dimarts, 12 de maig del 2009

La gran festa







Poc a poc s'acosta la data somiada, la gran festa d'aquest any. I no estic parlant ni de la setmana medieval, ni de l'aplec, ni tant sols de la Patum. Parlo del Hatortxurock.
A punt de complir-se 10 anys des que s'engegués la present iniciativa, després que gener de 2009 acollís una edició de transició, denominada 9.5, HATORTXUROCK / HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA dóna un cop definitiu i, lluny del solstici d'hivern, es disposa a celebrar tan assenyalat natalici en l'avantsala de l'estiu. Ah, i per mitjà d'un important salt quantitatiu en el que a nombre de bandes implicades es refereix.
La cita serà els dies 19, 20 i 21 de juny i Lakuntza el marc triat per a la seva celebració. Escenaris coberts i a l'aire lliure perfectament assortits de barres, espais condicionats per a acampar amb banys i dutxes preparades, serveis de bar, cafeteria i botiga de productes bàsics, carpes... heus aquí part del que oferiran les 5 àrees amatents per a donar recer a la present edició de HATORTXUROCK; els preus de les entrades i els bons? 21 € i 4o € respectivament per als dies 19 i 20 -si s'adquireixen de forma anticipada-, 24 € i 45 €, si es compren en taquilla. El dia 21, per altra banda, l'accés a les diferents àrees serà gratuït.
I això per què? Perquè en aquest aniversari tan especial s'ha buscat treballar altra sèrie de coses a més dels concerts: entre elles la convocatòria per a aquest dia 21 del Hatortxu Eguna, cridat a ser una jornada que, repleta d'activitats de tot tipus per a tots els públics, resulti multitudinari. Un dia que quedi per a sempre en el record. Així les coses, perquè això sigui possible, què millor que que l'accés al Hatortxu Eguna sigui gratuït?
HATORTXUROCK/HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA: "Es tracta d'un festival que es celebra actualment a Berrioplano durant el mes de gener, uns dies després de Reis. Duen ja 9 edicions; volem reconèixer a gent que de manera independent es llança a organitzar un festival anual que pot reunir a 7.000 o 10.000 persones"
I doncs, sent això així, havent assolit en aquests 10 anys molt tipus de reconeixements, com no llençar la casa per la finestra a la vista del present aniversari? I a més, per què no, perquè hi ha raons per a això. Perquè és una mica que es mereixen tots i totes que, amb el seu esforç, han donat vida durant aquests anys al present projecte. Perquè Euskal Herria es mereix una festa així, encara que paradoxalment la producció i organització de la mateixa representi més treball. La mobilització de centenars i centenars d'imprescindibles voluntaris. I d'aquesta manera ho han entès també les bandes cridades a actuar, formacions que, àdhuc jugant en diferents divisions, han demostrat militar en la mateixa lliga, pertànyer a una mateixa categoria en el que a compromís i solidaritat es refereix: ésser de primera. Unes bandes que, cosa de les seves diferents tonalitats musicals, formen un gresol estilístic curiós, i que procedents d'Euskal Herria, de diferents pobles de l'Estat (de Madrid, els Països Catalans, Andalusia, o Asturies) o fins i tot d'alguns països europeus, donen al cartell un indisimulable i intens color vermell internacionalista.

Bé, però a més de les exposades, hi ha més raons per a embarcar-se en una edició de HATORTXUROCK com aquesta, tan especial? Sí, desgraciadament. Sensibilitzar a la població davant el fet que a la fi de febrer havia 739 presos polítics bascos dispersats per desenes de presons dels estats espanyol i francès, xifra que resulta històrica atès que des de 1969 no s'havia arribat a tal nombre; i és que des de l'any 2000 fins a l'actualitat aquest nombre ha vingut augmentat sense excepció, passant dels 515 de llavors als 739 d'ara: i havent-se produït l'augment més important en els últims mesos. Així les coses, si que hi ha raons: recordar-los a ells i tractar de sensibilitzar i recordar a tot el món que a dia d'avui les presons estan més plenes que mai i que els familiars i amics han de recórrer més quilòmetres que mai per a poder visitar als seus....amb els perills i la sagnia econòmica que això suposa; i si a això li sumem que en l'actual context qualsevol pot acabar formant part del col·lectiu de represaliats únicament per pensar, l'habitual denegació de la llibertat condicional, les traves per a la posada en llibertat ja dels presoners malalts (via negació de l'aplicació de l'article 92), ja dels quals fins i tot han complert íntegrament la seva condemna (per la de la dita «doctrina Parot».....veiem que les hi ha, i més que suficients per a això.