Quinze dies a la república de Veneçuela no em van ajudar gaire a entendre que era aquest nou socialisme del segle XXI i encara menys que era la revolució Bolivariana. Però si que vaig entendre tota la feina que s'esta fent en aquest país sud-americà.
Vaig veure una oposició que actuava lliurament pels carrers, que feia els seus actes o que enganxava els seus cartells. Fet inimaginable en qualsevol dictadura europea.
Vaig veure escoles en pobles perduts a la serra andina, vaig veure biblioteques en poblets dels Llanos, vaig veure carreteres, vaig veure ajudes a cooperatives agrícoles, vaig veure menjadors populars, vaig veure cases abandonades que eren recuperades amb permís governamental, vaig veure..... Es dir vaig veure el ressorgiment d'un poble massa acostumat al sotmetiment i al domini de les classes podent,s o pudents. Vaig veure una oposició que actuava lliurament pels carrers, que feia els seus actes o que enganxava els seus cartells. Fet inimaginable en qualsevol dictadura europea.
En una votació sense precedents en la història electoral regional veneçolana, el Partit Socialista Unit de Veneçuela PSUV, va obtenir aproximadament 6 milions de vots, 17 de 23 governacions. Es van recuperar tres governacions. No obstant això, es van perdre dues dels estats més importants, Tachira i Zulia, ambdues, regions frontereres amb Colòmbia, perdent-se a més el Districte de Caracas.
Tal com va afirmar Chavez el triomf del *PSUV implica la consolidació del procés i tanca la boca contundentment a qui asseguren que a Veneçuela hi ha una dictadura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada