La carta als reis de Ramona Sanahuja

Divendres passat va haver-hi ple a l'ajuntament de Montblanc. Fins aquí cap novetat o cap fet d'interès per fer un escrit en aquest bloc. Això si tots els assistents vam viure dues experiències dignes de ser comentades.
La primera el nou tarannà que estan agafant els plens i en especial el punt de "precs i preguntes". Em de recordar que quan manava la incomprensible coalició, formada pels democratacristians de convergència i els socialdemòcrates d'Acord, aquest punt durava molt poc i sobretot l'apartat reservat a les respostes. Les quals només les responia l'alcalde, amb monosíl·labs o amb un "ja ho miraré i t'ho diré en el proper ple". Ara les respostes són en gran majoria en el moment i respostes pel regidor responsable del fet en qüestió.
Però la bomba va sortir en el torn de preguntes. I es que la representant de Convergència més que un llarg llistat de preguntes, i es que en va fer divuit, va fer un avançament de petició de regals.
Dintre d'aquest llistat hi havia la demanda de creació d'una escola oficial d'idiomes, que l'ajuntament es preocupes de demanar les subvencions de les entitats, que l'ajuntament fes la feina de la immobiliària que l'han ocupat una casa..... Llàstima que es deixés la creació d'una Universitat o que l'Osasuna es traslladés a Montblanc, posats a demanar.
I a sobre quan es va veure atabalada per les respostes a les seves peticions es va escalfar la boca i va demanar el tancament de l'escola de Música perquè era deficitària i això frenava la instauració d'un altre tipus d'escola, per exemple d'idiomes.
Ja tinc ganes del proper ple per poder veure i sentir els comentaris d'aquesta regidora, que després de veure els últims capítols de Ventdelpla s'ha cregut que la feina a l'ajuntament es fa, com la d'aquell personatge, politiquejant entre el tramuntana i el super.

CIU, O quan la demagògia es una eina politica

Els democratacristians montblanquins han utilitzat les pàgines d'un diari comarcal per treure's la mascara i tornar a blasmar contra alguns dels que no segueixen les seves conservadores i alhora pro autoritàries idees. Cal que algú els recordi que una mentida repetida mil cops mai serà una veritat sinó simplement una mentida.
Em fa mal que pensar, i molt, que estiguin molestos pel gran èxit de la cassolada del passat dia 3 de Novembre i que a més intentin utilitzar-la per desprestigiar a una formació. Diu molt poc del teòric caràcter democràtic de la gent de convergència quan són capaços de criticar la participació d'algú en una manifestació, i menys encara si partim de la base que en aquesta hi havia un regidor de la seva coalició. Diu molt poc del teòric caràcter democràtic d'aquesta gent quan són capaços d'oblidar-se que una manifestació es la màxima expressió de la democràcia. Diu molt poc del teòric caràcter democràtic d'aquesta gent quan obliden que tota forma de lluita es correcte i necessària i alhora poden ser paral·leles.
Però es molt maquiavèl·lic i alhora esquizofrènic dir que la cassolada la va organitzar Gent del Poble només perquè el portaveu es el numero dos d'aquesta formació. Doncs senyors convergents lis dic ara públicament que aquesta concentració va ser organitzada per vuit montblanquins a tall individual, per sobre de les seves creences polítiques, religioses (que no en tenen cap) o culturals. Que entre aquests hi havien quatre que tenen compte a la caixa i no per això en Samaranch esta darrera, que hi havien dos socis de l'Osasuna i no per això en Izco els va ajudar, i podríem seguir fins a sadollar la ment només utilitzant la seva teoria de relació.
Però la veritat es que la postura dels convergents fa temps que ha deixat de sorprendre'm. No hem d'oblidar que van ser els mateixos que van intentar criminalitzar la penya osasunista de Montblanc fa set anys tot acusant-la de proetarres, que són els mateixos que van mirar cap a una altra banda quan la guàrdia civil fa cinc anys atonyinava i detenia a cinc montblanquins, són els mateixos que han intentat sistemàticament boicotejar tots els actes de la Conca Askatu.I sobretot són els mateixos que encara no han paït que els resultats del passat maig els deixat sense la cadira tant anhelada.
Per cert, i per acabar, en el seu escrit tenen una gran errada de concepte o d'apreciació. El poder sempre serà del poble i aquest, i només aquest, es qui ho administra. Les administracions, i l'ajuntament ho és, són merament executores de la voluntat, en tot moment,del poble. Es dir que cap persona pot desitjar res que no li pertany, i el poder no li pertany a ningú.
Però tranquils que encara que hagi passat l'onze de novembre hi haurà d'altres, i algun dia arribarà el vostre sant Martí.

SiRS

Un dia qualsevol

Ja feia gairabé una setmana que no escrivia res en aquest bloc. I es que ha sigut una mica intensa i plena d'emocions a flor de pell. Però ací estem disposats a tornar a donar-li vida al bloc, I quina millor manera que recuperant la idea inicial d'aquest bloc, que no era un altre que penjar alguna cosa a 2/4 de deu i omplir-lo de vídeos musicals o de aquelles noticies que no surten en els mitjans habituals.
Aquí us deixo un vídeo de la millor cançó dels Piperrak, on podreu copsar tota la força d'aquest grup en directe, que a sobre m'ha fet pensar molt en la meva setmana amb alló de "no se donde vivo, no se que hora es,no se si es mañana o todavía ayer"
.

Per rematar l'article us deixo la lletra per si voleu fer una mica de Karaoke, i després la seva traducció al català.

Te levantas de cama son las dos de la tarde
no tienes trabajo ni nada que hacer
saludas al día quizás igual con resaca
y en el bar de la esquina tres cortaos con coñac
vas por la calle un día cualquiera
la chupa sobre el hombro mas jodido que el copon
vas por la calle un día cualquiera
moskeado con todos cagandote en dios.
no se donde vivo, no se que hora es,
no se si es mañana o todavía ayer
no se donde vivo solo se que estoy
hasta los mismo huevos mecago en dios ....
En tu bolsillo hay que joder
te queda lo justo para comer
pasado el rato decides gastar
lo poco que tienes para privar
compras un porros bebes clarete
te pones borracho te ríes de la gente
vas por la calle un día kualkiera
moskeado con todos cagandote en dios.

t'aixeques de llit són les dues de la tarda
no tens feina ni res a fer
saludes al dia igual amb ressaca
i al bar de la cantonada tres tallats amb conyac
vas pel carrer un dia qualsevol
la jupa sobre la espatlla més fotut que l’ostia
vas pel carrer un dia qualsevol
mosquejat amb tots cagant-te en déu.
no sé on visc, no sé quina hora és,
no sé si és demà o encara ahir
no sé on visc sol sé que estic
fins als mateixos ous em cago en déu ....
a la teva butxaca cal fotre
et queda el just per menjar
passada l'estona decideixes gastar
el poc que tens per privar
compres uns porros beus claret
et poses borratxo et rius de la gent
vas pel carrer un dia qualsevol
enutjat amb tots cagant-te en déu.

Es pot dir més alt però no més clar

Avui he tingut la sort de veure el vídeo de la conferència feta per Emilio Calatayud, jutge de menors a Granada. D'entrada em va espantar la durada, prop de vint minuts, però aviat el llenguatge directe i clarificador del jutge em va atrapar. I es que aquest home, conegut per algunes sentencies peculiars, no te pels a la llengua i diu les coses pel seu nom. Ja era hora que algú digues les coses clares i poses a cadascú en el seu lloc, i es que en el mon de l'educació són ja masses les pors ha fer la feina correctament. Són masses les mares i pares que obliden que són part important de l'educació, són masses els/les mestres i educadors/es que obliden que els límits eduquen i donen eines pel creixement, són masses els psicòlegs i psiquiatres que es pensen que una sessió es citar frases de manual, són masses els jutges i policies que obliden que els menors no neixen delinqüents .....
Aquest jutge diu les coses clares. Les diu com no s'atreveix gairabé ningú en aquesta societat, on es més propi girar l'esquena a la realitat que no afrontar els problemes. Seria bo que les seves propostes, que les fa, no anessin a parar al departament dels oblits.

aquí teniu la 1a part


i aquí la 2a part

No tinc por

Aquest matí una molt bona amiga m'ha donat una idea fabulosa, i ella encara no ho sap, per una nova secció en aquest bloc.
No es un altre que penjar de tant en tant algun vídeo musical. Això si, d'alguna cançó d'aquelles, que parcialment o en la seva totalitat,tingui algun tros de lletra que es pugui utilitzar com a "muletilla". O simplement aquell dia la pugui haver cantat o tingut a la boca.

Aquí teniu la lletra traduïda al català per poder captar en la seva totalitat el missatge d'aquesta cançó.

No tinc por al que anomenen etern,
els meus pecats és lo bo que he passat,
ni al que vulgui condemnar la meva forma de viure,

No tinc por.

No tinc por de cap comentari
de qui diu que està lliure de pecat,
ni al que vulgui censurar la meva forma de viure,

no tinc por.

No tinc por del pas del temps
mentre sàpiga que viure no és el que compta
i que ningú no canviarà la meva forma de viure,

no tinc por.

No tinc por d'estar enamorat,
els meus pecats entre dos són més pecats,
i és que això de pecar és la meva forma de viure,
encara que els dolgui.

No tinc por del veïnat,
no tinc por del comissari.
No tinc por de cap virus d'aquells,
no tinc por ni de la feina.

I passejo amb el meu orgull,
i fumo el que m'entra en gana,
condemnat a donar la nota,
i de tant en tant entrar en la il·legalitat.

Piperrak gravarà disc i dvd en directe el proper 19 de gener.

Avui s'ha confirmat que els Piperrak organitzen el seu últim concert, per segon cop en la seva vida. A més com a molts grups que han tornat darrerament d'un llarg silenci han decidit gravar-ho.
A més un concert com aquest no el podien fer sols i han tingut la feliç idea d'envoltar-se de dos de les bandes que més fort estan sonant darrerament, com són els Segismundo Toxicómano i els Lendakaris Muertos. I com no podia ser d'una altra manera la guinda a aquest pastis la posarà el Manolo Kabezabolo (conegut a Montblanc per Manel Capdebitlla), que a més tenim entès que presenta disc.
Aquest concert si que podríem dir que es un regal de reis que a més no podem refusar. I des d'aquest bloc fem una crida a la gent de la Conca Askatu que tal com va fer en el concert d'Agramunt organitzin un autocar i ens poguem trobar totes i tots a Durango aquest gener.

MANIFEST 3 DE NOVEMBRE DE 2007

Aquí deixo el manifest que s'ha llegit aquesta tarda a la plaça i que posteriorment s'ha entregat a l'alcalde i al seu equip de govern.

Ja fa massa temps que els montblanquins i montblanquines estem aguantant la prepotència i supèrbia d'alguns dels membres de la Guàrdia Urbana de Montblanc. Els incidents són nombrosos i sobre una gran diversitat de gent: els ermitans de Sant Joan, membres de la Penya Osasunista, Protecció Civil, botiguers,… o el mismíssim alcalde, per posar uns exemples.
La gota que ha fet acabar la paciència de molts es va produir el passat dissabte, quan la manca de professionalitat de dos agents va acabar amb un jove a terra immobilitzat i contusionat, mentre un dels municipals palpava la seva reglamentaria pistola.
Com que amb això no en van tenir prou, els municipals es van endur el jove detingut amb l'acusació d'agredir-los (a cops de cap contra els seus punys).
Amb una declaració plena de mentides i falsos testimonis, han aconseguit que la jutgessa de Valls declari al jove culpable d’atemptat a l’autoritat i el faci pagar una multa de 160 €.
També hauríem de dir que aquest serial no ha acabat aquí i que ja és hora que els montblanquins i montblanquines diguem clar i fort que ja n'hi ha prou. Que volem passejar tranquil·lament pels carrers de la nostra vila sense la por de trobar-nos a aquests "professionals de l'ordre" i acabar com a protagonistes d'una història més pròpia d'una pel·lícula de ciència ficció. És per això que avui ens trobem aquí concentrats per a denunciar la manca reiterada de professionalitat d’aquests membres de la Policia Local de Montblanc.
Volem que el Jose i la Itziar siguin els darrers a patir la prepotència i la supèrbia d’aquests agents mal anomenats de l’ordre i que les accions violentes d’aquests deixin de tenir lloc d’una vegada per totes.

Per això,
Demanem a l’Ajuntament:

* Que formi una comissió per a aclarir els fets del passat dissabte.

* Que suspenguin de feina a aquests dos agents mentre no s’aclareixin aquest fets.

* Que, quan es demostrin els fets que denunciem, s’expulsi immediatament als dos agents.

I recordem a aquests agents:

* Que el respecte no s’aconsegueix a cops.

* Que un uniforme és una eina de treball i no de repressió.

* Que la prepotència i la supèrbia no van mai lligades a un servei d’ordre.

Montblanc, 3 de novembre de 2007

Ja n'hi ha prou!!! (4a part)

Unes 400 persones han protagonitzat aquest dissabte a la tarda una cassolada pel centre de Montblanc per demanar l'expulsió immediata de dos policies locals.
A les cinc en punt se'n concentrat a la plaça desenes de persones que armades amb tot tipus d'estris de cuina (paelles, cassoles, pots, tapes...) han començat a fer un soroll ensordidor alternat amb crits de "ja n'hi ha prou".
Minuts després el numero de concentrats ja superava amb escreix el centenar i han començat a caminar darrera d'una pancarta amb el lema "Prou impunitat de la policia local" sense deixar de fer sonar els instruments improvisats. Sense adonar-se la manifestació s'havia convertit en una rua festiva que de totes maneres no oblidava els greus fets que els havia convocat.
En arribar davant de la caserna de la policia local, que es trobava tancada, els concentrats ja eren 400. Han estat uns minuts aturats i després han continuat la marxa pels carrers de la vila fins tornar a la plaça.
Un cop a la plaça i tot continuant a ritme de batucada els concentrats han fet sentir clarament el seu malestar. L'acte ha finalitzat quan un dels organitzadors de la cassolada ha llegit el comunicat que minuts després entregaria a l'alcalde i al seu equip de govern. Els manifestants han reclamat l'obertura d'una investigació i que un cop es demostrin els fets que denuncien, s'expulsi els dos agents. L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, s'ha reunit amb alguns dels manifestants, ha explicat que esperaran el resultat de la instrucció que s'ha de portar a terme per prendre alguna mesura al respecte.

Les Llars al Tibidabo

En el dia d'avui una gran part dels nens i nenes de les Llars Torre Vicens de Lleida han anat d'excursió al Tibidabo.
Per les informacions que ens han arribat aquests han triomfat més que la coneguda cervesa que porta nom de sant. En propers dies intentarem donar-vos més informació d'aquest dia de xerinola desenfrenada.

Excursió a Forès, Fonoll i Sant Pere Savella

Avui he aconseguit fer la primera excursioneta de la tardor. Tot seguint els consells d'en Rafael López-Monne en el seu llibre "a peu per les comarques de Tarragona".

Us la intento explicar per si algun dia us animeu a fer-la. Jo us recomano fer-la a la tardor i d'aquesta manera gaudir de la varietat de colors que ofereixen els boscos de roures, arços, pins rojos i pinastres.
Es una proposta de caminada d'uns 12 Km. molt planers ja que només hi ha un desnivell de 200 m. L'excursió comença en el Poble de Forès (Conca de Barberà), i per ser més concret al lloc conegut pel Pla de la Bassa que el trobareu als peus del turó del poble.
Des del Pla s'agafa el GR-171-1 que flanqueja Forès per sota tot seguint el camí que porta a Conesa i que , en trobar una creu de terme gira a l'esquerra per seguir per un camí de carro. Les marques del GR (blanques i vermelles) condueixen al despoblat de Savella, on sols queden dempeus una masia i l'església romànica (dedicada a St. Pere) que data de principis del segle XIII.
Aquest es un lloc ideal per fer la paradeta de l'esmorzar, natros ho hem fet, i contemplar la vall i els detalls de l'església (que es un edifici molt senzill i auster) i els capitells de la porta on trobarem unes figures humanes força simpàtiques.
La variant del GR acaba al poble del Fonoll. Un poble que havia sigut abandonat i que des de fa uns anys el va comprar una entitat naturista que va arreglar totes les cases i voltants, excepte l'església que esta tancada pels estaments religiosos que estan alarmats per aquesta opció de vida (i no per la seva).
Just al final del poble trobareu una indicació que diu "Forès directe" que fent honor al nom us portarà en una horeta al punt de partida.