GNDPO abandona l'equip de govern

COMUNICAT DE GNDPO, 24 D’AGOST DE 2010

El 27 de maig de 2007 es van celebrar les darreres eleccions municipals. En elles, l’agrupació electoral Gent del Poble (GNDPO) va tornar a obtenir la confiança de la vila de Montblanc aconseguint un regidor, aritmèticament una aportació prou important per a la composició d’un govern estable per als propers anys. Després de les pertinents converses amb totes les forces polítiques que van aconseguir representació, vàrem arribar a un acord per a pactar amb FIC i Agrupament Catalanista de Montblanc.
Aquest pacte proposava un programa d’accions que invitaven a tothom que tenia ganes de fer canvis en la política i desitjava una participació ciutadana activa, on els projectes a dur a terme al nostre poble fossin decidits i argumentats per a tots els que hi vivim. Teníem ganes i crèiem que podíem canviar l’estil de sempre, aportar idees, projectes i un estil participatiu al que la coherència en les nostres idees bàsiques – i els programes de govern de pràcticament tots els partits que es presentaren – es podrien dur a terme. L’acord assolit es fonamentava en la confiança, basat en un estil on tots els regidors de l’equip de govern intervinguessin a totes i cadascuna de les competències municipals i on tots els regidors fossin informats del que passa a la Casa de la Vila. S’invitava a tots els grups, fossin o no de l’equip de govern, a participar i, sobretot, a potenciar les relacions amb gran part del teixit social per a, per fi, poder realitzar l’esperat i promès canvi en l’estil cultural.
No fa tant, l’equip de govern ja va quedar en minoria degut al pas a l’oposició del regidor del FIC per discrepàncies i falta de confiança en l’alcalde (segons manifestacions públiques del mateix Sr. Molina).
D’altra banda, GNDPO sempre hem estat un fort defensor del pacte, acceptant i no posant entrebancs a projectes amb els que no estàvem conformes, per lleialtat al pacte. Tot i aquesta lleialtat, ja fa mesos – més d’un any – que GNDPO i Agrupament Catalanista de Montblanc, mantenim converses i reunions per a intentar redreçar la línia d’acció segons la voluntat expressada al pacte. L’alcalde, tot i manifestar sempre la seva voluntat de complir l’acordat, en tot moment ha demanat temps i més temps, i així passen els mesos... i els anys. La tècnica de desgast aplicada pel nostre alcalde, la del qui dia passa any empeny, la de no deixar les coses clares ni tancades, l’especialitat d’aquest de fer avorrir les pròpies idees,...
El Sr. Andreu no ha estat capaç de complir, en cap moment, els terminis de temps que hem acordat per a iniciar projectes, adreçar l’estil polític, etc.
És per això que ara, GENT DEL POBLE, després d’haver deixat veure en més d’una ocasió la descoordinació de l’equip de govern i haver votat en algunes ocasions de manera diferent al que ho ha fet l’Agrupament Catalanista de Montblanc, DEIXA DE CONFIAR EN L’ALCALDE DE MONTBLANC i, a partir d’avui 24 d’agost de 2010, passa a formar part de l’oposició, deixant l’actual ajuntament amb 5 regidors a l’equip de govern i 8 a l’oposició.

Les cooperatives

Diuen que les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis/es, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.
Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, proclamats per l'Aliança Cooperativa Internacional el 1995, són les pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis i les sòcies de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme.
També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.
Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten.
El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.
I a tot això podríem afegir que una cooperativa de producció (també anomenada cooperativa de treball associat) és aquella associació d'obrers per constituir una empresa de la qual són treballadors i propietaris alhora.


Fins ací tot això es teoria i unes paraules que menys o menys quelcom pot arribar a entendre i a defensar. El que no t'explica ningú es que les cooperatives estan formades per persones molt diverses i de tarannàs molt diferents. Qui li dona forma a la cooperativa no es la teoria sinó la realitat de cada una de les persones. I es justament ací on rau la clau de volta de tota la cooperativa.
Si això no es te molt clar n'hi ha el perill que l'entitat o l'empresa s'ompli de gent que la cosa que més desconeix es justament el significat de la paraula cooperació. I es justament en aquest moment que es deixa la porta oberta al perill i a la destrucció.
Pot ser molt bufó tot i despertar-te un dia que has estat ballant en una festa de disfresses en la qual tots portaven una mascara que els permetia amagar la seva real fisonomia, i el més trist de tot es que te'n dus la sensació que ningú t'ha convidat al guirigall.
Una festa que a més de gent com tu n'hi ha aprenents d'executiu que perden els anells amb facilitat, noies que quan veuen trencada l'escala per la qual volien ascendir juguen amb el prozac, persones amb força que la perden en un nuvol de demagògia i discurs reiteratius plens de menyspreu, imitadors de Rockefeller que juguen a crear les comissions que el permetin jugar a deixeble d'en George Orwell tot superant 1984, teòrics cooperatius que només es preocupen del "que hay de lo mio" i comparen constantment les aportacions dels altres, gent que ha sigut arrossegada per l'impuls popular però buits de convenciment.....

"Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell "

Podríem dir que a la cooperativa on treballo, i on aboco gran part de les meves il•lusions, les coses van maldades. O com a mínim això es podria dir després de veure els números reals que han aflorat en acabar l’auditoria. I es que fa cosa d’uns mesos ens despertàrem tots d’un somni irreal i varem ser abduïts en un malson provocat bàsicament per les accions dels que eren fins aquell dia els capitans del vaixell.
La clau està en com han sabut sortejar la situació cada un dels patrons. El contramestre ha sabut el significat de les paraules humilitat i decència, i ha abandonat el vaixell amb honor. En canvi el que es creia el capità està aferrat a l’ancora i amenaça de marxar amb un boti considerable. Ja que ara a ell només li preocupa el seu futur i no el del vaixell.

Fa molts dies que li dono voltes i no puc treure l’entrellat. Si ets un perill conduint, et treuen el carnet. Si ets un maltractador, et posen una ordre d'allunyament. Si ets ludòpata, no et deixen entrar al casino. Però si ets un perill conduint empreses, un maltractador de les il•lusions dels socis - treballadors i un jugador temerari en els negocis, ni t’inhabiliten per tenir empreses, ni et prohibeixen acostar-te a menys de 500 metres d'un soci, i a sobre et segueixen obrint la porta del banc o donant la possibilitat de cobrar una indemnització.

Doncs res, ja que ningú ens protegeix, haurem de distribuir cartells perquè tothom estigui avisat i prengui les seves pròpies precaucions. Sota una foto del figura, a grans lletres: "Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell ". Més que res perquè, després de la cadena de pífies empresarials, el tipus no només no demostra penediment sinó que amenaça amb reincidir després de que la cooperativa li pagui una bona morterada.
Fa poc més d'un mes, i quan ja havia sortit tots els números a la llum, el gerent que s’autoanomenava “el guapo de la cooperativa” va començar a pregonar que tot ho havia fet per natros i que les solucions que s’estaven aplicant, ell ja les tenia en ment i que no teníem perquè preocupar-nos. No em direu que no es bo. Igualet que el maltractador que després de donar dues pantuflades et diu: "camina, xurri, no ploris, si com jo t'estimo no t’estimarà ningú".

Ja que sembla ser que serà molt difícil aturar-ho i que no n’hi ha castració química possible dels seus instints, jo per si de cas ja porto a la butxaca un esprai paralitzant, no sigui que qualsevol dia s'acosti en un carreró amb una oferta de treball o de captació de soci per una cooperativa nova.