L'alpinista

Conten que un alpinista, desesperat per conquistar l'Aconcagua va iniciar la seva travessia, després d'anys de preparació però volia la glòria tant sold per a ell, per tant va pujar sense companys.

Va començar a pujar i se li va anar fent tard, i més tard, i no es va preparar per a acampar, sinó que va decidir seguir pujant decidit a arribar al cim.
La nit va caure a plom en l'altura de la muntanya, ja no es podia veure absolutament res. Tot era negre, zero visibilitat, no havia lluna i les estrelles estaven cobertes pels núvols.
Pujant per un penya-segat, a tant sols 100 metres del cim, es va relliscar i es va desplomar per l'aire... queia a una velocitat vertiginosa, solament podia veure taques més fosques que passaven en la mateixa foscor i la terrible sensació de ser succionat per la gravetat.
Seguia caient... i en aquests angoixants moments, van passar per la seva ment tots els grats i no tan grats moments de la vida... Ell pensava que anava a morir, no obstant això, de cop i volta va sentir una estirada molt forta que gairebé el parteix en dos...
SI, com tot alpinista experimentat, havia clavat estaques de seguretat amb cadenats a una llarguíssima soga que l'amarrava de la cintura.
En aquests moments de quietud, suspès per l'aire, no li va quedar més que cridar:
-"AJUDA'M DÉU MEU..."
De cop i volta una veu greu i profunda dels cels li va contestar:
-"QUE VOLS QUE FACI?"
-"Salva'm Déu meu."
-"REALMENT CREUS QUE ET PUGUI SALVAR?"
-"Per descomptat Senyor "
-"LLAVORS TALLA LA CORDA QUE ET SOSTÉ..."
Va haver un moment de silenci i quietud. L'home es va aferrar més a la corda i va reflexionar...

Explica l'equip de rescat que l'endemà van trobar penjat a un alpinista congelat, mort, agarrat amb força, amb les mans a una corda... A DOS METRES DEL TERRA...

I tu ? quan confiat estàs de la teva corda? Per què no la soltes?