Ahir dissabte es va presentar a Granollers el projecte A, i a més ho va fer Horst Stowasser. Horst és escriptor alemany, militant de la FAU i un dels màxims impulsors del Projecte A, una iniciativa revolucionaria per reconquerir la quotidianitat en un barri o una ciutat mitjançant un model d'anarquia viscuda des del l'exemple.
El Projecte A
Es va presentar el 84 a Venècia i el 86 a Melbourne, va causar molt interès en el món llibertari de molts països, i també a Catalunya. No va ser una organització ni un moviment, sinó un llibre llançat al món, fa un quart de segle, per a què de les seves idees es servís qui volgués*. Ha inspirat – i segueix inspirant – a llibertaris de tot el món.
La idea com a tal es molt senzilla: sortir dels infecunds ghettos anarquistes i tornar a plantar les idees àcrates un altre cop dins la vida quotidiana. És a dir: muntar projectes llibertaris pràctics que puguin presentar alternatives i donar resposta als problemes reals – tant nostres com de la gent que ens envolta. Models actius i accessibles també per a la gent sense adscripció política. Estructuralment es el mateix plantejament que dóna l’anarcosindicalisme clàssic: una resposta llibertària i radical en el món laboral mitjançant un sindicat combatiu però “apolític”, obert no només pels anarquistes sinó per a tot treballador que vulgui canviar la seva condició.
La idea no va ser la de muntar un sindicat, sinó adaptar la idea base a altres camps. El què els interessava, era reunificar els tres sectors de la vida: guanyar-se el pa, gaudir de la vida i canviar la societat. O en altres paraules: el sector econòmic, el privat i el polític. El què va sorgir a Neustadt, va ser una xarxa d’empreses cooperatives autogestionades, comunitats de convivència i iniciatives culturals i polítiques, tot això amb un fort compromís ecològic. Això s’anomenava Wespe, que vol dir vespa.
Va començar amb molt d’entusiasme, es va muntar l’Ökohof una antiga fàbrica convertida en un focus de les més diverses activitats, van estar presents en més de dues dotzenes de cases i tallers en tota la regió, participant fins a 200 adults. Es va aconseguir molt impacte en la població i es va apuntar molta gent nova. No s’ha d’oblidar que Neustadt és un poble de 50.000 habitants. Va ser una lluna de mel, que va durar uns quatre anys.
Durant aquells anys van visitar Neustadt individus, grups i fins i tot delegacions de col·lectius. No eren anarcoturistes ni simplement curiosos, sinó gent seriosa, que realment – com la gent del Projecte A- volia aconseguir alguna cosa.
Alguns provenien de Catalunya i donat que ells també ja havien muntat les seves botigues i tallers, les seves cooperatives i col·lectius, es van entendre perfectament, ja que no només es dedicaven a xerrar, sinó que intercanviàvem experiències concretes. Van passar la gent de Biciclot, Trèvol, Tralla Records, Món Verd i el Local, entre altres, i van establir relacions directes amb les cooperatives i col·lectius respectius. Durant una temporada força llarga, l’itinerari Barcelona-Neustadt es va convertir en un circuit permanent en ambdues direccions. Per la seva banda la gent del Projecte A van assistir a col·loquis, debats i manifestacions a Barcelona i encara recorden amb molt afecte les fantàstiques Festes de l’Autogestió.
En aquests moments, i desprès d’un període d’una certa crisi, a Neustadt continuen funcionant algunes de les iniciatives econòmiques del primer període agrupades a la Wespe i es continuen realitzant activitats culturals i polítiques, es des de aquesta base que sorgeix la Fase B.
La Fase B del Projecte A
Dues son les corrents que nodreixen aquesta segona fase. Per una banda, en els últims anys, s’ha produït el desenvolupament d’una nova generació de llibertaris, independentment del que quedava del projecte A: gent d’una altra provinença política, generalment més jove, amb altres inquietuds i que no han viscut el desencantament i les frustracions de la crisi de la Wespe. En canvi, sempre hi havia relacions entre totes dues i aquests nous grups i individus utilitzaven els locals i les instal·lacions de la Wespe.
L’ altre factor és més banal: s’estan adonant, que els llibertaris també envelleixen... Encara que es sentin joves d’ànim i encara que no ho vulguin: se’ls planteja – com a tothom- la qüestió de com viure una vellesa amb dignitat. Conseqüentment varen buscar una resposta llibertària, que per suposat no pot consentir en separar als vells i aïllar-los en llars d’avis. D’allí va sortir fa tres anys el projecte Eilhardshof, una casa en la que volen realitzar una forma de convivència comú entre totes les generacions.
Aquestes dues corrents, actualment estan desenvolupant-se, confluint en tota una sèrie d’activitats i iniciatives, que al seu temps semblen despertar als vells pioners del Projecte A.
En el Eilhardshof de cop es torna a cristal·litzar la vella idea del Projecte A, on conflueixen anarcos de tota la vida amb gent fins ara totalment apolítica en una visió llibertària comú. Gent entre 2 i 76 anys, que no només construeixen un model de convivència per a tots, sinó que també es manifesten cap a fora, surten junts al carrer per a respondre als nazis, etc. I que realment aconsegueixen muntar un projecte de no menys de 2 milions i mig d’euros.
Han treballat durant tres anys i han comprat les cases a l’abril. Ara estan començant els treballs de reconstrucció i al juliol els primers pioners es traslladaran a viure a l’obra. Esperen haver-ho acabat dins de dos anys més.
Així que al 2010 creuen que podran tornar a obrir la biblioteca del AnArchiv i els seus corresponents arxius en la seva seu definitiva. La idea és establir a Eilhardshof també una espècie de centre llibertari internacional, d’investigació, debat i estratègia anarquista, intentant fer de pont entre els països de l’est i l’oest, per impulsar les alternatives llibertàries en la societat moderna.
El problema de la vellesa avui dia afecta a centenars de milers de persones i el dia de demà a milions segons el desenvolupament demogràfic. La gent de la Fase B del Projecte A simplement ofereixen una alternativa llibertària a les “solucions” de l’estat, de les immobiliàries i dels grans consorcis cristiano-socials. Les diferències es perceben clarament. La gent veu que la seva casa es propietat col·lectiva, no hi ha caps, son solidaris, practiquen una democràcia directa i al final se n’adona que el seu lema és el recolzament mutu. Això els hi agrada fins i tot a les iaies. I si veuen que aquest model a més a més serveix per a gent sense diners i que tot allò es pot dir anarquia, doncs molt bé. O fins i tot més que això: per a moltes és tota una nova experiència i comencen literalment a florir i descobrir un altre món. Avui dia fins i tot els pares dels joves llibertaris, que sempre havien rebutjat les idees dels seus fills, comencen a militar en projectes llibertaris a Neustadt.
Però és molt important que no sigui un xantatge polític. No volen forçar a la gent a ser feliç ni pregunten per cap confessió política!
El passat 27 de juliol en Lluís suñé va escriure en el seu blog un article que parlava bàsicament de les balances fiscals. Aquest article era acompanyat per una campanya fictícia d'apadrinament de nens extremenys. No havia de ser gaire perspicaç per adonar-se que la campanya era falsa i que l'única intenció era via la ironia i l'humor reflectir una realitat. Que no es un altre que les desproporcionades balances, o millor dit el desafortunat contracte econòmic que tenim amb España.
