diumenge, 23 de desembre del 2007

Carta als reis

Benvolguts reis d'orient
Fa ja masses anys que no us escrivia cap línia. De fet podríem dir que des de que vaig deixar de creure en vatros no he fet mai l'esforç de demanar-vos res, i això va passar quan de petit vaig veure a la mare amagant l'Ibertren. A més els meus convenciments republicans m'obliguen ha desconfiar de tota aquesta gent que viu de la submissió del poble.
Però aquest any he decidit trencar tradicions i fer l'esforç. No tinc joguines a demanar, ni desitjo trobar regals a casa meva el sis de gener quan em desperti. Sobretot no vull detalls materials, doncs segurament tinc més coses de les que puc necessitar i no me'n calen més de les que ja tinc. A més molts cops un simple petó o una abraçada es molt millor regal que un objecte material. Per això no dedicaré aquesta carta a fer una llarga llista de regals per a que me'ls porteu amb els vostres camells, i parlo dels animals i no d'aquest que us acompanyen porten xocolata del Líban.
I que vull? la veritat que us molt fàcil de dir però trobo que no us serà fàcil d'aconseguir. Doncs el que us demanaria, com es sol dir, que no em falti la feina. Però com que tinc molt clar que de feina segurament no em faltarà perquè sempre tinc alguna cosa a fer, doncs voldria que aquesta feina surti endavant, que els projectes es concretin i arribin a bon port. No només això sinó que ajudis als que treballen més aprop de mi a aparcar el ego i fer la feina que cal i quan cal.
I ara que estic llençat en aquesta catarsi almoinera us voldria demanar veure el lleopard un cop més i a ser possible en el seu habitat natural. I sobretot que em doneu un cop de ma durant aquest any 2008 a l'hora de decidir d'un cop quin es el camí que he de seguir dels tres que em va insinuar el gran mestre Joda.
S'acomiada un noi que no ha deixat mai de ser nen i que aquest any s'ha portat molt bé i ha intentat de fer feliç a tothom que l'envolta.