Fàtima la filadora

Una vegada, en una ciutat del llunyà Occident, vivia una jove anomenada Fàtima. Era la filla d'un pròsper filador. Un dia, el seu pare li va dir:
- Vine, filla: farem una travessia, doncs tinc negocis que fer en les illes de la mar Mediterrània. Tal vegada tu trobis a un jove atractiu, de bona posició, que podries prendre per espòs.

Es van posar en camí i van viatjar d'illa en illa, el pare fent els seus negocis mentre Fàtima somiava amb l'espòs que aviat podria ser seu. Però un dia, quan estaven en camí a Creta, es va aixecar una tempesta i el vaixell va naufragar.

Fàtima, semi-conscient, va ser llançada a una platja propera a Alexandria. El seu pare havia mort i ella va quedar totalment desemparada.
Podia recordar només vagament la seva vida fins a llavors, ja que l'experiència del naufragi, i l'haver estat exposada a les inclemències del mar, l'havien deixat completament exhausta. Mentre vagava per la sorra, una família de teixidors la va trobar. A pesar de ser pobres, la van dur a la seva humil casa i li van ensenyar el seu ofici. D'aquesta manera, ella va iniciar una segona vida i en el temps d'un o dos anys va tornar a ser feliç, havent-se reconciliat amb la seva sort. Però un dia, estant en la platja, una banda de mercaders d'esclaus va desembarcar i se l'en va endur, juntament amb altres captius.
A pesar de lamentar-se amargament de la seva sort, no va trobar cap compassió per part d'ells, qui la van dur a Istambul i la van vendre com esclava. Per segon cop, el seu món s'havia enfonsat. Ara bé, va succeir que en el mercat havia pocs compradors. Un d'ells era un home que buscava esclaus per a treballar en la fusteria, on fabricava màstils per a vaixells. Quan va veure l'abatiment de la infortunada Fàtima, va decidir comprar-la, pensant que d'aquesta manera, almenys, podria oferir-li una vida un poc millor que la que hauria de rebre d'altre comprador.
Va dur a Fàtima a la seva llar, amb la intenció de fer d'ella una serventa per a la seva esposa. Però quan va arribar a la seva casa, es va assabentar que havia perdut tot els seus diners al ser capturat un carregament per pirates.
No podia afrontar les despeses que li ocasionava tenir treballadors, de manera que ell, Fàtima i la seva dona van quedar sols per a portar a terme la pesada tasca de fabricar màstils. Fàtima, agraïda al seu cap per haver-la rescatat, va treballar tan durament i tan bé, que ell li va donar la llibertat i ella va arribar a ser el seu ajudant de confiança. Va ser així com va arribar a ser relativament feliç en la seva tercera professió.
Un dia, ell li va dir:
- Fàtima, vull que vagis a Java, com el meu agent, amb un carregament de màstils; assegura't de vendre'ls amb profit.
Ella es va posar en camí, però quan el vaixell va estar enfront de la costa xinesa, un tifó el va fer naufragar i, un cop més, es va veure llançada a la platja d'un país desconegut.
Altra vegada va plorar amargament, perquè sentia que en la seva vida gens succeïa d'acord amb les seves expectatives. Sempre que les coses semblaven caminar bé, alguna cosa ocorria, destruint totes les seves esperances.
- Per què serà - va exclamar per tercera vegada- que sempre que intento fer alguna cosa, es malmet? Per què han de succeir-me tantes desgràcies? Però no va haver resposta.
De manera que es va aixecar de la sorra i es va encaminar terra endins. Ara bé, succeïa que ningú a Xina havia escoltat parlar de Fàtima ni sabia gens dels seus problemes. Però existia la llegenda que un dia arribaria allí certa dona estrangera, capaç de fer una tenda per a l'emperador.
I ja que per aquell temps a Xina no existia ningú que pogués fer tendes, tothom esperava el compliment d'aquella predicció amb la més viscuda expectativa.
A fi d'estar segurs que aquesta estrangera, quan arribés, no passés desapercebuda, els successius emperadors de Xina solien enviar escrits un cop per any a totes les ciutats i a tots els llogarets del país, demanant que cada dona estrangera fos duta davant la Cort.
Va ser justament en una d'aquestes ocasions quan Fàtima, esgotada, va arribar a una ciutat costanera de Xina. La gent va parlar amb ella per mitjà d'un intèrpret, explicant-li que tenia que anar a veure a l'emperador.
- Senyora - va dir l'emperador quan Fàtima va ser duta davant ell - sabeu fabricar una tenda?
- Crec que si - va dir Fàtima.
Va demanar sogues, però no les havia. De manera que, recordant els seus temps de filadora, va recollir lli i va fabricar les cordes. Després va demanar una tela forta, però els xinesos no tenien la classe de tela que ella necessitava. Llavors, utilitzant la seva experiència amb els teixidors d'Alexandria, va fabricar una tela resistent per a fer tendes. Després va veure que necessitava els pals per a la botiga, però no existien en el país. Llavors, Fàtima, recordant com havia estat ensenyada pel fabricant de màstils a Istambul, hàbilment va fer uns sòlids pals.
Quan aquests van estar llests, es va debanar el cap tractant de recordar totes les tendes que havia vist en els seus viatges; i heus aquí que una tenda va ser construïda.
Quan aquesta meravella va ser mostrada a l'emperador de Xina, li va oferir a Fàtima donar total compliment a qualsevol desig que ella expressés. Ella va triar establir-se a Xina, on es va casar amb un atractiu príncep, i on, envoltada pels seus fills, va viure molt feliç fins a la fi dels seus dies.

Va ser a través d'aquestes aventures com Fàtima va comprendre que el que havia semblat ésser, en el seu moment, una experiència desagradable, va resultar ser part essencial en l'elaboració de la seva felicitat final.