Segueix la natura

- Mestre, Quin és el teu sistema per a alliberar-te i progressar en el camí de la Veritat? -, va preguntar el deixeble.

- Jo quan menjo, menjo; quan dormo, dormo. Si passejo, passejo; si arreglo el jardí, em dedico a això -, va reposar amb un somriure el Mestre.

- Però això, ? va replicar el deixeble -, és el que fa tothom.

- No, Sergi, no ho creguis. La gent quan menja, està pensant en altres coses i quan dorm, somia amb altres coses. Arribarà un dia que menjaran mentre contemplen una caixa ximple, i que patiran pel que encara no ha succeït.

- I que potser no succeïx -, va dir pensatiu Sergi.

- Això, és. Els antics siddhis de la Índia van descobrir que el ioga és el control de les idees en la ment. El que ens roba la pau interior és una ment eixelebrada, perduda en el passat i en el futur. La ment, Sergi, sempre està on no està el cos.

- Com fer, Mestre, perquè quan jo tracto d'allunyar un pensament aquest persisteix i m'atordeix més?

- És que no es tracta d'allunyar res, sinó d'imitar l'ocell que canta en un lloc diferent d'on posa els ous.

- És aquesta l'estratègia?

- És el sentit comú, Sergi, que m'estàs entretenint per a no ocupar-te dels arbres i mira com proliferen les plantes salvatges.

- Són belles, és la naturalesa!

- Però no la pròpia d'un jardí. Tu també vas arribar aquí mig salvatge, en estat de naturalesa apallissada, i a poc a poc, et vas escalabornant.

- Mestre! Com fer quan m'importunen els pensaments?, ? va tornar a insistir el deixeble, que anava aquests dies una mica remogut per la primavera -.

- Imitar a l'Himàlaia quan passen els núvols, les pluges, les neus o les tempestes. Deixar-les passar! No lluitar contra elles. Per això, si estàs ocupat en alguna cosa i et concentres en això, com si fos l'única cosa que has de fer en la vida, enfortiràs el múscul de l'atenció. Però sense atabalar-te. Quina necessitat tenen les aigües del riu de que les empentis? El jonc s'inclina quan passa el corrent.

- Però....!

- Camina, Sergi, no donis més voltes. La naturalesa té les seves lleis i, si cal alleujar-se, doncs s'alleuja un... i no li dóna més voltes. Serà millor caminar tot el dia pensatiu? Si cal pegar un crit, doncs es pega i ja està.

- Com quan les llàgrimes pugnen per sortir.

- Això, però un no es dedica a fer-se pessics perquè surtin més llàgrimes. Segueix a la naturalesa, Sergi