Bon any 2010 !!!

Aquest any no crec que pugui perdre aquells segons, després de les campanades, que via telèfon s'utilitzen per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2010. I és per això que ho faig mitjançant el bloc i sobretot m'agradaria que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2010 que tot just està a punt de començar i que correspon amb els anys 5770-5771 del calendari hebreu, 5111-5112 del calendari hindú i 1430-1431 del calendari musulmà i sobretot, com sempre, l'any després de la batalla de Yavin.

Es moment que per un instant girem la mirada endarrere i fem balanç de les coses que hem fet o ens ha passat aquest any, però sobretot es moment d'omplir la llibreta dels desitjos per anar complint-los durant el 2010.

Si faig repas del meu any jo he aprés moltes coses:

* He aprés que quant deixes de regar una planta acaba morint. I després no torna a florir per molt que ho vulguis i encara que la planta tingués vora 14 anys.

* He aprés que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. I ho he aprés no fa gaire i de la pitjor forma.

* He aprés que les mentides, l'obsessió, i sobretot la manipulació poden arribar a enfonsar a una persona.

* He après que no puc escollir com em sento... però sempre hi puc fer alguna cosa.

* He après que si fas la feina com creus el reconeixement acaba venint de totes bandes

* He après que la felicitat no està en el destí sinó en el camí.

* I sobretot he après que viure no es el mateix que estar viu.

Ningú li va dir

Havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Era una tarda nuvolosa i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un dels nens va caure a l'aigua, quedant atrapat. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va assolir trencar la gelada capa, va agafar al seu amic i ho va salvar.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho va fer, doncs el gel era molt gruixut.

- És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites-afirmaven.

En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir:
- Jo sé com ho va fer.
- Com?
- No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.

Aquest conte ens il·lustra com les creences negatives són les que ens limiten, no la pròpia realitat.

Que has perdut?

Algú va veure a Nasrudin buscant alguna cosa en una plaça i li van preguntar que havia perdut

- La meva clau, va dir Nasrudin

Poc després un home li va preguntar si sabia aproximadament on li havia caigut

-Nasrudin li va contestar que li va caure a casa seva

Llavors, per què la cerques aquí?

- Perquè aquí hi ha més llum



Busquem la solució dels nostres problemes en un lloc on res es pot fer?

Una diferència vital

Una diferència vital

Li van preguntar certa vegada a Uwais el sufí:

-Què és el que la Gràcia t'ha donat?

I els va respondre:
-Quan em desperto pels matins, em sento com un home que no està segur de viure fins a la nit.

I li van tornar a preguntar:
-Però això, no ho saben tots els homes?

-Sí, ho saben; però no tots ho senten.

Un ou problemàtic

Mentre Mulla Nasrudin està passejant amb el seu fill, veuen un ou a terral.
El nen li pregunta:
- Papà, com entren els ocells en l'ou?
Mulla, sufocat, respon:
- Jo que m'he estat preguntant tota la meva vida com sortien els ocells de l'ou, véns tu ara i em planteges un problema més!

En general un es pregunta: "Com vaig a sortir dels meus problemes, de les meves limitacions, de les meves angoixes?"
Tal vegada la solució consisteixi en preguntar-se com s'ha entrat en ells

Tu decideixes que sembres

Qui planta arbres,

cull aliment.

Qui planta flors,
cull perfum.

Qui sembra blat,
cull pa.

Qui planta amor,
cull amistat.

Qui sembra alegria,
cull felicitat.

Qui planta vida,
cull miracles.
Tu decideixes que sembres
Qui sembra veritat,
cull confiança.

Qui sembra afecte,
cull gratitud.

No obstant això, hi ha qui prefereix sembrar tristesa i collir amargor. Plantar discòrdia i collir solitud. Sembrar vents i collir tempestats. Plantar ira i collir enemistats... Plantar injustícia i collir abandó.
Som sembradors conscients, repartim diàriament milions de llavors al nostre voltant. Què puguem escollir sempre les millors, perquè, al rebre la dádiva de la collita justa, tinguem sempre motius per a agrair...

El camell sense corda

Una caravana que anava pel desert es va detenir quan començava a caure la nit.
Un noi, encarregat de lligar als camells, es va dirigir al guia i li va dir:
- Senyor, tenim un problema. Cal lligar a vint camells i només tinc dinou cordes. Què faig?
- Bé -va dir el guia-, en realitat els camells no són molt lúcids. Ves on està el camell sense corda i feix com que ho lligues. Ell es creurà que ho estàs lligant i es quedarà quiet.
El noi així ho va fer.
Al matí següent, quan la caravana es va posar en marxa, tots els camells van avançar en fila. Tots menys un.
- Senyor, hi ha un camell que no segueix a la caravana.
- És el qual no vas lligar ahir perquè no tenies soga?
- Sí com ho sap?
- No importa. Ves i fes com que ho deslligues, deu creure que segueix lligat. I si ho segueix creient no caminarà.

Aquest conte il·lustra de quina forma els límits no els imposa la realitat, sinó les nostres pròpies creences. Som com el camell, lligats sense corda.

Urgència

urgència [1618; del b. ll. urgentia, íd.]

f 1 1 Qualitat d'urgent. En cas d'urgència, adreceu-vos a ell.

2 DR PROC Obligació de practicar ràpidament una diligència en un tràmit processal o administratiu.

3 declaració d'urgència DR CONST Declaració oficial de les lleis o disposicions que han d'ésser aprovades abans que cap altra, amb preferència.

4 procediment d'urgència DR CONST Procediment parlamentari excepcional amb vista a accelerar l'estudi i l'aprovació d'un projecte de llei.

2 MED 1 Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat.

2 servei d'urgència (o urgències) Conjunt d'instal·lacions d'un hospital especialment concebudes per al tractament de les urgències.

3 servei d'urgència (o urgències) Servei de medicina domiciliària establerta públicament o privadament, especialment a les grans ciutats, per tal d'instaurar ràpidament un tractament mèdic o de remetre els malalts a un centre hospitalari adequat.

Tenir collons

	valent -a
	[s. XIV; del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre 'ser vigorós, potent; tenir valor']
	1 adj 1 m i f Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s'hi. Els valents també cauen.
		2 p ext Una actitud valenta.
	2 [ anteposat al substantiu ] adj Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.
	3 adj Que es val. L'avi encara va força valent.
	4 a la valenta adj i loc adv Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s'ho a la valenta.
	5 de valent adj i loc adv Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent

organitzar

organització [de organitzar]

f 1
1 Acció d'organitzar o d'organitzar-se;

2 l'efecte. Encarregar-se de l'organització d'uns jocs florals.

2
1 La cosa organitzada. Una organització política.

2 Manera d'ésser organitzada una cosa. La idea era bona, però l'organització fou desastrosa.

3 Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada.

Ecologista

ecologista [de ecologia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l'ecologisme.

2 m i f Seguidor de l'ecologisme.

Desconfiat

desconfiat -ada [de desconfiar]

adj 1 Que té o manifesta desconfiança. Mirar amb ulls desconfiats.

2 Inclinat a la desconfiança. Sóc molt desconfiat.

des_con_fi_at.

Aglomeració

aglomeració [de aglomerar]

f 1 Acció d'aglomerar o d'aglomerar-se.

2 Massa o conjunt de les coses o les persones aglomerades.

3 ALIM 1 Part del procés d'instantització que permet d'aconseguir, mitjançant la humidificació controlada, que productes en pols que s'agrumollen en ésser addicionats a l'aigua o a la llet esdevinguin substàncies fàcilment dispersables.

2 impr Instantització.

4 GEOG HUM Conjunt d'habitacles compacte i de qualsevol dimensió.

5 TECNOL Acció de reunir pólvores o partícules de petites dimensions en masses més o menys compactes de més gran dimensió sense fer-les passar per l'estat líquid.

a_glo_me_ra_ci_ó.

Cabreig

cabreig [de cabrejar]

m 1 MAR Fet de cabrejar la mar.

2 vulg 1 Acció de cabrejar o de cabrejar-se;

Lladre

lladre [s. XIV; del ll. latro, -ōnis 'guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit', a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l'acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic]

1 m i f 1 Persona que roba. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines.

2 fig Que car! Aquest botiguer és un lladre.

3 com un lladre loc adv Expressió usada per a indicar que hom menja, treballa, corre, etc., molt, extraordinàriament. Sempre que va a dinar, s'atipa com un lladre.

4 el lladre es pensa que tots roben Refrany que vol dir que el qui té males intencions sol malpensar dels altres.

5 entre lladres no es perd res col·loq Frase humorística que es diu quan hom troba inesperadament allò que tothom havia cercat debades.

2 m pop Cremallot que es tomba i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc.

3 m pop ELECTROT Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.

4 m GRÀF Cos que, interposant-se entre el motlle tipogràfic i el paper, impedeix parcialment l'estampació.

5 m TÈXT Cilindre alimentador de la carda proveït de guarniment de dents de serra i que passa les fibres a la bóta.

Cagada

cagada [de cagar]

1 Acció de cagar o de cagar-se.

2 (vulg Errada), acció d'un èxit desgraciat, contrari al que hom esperava.

Privilegi

privilegi
[s. XIV; del ll. privilegium, íd., comp. de privus, -a, -um 'particular, propi' i lex, legis 'llei']
m 1 Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d'una obligació, de què hom gaudeix per concessió d'un superior o per una circumstància pròpia.

Aclaparament

Avui començo en aquest bloc una especie de diccionari per imatges per aclarir certs conceptes. La intenció es penjar una foto cada dia amb una definició en imatges que doni idea de la real. He de reconèixer que la idea no es del tot meva i la he tret d'un d'aquells powerpoint que corren per la xarxa

I el dia que tot rebente no m'espereu a les Llars.......estaré segant cadenes.

Feia molt de temps que no penjava cap cançó en aquest bloc, i avui m'ha vingut molt de gust penjar aquesta.

Llauradors de la desil·lusió
jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat

Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat

Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar

Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.

Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.

Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa

Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.

Vindran les séquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres

Història de l'amor

Conten que un cop, fa molt temps, va existir una illa on habitaven tots els sentiments que pertoquen a les persones. Un dia, se'ls va anar avisant als habitants de la mateixa que la seva illa s'anava a enfonsar. Tots els sentiments es van apressar a sortir de la illa en els seus vaixells i es van preparar per a partir, però l'Amor es va quedar, volia quedar-se mes temps, una estona més amb la seva illa que tant havia volgut i estimat, abans que s'enfonsés.
Quan per fi, estava ja apunt d'ofegar-se, l'Amor va començar a demanar ajuda. En això que venia la Riquesa i l'Amor li va dir:
- Riquesa, duu-me amb tu.
- No puc, hi ha molt or i plata a la meva nau i no tinc espai per a tu.- va respondre la Riquesa.
Li va demanar ajuda a la Vanitat que també venia passant:
- Vanitat, sisplau, ajudeu-me.
- No et puc ajudar, estàs mullat i vas a arruïnar el meu perfecte iot. - Va contestar la Vanitat.
Llavors, l'Amor li va demanar ajuda a la Tristesa:
- Em deixes anar amb tu ?
- Carinyo, estic tan trist per separar-me de la meva illa que prefereixo anar sola. - Va respondre la Tristesa.
També va passar l'Alegria, però estava tan contenta i riallera que ni tan solament va escoltar a l'Amor cridar en la seva ajuda.
Desesperat, l'Amor va començar a plorar quan una veu la va cridar:
- Vine Amor, vine, jo et duc, vine amb mi. Era un vellet, però l'Amor estava tan feliç que se li va oblidar preguntar el seu nom i a l'arribar a terra ferma, es va trobar aquesta amb la Saviesa i li va preguntar pel nom d'aquest vellet.
La Saviesa va respondre de manera tranquil·la:
- És el Temps.
- El Temps?, I Per què solament el Temps m'ha volgut ajudar ? - Va preguntar l'Amor.
- Perquè solament el Temps és capaç d'ajudar i entendre a un gran Amor.