Un filosof d'Orient va contar als seus deixebles la següent història:
"Diversos homes havien quedat tancats per error en una fosca caverna on no podien veure gens gairebé. Va passar algun temps, i un d'ells va aconseguir encendre una petita torxa. Però la llum que donava era tan escassa que tanmateix no es podia veure gens. A l'home, no obstant això, se li va ocórrer que amb la seva llum podia ajudar que cadascun dels altres encenguessin la seva pròpia torxa i així compartint la flama amb tots la caverna es va il·luminar".
Un dels deixebles va preguntar al savi:
Què ens ensenya, mestre, aquest relat?
- Ens ensenya que la nostra llum segueix sent foscor si no la compartim amb el proïsme. I també ens diu que el compartir la nostra llum no l'esvaïx, sinó que per contra la fa créixer.
"El compartir ens enriqueix en lloc de fer-nos mes pobres". "Els moments més feliços són aquells que hem pogut compartir"
D'igual manera si il·lumines el teu cor amb amor, pot ser que il·luminis un altre cor, així es poden arribar il·luminar a milers de cors amb amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada