diumenge, 8 de febrer del 2009

ARE ni ara ni mai


Ja fa temps la Generalitat del principat va tenir la feliç idea de proposar un nou projecte d'habitatge, el qual va anomenar Àrees Residencials Estratègiques (ARE) i pretenien construir 90.000 nous habitatges a 86 municipis catalans. A partir del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, es crea una via urgent i directa per posar sòl a disposició dels promotors i edificar massivament habitatge en el menor temps possible. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar; les ARE permeten que surtin al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasòl ha anat comprant arreu del Principat. I el que és el pitjor, les ARE impedeixen els processos de participació ciutadana que fins ara eren obligatoris, i que permetien implicar a tots els agents socials i polítics del municipi en la definició del planejament del seu poble o ciutat. Les ARE són, doncs, una vulneració als nostres drets com a ciutadans.
Inicialment la Generalitat va anunciar que el ARE de Montblanc contaria amb un miler de vivendes. Xifra que era una animalada, més si tenim en conte que som una població de 6000 habitants. La xifra ara l'han rebaixada a la meitat, convertint tot plegat en un insult a la cordura i la lògica.
Perquè ARE no son maneres. La Generalitat no pot marcar el planejaments d'un municipi per decret, sense cap mena de procés participatiu, i passant per sobre del que ha planejat l'ajuntament que ens representa
Perquè ARE no és el lloc. Si el que es vol fer és ampliar l'oferta d'habitatge, sobretot de tipus social, no cal urbanitzar més terreny. Quants pisos buits, per fer o per acabar hi ha a Montblanc. Quantes cases hi ha buides dins de muralles? Com es pot plantejar un ARE quan no són capaços de vendre les cases que van fer al sol de l’horta.
Perquè ARE no és el moment. Els temps que estem vivint, no semblen els més apropiats per començar a aixecar nous barris, ni amb l'excusa de donar llocs de treball. No ens podem permetre el luxe d'aprofundir encara més en aquest model de desenvolupament basat en el totxo i en la ocupació de territori, que és obsolet i ens ha portat a la crisi.
En definitiva, ARE no és el model. Aquest tipus d'actuacions són l'exemple més clar d'una política de creixement il•limitat i indefinit, que és inviable a mitja termini i que menysprea el valor dels terrenys agrícoles, tenint-los només com una reserva de sòl urbanitzable un dia o altre. Cal que comencem a canviar de mentalitat, ens cal espai agrari per mantenir una producció, perquè cada cop és un bé més escàs, i perquè tal com estan les coses a nivell internacional, son una pòlissa d'assegurança que cal mantenir. Al mateix temps cal donar resposta a la creixent demanda de productes locals i ecològics o de qualitat.