dilluns, 9 d’agost del 2010

Les cooperatives

Diuen que les cooperatives són empreses gestionades democràticament pels seus socis/es, per als quals l'adhesió voluntària a la cooperativa implica un compromís de participació activa.
Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, proclamats per l'Aliança Cooperativa Internacional el 1995, són les pautes de gestió a través de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

Els socis i les sòcies de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme.
També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.
Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten.
El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.
I a tot això podríem afegir que una cooperativa de producció (també anomenada cooperativa de treball associat) és aquella associació d'obrers per constituir una empresa de la qual són treballadors i propietaris alhora.


Fins ací tot això es teoria i unes paraules que menys o menys quelcom pot arribar a entendre i a defensar. El que no t'explica ningú es que les cooperatives estan formades per persones molt diverses i de tarannàs molt diferents. Qui li dona forma a la cooperativa no es la teoria sinó la realitat de cada una de les persones. I es justament ací on rau la clau de volta de tota la cooperativa.
Si això no es te molt clar n'hi ha el perill que l'entitat o l'empresa s'ompli de gent que la cosa que més desconeix es justament el significat de la paraula cooperació. I es justament en aquest moment que es deixa la porta oberta al perill i a la destrucció.
Pot ser molt bufó tot i despertar-te un dia que has estat ballant en una festa de disfresses en la qual tots portaven una mascara que els permetia amagar la seva real fisonomia, i el més trist de tot es que te'n dus la sensació que ningú t'ha convidat al guirigall.
Una festa que a més de gent com tu n'hi ha aprenents d'executiu que perden els anells amb facilitat, noies que quan veuen trencada l'escala per la qual volien ascendir juguen amb el prozac, persones amb força que la perden en un nuvol de demagògia i discurs reiteratius plens de menyspreu, imitadors de Rockefeller que juguen a crear les comissions que el permetin jugar a deixeble d'en George Orwell tot superant 1984, teòrics cooperatius que només es preocupen del "que hay de lo mio" i comparen constantment les aportacions dels altres, gent que ha sigut arrossegada per l'impuls popular però buits de convenciment.
....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia company,

Aquest article sembla que sigui una reflexió d'una experiència personal que t'hagi passat i sembla que la cosa no va anar gaire bé.

Les cooperatives sòn necesàries i són, actualment, el mitjà productiu amb més perspectiva en l'estat espanyol. A tot arreu hi creixen males herves, com diu aquell. En totes les experiències de cooperatives que em pogut observar (o en la mayoria) ha donat molts bons resultats.

Bona reflexió i bon blog.

Endevant i a per la III República...

Salut