Victòria del Sí a Veneçuela

La revolució bolivariana, el PSUV i Chávez van vèncer l'altre dia en l'onzè procés electoral a què s'enfronten les forces populars després de 10 anys de canvi radical en la construcció de l'anomenat socialisme del segle XXI. Amb un percentatge del 54,3% dels vots, el SÍ va guanyar el referèndum. Es tracta d'una victòria sens dubte important, ja que permetrà la reelecció d'Hugo Chávez ,i de qualsevol altre persona que es vagi presentant, posposa el problema del relleu al capdavant de la revolució i confirma el pes electoral i el suport popular al procés de transformacions. Efectivament, el referèndum sobre l'esmena constitucional que suposava la modificació de la legislació política per tal de permetre la possibilitat de presentar-se a noves eleccions al President de la República (i a qualsevol altre candidat) ha suposat un nou triomf electoral per a les forces revolucionàries.

Deixant de banda la hipocresia dels mitjans de comunicació i els estats occidentals, que parlaven de la perpetuació en el poder de Chávez, mentre silencien el fet que l'aliat incondicional de l'Imperi a l'Amèrica Llatina (Álvaro Uribe, la versió més sanguinària dels titelles colonials dels Estats Units) ha introduït canvis similars en la legislació colombiana el darrer any, i obvien la pròpia realitat jurídico-política (a l'estat espanyol i a molts altres existeix la possibilitat de reelecció indefinida, com recorden els casos de F. González, M. Chaves, J. Pujol, M. Fraga...), l'aprovació de l'esmena constitucional introdueix innegables contradiccions en el procés revolucionari.
El en cas català encara és més curiós. Tots els mitjans públics presentaven la noticia com un intent de perpetuar-se en el govern i feien comparació, per aquest fet, amb dictadures o governs personalistes. Això si no deien paraula que a Catalunya aquest referèndum seria innecessari ja que no hi cap impediment a una reelecció i sinó que li preguntin a convergència o al seu lider Jordi Pujol que es va perpetuar 21 anys en el poder.