Històries per reflexionar II

El meu millor amic

Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert i van discutir agrament, un d'ells li va donar una bufetada a l'altre.
Aquest, ofès, va escriure en la sorra: "Avui el meu millor amic em va donar una bufetada".
Van continuar el seu camí i van arribar a un oasi, on van resoldre banyar-se. El que havia estat bufetejat s'estava ofegant, i l'altre va acudir en el seu rescat. Al recuperar-se, va agafar un cisell i va escriure en una pedra: "Avui el meu millor amic em va salvar la vida".

Intrigat aquell li va preguntar:

-Per què després que et fes mal vas escriure a la sorra, i ara escrius a la pedra?

-Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure-ho a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregarà d'esborrar-lo.
Quan ens passa alguna cosa gran, hem de gravar-lo en la pedra del cor, d'on cap vent podrà fer-lo desaparèixer.

Les paraules d'Ares no són innocents

Les prohibicions de marxes i actes, les temibles declaracions del conseller d'Interior Rodolfo Ares, són una clara amenaça a tota la societat basca. Són un gran perill i una declaració d'intencions que només aconseguira que a Euskal Herria no coneguin mai que es viure en pau. I es que fins i tot els marrecs saben que sense justícia mai hi haurà pau. Només desitjo que els companys del seu partit a Catalunya no copiïn la fabulosa idea, perquè es comença amenaçant a un regidor que no s'alça en un minut de silenci i es pot acabar a "garretades".

Com quan els nazis marcaven les cases dels jueus, les tropes d'ocupació han enviat als seus esbirros al carrer a assenyalar els bars abertzales. Els "Guerrilleros de Cristo Rey", "la Falange", són els espantalls en els quals s'escuda el terrorisme d'estat. Aquestes amenaces directes habiliten que es repeteixi l'atac impune a un bar, com ja ha ocorregut.

Ara, només faltaria que els abertzales posin en la diana als bars i llocs de reunió dels guàrdies civils, dels ertzaines, dels poli-periodistes. . .. No és innocent el missatge d'Ares. Està pensat i bé pensat. Quin efecte pot produir dintre d'una comunitat la inoculació d'aquest verí? Com pot afectar la convivència? Quines respostes s'esperen de l'altre costat?

És de suposar que el govern espanyol ha fet les seves previsions, però em pregunto si hauran llegit alguna cosa sobre el "efecte papallona". No serà la primera vegada que una modificació petita en les condicions inicials es converteix en un desviament molt gran de l'objectiu apuntat.

La "justícia" Europea torna a assassinar a Carlo Giuliani.

Mario Placanica, el carabiner que al juliol de 2001 va assassinar a Carlo Giuliani durant la cimera del G8 de Gènova va actuar en "legítima defensa". Ho ha decidit el Tribunal Europeu de Drets Humans en una sentència feta publica avui. Els jutges d'Estrasburg han rebutjat així tots els elements del recurs de la família de Giuliani contra l'Estat italià, declarant que no s'ha violat la Convenció Europea de Drets Humans en tres elements de quatre. El Tribunal per tant ha acceptat la versió de les autoritats italianes sobre com es van desenvolupar els fets.

Segons la sentència, en efecte, el militar que va disparar a Giuliani no va fer un ús excessiu de la força, doncs va respondre al que considerava un real i imminent perill per a la seva vida i la dels seus companys. "El Carabiniero", es llegix en la sentència, "s'estava enfrontant amb un grup de manifestants que portava a terme un violent atac contra el vehicle en el qual es trobava". El militar a disparat "solament quan l'atac ha continuat" i quan "ha percebut un risc real i imminent per a la seva vida i la dels seus col·legues". Els jutges també han mantingut que, a diferència del que sostenia la família Giuliani, el govern italià havia col·laborat suficientment amb el Tribunal, tractant de conduir a un apropiat coneixement del cas. No hi ha violació de l'article 38 de la Convenció que imposa als Estats de lliurar tota la informació requerida pels jutges d'Estrasburg.

Ares segueix provocant l'enfrontament

Encara estan en les nostres retines, les imatges d'un bar de Iruña amenaçat i pintat per Falange, amb frases totalment amenaçadores, Frases que posades en altre tipus de bar i per altres persones haguessin ocupat portades de telenotícies i de diaris, però sembla ser que el terrorisme feixista, compte entre les seves bases amb el silenci dels grans mitjans de comunicació.

No fa tant li van enviar una bala a Sonia Polo, txupinera de la Aste Nagusia, pel fet de ser parent d'un pres basc. I aquí no s’aturen els fets, son més les actuacions terroristes d'incontrolats a Euskal Herria en les ultimes setmanes, atacs contra el baserri de la família Goikoetxea, atacs i amenaces contra vehicles i béns municipals a Nafarroa.

Iruña es plena de pintades amenaçadores fetes per feixistes espanyols, que per cert l'ajuntament es nega a esborrar, contrastant amb la celeritat amb que altres pintades són esborrades.

El terrorisme ultra, o el terrorisme feixista és ja una realitat a Euskal Herria, són ja massa episodis i els grans mitjans callen i els grans partits tracten d’amagar-lo sota la catifa, perquè això desvirtua el seu missatge que a Euskal Herria solament hi ha una violència. Sembla ser que no hi ha solament una, i a les evidències ens remetem.

Ja tinc ganes del proper ple de l’ajuntament de Montblanc per veure com els defensors dels minuts de silenci s’aixequin per condemnar tots aquest fets. Tinc ganes de veure aquells que s’avergonyien de seure a la meva vora diguin ara que s’avergonyeixen de formar part del mateix partit que el conseller Ares.

Sembla ser que amb la llei de partits en la mà, al grup feixista de la falange s'hauria d'il·legalitzar immediatament. Quedem a l'espera d'actuacions judicials. Es produiran?

