dijous, 2 de juliol del 2009

Amics



HI HA AMICS

Hi ha amics eterns, amics que són de pell i altres que són de ferro.

Hi ha amics del temps, de l'escola, del treball, de la facultat.

Amics que s'aprenen, uns altres que es trien, i amics que s'adopten.

Hi ha amics de l'ànima, del cor, de la sang.

Hi ha amics de vides passades, amics per a tota la vida. Amics que són més que amics.

Hi ha amics que són germans, uns altres que són pares; també hi ha amics que són fills.

Hi ha amics que estan en les bones, uns altres que estan en les males, amics que estan sempre.

Hi ha amics que es veuen, uns altres que es toquen, uns altres que s'escriuen.

Per descomptat que hi ha amics que se’n van, que ens deixen; amics que tornen i altres que es queden.

Hi ha amics immortals, amics de la distància.

Hi ha amics que s'estranyen, que es ploren, que es pensen. Amics que es desitgen, que s'abracen, que es miren.

Hi ha amics de nit, de migdiades, de matinada.

Hi ha amics homes, amigues dones, amics gossos.

Hi ha amics que deliren, uns altres que són poetes. Hi ha dels que ho diuen tot, amics que no cal dir-los. Amics nous, vells, vells amics.

Hi ha amics sense edat, amics grossos, flacs. Hi ha amics que no ens criden, que tampoc cridem. Amb poc temps, amics des de fa una hora, des de fa un moment

Hi ha amics que deixem anar, uns altres que no poden venir, amics que estan lluny, amics del barri.

Hi ha amics de la paraula, amics de l'aliè, amics incondicionals.

Hi ha també amics invisibles, amics sense lloc, amics del carrer.

També hi ha amics que valen, amics que pesen, amics que són...

Amics meus, amics teus, amics nostres.

Hi ha molts amics; amics en comú, amics del teatre, de la música, amics de debò.

Hi ha amics que estan trists, uns altres que estan alegres, uns altres que simplement no estan.

Hi ha amics que són a la lluna, altres en el camp, i altres en el cel.

Tots, absolutament tots els amics tenen una cosa en comú:

són INDISPENSABLES!!