El Pulido i jo som tres

Algú em va dir un dia quelcom com "no diguis el que no podràs complir", es per això que el títol d'aquest article te aquesta frase. I es que avui he promès, tot fent broma,que seria capaç de posar aquest títol en el bloc.

En el fons em fa una mica de ràbia ja que avui volia començar una nova secció en aquest bloc, i explicar-vos un conte cada diumenge. I per a colmo el d'avui el tenia més o menys bastant estructurat o simplement tenia pensada la base de la història. Anava d'un pobre noi que fa anys va marxar d'excursió, i després de anys i anys caminant per un senderó que l'havia de portar a la destinació que sempre havia somiant es va trobar amb una sorpresa que ni esperava i ni tant sols havia previst. I no era una altra,la sorpresa, que una cruïlla de tres camins. Un portava pel seu camí, el que ell creia que era el bo, i per el que havia caminat tant comodament. L'altre camí d'entrada semblava més costarut i pedregós però, des de la cruïlla estant, semblava endevinar que en el fons era el senderó a seguir. I el tercer era fosc, empinat i perillós però no deixava de ser una alternativa factible.
La setmana que bé us treure de l'entrellat i alhora us escriure el conte sencer, mentrestant us deixo un vídeo que està penjat a Youtube i que sortim els dos (o tres) protagonistes del títol, a veure si sou capaços de trobar-nos.