dissabte, 28 de febrer del 2009

10 dies a la Model per insubmís a l’especulació


Ja fa massa temps que tenim clar que la justícia es una paraula que li va gran als jutges del nostre estat. Ja fa temps que ens acostumat a veure com es tanquen diaris o s'il·legalitzen idees, fa temps que es parla de jutges estrelles o de ministres caçadors.
Però avui m'he despertat amb una noticia que com a mínim m'ha deixat esmaperdut. Resulta que el Jutjat numero 1 d’Esplugues ha decretat l’ingrés a presó durant 10 dies d’un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l’especulació. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.
L'Obèlix ho resumiria amb allò de són boixos aquests .... jutges.


ací us deixo una mica d'informació sobre el cas:

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l’especulació la posem en pràctica també a l’hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l’autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se’ns han aplicat.

Un dels casos més esperpèntics (gairebé tots ho són…) és el que envolta l’acció en que tres persones vam viure penjades a més de 50 metres d’alçada durant tres dies d’un dels edificis de les Tres Torres d’Esplugues. L’objectiu era mostrar el rebuig al pla Caufec poc abans que comencessin les obres a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En aquella acció, ni els Mossos d’Esquadra ni l’ajuntament d’Esplugues es van atrevir a desallotjar-nos del nostre minúscul matalàs que a les nits volava amb la ventada. El risc en que posàvem les nostres vides pels nostres ideals no es podia comparar amb la por i la vergonya política que hagués significat una actuació policial per la qual no tenien cap preparació.

La seva estratègia de por no va fer-nos desistir de l’acció on pensàvem baixar amb les nostres pròpies cordes uns dies després. Llavors els agents de l’ordre van amenaçar a la presidenta de la comunitat de propietàries per a que posés una denuncia a la comissaria. Així va ser. La policia autonòmica ja havia fet la seva funció per al sistema. En una altra acció ens van arribar a dir “Per fer-vos callar tenim dues armes: la pistola i el bolígraf” fent referència a la imposició de denuncies i multes per apagar l’oposició als seus amos i la seva democràcia.

Gairebé un any després va arribar el judici corresponent on el jutjat numero 1 d’Esplugues ens va condemnar a 20 dies de pena-multa a 3 euros a les tres persones que vam tenir aquella privilegiada vista durant 3 dies: grup de suport les 24 hores, concentracions cada vespre, cotxes i motos pitant, gent saludant, solidàries des d’altres pobles que es van apropar a felicitar l’acció i una espectacular cassolada i onada de soroll la tarda que vam baixar. La vista pública del judici no va ser en cap cas oberta al públic doncs agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra impedien l’entrada a l’edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el judici. A dins de la sala (buida), la jutgessa no va voler veure documents que expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució policial que pateix la Plataforma Popular contra el pla Caufec. Tampoc va voler visionar un vídeo dels fets jutjats.

La condemna significava una multa de 60 euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials. Dues persones han estat embargades i a la tercera no li han pogut robar els diners, tampoc li han pogut embargar altres béns o propietats, tampoc han aconseguit que acceptés un arrest voluntari a casa seva durant 10 dies ni tan sols unes jornades de treballs forçats. Es va declarar insubmís a la pena-multa el mateix dia del judici.

Aquesta actitud insubmisa ha comportat que el jutjat va decretar el dijous 26 de febrer l’ingrés durant deu dies al centre penitenciari La Model d’una persona que es nega a finançar la maquinària repressiva de l’Estat, legitimar les seves condemnes i obeir les seves imposicions. A partir del 9 de març si aquesta persona no es presenta voluntàriament a la presó, serà posada en cerca i captura. Atentes a les convocatòries!

Més informació: www.noalplacaufec.net : :

http://alespenespunyalades.blogspot.com/

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414

http://www.blip.tv/file/230664/

divendres, 27 de febrer del 2009


Dissabte obra les seves portes públicament, després de mesos de treball, l'Ateneu Llibertari Alomà, un nou espai ubicat al carrer del Misser Sitges número 9, a la Part Alta de la ciutat de Tarragona que pretèn esdevenir un punt de trobada del moviment llibertari de la ciutat i diferents moviments socials, i alhora, disposar d'un nou espai per realitzar-hi actes. Durant tota la tarda de dissabte, es faran activitats per donar a conéixer aquest nou projecte, les quals acabaran a les 9 de la nit amb un concert acústic a càrrec de diferets músics tarragonins. L'Ateneu, pren el nom de Josep Alomà, llibertari tarragoní assassinat amb l'ocupació franquista de la ciutat. La presentació d'aquest nou espai estarà apadrinat per l'històric Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, l'Ateneu Al Margen de València i l'Ateneu Júlia Romera de Gramanet del Besòs.

