Trepitjant terra argentina

eren quarts de vuit en terres argentines quan l'avio on anava va començar a sobrevolar Buenos aires. Començava el somni o millor dit l'aventura, es a dir que estava a punt de creuar mentalment el Rubicó i ja no hi havia possibilitat de marxa enrere.
Nomes aterrar vaig agafar la llibreta taronja, aquella que duia tot anotat i que la princesa feia uns dies havia intentat birlar-me un full.
Peró ni en les pitjors de les previsions tenia que les primeres paraules que creuaria amb un natiu serien de tant mal gust. I es que gairebé mitja hora em va costar convèncer al policia de torn de que els meus papers estaven en ordre i de que les meves intencions eren del tot correctes. Ell m'escoltava i li donava voltes a dues coses del tot fàcils d'entendre, una era que començava unes vacances a Rosario simplement perquè allà tenia un amic. La segona era que en el full que m'havia donat per omplir havia posat país de residencia Catalunya per la senzilla raó que no podia posar una altre cosa.
Un cop desempallegat d'aquella espècie de bulldog vaig complir a la perfecció el primer punt de la llibreta, que no era un altre que descanviar els diners que duia en pesos argentins i de pas conèixer l'amabilitat de les noies que treballen al Banco Nación.
Segon punt era fer-me l'orni a la porta de l'aeroport tot esperant un taxista que em convencés i que no tingues la pinta de voler fotrem el pal. Trobar-ho va ser fàcil a més vaig ensopegar amb un que també feia el remolc cada cop que havia de passar un peatge. IMPRESSIONANT.
La resta de la nit va anar rodada. Quatre hores en un "colectivo" fins a Rosario i després trobar el carrer 9 de Julio que em portaria, 24 hores després, al final del meu viatge.

En aquestes 24 hores he apres diverses coses que podríem dir que en el fons es el resum de l'inici d'aquesta aventura:
- Un policia es un policia independentment del idioma que parli, del color de l'uniforme o del país al que pertanyi.
- es possible jugar a fer i amagar en l'interior d'un avio amb un marrec de set anys.
- Tots els taxistes al aeroport de Buenos aires si poden te la fotran.
- el menú de l'avió es infumable.
- Que el Prat està a hores llum de Barajas, i no nomes per el metro interior.