Podríem dir que a la cooperativa on treballo, i on aboco gran part de les meves il•lusions, les coses van maldades. O com a mínim això es podria dir després de veure els números reals que han aflorat en acabar l’auditoria. I es que fa cosa d’uns mesos ens despertàrem tots d’un somni irreal i varem ser abduïts en un malson provocat bàsicament per les accions dels que eren fins aquell dia els capitans del vaixell.
La clau està en com han sabut sortejar la situació cada un dels patrons. El contramestre ha sabut el significat de les paraules humilitat i decència, i ha abandonat el vaixell amb honor. En canvi el que es creia el capità està aferrat a l’ancora i amenaça de marxar amb un boti considerable. Ja que ara a ell només li preocupa el seu futur i no el del vaixell.
Fa molts dies que li dono voltes i no puc treure l’entrellat. Si ets un perill conduint, et treuen el carnet. Si ets un maltractador, et posen una ordre d'allunyament. Si ets ludòpata, no et deixen entrar al casino. Però si ets un perill conduint empreses, un maltractador de les il•lusions dels socis - treballadors i un jugador temerari en els negocis, ni t’inhabiliten per tenir empreses, ni et prohibeixen acostar-te a menys de 500 metres d'un soci, i a sobre et segueixen obrint la porta del banc o donant la possibilitat de cobrar una indemnització.
Doncs res, ja que ningú ens protegeix, haurem de distribuir cartells perquè tothom estigui avisat i prengui les seves pròpies precaucions. Sota una foto del figura, a grans lletres: "Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell ". Més que res perquè, després de la cadena de pífies empresarials, el tipus no només no demostra penediment sinó que amenaça amb reincidir després de que la cooperativa li pagui una bona morterada.
Fa poc més d'un mes, i quan ja havia sortit tots els números a la llum, el gerent que s’autoanomenava “el guapo de la cooperativa” va començar a pregonar que tot ho havia fet per natros i que les solucions que s’estaven aplicant, ell ja les tenia en ment i que no teníem perquè preocupar-nos. No em direu que no es bo. Igualet que el maltractador que després de donar dues pantuflades et diu: "camina, xurri, no ploris, si com jo t'estimo no t’estimarà ningú".
Ja que sembla ser que serà molt difícil aturar-ho i que no n’hi ha castració química possible dels seus instints, jo per si de cas ja porto a la butxaca un esprai paralitzant, no sigui que qualsevol dia s'acosti en un carreró amb una oferta de treball o de captació de soci per una cooperativa nova.
La clau està en com han sabut sortejar la situació cada un dels patrons. El contramestre ha sabut el significat de les paraules humilitat i decència, i ha abandonat el vaixell amb honor. En canvi el que es creia el capità està aferrat a l’ancora i amenaça de marxar amb un boti considerable. Ja que ara a ell només li preocupa el seu futur i no el del vaixell.
Fa molts dies que li dono voltes i no puc treure l’entrellat. Si ets un perill conduint, et treuen el carnet. Si ets un maltractador, et posen una ordre d'allunyament. Si ets ludòpata, no et deixen entrar al casino. Però si ets un perill conduint empreses, un maltractador de les il•lusions dels socis - treballadors i un jugador temerari en els negocis, ni t’inhabiliten per tenir empreses, ni et prohibeixen acostar-te a menys de 500 metres d'un soci, i a sobre et segueixen obrint la porta del banc o donant la possibilitat de cobrar una indemnització.
Doncs res, ja que ningú ens protegeix, haurem de distribuir cartells perquè tothom estigui avisat i prengui les seves pròpies precaucions. Sota una foto del figura, a grans lletres: "Perill, gerent depredador descontrolat. Evitin a qualsevol preu treballar per a ell ". Més que res perquè, després de la cadena de pífies empresarials, el tipus no només no demostra penediment sinó que amenaça amb reincidir després de que la cooperativa li pagui una bona morterada.
Fa poc més d'un mes, i quan ja havia sortit tots els números a la llum, el gerent que s’autoanomenava “el guapo de la cooperativa” va començar a pregonar que tot ho havia fet per natros i que les solucions que s’estaven aplicant, ell ja les tenia en ment i que no teníem perquè preocupar-nos. No em direu que no es bo. Igualet que el maltractador que després de donar dues pantuflades et diu: "camina, xurri, no ploris, si com jo t'estimo no t’estimarà ningú".
Ja que sembla ser que serà molt difícil aturar-ho i que no n’hi ha castració química possible dels seus instints, jo per si de cas ja porto a la butxaca un esprai paralitzant, no sigui que qualsevol dia s'acosti en un carreró amb una oferta de treball o de captació de soci per una cooperativa nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada