El dia a començat a despertar-se a París. Poc a poc tothom a començat a ocupar els seus llocs en el sinistre aeroport Charle de Gaulle. Alló que semblava un lloc postnucler s´havia convertit en un lloc amb vida, un lloc on tothom tenia una funció. I de sobte tot allò que, feia unes hores, semblava pausa es va convertir en preses i crits. Peró encara que amb retard varem aconseguir agafar l´avió que ens portaria a la capital de Veneçuela.
El viatge per sobre l'atlàntic ha sigut tranquil però un xic llarg.Que per molta comoditat que tingui l'avió, o per lo bo que pugui ser el menú, o per la bona companyia, nou hores són nou hores.
El viatge per sobre l'atlàntic ha sigut tranquil però un xic llarg.Que per molta comoditat que tingui l'avió, o per lo bo que pugui ser el menú, o per la bona companyia, nou hores són nou hores.
i aquí comenca l´aventura que ens portaria a la ciutat de Maracay. Pero aixo ja es tema per un altre capitol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada