6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT

MAQUIS ’09
6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT (Comarques de Ponent)
XII Marxa Homenatge als Maquis — Operació Reconquesta de la Memòria

Vilanova de Meià (La Noguera)
Diumenge 28 de juny

8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera del Pou Gel) de 4 a 5h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis (Cal portar el dinar i el beure).

A la tarda al cementiri de S. Maria de Meià, col•locació d’una placa en homenatge als maquis caiguts per la llibertat, més tard visita al local de l’Associació de Joves de VdM (c/ Escoles, s/n), on hi haurà l’exposició de la XII Marxa Homenatge als Maquis i gaudirem d’un refrigeri i musiqueta.

Lleida (Segrià)
Divendres 10 de juliol

Al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/ del Parc,13 del casc antic)

20,30 h presentació d’El Senzill: guerrilla i presó d’un maqui de Joan Busquets, a càrrec de Pep Cara del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i després xerrada-col•loqui amb Dolors Marín doctora en Història contemporània per la Universitat de Barcelona, especialitzada en la formació de la cultura llibertària.

Des del dia 1 de juliol al 10 de juliol, hi haurà l’exposició «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

Tot seguit soparet popular amb pinxos i música punk-maquis.

Pont de Suert (Alta Ribagorça)
Dissabte 11 de juliol

Al Pavelló Poliesportiu (c/ del Parc, s/n)

A partir de les 16 h i durant tota la tarda exposició: «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

17 h presentació del llibre Maquis al Montsec, del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956), de Ferran Sánchez Agustí, a càrrec de l’autor, i posterior xerrada-col•loqui. (es passarà un fragment de documental).

19 h Concert 5è Maquis Rock amb els grups Gall Roig i negre (Calaf) i Duo Patetiko (Almacelles), després música ambient.

Amb servei de barra i sopar a càrrec de la Colla de Diablesses i Diables del Pont de Suert.

22 h trasllat al Refugi pels apuntats/des (1*).

1 h de la nit tancada de portes al poliesportiu.

Val d’Aran
Diumenge 12 de juliol

Al Refugi Boca Sud «Er Espitau de Vielha» S. Nicolau

8 h Esmorzar.

8,30 h Sortida del refugi: «Ruta maquis alta muntanya» comentada, de 4 a 5 h de muntanya (Pas entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, per dalt del túnel).

14,30 h Dinar conjunt (2*).

17 h Cafè, copa i puro. Comiat i final de les jornades!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les jornades són obertes i gratuïtes per a tothom.
(1*) Preu del refugi: 25 euros (dormir, esmorzar i dinar del diumenge). Hi ha 60 places. Cal inscriure’s prèviament.

(2*) Els que vagin per lliure i vulguin venir també poden fer-ho. Cal inscriure’s prèviament.

Més informació i inscriure’s a: infotrinx@nodo50.org


Webs
www.myspace.com/collectiualestrinxeres
http://sindominio.net/marxa-maquis
http://moviments.net/maranya


Organitza
Col•lectiu a les Trinxeres i XII Marxa Homenatge als Maquis
Col•labora: Associació de Joves VdM, Centre Social Autogestionat La Maranya, Colla de Diablesses i Diables de Pont de Suert.

El Tribunal Constitucional permet la candidatura d'Iniciativa Internacionalista

Finalment, i sorprenentment, el Tribunal Constitucional ha anul·lat la sentència del Tribunal Suprem espanyol que il·legalitzava la candidatura Iniciativa Internacionalista - la Solidaritat entre els Pobles. D'aquesta manera, aquesta coalició podrà concórrer amb tota normalitat a les eleccions europees que es celebraran el proper 7 de juny. El Constitucional ha acceptat els arguments del recurs presentat per II.
Sorprenentment els espanyols han fet marxa enredera en aquesta nova intenció de il·legalitzar unes idees.
Amb l'ultim sospir, poques hores abans que comences la campanya, el Tribunal Constitucional ha decidit dona veu a aquesta organització que aglutina sindicalistes i militants de l'Esquerra Independentista d'arreu de l'Estat, excepte del País Basc. Per primer cop, el govern espanyol ha intentat carregar-se , amb l'ajuda de la justícia espanyola, una candidatura de l'Esquerra Independentista fora del País Basc. De nou, doncs, es fa evident el dèficit democràtic que s'està vivint a l'Estat, i per primer cop, aquest "estat d'excepció" traspassa les fronteres basques i criminalitza a tots els moviments polítics que arreu de l'Estat qüestionen el sistema capitalista i la "unidad de la nación" que consagra la Constitució espanyola.

Tal i com ha expressat, Josep Garganté, sindicalista i primer cap de llista pels Països Catalans de la candidatura Iniciativa Internacionalista - la Solidaritat entre els Pobles, "cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d'ETA". I així, ho constata l'acta d'il·legalització dictada pel Tribunal Suprem espanyol.

Presentació setmanari DIRECTA

El dissabte 13 de Juny al Pub la Cova de Cervera, hi haurà la presentació a la comarca de la Segarra del Setmanari d'informació dels moviments socials La Directa, i també la presentació del nou treball dels Karbunko "Hazte Camino".

manifest de suport a Iniciativa Internacionalista

Iniciativa Internacionalista ha presentat aquest matí un manifest contra l'anul·lació de la candidatura, decretada pel Tribunal Suprem espanyol. El manifest té més de dues-centes signatures, incloses personalitats com el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pèrez Esquivel, el filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptora Isabel Clara-Simó, l'economista Arcadi Oliveres, el president d'ERPV, Agustí Cerdà, l'advocada Rut Carandell i el diputat d'ERC Uriel Bertran.

Els signants diuen que se senten indignats pel 'gravíssim atemptat contra les llibertats democràtiques i contra la presumpció d’innocència, fonament de l’Estat de Dret, que suposa la il.legalització de la candidatura a les eleccions europees Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles', n'exigeixen la revocació i denuncien 'la vergonyosa campanya de desprestigi orquestrada pels grans mitjans al servei dels poders establerts'. A més, se solidaritzen amb els membres de la candidatura.

Abans de mitjanit el Tribunal Constitucional ha de decidir si ratifica l'anul·lació o si accepta el recurs d'Iniciativa Internacionalista. El recurs inclou noves proves i elements contra l'argument de la fiscalia espanyola que vincula Iniciativa Internacionalista amb ETA i Batasuna, segons els responsables. Tot i això, han dit a VilaWeb que d'una manera o altra serien presents a la campanya per a les eleccions europees, encara que veuen difícil que s'accepti el recurs.

El text que han presentat al Tribunal Constitucional fins i tot diu que 'Iniciativa Internacionalista mai no ha fet servir mitjans que no fossin estrictament polítics, i que l'ús de la violència és completament estrany a la seva manera d'actuar i a la seva cultura política' i es 'rebutja i condemna 'l'ús de la violència per a l'obtenció d'objectius polítics en el marc d'un estat democràtic.'

Manifest de suport a Iniciativa Internacionalista

PER LA DEMOCRÀCIA I La PRESSUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA Les persones i organitzacions sotasignants volem expressar amb la major contundència la nostra indignació i alarma davant el gravíssim atemptat contra les llibertats democràtiques i contra la pressumpció d'innocència, fonament de l'Estat de Dret, que suposa la il·legalització de la candidatura a les eleccions europees Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles, i exigim la revocació de la corresponent sentència del Tribunal Suprem. Volem denunciar també la vergonyosa campanya d'assetjament i desprestigi orquestrada prls grans mitjans al servei dels poders establerts, a la vegada que expressem la nostra solidaritat amb Alfonso Sastre i les altres persones a las quals s'ha intentat criminalitzar per la seva participació a Iniciativa Internacionalista.

Feia temps que no penjava cap tema musical, i es per això que avui estava anima't a fer-ho. I a més es que diuen que sempre hi ha una cançó per un moment o per un sentiment. I el sentiment que avui em persegueix i he de començar a treure va néixer el passat divendres cap el migdia.
I es que en el fons començo a estar fartet d'aquesta gent que només fa que mirar-se el melic i no es conscient de la merda que genera. Començo a no poder suportar aquesta gent que vesteixen els seus discursos de paraules tècniques de les quals desconeixen el veritable significat.

UNA CANCIÓN "PAL" DUEÑO DE LA NACIÓN
YO TE DESEO MIS PESADILLAS
UN BUEN BIDÓN "RELLENAO" CON GOMA DOS
Y A LA MIERDA "TOA" ESA PANDILLA CANCER DE PIEL, PILLA EL SIDA EN UN BURDEL
UNA PATADA EN LAS COSTILLAS
Y A TU MUJER UNA SOGA EN UN CORDEL
"PA" QUE LUZCA UNA GARGANTILLA NO HAY DOS SIN TRES NI PICOLO SIN CUARTEL
ASALTAREMOS LA BASTILLA
CON UN CARTEL QUE DIGA "TE APLASTARÉ"
COMO SE APLASTA A UNA COLILLA
NO REZARÉ PUES NO ME ARREPENTIRÉ "PATRÁS" COJO MÁS CARRERILLA
Y ESCAPARÉ PEGANDO UN TIRO EN MI SIEN
NOTICIA EN BOCA DE COTILLAS

Democràcia espanyola

Els auto anomenats demòcrates espanyols han tornat a il·legalitzar una candidatura. I aquest cop ja no ha calgut que fos d'àmbit basc, o que la llista fos una marca blanca de l'independentisme abertzale. La triada aquest cop es una organització d'esquerres que lluita per la llibertat de tots els pobles i que te el seu origen el moviment comunero de Castilla. La qualitat democràtica del sistema polític espanyol és tan baix que el fet de participar-hi implica una acceptació inadmissible. Fa molt poc els espanyols varen treure redit polític d'una il·legalització i entraven en el govern de Vitòria. Això si, com sempre s'omplen la boca dient que no acceptaran membres d'ETA a les llistes o terroristes fent política, i que mentres tinguin proves d'un intent de tot això utilitzaren la justícia. El que l'Advocat de l'Estat anomena "proves" es basa, sobretot, en una part de l'extens currículum polític del dramaturg Alfonso Sastre. Es recorda les diferents candidatures independentistes en les quals ha participat (la major part d'elles legals) i alguns articles de premsa que ha signat. Tot això és suficient per a considerar-lo "la persona que més evident i significativament es troba vinculada a l'organització terrorista". També es repassen les suposades connexions de la numero 2 de la candidatura, Doris Benegas, i de la numero 5, Ángeles Maestro, amb l'esquerra abertzale, que inclou la participació en manifestacions, suports a protestes, haver exercit com testimoni de la defensa en judicis i fins a la participació en un documental sobre els afusellaments de Txiki i Otaegi. Tant aquestes "proves" com altres referides a les vinculacions dels avalistes de la candidatura vénen a demostrar l'estret control polític que les Forces de Seguretat de l'Estat vénen exercint sobre determinades persones. Crida també l'atenció que es pretengui utilitzar com "prova" que quan "els mitjans de premsa s'han tornat a fer eco d'aquesta pertinença al complex ETA/BATASUNA en les últimes setmanes, davant les evidències que aquesta candidatura anava a ser utilitzada per l'organització terrorista per a presentar-se a les eleccions europees. Ni llavors ni ara han fet cap dels candidats o responsables la menor protesta, matisació, precisió o aclariment. Ni tan sols ha realitzat un intent cosmètic de rentar la taca que per a una candidatura pretensiosament aspirant a tenir accés al Parlament europeu pogués suposar la vinculació amb una organització terrorista. Gens".
Al llarg del dia d'ahir, formacions com ERC, PNB, EA, Aralar, la CUP... van mostrar la seva oposició a aquesta nova utilització arbitrària de la Llei de Partits. IU, en canvi, va dir que el que decideixin els tribunals ben decidit estarà, al mateix temps que va demanar a regidors del CUT de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, que retirin els avals concedits.
Amb això ja han tingut prou per prohibir les idees de Iniciativa internacionalista.

