comença a ser hora de que parlem en mans de qui estem deixant la nostra apreciada protecció. Comença a ser hora de que parlem de quin preu hem de pagar per mantenir aquesta societat de la por que ells han creat. Comença a ser hora que algú senyali la impunitat amb la que es mouen certs sectors de la societat. Comença a ser hora de dir que a part del colr no hi han diferencies entre els uniformes. Comença a ser hora de desacostumar-nos a veure tants assassinats a mans de policies. I sobretot comença a ser hora de que deixem de parlar i comencem a actuar.
Us deixo aquest article d'en Jordí Martí que he trobat al portal de poble viu
Andreas Grigoropoulos, els somnis contra la xerrameca
En temps de rebaixes socials i d’estancament de les millores a pas de puça que els amos permetien a la socialdemocràcia rebatejada de “progrés”, els temes de fons floreixen i tornen a la superfície. La violència –tal com la propietat dels mitjans de producció, el dret a l’habitatge, els drets bàsics, etc.- és un d’aquests temes. Amics i coneguts corren com bojos a treure’s el Nivell C de català per, un cop comprovat que arriben a l’alçada mínima, apuntar-se a les llistes d’aspirants a Mossos d’Esquadra. Com a Andalusia durant anys i panys, la policia autonòmica és ara, al Principat, una bona sortida per als qui tenen poques manies i igual que feien paret repartiran cops de porra quan qui mana els ho ordeni.
Al seu costat, l’”impopular” Exèrcit Espanyol, per primer cop des que vam fer que tanquessin el reclutament general, ha vist incrementar les sol·licituds d’incorporacions. Les places ofertades per exercir el monopoli de la violència que té l’Estat són plenes d’expaletes, excambrers i exdetot. I les porres que els esperen serviran, si la crisi vessa, per pegar els seus excompanys de bastida, de menjador..., de tot. Una feina, ben trista, tristíssima. Però s’ha de pagar la hipoteca i sempre pot ser que es tingui sort i toqui una destinació rural sense massa problemes i amb poques complicacions; o en el cas de l’Exèrcit, una caserna amb molt de sol i poca feina.
Quan al Telenotícies diuen que a la Xina “El capital” torna a estar de moda i que Sarkozy anhela refundar el capitalisme, no ens diuen res més que mentides en forma de xerrameca, que és tal com Armand Robin anomenava el discurs continuat i buit del Poder, el discurs que ens nega els somnis. La xerrameca omple els silencis que deixa buits el Poder quan ens instrueix i, alhora que crea la sensació que d’”allò” en sabem alguna cosa, l’únic que fa és omplir els nostres interrogants de no res. La xerrameca mai no parla de somnis.
El Poder no parla mai de somnis. Perquè, què en faríem dels somnis que tenia Alexandros Grigoropoulus just abans que un policia grec el matés? En sabem res dels de Carlo Giuliani, assassinat d’un tret al cap a Gènova per un policia italià? Segurament, el mateix que dels del Guillem Agulló, assassinat per un feixista espanyol al País Valencià. No res.
Què en sabem dels somnis dels estudiants de Nivell C per ser Mossos d’Esquadra? Ho sabem tot: el seu respece per als seus superiors, la seva acriticitat davant les lleis que han de fer complir, la seva obediència cega, la seva força i intel·ligència aplicades a mantenir l’actual ordre social... Tot.
La feina dels uniformats armats és netejar de somnis la dura realitat. Matar impunement és patrimoni de l’Estat i de l’extrema dreta. I no vull dir amb això que reclami la impunitat dels assassins d’esquerres, no és això. És que cal tornar a dir en veu alta que policia i extrema dreta serveixen a qui mana per al mateix que els han servit sempre, per controlar qui s’atreveix a dissentir i a imaginar un futur sense opressió de l’ésser humà per l’ésser humà.
Embolcallats en doctrines securitàries diverses cada cop més ben dissenyades, estudiades i difoses, les policies de tot el món tenen llicència per matar si el que aconsegueixen amb la mort és precisament aturar la dissidència. I en això no importa l’edat dels somiadors. Qui no somiï hipoteques, treball precari, futbol i platja/muntanya és perillós i pot acabar, si cal, com l’Alexandros, als quinze anys amb un tret al pit. Això sí, sempre en nom del bé comú i de la seguretat general.
Jordi Martí Font
Membre de la CGT i del CIP
En temps de rebaixes socials i d’estancament de les millores a pas de puça que els amos permetien a la socialdemocràcia rebatejada de “progrés”, els temes de fons floreixen i tornen a la superfície. La violència –tal com la propietat dels mitjans de producció, el dret a l’habitatge, els drets bàsics, etc.- és un d’aquests temes. Amics i coneguts corren com bojos a treure’s el Nivell C de català per, un cop comprovat que arriben a l’alçada mínima, apuntar-se a les llistes d’aspirants a Mossos d’Esquadra. Com a Andalusia durant anys i panys, la policia autonòmica és ara, al Principat, una bona sortida per als qui tenen poques manies i igual que feien paret repartiran cops de porra quan qui mana els ho ordeni.
Al seu costat, l’”impopular” Exèrcit Espanyol, per primer cop des que vam fer que tanquessin el reclutament general, ha vist incrementar les sol·licituds d’incorporacions. Les places ofertades per exercir el monopoli de la violència que té l’Estat són plenes d’expaletes, excambrers i exdetot. I les porres que els esperen serviran, si la crisi vessa, per pegar els seus excompanys de bastida, de menjador..., de tot. Una feina, ben trista, tristíssima. Però s’ha de pagar la hipoteca i sempre pot ser que es tingui sort i toqui una destinació rural sense massa problemes i amb poques complicacions; o en el cas de l’Exèrcit, una caserna amb molt de sol i poca feina.
Quan al Telenotícies diuen que a la Xina “El capital” torna a estar de moda i que Sarkozy anhela refundar el capitalisme, no ens diuen res més que mentides en forma de xerrameca, que és tal com Armand Robin anomenava el discurs continuat i buit del Poder, el discurs que ens nega els somnis. La xerrameca omple els silencis que deixa buits el Poder quan ens instrueix i, alhora que crea la sensació que d’”allò” en sabem alguna cosa, l’únic que fa és omplir els nostres interrogants de no res. La xerrameca mai no parla de somnis.
El Poder no parla mai de somnis. Perquè, què en faríem dels somnis que tenia Alexandros Grigoropoulus just abans que un policia grec el matés? En sabem res dels de Carlo Giuliani, assassinat d’un tret al cap a Gènova per un policia italià? Segurament, el mateix que dels del Guillem Agulló, assassinat per un feixista espanyol al País Valencià. No res.
Què en sabem dels somnis dels estudiants de Nivell C per ser Mossos d’Esquadra? Ho sabem tot: el seu respece per als seus superiors, la seva acriticitat davant les lleis que han de fer complir, la seva obediència cega, la seva força i intel·ligència aplicades a mantenir l’actual ordre social... Tot.
La feina dels uniformats armats és netejar de somnis la dura realitat. Matar impunement és patrimoni de l’Estat i de l’extrema dreta. I no vull dir amb això que reclami la impunitat dels assassins d’esquerres, no és això. És que cal tornar a dir en veu alta que policia i extrema dreta serveixen a qui mana per al mateix que els han servit sempre, per controlar qui s’atreveix a dissentir i a imaginar un futur sense opressió de l’ésser humà per l’ésser humà.
Embolcallats en doctrines securitàries diverses cada cop més ben dissenyades, estudiades i difoses, les policies de tot el món tenen llicència per matar si el que aconsegueixen amb la mort és precisament aturar la dissidència. I en això no importa l’edat dels somiadors. Qui no somiï hipoteques, treball precari, futbol i platja/muntanya és perillós i pot acabar, si cal, com l’Alexandros, als quinze anys amb un tret al pit. Això sí, sempre en nom del bé comú i de la seguretat general.
Jordi Martí Font
Membre de la CGT i del CIP
dimarts, 9 de desembre del 2008
Solidaritat amb les companyes gregues
Penjo al bloc el cartell de la concentració prevista per demà a Barcelona i us encoratjo a tots i totes a participar-hi.
Més informació a:
dilluns, 8 de desembre del 2008
El roce de tu cuerpo
Feia molt que no penjava cap cançó en el bloc i avui em feia il·lusió, no se perquè, fer-ho amb una de les millors cançons dels Platero.
diumenge, 7 de desembre del 2008
La policia assassina a un jove anarquista en el centre d'Atenes
Diverses fonts apunten com causa de la mort a un tret a boca de canó a l'alçada del cor per part d'un policia antidisturbis. Sobre les 10 de la nit del dissabte 6 de desembre, un cotxe de policia feia la seva ronda regular en el barri de Eksarchia, en el centre d'Atenes. La zona de Eksarchia ha estat des de sempre un punt de trobada per a activistes d'esquerres i té tradició en l'activitat política militant. És comuna que la vigilància policial en la zona es caracteritzi per pràctiques de gallet fàcil tal com si estiguessin en territoris ocupats.Fa uns anys ja va pasar a Genova i a França, i ara a Grècia, estem asistint a les noves regles de joc per a la policia capitalista. Si llances una ampolla, ells et disparen.
Alguns companys han vist el cotxe policial i han manifestat de forma clara el rebuig a la seva presència com una provocació cap al barri. Així, els companys van llançar pedres i ampolles d'aigua contra els policies, al mateix temps que els deien que marxesin. Els policies que anaven en el furgó d'antidisturbis formen part d'un grup d'elit , els “blue-suits”, que han estat creats amb l'objectiu específic de reprimir manifestacions polítiques. Estan especialment entrenats i políticament adoctrinats. Dos d'ells van sortir del cotxe, van llançar diverses granades antidisturbis contra els companys. Un dels policies va desenfundar la seva pistola i va disparar a sang freda a l'alçada de l'estómac del jove de 15 anys. Aparentment els seus ordres eren les de respondre amb contundència contra qualsevol cosa que es pogués interpretar com una "provocació". El jove va morir 15 minuts després d'haver estat traslladat a l'hospital. El seu nom era Andreas Grigoropoulos i és un més en una llarga llista d'assassinats per l'estat.
De manera espontània centenars de persones van sortir al carrer en el centre de moltes ciutats de Grècia. En Atenes, centenars de persones es van congregar a les portes de l'Hospital, amb la idea de prevenir que la policia entrés. Una mica més tard la policia antidisturbis va atacar a manifestants en el barri de Exarchia, resultant detinguda una persona.
Alguns companys han vist el cotxe policial i han manifestat de forma clara el rebuig a la seva presència com una provocació cap al barri. Així, els companys van llançar pedres i ampolles d'aigua contra els policies, al mateix temps que els deien que marxesin. Els policies que anaven en el furgó d'antidisturbis formen part d'un grup d'elit , els “blue-suits”, que han estat creats amb l'objectiu específic de reprimir manifestacions polítiques. Estan especialment entrenats i políticament adoctrinats. Dos d'ells van sortir del cotxe, van llançar diverses granades antidisturbis contra els companys. Un dels policies va desenfundar la seva pistola i va disparar a sang freda a l'alçada de l'estómac del jove de 15 anys. Aparentment els seus ordres eren les de respondre amb contundència contra qualsevol cosa que es pogués interpretar com una "provocació". El jove va morir 15 minuts després d'haver estat traslladat a l'hospital. El seu nom era Andreas Grigoropoulos i és un més en una llarga llista d'assassinats per l'estat.
De manera espontània centenars de persones van sortir al carrer en el centre de moltes ciutats de Grècia. En Atenes, centenars de persones es van congregar a les portes de l'Hospital, amb la idea de prevenir que la policia entrés. Una mica més tard la policia antidisturbis va atacar a manifestants en el barri de Exarchia, resultant detinguda una persona.
A la tarda es va celebrar una assemblea espontània a la Universitat Politècnica i també es van produir disturbis en tot el centre de la capital, on bancs i oficines policials van sofrir atacs. Les protestes es van perllongar fins a la matinada.
Mentrestant una manifestació espontània va ser atacada per la policia amb gasos lacrimògens al mateix temps que tres edificis universitaris van ser ocupats: la facultat de Econòmiques, el "Pantion" i la facultat de Dret.
Salts, manifestacions , acció directa i disturbis es van donar en tot el centre de Thesalonika. Una gran manifestació espontània va tenir lloc al mateix temps que dos edificis policials van ser atacats. Alguns bancs van ser incendiats al carrer Egnatia. El carrer principal de la ciutat va ser tallat per barricades de foc durant diverses hores. S'han rebut notícies d'accions a Yannena, Iraklio, Chania, Komotini, Mitilini, Xanthi, Serres, Sparta, Alexandropolis i Volos. Hi ha convocades manifestacions en totes les ciutats de Grècia. Segons mitjans comercials, dos ministres van proposar la seva pròpia dimissió, sense ser acceptades pel primer Ministre. Els dos policies implicats han estat detinguts sota l'acusació d'assassinat. Ells insisteixen que la bala que va matar al jove va rebotar a causa d'una etiqueta metàl·lica a conseqüència de la qual cosa es va desviar fins a estómac de la víctima.
Si teniu temps podeu llegir "muerte accidental de un arnaquista" de Dario Fo.Veureu que passen els anys però poques coses canvien.
Mentrestant una manifestació espontània va ser atacada per la policia amb gasos lacrimògens al mateix temps que tres edificis universitaris van ser ocupats: la facultat de Econòmiques, el "Pantion" i la facultat de Dret.
Salts, manifestacions , acció directa i disturbis es van donar en tot el centre de Thesalonika. Una gran manifestació espontània va tenir lloc al mateix temps que dos edificis policials van ser atacats. Alguns bancs van ser incendiats al carrer Egnatia. El carrer principal de la ciutat va ser tallat per barricades de foc durant diverses hores. S'han rebut notícies d'accions a Yannena, Iraklio, Chania, Komotini, Mitilini, Xanthi, Serres, Sparta, Alexandropolis i Volos. Hi ha convocades manifestacions en totes les ciutats de Grècia. Segons mitjans comercials, dos ministres van proposar la seva pròpia dimissió, sense ser acceptades pel primer Ministre. Els dos policies implicats han estat detinguts sota l'acusació d'assassinat. Ells insisteixen que la bala que va matar al jove va rebotar a causa d'una etiqueta metàl·lica a conseqüència de la qual cosa es va desviar fins a estómac de la víctima.
Si teniu temps podeu llegir "muerte accidental de un arnaquista" de Dario Fo.Veureu que passen els anys però poques coses canvien.
dissabte, 6 de desembre del 2008
21 raons per tenir una relació amb un educador
21 raons per tenir una relació amb un educador1. Si se't tanca el cotxe amb les claus dintre sabrà com obrir-lo.
2. Les substàncies que requisen no sempre van a les escombraries.
3. Si aguanten als de la feina aguanten a qualsevol.
4. Vius cada dia com si anés a ser l'ultim (literalment)
5. Sempre els trobes a faltar
6. Coneixen insults en 5 idiomes.
7. L'educació dels teus fills serà un tramit.
8. Molt eficaç en situacions d'emergència.
9. Si tens cap familiar conflictiu es pot recuperar.
10. T'escoltarà per deformació professional
11. Et psicoanalitzarà
12. Stress = sexe
13. Saben cuinar, netejar plats, passar l'aspirador etc
14. Estan assabentats de les últimes tendències juvenils
15. Són capaços d'escoltar a Kamela i Reggeton durant hores.
16. Sempre tenen quelcom per explicar-te.
17. Pel carrer els marginals et saluden en lloc d'atracar-te.
18. Entrada gratis per a menjar en els menjadors socials
19. Tenen "morbo"
20. Tenen una esquena sobre la qual plorar
21. Surten de la feina amb la vida social feta.
Vostè és Educador si?
1. Si la seva xicota arriba tard i li fot 1,25 euros de paga.
2. Si passa mes hores en una altra casa que en la seva.
3. Si saps que és Din “Din din ma”
4. Si cada dia tatxes en el calendari els que et queden per a jubilar-te
5. Quan et criden des de la feina més de 5 cops diàris.
6. Quan et rius al sentir les queixes dels professors dels col·legis.
7. Si diferencies diversos tipus de drogues per l'olor a diversos metres de distància.
8. Si per a tu un ganivet no és solament un instrument de cuina.
Ja feia molts dies que havia sentit parlar d'aquest llistat i va ser ahir que una gran amiga pel va fer arribar via correu electrònic i ser que han estat creades per un tal Jesús, de professió, evidentment, Educador Social.
divendres, 5 de desembre del 2008
Llibertat Rouillan
Avui hem tornat a tenir noticies de Rouillan, i la veritat que no han sigut gens esperançadores. Es curiós que no fa gaires dies per tv3 pasesin la pelicula Salvador i que avui el telenotícies no fes cap comentari de que Jean-Marc torna a estar a la presó.us deixo l'escrit que he rebut:
La cour d’appel de Paris a prononcé, ce jeudi 4 décembre, la révocation de la semi-liberté de Jean-Marc Rouillan. Sur les passages incriminés de l’entretien paru dans /L’Express/, les juges ont souligné que les propos de Jean-Marc Rouillan « sont ambiguës mais qu’ils ont été perçus clairement par les familles des victimes ». La Cour considère que Jean-Marc Rouillan a enfreint l’une des 4 contraintes de son régime de semi-liberté (interdiction de s’exprimer sur les faits pour lesquels il a été condamné).
Nous considérons, pour notre part, que ce jugement indique la volonté de l’État de criminaliser l’expression d’un militant révolutionnaire. Nous dénonçons les lois « antiterroristes » qui autorisent l’incarcération pour délit d’opinion. Nous continuons à soutenir les démarches judiciaires pour obtenir la libération de Jean-Marc Rouillan. Nous appelons les signataires à être solidaires des actions qui seront menées pour obtenir cette libération.
Les mots en marche
le 5 décembre 2008
i un intent de traducció:
El Tribunal d'Apel·lació de París va dictaminar el dijous 4 de desembre de revocació de llibertat condicional per Jean-Marc Rouillan. Dels infractors passatges de l'entrevista va aparèixer a / L'Express, els magistrats van assenyalar que al voltant de Jean-Marc Rouillan "són ambigus, però que eren clarament percebuda per les famílies de les víctimes". El Tribunal considera que Jean-Marc Rouillan ha incomplert una de les 4 de les limitacions de la seva semi-llibertat (prohibició de parlar sobre els fets pels quals va ser condemnat).
Creiem, per la nostra part, que aquesta decisió indica la voluntat de l'Estat per a tipificar com a delicte l'expressió d'un militant revolucionari. Denunciem les lleis "terrorisme" que permeten a presó pel delicte d'opinió. Seguim recolzant els processos judicials per obtenir l'alliberament de Jean-Marc Rouillan. Fem una crida als signataris a ser de suport de les accions que s'han d'adoptar per obtenir aquest comunicat de premsa.
Paraules en moviment
5 de desembre 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)