dimecres, 12 de desembre del 2007

Amb els sentiments a flor de pell


Una de les intencions d'aquest bloc era escriure totes aquelles que em passessin pel cap, i en especial les que em produeixen algun sentiment.
I es justament com he viscut aquest cap de setmana llarg, amb tots els sentiments a flor de pell. Tot va començar dijous quan una trucada de telèfon em va fer comprovar la fragilitat que té la vida darrera d'una corba de carretera. La resta del dia em va ensenyar que lo bo que té es aprofitar tots els moments amb la saviesa de l'últim i la innocència del primer. I es justament això el que vaig perseguir tot el dia, sense oblidar el cinc cops que vaig creure veure la llum.
Per rematar el "finde" me'n vaig anar cap el Pirineu ha estirar una mica les cames i ha intentar fer el bateig de neu d'aquest any.
I això si que ho vaig aconseguir, tot fent una excursioneta a l'estany de Mainera. Xiquets us recomano el lloc, encara que si podeu estalviar-vos el vent que feia el dissabte molt millor. De bon matí vam sortir de Sort amb la berlingullo direcció Llessui, un cop aquí vaig comprovar que tenia un 4x4 quan m'enfilava per un camí digne del Dakar. Entre dubtes de pujar el Montsent o acostar-nos al Mainera va guanyar l'opció més humida, i abans que poguéssim arrepentir-nos ens vam trobar intentant mantenir l'equilibri entre plaquetes de gel. I va ser justament aquí quan un isard va decidir creuar-se en el nostre camí i posar la guinda a un cap de setmana ple de vivències.