Llibertat Enric Duran

El dilluns 18 de maig, d'aquí 4 dies, el Grup de suport a l'Enric Duran farà l'entrega de signatures personals i d'entitats als jutges de l'Audiència Provincial de Barcelona que han de decidir en breu si mantenen la mesura de presó preventiva per l'Enric.

Per això, us demanem que quan més aviat millor, firmeu (individualment)o us adheriu (col·lectivament) al manifest (copiat a sota) per demanar la seva llibertat, com a mínim fins la celebració d'un judici que ell mateix assumeix i està disposat a anfrontar. Tenint en compte que aquesta situació injustificada i desproporcionada de "presó preventiva" podria allargar-se anys abans de què es celebrés el judici, demanem amb urgència suport i sumar forces per reclamar la seva llibertat.

Per a enviar les adhesions d'entitats i col·lectius, escriure a
suportenric@17-s.info.

Per a signatures individuals digitals, entrar a www.podem.cat/node/1897.

En diversos actes públics podreu trobar fulls de signatures per donar suport a l'Enric, i així mateix, per qualsevol tipus de suggerència, crítica i col·laboració, podeu escriure a suportenric@17-s.info.


Salut i Llibertat!
Que la crisi la paguin els rics i no l'Enric!
Prou de repressió i penes-multa!

Per a més informació,
http://www.kaosenlared.net/especial/llibertatenricduran,
http://www.enricduran.cat/category/procesenric/procesenric

La gran festa

Poc a poc s'acosta la data somiada, la gran festa d'aquest any. I no estic parlant ni de la setmana medieval, ni de l'aplec, ni tant sols de la Patum. Parlo del Hatortxurock.
A punt de complir-se 10 anys des que s'engegués la present iniciativa, després que gener de 2009 acollís una edició de transició, denominada 9.5, HATORTXUROCK / HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA dóna un cop definitiu i, lluny del solstici d'hivern, es disposa a celebrar tan assenyalat natalici en l'avantsala de l'estiu. Ah, i per mitjà d'un important salt quantitatiu en el que a nombre de bandes implicades es refereix.
La cita serà els dies 19, 20 i 21 de juny i Lakuntza el marc triat per a la seva celebració. Escenaris coberts i a l'aire lliure perfectament assortits de barres, espais condicionats per a acampar amb banys i dutxes preparades, serveis de bar, cafeteria i botiga de productes bàsics, carpes... heus aquí part del que oferiran les 5 àrees amatents per a donar recer a la present edició de HATORTXUROCK; els preus de les entrades i els bons? 21 € i 4o € respectivament per als dies 19 i 20 -si s'adquireixen de forma anticipada-, 24 € i 45 €, si es compren en taquilla. El dia 21, per altra banda, l'accés a les diferents àrees serà gratuït.
I això per què? Perquè en aquest aniversari tan especial s'ha buscat treballar altra sèrie de coses a més dels concerts: entre elles la convocatòria per a aquest dia 21 del Hatortxu Eguna, cridat a ser una jornada que, repleta d'activitats de tot tipus per a tots els públics, resulti multitudinari. Un dia que quedi per a sempre en el record. Així les coses, perquè això sigui possible, què millor que que l'accés al Hatortxu Eguna sigui gratuït?
HATORTXUROCK/HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA: "Es tracta d'un festival que es celebra actualment a Berrioplano durant el mes de gener, uns dies després de Reis. Duen ja 9 edicions; volem reconèixer a gent que de manera independent es llança a organitzar un festival anual que pot reunir a 7.000 o 10.000 persones"
I doncs, sent això així, havent assolit en aquests 10 anys molt tipus de reconeixements, com no llençar la casa per la finestra a la vista del present aniversari? I a més, per què no, perquè hi ha raons per a això. Perquè és una mica que es mereixen tots i totes que, amb el seu esforç, han donat vida durant aquests anys al present projecte. Perquè Euskal Herria es mereix una festa així, encara que paradoxalment la producció i organització de la mateixa representi més treball. La mobilització de centenars i centenars d'imprescindibles voluntaris. I d'aquesta manera ho han entès també les bandes cridades a actuar, formacions que, àdhuc jugant en diferents divisions, han demostrat militar en la mateixa lliga, pertànyer a una mateixa categoria en el que a compromís i solidaritat es refereix: ésser de primera. Unes bandes que, cosa de les seves diferents tonalitats musicals, formen un gresol estilístic curiós, i que procedents d'Euskal Herria, de diferents pobles de l'Estat (de Madrid, els Països Catalans, Andalusia, o Asturies) o fins i tot d'alguns països europeus, donen al cartell un indisimulable i intens color vermell internacionalista.

Bé, però a més de les exposades, hi ha més raons per a embarcar-se en una edició de HATORTXUROCK com aquesta, tan especial? Sí, desgraciadament. Sensibilitzar a la població davant el fet que a la fi de febrer havia 739 presos polítics bascos dispersats per desenes de presons dels estats espanyol i francès, xifra que resulta històrica atès que des de 1969 no s'havia arribat a tal nombre; i és que des de l'any 2000 fins a l'actualitat aquest nombre ha vingut augmentat sense excepció, passant dels 515 de llavors als 739 d'ara: i havent-se produït l'augment més important en els últims mesos. Així les coses, si que hi ha raons: recordar-los a ells i tractar de sensibilitzar i recordar a tot el món que a dia d'avui les presons estan més plenes que mai i que els familiars i amics han de recórrer més quilòmetres que mai per a poder visitar als seus....amb els perills i la sagnia econòmica que això suposa; i si a això li sumem que en l'actual context qualsevol pot acabar formant part del col·lectiu de represaliats únicament per pensar, l'habitual denegació de la llibertat condicional, les traves per a la posada en llibertat ja dels presoners malalts (via negació de l'aplicació de l'article 92), ja dels quals fins i tot han complert íntegrament la seva condemna (per la de la dita «doctrina Parot».....veiem que les hi ha, i més que suficients per a això.

Quelcom més que una final

EL MANIFEST

Amb motiu de la final entre l'Athletic i Barça, ESAIT ha ofert una roda de premsa a Bilbo on Endika Guarrotxena i Ritxi Mendiguren han llegit aquest comunicat:
Davant la final de la Copa del Rei que es jugarà el dia 13 de Maig a València entre els equips de futbol del Barça i Athletic, volem manifestar el següent:
1) Catalunya i Euskal Herria són nacions amb dret a tenir seleccions esportives pròpies, per a competir oficialment en campionats internacionals
2) Els estats francès i espanyol impedeixen exercitar a Catalunya i a Euskal Herria la sobirania esportiva que com nacions els correspon.
3) Reivindiquem novament el dret que, en general els correspon a tots els esportistes catalans i bascos, i en aquesta ocasió, en particular, als futbolistes d'ambdues nacionalitats, a optar, en igualtat de condicions, per la seva pròpia selecció a l'hora de participar en esdeveniments internacionals.
4) En el marc de la final de la Copa del Rei, tenint en compte que serà presidida pel màxim representant de l'estat espanyol, fem una crida a les aficions del Barça i de l'Athletic perquè converteixin aquesta final en un marc de reivindicació, i concretament perquè, aprofitant la difusió de l'himne oficial d'un dels estats que impedeixen a les nostres nacions ser oficials, donin l'esquena i manifestin sorollosament la seva disconformitat cap a la política de negació de l'estat espanyol entorn d'aquesta qüestió.
5) Animem a les aficions basca i catalana que gaudeixin de la final de la Copa, donant suport als seus equips amb esportivitat i sana rivalitat.
*Annex. Amb motiu d'aquesta final, ESAIT durà als carrers de Bilbo la reivindicació de l'oficialitat de la selecció d'Euskal Herria. GORA EUSKAL HERRIA VISCA CATALUNYA Bilbo, a 7 de Maig del 2009

No volem el 198

Montblanc ja fa masses dies que pateix la prepotència, les males maneres, l'abús de poder, els blasmes, informes plens de mentides, persecucions .... d'un agent de la policia local.
Aquests fets només han aconseguit desprestigiar l'uniforme que vesteix, comprometre els seus companys i emprenyar a tota una població. I es que ja son desenes de montblanquins, joves i no tant, que han patit les formes de portar a terme la feina que té l'agent 198. Que a sobre masses cops superen les seves competències.

Aquestes desgràcies van començar a l'endemà del 25 de juliol de 2006 quan l'ara agent 198 va guanyar una de les tres places que estaven vacants per a policia local. Unes oposicions molt difícils ja que es van presentar dues persones per cobrir tres places.

Ara cal tornar a dir prou i demanar fermament, de la forma que sigui, la dimissió d'aquest agent i de qui li empara dins del cos.

Centenari de la Revolució a Barcelona

En commemoració del centenari de la Revolució de Barcelona de 1909, coneguda com la Setmana Tràgica, i de l'execució del pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el col.lectiu les trinxeres fan acte al Tarrós per presentar el llibre de la Dolors Marin.
El proper dissabte 9 de maig, a les 18h, a les Escoles del Tarròs (Urgell).

Ja podeu trobar a les llibreries La semana trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, de Dolors Marín Silvestre.

Dolors Marín és doctora en Història Contemporània. Ha treballat sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Ha publicat, entre altres, llibres com Clandestinos: el maquis contra el franquismo (2001), Francesca Bonnemaison: educadora de catalanes (2004) o Ministros anarquistas (2005), i té en curs de publicació la seva tesi doctoral, De la llibertat per a conèixer al coneixement de la llibertat. Col·labora amb la nostra associació en l'àmbit de memòria històrica i ha treballat sobre l'obrerisme a Reus al voltant del 1900, publicant –amb Salvador Palomar– Els Montseny-Mañé, el laboratori de les idees (2005).

La Setmana Tràgica és recordada fonamentalment com un esclat de violència popular, amb la crema d'esglésies i convents a Barcelona. Una vaga general, convocada amb la intenció d'impedir que embarquessin els reservistes cridats a la guerra del Marroc, va esdevenir una revolta al carrer, a Barcelona i a altres indrets del país. La guerra només servia, als ulls del poble, per defensar els interessos d'una empresa minera. L'exèrcit comptava amb un sistema de reclutament que possibilitava que els rics es lliuressin del servei militar. Una mobilització, a més, que portava a l'Àfrica treballadors que ja tenien família al seu càrrec.
Dolors Marín s'aproxima a aquesta revolta que enfrontà al carrer dues formes d'entendre la vida, el treball, la ciència o la relació entre les persones, entre l'omnipresència de l'Església a la societat i l'efervescència dels ideals laics i racionalistes, amb un personatge que esdevingué central per a la repressió, Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna. Conèixer els fets i el context d'aquesta revolta és indispensable per entendre la història de Catalunya i d'Espanya a la primera meitat del segle XX.
Dolors Marín inaugurarà –amb una conferència, el proper divendres 30, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus– el cicle d'activitats sobre cultura, educació popular i moviment obrer que Carrutxa portarà a terme durant aquest any 2009, centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia.