L'editorial El Jonc ha editat el llibre "Escola de rebel·lia, història d'un sindicalista" en que es repassa la trajectòria del dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre. El llibre, prologat per l'historiador i sindicalista Emili Cortavitarte, recull una novel·la de l'autor titulada "Escola de rebel·lia" així com la traducció de diferents discursos i entrevistes a aquest personatge cabdal del moviment obrer català.
L'obra, que forma part de la col·lecció Muixeranga d'aquesta editorial radicada a la capital del Segrià, ha estat traduïda per Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP.
Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació General del treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.
Salvador Seguí, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat.
El noi del sucre ha estat un dels líders mes estimats del moviment obrer català de la primera meitat del segle XX, es a dir, de la CNT. I un dels pocs que va saber acostar el moviment llibertari al de alliberament nacional. No em d'oblidar que són seves les paraules pronunciades l'any 1919 a l'Ateneo de Madrid: "La independència de la nostra terra no ens fa por". Seguí hi atacava un cert regionalisme català que es disfressava de nacionalisme per fer por a Madrid i mantenir alhora el seu domini de classe: "A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista". Seguí va voler allunyar-se d'aquests "senyors": "Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la politica catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per defensar millor els seus interessos de classe i amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat.
L'anarcosindicalista rematava el seu pensament dient que "si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'hi oposarien serien els capitalistes de la Lliga i Fomento. En canvi, als treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res , ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por".
Aquest mateix discurs, canviant els noms dels personatges, es podria fer a l'actualitat !!
Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació General del treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.
Salvador Seguí, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat.
El noi del sucre ha estat un dels líders mes estimats del moviment obrer català de la primera meitat del segle XX, es a dir, de la CNT. I un dels pocs que va saber acostar el moviment llibertari al de alliberament nacional. No em d'oblidar que són seves les paraules pronunciades l'any 1919 a l'Ateneo de Madrid: "La independència de la nostra terra no ens fa por". Seguí hi atacava un cert regionalisme català que es disfressava de nacionalisme per fer por a Madrid i mantenir alhora el seu domini de classe: "A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista". Seguí va voler allunyar-se d'aquests "senyors": "Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la politica catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per defensar millor els seus interessos de classe i amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat.
L'anarcosindicalista rematava el seu pensament dient que "si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'hi oposarien serien els capitalistes de la Lliga i Fomento. En canvi, als treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res , ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por".
Aquest mateix discurs, canviant els noms dels personatges, es podria fer a l'actualitat !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada