dijous, 24 de desembre del 2009

Tenir collons



valent -a


[s. XIV; del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre 'ser vigorós, potent; tenir valor']

1 adj 1 m i f Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s'hi. Els valents també cauen.

2 p ext Una actitud valenta.

2 [ anteposat al substantiu ] adj Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.

3 adj Que es val. L'avi encara va força valent.

4 a la valenta adj i loc adv Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s'ho a la valenta.

5 de valent adj i loc adv Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent