Havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Era una tarda nuvolosa i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un dels nens va caure a l'aigua, quedant atrapat. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va assolir trencar la gelada capa, va agafar al seu amic i ho va salvar.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho va fer, doncs el gel era molt gruixut.
- És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites-afirmaven.
En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir:
- Jo sé com ho va fer.
- Com?
- No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.
Aquest conte ens il·lustra com les creences negatives són les que ens limiten, no la pròpia realitat.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho va fer, doncs el gel era molt gruixut.
- És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites-afirmaven.
En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir:
- Jo sé com ho va fer.
- Com?
- No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.
Aquest conte ens il·lustra com les creences negatives són les que ens limiten, no la pròpia realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada