valent -a | ||
[s. XIV; del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre 'ser vigorós, potent; tenir valor'] | ||
1 adj 1 m i f Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s'hi. Els valents també cauen. | ||
2 p ext Una actitud valenta. | ||
2 [ anteposat al substantiu ] adj Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust. | ||
3 adj Que es val. L'avi encara va força valent. | ||
4 a la valenta adj i loc adv Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s'ho a la valenta. | ||
5 de valent adj i loc adv Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent | ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada