Hi ha cops a la vida que es millor fer una aturada en el camí i observar. I després d'observar retornar al camí i avançar amb pas firme i decidit.
Doncs jo estic just en aquest moment, fart del desert de la terra ferma, perquè no hi ha pitjor desert que el que esta ple de gent, i intentant esquivar tots els ganivets que volen malintencionats.
I per poder fer aquest camí necessito un temps de descans, o com a mínim deixar aparcades certes coses i la primera que deixo es aquest espai public amb el mon.

Fins aviat


"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques".