Una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats dels homes.
L'AVORRIMENT badallava, com sempre, quan LA BOGERIA els va proposar:
- Anem a jugar a l'amagatall!.
LA INTRIGA va aixecar la cella, intrigada, mentre LA CURIOSITAT, sense poder contenir-se, preguntava: A l'amagatall? I com és això?
- És un joc - va explicar LA BOGERIA-. Jo em tapo la cara i començo a contar, des d'un fins a un milió. Vosaltres us amagueu, i quan jo hagi acabat de contar, el primer de vosaltres que trobi ocuparà el meu lloc per a continuar el joc.
L'ENTUSIASME va ballar, secundat per L'EUFÒRIA.
L'ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer al DUBTE, i fins i tot a L'APATIA, a qui mai li interessava gens. Però no tots van voler participar. LA VERITAT va preferir no amagar-se. Para què?, si al final sempre la trobaven.
LA SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat seva).
LA COVARDIA va preferir no arriscar-se. - Un, dos, tres... -va començar a contar LA BOGERIA- La primera en amagar-se va ser LA MANDRA que, com sempre, es va deixar caure després de la primera pedra del camí. LA FE va pujar al cel. L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra DEL TRIOMF, que amb el seu propi esforç havia assolit pujar a la copa de l'arbre més alt.
LA GENEROSITAT gairebé no arribava a a amagar-se; cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics. Que si un llac cristal·lí? Ideal per a LA BELLESA, pensava. Que si el forat d'un arbre? Perfecte per a LA TIMIDESA. Que si el vol de la papallona? El millor per a LA VOLUPTUOSITAT. Que si una ràfega de vent? Magnífic per a LA LLIBERTAT. Així va acabar per ocultar-se en un raig de sol.
L'EGOISME, en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però només per a ell. LA MENTIDA es va amagar en el fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere de l'arc de Sant Martí).
LA PASSIÓ i EL DESIG es van anar junts al centre dels volcans. L'OBLIT... se'm va oblidar on es va amagar... però això no és l'important. Quan LA BOGERIA contava 999.999, L'AMOR encara no havia trobat lloc per a amagar-se, doncs tot es trobava ocupat... fins que va veure un roser. Entendrit, va decidir amagar-se entre les seves roses.
- Un milió! - va cridar LA BOGERIA- i va començar a buscar.
La primera a aparèixer va ser LA MANDRA, a solo tres passos de la pedra més propera. Després va escoltar a LA FE, en el cel, discutint amb Déu sobre teologia.
A LA PASSIÓ i EL DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar a L'ENVEJA, i així va poder deduir on estava EL TRIOMF.
A L'EGOISME no va tenir ni que buscar-lo, el solet va sortir disparat del seu amagatall, que havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar, LA BOGERIA va sentir sed; a l'acostar-se al llac va descobrir a LA BELLESA.
Amb EL DUBTE va resultar més fàcil encara: el va trobar assegut sobre una tanca, sense decidir encara en quin costat amagar-se. Així va anar trobant a tots,.
AL TALENT entre l'herba fresca; a L'ANGOIXA en una fosca cova; a LA MENTIDA darrere de l'arc de Sant Martí (mentida, estava en el fons de l'oceà) i fins a L'OBLIT... que ja se li havia oblidat que estava jugant a l'amagatall.
Però L'AMOR no apareixia per cap lloc. LA BOGERIA va buscar desesperada, darrere de cada arbre baix, en el fons de les llacunes, sota les pedres, en el cim de les muntanyes. Es va tornar boja buscant. Quan estava per donar-se per vençuda, va veure un roser. Somrient, va prendre una forqueta i va començar a moure les branques. De sobte es va escoltar un dolorós crit. Les espines havien ferit en els ulls A L'AMOR!
LA BOGERIA no sabia que fer per a disculpar-se. Va plorar, va pregar, va implorar, va demanar perdó, i fins a va prometre ser el seu guia.
Des de llavors, des que per primer cop es va jugar a l'amagatall, L'AMOR és cec, i... LA BOGERIA sempre l'acompanya.
