Si....

Ja fa gairabé una setmana que no escric ni una trista línia en aquest bloc. I no es per falta de ganes o per manca de trobar un tema interessant, es simplement que la bogeria de vida que porto no em dona un sospir. I la veritat es que no em queixo, ja que realment estic fent el que m'agrada, sinó que no trobo el moment per aturar-me davant de l'ordinador.
Es dir que aquest cop tornaré a anar per lo fàcil i deixar escrit un poema del Kipling, que ja fa uns anys van musicar extraordinàriament els esquirols, i que a més li vull dedicar a en Xavi per donar-li les gràcies per escriure una opinió en el meu bloc.

Si

Si t'aguantes ferm en el teu lloc quan al teu voltant, trontollen i et diuen boig.
si la fe que tens et van negant i saps excusar els seus dubtes
si esperant no deixes que l'espera et cansi mai. Si prens mesura a l'anhel.
Si qui t'ha enganyat no rep engany, ni qui t'ha odiat, rancúnia.

Si ets un bon jan, sense l'afany de ser millor en aparença.
Si tot parlant no vas inflant tot el que saps i deleges.

Si t'alliberes al somni i el somni no t'esclavitza.
Si penses i el pensament no et posa morral ni brida.

Si el triomf trepitges o et trepitja el daltabaix i amb cap dels dos no vols joc.
Si pots fer sentir el que tu has cantat quan amb boca falsa ho canten.
Si a la sort d'un dia jugues tot el que has guanyat i en perdre prens nou alè,
bo i recomençant la feina amb les mateixes eines.

Si el nervi tens i el cor fidel no t'abandonen quan lluites.
I aguantes ferm, del cos malmès, tota la força del muscle.

Si camines entre els pobres i pots fer-ho tal i com ets.
Si amb un rei mantens conversa, i ell és ell i tu ets qui ets.

Si no et fa ferida cap paraula ni cap gest.
Si et dónes tal i com ets.
Si fas del minut seixanta brins amb la teva pròpia saba.

Tot el que veus, tot el que sents, tot el que palpes és terra.
pren-la fill meu, que ets l'hereu, seràs un home de veres.