Història de l'amor

Conten que un cop, fa molt temps, va existir una illa on habitaven tots els sentiments que pertoquen a les persones. Un dia, se'ls va anar avisant als habitants de la mateixa que la seva illa s'anava a enfonsar. Tots els sentiments es van apressar a sortir de la illa en els seus vaixells i es van preparar per a partir, però l'Amor es va quedar, volia quedar-se mes temps, una estona més amb la seva illa que tant havia volgut i estimat, abans que s'enfonsés.
Quan per fi, estava ja apunt d'ofegar-se, l'Amor va començar a demanar ajuda. En això que venia la Riquesa i l'Amor li va dir:
- Riquesa, duu-me amb tu.
- No puc, hi ha molt or i plata a la meva nau i no tinc espai per a tu.- va respondre la Riquesa.
Li va demanar ajuda a la Vanitat que també venia passant:
- Vanitat, sisplau, ajudeu-me.
- No et puc ajudar, estàs mullat i vas a arruïnar el meu perfecte iot. - Va contestar la Vanitat.
Llavors, l'Amor li va demanar ajuda a la Tristesa:
- Em deixes anar amb tu ?
- Carinyo, estic tan trist per separar-me de la meva illa que prefereixo anar sola. - Va respondre la Tristesa.
També va passar l'Alegria, però estava tan contenta i riallera que ni tan solament va escoltar a l'Amor cridar en la seva ajuda.
Desesperat, l'Amor va començar a plorar quan una veu la va cridar:
- Vine Amor, vine, jo et duc, vine amb mi. Era un vellet, però l'Amor estava tan feliç que se li va oblidar preguntar el seu nom i a l'arribar a terra ferma, es va trobar aquesta amb la Saviesa i li va preguntar pel nom d'aquest vellet.
La Saviesa va respondre de manera tranquil·la:
- És el Temps.
- El Temps?, I Per què solament el Temps m'ha volgut ajudar ? - Va preguntar l'Amor.
- Perquè solament el Temps és capaç d'ajudar i entendre a un gran Amor.