dilluns, 21 de desembre del 2009

Lladre



lladre [s. XIV; del ll. latro, -ōnis 'guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit', a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l'acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic]

1 m i f 1 Persona que roba. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines.

2 fig Que car! Aquest botiguer és un lladre.

3 com un lladre loc adv Expressió usada per a indicar que hom menja, treballa, corre, etc., molt, extraordinàriament. Sempre que va a dinar, s'atipa com un lladre.

4 el lladre es pensa que tots roben Refrany que vol dir que el qui té males intencions sol malpensar dels altres.

5 entre lladres no es perd res col·loq Frase humorística que es diu quan hom troba inesperadament allò que tothom havia cercat debades.

2 m pop Cremallot que es tomba i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc.

3 m pop ELECTROT Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.

4 m GRÀF Cos que, interposant-se entre el motlle tipogràfic i el paper, impedeix parcialment l'estampació.

5 m TÈXT Cilindre alimentador de la carda proveït de guarniment de dents de serra i que passa les fibres a la bóta.