L'AVORRIMENT badallava, com sempre, quan LA BOGERIA els va proposar:
- Anem a jugar a l'amagatall!.
LA INTRIGA va aixecar la cella, intrigada, mentre LA CURIOSITAT, sense poder contenir-se, preguntava: A l'amagatall? I com és això?
- És un joc - va explicar LA BOGERIA-. Jo em tapo la cara i començo a contar, des d'un fins a un milió. Vosaltres us amagueu, i quan jo hagi acabat de contar, el primer de vosaltres que trobi ocuparà el meu lloc per a continuar el joc.
L'ENTUSIASME va ballar, secundat per L'EUFÒRIA.
L'ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer al DUBTE, i fins i tot a L'APATIA, a qui mai li interessava gens. Però no tots van voler participar. LA VERITAT va preferir no amagar-se. Para què?, si al final sempre la trobaven.
LA SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat seva).
LA COVARDIA va preferir no arriscar-se. - Un, dos, tres... -va començar a contar LA BOGERIA- La primera en amagar-se va ser LA MANDRA que, com sempre, es va deixar caure després de la primera pedra del camí. LA FE va pujar al cel. L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra DEL TRIOMF, que amb el seu propi esforç havia assolit pujar a la copa de l'arbre més alt.
LA GENEROSITAT gairebé no arribava a a amagar-se; cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics. Que si un llac cristal·lí? Ideal per a LA BELLESA, pensava. Que si el forat d'un arbre? Perfecte per a LA TIMIDESA. Que si el vol de la papallona? El millor per a LA VOLUPTUOSITAT. Que si una ràfega de vent? Magnífic per a LA LLIBERTAT. Així va acabar per ocultar-se en un raig de sol.
L'EGOISME, en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però només per a ell. LA MENTIDA es va amagar en el fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere de l'arc de Sant Martí).
LA PASSIÓ i EL DESIG es van anar junts al centre dels volcans. L'OBLIT... se'm va oblidar on es va amagar... però això no és l'important. Quan LA BOGERIA contava 999.999, L'AMOR encara no havia trobat lloc per a amagar-se, doncs tot es trobava ocupat... fins que va veure un roser. Entendrit, va decidir amagar-se entre les seves roses.
- Un milió! - va cridar LA BOGERIA- i va començar a buscar.
La primera a aparèixer va ser LA MANDRA, a solo tres passos de la pedra més propera. Després va escoltar a LA FE, en el cel, discutint amb Déu sobre teologia.
A LA PASSIÓ i EL DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar a L'ENVEJA, i així va poder deduir on estava EL TRIOMF.
A L'EGOISME no va tenir ni que buscar-lo, el solet va sortir disparat del seu amagatall, que havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar, LA BOGERIA va sentir sed; a l'acostar-se al llac va descobrir a LA BELLESA.
Amb EL DUBTE va resultar més fàcil encara: el va trobar assegut sobre una tanca, sense decidir encara en quin costat amagar-se. Així va anar trobant a tots,.
AL TALENT entre l'herba fresca; a L'ANGOIXA en una fosca cova; a LA MENTIDA darrere de l'arc de Sant Martí (mentida, estava en el fons de l'oceà) i fins a L'OBLIT... que ja se li havia oblidat que estava jugant a l'amagatall.
Però L'AMOR no apareixia per cap lloc. LA BOGERIA va buscar desesperada, darrere de cada arbre baix, en el fons de les llacunes, sota les pedres, en el cim de les muntanyes. Es va tornar boja buscant. Quan estava per donar-se per vençuda, va veure un roser. Somrient, va prendre una forqueta i va començar a moure les branques. De sobte es va escoltar un dolorós crit. Les espines havien ferit en els ulls A L'AMOR!
LA BOGERIA no sabia que fer per a disculpar-se. Va plorar, va pregar, va implorar, va demanar perdó, i fins a va prometre ser el seu guia.
Des de llavors, des que per primer cop es va jugar a l'amagatall, L'AMOR és cec, i... LA BOGERIA sempre l'acompanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada