si la vida et dona llimones....

... fes-te una llimonada

Sempre que hi ha problemes, més d'algú surt amb aquesta frase o l'altra no tan famosa de "si et plouen gossos i gats ...... posa una botiga de mascotes"

No crec que hi hagi una sola frase que resumeixi millor la resiliència que exhibeix la vida en general davant els factors adversos. Encara més, els ambients adversos són un factor decisiu tant en l'evolució de les espècies com en el desenvolupament de les societats.

I no es tracta de res complicat, si tens problemes, recorda sempre que les oportunitats vénen amb disfressa de problemes. I a partir d'ací ve aquella màxima que repeteix molt en Gaspar Hernàndez de que si no te solució no es un problema, es dir que només cal trobar-la i posar-la en marxa.

Tot el que has de fer és buscar un altre punt de vista al que tens actualment, les llimones són àcides però si aconsegueixes una mica d'aigua i sucre, pots treure profit. I ja posats pots fer-te un mojito.

Fes servir el pensament creatiu, dóna-li volta a la situació, pensa com aprofitar el que t'està passant, i no et limitis a trobar una solució HI HA MILERS DE SOLUCIONS, troba 4 o 5 i veuràs que les coses no són tan dolentes després de tot.

No tinc ganes de res !!

En el fons avui estic intentant fer un article, que podríem dir personal, però que serà molt difícil de plasmar tot allò que pretenc. I per la senzilla raó que avui no tinc ganes de ser graciós i ni tant sols irònic, i que he perdut aquesta facilitat de voltejar el llenguatge per convertir-ho en un trencagel.

Estem en un punt que tot mirant cap endavant me n'adono que no tinc ganes de formar part del futur, perquè aquest futur es un altre forma de il·lusió, i es que el passat en el fons va ser el futur d'aquest present que estem vivint. Present en el qual ens van abocar dos inconscients, però que ara els conscients mig estrafem la vida i les maneres.
Ja no tinc ganes de lluitar contra la meva desídia i la seva indolència, i he dubtat d'aquesta farsa amb lliçons de comparsa que ens tornen a portar al ben mig del corral. Un corral amb un ramat de xais sotmès al càlcul de les previsions sense informació, de l'ofec sense maneres i sobretot de l'angoixa dels rumors.
He de reconèixer que en tot aquest temps he apres que el camí s'ha de caminar i en arribat al final cal aturar-se a pensar. I que no hi ha res escrit, ni normes ni destí.
Però es que ja no tinc ganes de barrejar-me en l'aldarull de la gent que xerra sense saber i on les veus malbaratant la seva saliva parlen de tot menys del que vull sentir.
no tinc ganes de ser bou d'aquesta carreta que sobreviu en el pedregal, i m'impacienta només amb sobreviure
no tinc ganes de lluitar amb la meva consciència, no tinc ganes. Demà poder si.