Les Estrelles de Mar
Havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; una enorme platja verge on tenia una caseta on passava temporades escrivint i buscant inspiració per al seu llibre. Era un home intel·ligent i culta i amb sensibilitat sobre les coses importants de la vida.
Un matí mentre passejava a la vora de l'oceà va veure al lluny una figura que es movia de manera estranya com si estigués ballant. A l'apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estrelles de mar de la riba i llançar-les altra vegada a la mar.
L'home li va preguntar al jove que estava fent. Aquest li va contestar; "recullo les estrelles de mar que han quedat encallades i les retorno a la mar; la marea ha baixat massa i moltes moriran";
va dir llavors l'escriptor." Però això que fas no té sentit, primer és la seva destinació, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes"
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar " per a aquesta... sí té sentit".
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així. Aquella tarda no va tenir inspiració per a escriure i a la nit no va dormir bé, somiava amb el jove i les estrelles de mar per sobre de les ones.
Al matí següent va córrer a la platja, va buscar al jove i li va ajudar a salvar estrelles
Havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; una enorme platja verge on tenia una caseta on passava temporades escrivint i buscant inspiració per al seu llibre. Era un home intel·ligent i culta i amb sensibilitat sobre les coses importants de la vida.
Un matí mentre passejava a la vora de l'oceà va veure al lluny una figura que es movia de manera estranya com si estigués ballant. A l'apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estrelles de mar de la riba i llançar-les altra vegada a la mar.
L'home li va preguntar al jove que estava fent. Aquest li va contestar; "recullo les estrelles de mar que han quedat encallades i les retorno a la mar; la marea ha baixat massa i moltes moriran";
va dir llavors l'escriptor." Però això que fas no té sentit, primer és la seva destinació, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes"
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar " per a aquesta... sí té sentit".
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així. Aquella tarda no va tenir inspiració per a escriure i a la nit no va dormir bé, somiava amb el jove i les estrelles de mar per sobre de les ones.
Al matí següent va córrer a la platja, va buscar al jove i li va ajudar a salvar estrelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada