En Joan, tot i la gran boira mental, anava pensant si era previsor o prudent el que estava fent. Peró cada cop que ho intentava venia a les seves orelles aquella cançó d'en sabina que deia "pruébame dijo el veneno, ámame como odian los amantes." . I es que tenia gràcia la cosa, als seus quaranta i pocs anys en Joan estava traint els tres consells bàsics que donava als nens de l'escola: "No parleu amb desconeguts, no agafeu res que no sapigueu l'origen i sobretot no pugeu a un cotxe si no sabeu on va". Vint anys de mestre per oblidar en vint segons els seus propis consells.En tot això el cotxe es va aturar en una benzinera per comprar una mica de beguda per les assedegades goles dels viatgers.
- chicos, tienes que comprar bebida - el xofer es va girar adreçant-se als dos estrangers -, y esta ronda mejor la pagan vos.
Els requerits es van tornar muts. Uns instants que es feien eterns i en què es podien sentir els batecs del cor d'en Joan i de l'Iñaki que seguien asseguts esperant que els caigués del cel una resposta.
Iñaki va mirar el seu company d'aventures. Li brillaven els ulls i li va somriure. Tenia una mirada que Joan ja li havia vist abans, aquella que infon confiança.
En Joan va fer el cor fort i va sortir del cotxe d'un bot. Es va posar una ma al pit, en senyal de bona fe,i va dir: - soy catalán pero no garrepa - i es va dirigir cap el super - y esta la pago yo.
Les primeres hores de la matinada les van passar rient a casa de l'únic cordovès del grup. Alleugerits perquè tot anava tranquil o com a mínim amb cap sobresalt. Peró de sobte, cap a les vuit del matí, s'acabaren totes les previsions i la festa va donar un gir de 180 graus.
- Que nos acompañan ha hacer una vuelta larga? - va dir el més gran del grup tot ficant-se una ma a la butxaca.
Iñaki va mirar el seu company d'aventures. Li brillaven els ulls i li va somriure. Tenia una mirada que Joan ja li havia vist abans, aquella que infon confiança.
En Joan va fer el cor fort i va sortir del cotxe d'un bot. Es va posar una ma al pit, en senyal de bona fe,i va dir: - soy catalán pero no garrepa - i es va dirigir cap el super - y esta la pago yo.
Les primeres hores de la matinada les van passar rient a casa de l'únic cordovès del grup. Alleugerits perquè tot anava tranquil o com a mínim amb cap sobresalt. Peró de sobte, cap a les vuit del matí, s'acabaren totes les previsions i la festa va donar un gir de 180 graus.
- Que nos acompañan ha hacer una vuelta larga? - va dir el més gran del grup tot ficant-se una ma a la butxaca.
1 comentari:
L'Iñaki subscriu totalment l'escrit en aquest blog. Així és la nit d'un basc i un catalan en Cordoba!!!menos mal,por nostra salut, que sol va ser una!!
Publica un comentari a l'entrada