L’altre dia, el conseller Ares, va animar a la ciutadania a no entrar en bars que tinguin fotos de presoners bascos. Un discurs que recorda massa al dels dirigents de l'Alemanya nazi-feixista.

Així com en l'Alemanya nazi es va demanar no entrar en comerços regentats per jueus, en l'Euskal Herria governada per l'esquerra del franquisme (Patxi López) i pels hereus directes del feixisme espanyol (Partit Popular) es demana no entrar en bars que tinguin fotos de preses i presos bascos. És probable que acabin assenyalant amb pintura les cases dels abertzales. Encoratjats per aquesta ona nazi-franquista ja van atacar el baserri de la família Goikoetxea, li van enviar un bala a la txupinera Sonia Polo i va haver atemptats i amenaces contra símbols i militants abertzales, a més de les càrregues policials, les prohibicions i les detencions de ciutadans.

La imbecil·litat del conseller d'Interior Ares, encoratjant aquesta persecució, és supina. Quan crida a no entrar en els bars pro-abertzales no està aportant res de nou; els únics espanyols feixistes que entren a aquests bars són els policies disfressats. Però aquesta consigna és una estupidesa molt perillosa. Una resposta similar però de signe contrari pot convertir-se en una espurna que faci saltar la convivència ja suficientment deteriorada per les conseqüències del conflicte polític. Ares alimenta la segregació, que és una manifestació d'odi. Les conseqüències poden ser funestes.

Històries per reflexionar I

Els tres filtres

El jove deixeble arriba a casa del seu savi mestre, pres d'una gran agitació.

- Mestre, un amic va estar parlant de tu amb despreci....!

- Espera! ? li va interrompre el filosof -. vas fer passar pels tres filtres el que vas a contar-me?

- Els tres filtres?, va preguntar el jove sense saber al que es referia el seu mestre.

- Si. El primer és la veritat. Estàs segur del que vols dir-me és absolutament cert?

- No. Ho vaig escoltar comentar a uns veïns.

- Almenys ho hauràs fet passar pel segon filtre, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?

- No, en realitat no. AL contrari...

- Ah, vagi! L'últim filtre és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?

- Francament, no.

- Llavors... -va dir el savi somrient-, si no és veritat, ni bo ni necessari, sepultem-lo en l'oblit.

anonim

sabiduria sufi

Vacances

Hitler i el conflicte basc

Diuen que l'humor es una forma molt practica de dir les coses tant com son i no provocar susceptibilitats. Aquest vídeo es la prova de tot això.

Acomiaden a Gabirel Eskurdia

Us deixo aquí un article d'allò més interessant que he trobat a Kaos en la red, jo ho he llegit i ho he traduït la resta de coses es decisió vostra.

Acomiaden a Gabirel Eskurdia de ETB. Torna la censura franquista

Just quan els Prisa, El Mundo, Público, El Correo, El Diario Vasco (quin sarcasme!) en fi tota la porqueria que cada matí hem de suportar es *desgañitan pel tancament de 34 emissores a Veneçuela a l'Euskal Herria de Vichy i del Pacte de Santoña (II) es tanca Gaztesarea i ara s'acomiada a un tertulià d'esquerres exclusivament per les seves opinions polítiques. I altra més, provoquen la mort d'un electe en Villabona i després l'amaguen, altra mort produïda per una estúpida i provocadora presència policial que després no reapareix, per cert, en el seu soterrament, demostrant-se que ni un txulo nomenat conseller d'interior per un procés trucat i antidemocràtic pot parar a la societat basca en resistència.

Sí, en Resistència. AL feixisme espanyolista, a la seva estupidesa, a la seva incultura, a la seva mediocritat i a l'arrossegar-se al poder dels nous conversos a la fe monàrquica.I a la desaparició de persones com Jon Anza, desaparicions cobertes i encobertes pels mitjana del règim.

Aquest és el país que han assumit els IU, EE, PNB, el país dels submisos. És evident que els arbres de la manipulació mediàtica no tapen el bosc del clam per tota la llibertat sense condicions per a Euskal Herria. Avui han acomiadat a un company de ETB com abans feien amb els republicans i nacionalistes en els anys posteriors a l'entrada feixista .Però hi ha un poble en resistència que va iniciar el seu camí fa dècades al que no van a convèncer mai que cal sumar-se a la farsa de l'Espanya Nacional.

Ni estem ni volem que se'ns esperi a la seva festa. Gaudeixin-la ara que encara poden ja que en els llibres d'Història d'Euskal Herria aquests anys del Govern de Lakua Vichy seran assenyalats com el temps que el Poble Treballador va posar en el seu lloc als seus invasors i als seus enemics de classe.

Parlaran les pedres, si callen a tots, va profetitzar Alfonso Sastre però a Euskal Herria després de 50 anys de lluita i amb aquestes cacicades no calla ni déu.

Amb Gaztesarea, amb Gabirel, amb Egin i Egin irratia, amb Ardi Beltza, amb Egunkaria, amb els periodistes assassinats de Egin, amb les ràdios lliure, amb els fanzines i la contrainformació. Amb els pamflets mà a mà altra vegada.

És l'hora de construir un espai popular i democràtic al servei de la informació veraç. En Euskal Herria amb el PP,PSOE i PNB el periodisme professional ha mort convertit en la veu de qui els ha comprat. És l'hora doncs del Periodisme Militant i Popular. El periodisme amb majúscula.

No comprem els seus periòdics, no vegem les seves televisions, no escoltem les seves estupideses quotidianes. I informem-nos pels mitjans militants i populars, siguin qui siguin. No creem gens del que conten, no parem esment a les seves mentides. Fins a aquí hem arribat.