La inauguració d'aquest nou espai, amplia encara més, l'oferta de centres socials de la Part Alta tarragonina, aportant un discurs i unes pràctiques de caràcter llibertari que fins al moment es trobaven orfes d'un espai físic des d'on desenvolupar les seves activitats amb més autonomia. Alhora, significa un reimpuls d'aquesta zona i de la ciutat en general, pel que fa a l'oferta d'activitats i serveis als moviments socials i a la ciutadania en general.

De moment, l'Ateneu, ja participa en algunes iniciatives i campanyes impulsades per diferents moviments socials de la ciutat i ara està treballant en acabar de definir aquest espai i elaborar un programa d'activitats.

Trobareu més informació de Josep Alomà a : http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813234

dimecres, 25 de febrer del 2009

Campanya per difondre la lluita de suport a les preses polítiques per la xarxa

Un any més, persones col·laboradores del col·lectiu Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes, de les comarques del Camp han editat un vídeo que recull algunes de les diferents marxes de torxes, que es realitzaran cada anys pels volts de Nadal arreu dels Països Catalans, amb solidaritat amb les preses polítiques catalanes. Barcelona, Castelló de la Plana, Sabadell,... i també Tarragona són algunes de les poblacions que apareixen en aquest vídeo, que enguany ha estat traduït a l'anglès, per tal de difondre la lluita per l'amnistia de les preses polítiques arreu del món a través d'internet. En aquest sentit, s'han penjat els dos vídeos, un en català i l'altre en anglès, al portal YouTube per tal que tothom pugui reproduïr-lo i difondre mitjançant el correu electrònic, el bloc, la pàgina web o qualsevol altre instrument de la xarxa. A continuació, podeu visualitzar aquest vídeo en català.


dimarts, 24 de febrer del 2009

Torna a caure el Toro


Aquesta nit s'ha tornat a tombar el toro d'Osborne situat al Bruc, l'únic que queda al principat i un dels 13 que campen pels països catalans. No seré jo el que defensarà actes anomenats vandàlics però comença a ser hora que desapareixin de les nostres terres aquests signes espanyolistes.
En un comunicat, els responsables de l'acció asseguren: 'Per cada agressió arreu de la nació catalana, respondrem conseqüentment'. A més denuncien que cap institució municipal, comarcal ni nacional ha emprès cap acció per tal d'eliminar 'aquesta silueta reconstruïda il·legalment al peu de Montserrat, ni sancionar-ne els seus responsables'. També es curiós que aquest toro no gaire brau estigui situat en un terme municipal governat per una alcaldessa d'ERC.
Caldria recordar que el passat tres de febrer es va fer pública la sentència que condemnava als joves que van intentar tirar a terra el toro del Bruc la darrera vegada a una multa de 192 euros.
En cas de no pagar la multa, els joves ja han assegurat que no ho faran, haurien de complir una pena de vuit dies de privació de llibertat.

Seria molt agosarat afirmar-ho però podríem dir que ja em donat el primer pas per l'acte que l'esquerra independentista organitza el proper dia 7 al bruc.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Un robatori al Poble

Avui ha sigut un d'aquells dies tristos i alhora plens de ràbia. Veure com una part de la feina de la gent del poble desapareix per culpa d'algú aliè es desesperant. Celebrar el primer aniversari de la plantada de la Sallida amb un robatori no es gaire gratificant i coses com aquestes fan dubtar de l'espècie humana. I es que fa uns dies al voltant d'aquesta paperera orfe que surt a la foto hi havien unes taules i uns bancs, que servien per a que la gent que passejava per la Sallida parés a descansar, a berenar o simplement a passar l'estona.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Victòria del Sí a Veneçuela

La revolució bolivariana, el PSUV i Chávez van vèncer l'altre dia en l'onzè procés electoral a què s'enfronten les forces populars després de 10 anys de canvi radical en la construcció de l'anomenat socialisme del segle XXI. Amb un percentatge del 54,3% dels vots, el SÍ va guanyar el referèndum. Es tracta d'una victòria sens dubte important, ja que permetrà la reelecció d'Hugo Chávez ,i de qualsevol altre persona que es vagi presentant, posposa el problema del relleu al capdavant de la revolució i confirma el pes electoral i el suport popular al procés de transformacions. Efectivament, el referèndum sobre l'esmena constitucional que suposava la modificació de la legislació política per tal de permetre la possibilitat de presentar-se a noves eleccions al President de la República (i a qualsevol altre candidat) ha suposat un nou triomf electoral per a les forces revolucionàries.
Deixant de banda la hipocresia dels mitjans de comunicació i els estats occidentals, que parlaven de la perpetuació en el poder de Chávez, mentre silencien el fet que l'aliat incondicional de l'Imperi a l'Amèrica Llatina (Álvaro Uribe, la versió més sanguinària dels titelles colonials dels Estats Units) ha introduït canvis similars en la legislació colombiana el darrer any, i obvien la pròpia realitat jurídico-política (a l'estat espanyol i a molts altres existeix la possibilitat de reelecció indefinida, com recorden els casos de F. González, M. Chaves, J. Pujol, M. Fraga...), l'aprovació de l'esmena constitucional introdueix innegables contradiccions en el procés revolucionari.
El en cas català encara és més curiós. Tots els mitjans públics presentaven la noticia com un intent de perpetuar-se en el govern i feien comparació, per aquest fet, amb dictadures o governs personalistes. Això si no deien paraula que a Catalunya aquest referèndum seria innecessari ja que no hi cap impediment a una reelecció i sinó que li preguntin a convergència o al seu lider Jordi Pujol que es va perpetuar 21 anys en el poder.

diumenge, 8 de febrer del 2009

ARE ni ara ni mai


Ja fa temps la Generalitat del principat va tenir la feliç idea de proposar un nou projecte d'habitatge, el qual va anomenar Àrees Residencials Estratègiques (ARE) i pretenien construir 90.000 nous habitatges a 86 municipis catalans. A partir del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, es crea una via urgent i directa per posar sòl a disposició dels promotors i edificar massivament habitatge en el menor temps possible. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar; les ARE permeten que surtin al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasòl ha anat comprant arreu del Principat. I el que és el pitjor, les ARE impedeixen els processos de participació ciutadana que fins ara eren obligatoris, i que permetien implicar a tots els agents socials i polítics del municipi en la definició del planejament del seu poble o ciutat. Les ARE són, doncs, una vulneració als nostres drets com a ciutadans.
Inicialment la Generalitat va anunciar que el ARE de Montblanc contaria amb un miler de vivendes. Xifra que era una animalada, més si tenim en conte que som una població de 6000 habitants. La xifra ara l'han rebaixada a la meitat, convertint tot plegat en un insult a la cordura i la lògica.
Perquè ARE no son maneres. La Generalitat no pot marcar el planejaments d'un municipi per decret, sense cap mena de procés participatiu, i passant per sobre del que ha planejat l'ajuntament que ens representa
Perquè ARE no és el lloc. Si el que es vol fer és ampliar l'oferta d'habitatge, sobretot de tipus social, no cal urbanitzar més terreny. Quants pisos buits, per fer o per acabar hi ha a Montblanc. Quantes cases hi ha buides dins de muralles? Com es pot plantejar un ARE quan no són capaços de vendre les cases que van fer al sol de l’horta.
Perquè ARE no és el moment. Els temps que estem vivint, no semblen els més apropiats per començar a aixecar nous barris, ni amb l'excusa de donar llocs de treball. No ens podem permetre el luxe d'aprofundir encara més en aquest model de desenvolupament basat en el totxo i en la ocupació de territori, que és obsolet i ens ha portat a la crisi.
En definitiva, ARE no és el model. Aquest tipus d'actuacions són l'exemple més clar d'una política de creixement il•limitat i indefinit, que és inviable a mitja termini i que menysprea el valor dels terrenys agrícoles, tenint-los només com una reserva de sòl urbanitzable un dia o altre. Cal que comencem a canviar de mentalitat, ens cal espai agrari per mantenir una producció, perquè cada cop és un bé més escàs, i perquè tal com estan les coses a nivell internacional, son una pòlissa d'assegurança que cal mantenir. Al mateix temps cal donar resposta a la creixent demanda de productes locals i ecològics o de qualitat.