Quant el tema a escriure m'agafa de aprop acostumo ha fer-ho a cap calent, tal com raja, és per això que moltes vegades encara que em vagin passant coses que voldria explicar, si no trobo el moment concret per escriure aviat se'm passa i després no em sé explicar. M'embolico com una persiana i finalment no s'entén res.Però hi ha coses que són deute, com per exemple parlar de la renuncia a la regidoria del nostre company David.
Fa ja deu dies que es va fer publica la agredolça noticia que en David abandonava el seu lloc a l'ajuntament, que no la lluita. Aquell dia acabaven els cincs anys que havia estat al capdavant d'un projecte i d'una il·lusió. Aquell dia en David sortia de la primera línia de foc per restar en un lloc més arrecerat però tant o més important. Aquell dia s'acomiadava la que havia sigut tants cops la veu de la gent del poble, l'anima de la voluntat de canviar formes i maneres, la cara a l'hora de defensar somnis inaccessibles i la creu dels qui ens ho intentaven impedir.
I ara això a mi m'ha provocat un gran repte. Que no serà el de fer de regidor, que ja trobaré la manera. Que no serà fer bona cara en plens, comitives, festes i altres "lindeces". Ni tan sols serà entendrem amb els rivals polítics o no barallar-me gaire amb els enemics ideològics.
El repte serà estar a l'alçada del meu predecessor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada