En el fons això sembla el principi d'una història i en el fons es la continuació d'una que va començar fa ja molts anys. L'inici de l'història es quan un noi de setze anys, cap l'any 84, entrava en els locals del PSAN, que tenien a Ronda Sant Pere, per demanar informació.
Avui he pres possessió al Ple de l'Ajuntament del càrrec de regidor de Medi ambient i Agricultura, agafant el relleu d'en David Vallverdú, que per raons personals va deixar el càrrec a mitjans de juliol després de molts anys de dedicació al poble. Tinc una gran il·lusió per a continuar fent feina per a millorar Montblanc des de primera línia i amb el convenciment que podem seguir construint un poble cada dia amb més qualitat de vida, més participatiu, més educatiu, més solidari, més sostenible. Fer un Montblanc que esdevingui una vila viva i rebel dins uns Països Catalans caminant cap a la seva llibertat, i que aquest caminar bategui conjuntament amb la resta de pobles del món cap a aquest altre món que, a més de possible, ens és tan necessari.
Queda molta feina per fer, però no ens falten ganes per a seguir avançant. No us negaré que vaig anar amb certs nervis al primer Ple en què m'asseia davant del poble, la responsabilitat que comporta s'ho mereix. Tampoc us negaré que el fet de no portar el discurs preparat va agreujar aquest nerviosisme que va permetre que fes el ridícul tot aixecant-me alhora de prometre la constitució dels espanyols.
Avui he pres possessió al Ple de l'Ajuntament del càrrec de regidor de Medi ambient i Agricultura, agafant el relleu d'en David Vallverdú, que per raons personals va deixar el càrrec a mitjans de juliol després de molts anys de dedicació al poble. Tinc una gran il·lusió per a continuar fent feina per a millorar Montblanc des de primera línia i amb el convenciment que podem seguir construint un poble cada dia amb més qualitat de vida, més participatiu, més educatiu, més solidari, més sostenible. Fer un Montblanc que esdevingui una vila viva i rebel dins uns Països Catalans caminant cap a la seva llibertat, i que aquest caminar bategui conjuntament amb la resta de pobles del món cap a aquest altre món que, a més de possible, ens és tan necessari.
Queda molta feina per fer, però no ens falten ganes per a seguir avançant. No us negaré que vaig anar amb certs nervis al primer Ple en què m'asseia davant del poble, la responsabilitat que comporta s'ho mereix. Tampoc us negaré que el fet de no portar el discurs preparat va agreujar aquest nerviosisme que va permetre que fes el ridícul tot aixecant-me alhora de prometre la constitució dels espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada