Aquestes són les paraules amb les que vaig obrir el meu torn en el passat ple. I es que el despropòsit, la neciesa i sobretot la covardia es van fer paleses aquests dies en les reunions prèvies i es van representar durant el ple.
Vergonya es la paraula que em ve al cap cada cop que recordo que ens gastarem el 70% dels diners de la subvenció del FIL en canviar la gespa del camp de futbol.
Ràbia es el que sento cada cop que recordo que convergència es va carregar el projecte de la Font de la Ceba amb l'excusa que hi havien altres prioritats com poden ser els carrers. I aquest cop són ells qui s'han oblidat dels nostres malmesos carrers, a més amb l'afegit que els diners de la font només es podien fer servir per aquell projecte i aquest cop no hi havia limitacions.
Tristesa es el que sento quan veig que la promesa feta fa un mes ha desaparegut. I aquesta no era un altre que si el futbol no aconseguia un préstec de 200000 € no tocaríem la gespa.
Ira es el que sento quan recordo les paraules de l'alcalde: "tranquil Ignasi, no ho faran". I amb aquestes paraules es referia a que com no tindrien el préstec no es faria aquest projecte.
Vergonya aliena vaig sentir al veure com certs regidors votaven a contracor afirmativament, i a més no s'expressaven.
Indignació es el que sento al saber que un poble que te el carrers plens de clots, mancances a l'edifici de l'escola, el clavegueram per acabar, una marquesina com a estació de bus, la llera del riu oblidada i abandonada, edificis que cauen, la biblioteca per inaugurar........ ens gastarem 420.000 € en posar gespa artificial en el camp de futbol.
Per acabar dir allò de no en nom meu, i molt menys no amb el meu vot,
Vergonya es la paraula que em ve al cap cada cop que recordo que ens gastarem el 70% dels diners de la subvenció del FIL en canviar la gespa del camp de futbol.
Ràbia es el que sento cada cop que recordo que convergència es va carregar el projecte de la Font de la Ceba amb l'excusa que hi havien altres prioritats com poden ser els carrers. I aquest cop són ells qui s'han oblidat dels nostres malmesos carrers, a més amb l'afegit que els diners de la font només es podien fer servir per aquell projecte i aquest cop no hi havia limitacions.
Tristesa es el que sento quan veig que la promesa feta fa un mes ha desaparegut. I aquesta no era un altre que si el futbol no aconseguia un préstec de 200000 € no tocaríem la gespa.
Ira es el que sento quan recordo les paraules de l'alcalde: "tranquil Ignasi, no ho faran". I amb aquestes paraules es referia a que com no tindrien el préstec no es faria aquest projecte.
Vergonya aliena vaig sentir al veure com certs regidors votaven a contracor afirmativament, i a més no s'expressaven.
Indignació es el que sento al saber que un poble que te el carrers plens de clots, mancances a l'edifici de l'escola, el clavegueram per acabar, una marquesina com a estació de bus, la llera del riu oblidada i abandonada, edificis que cauen, la biblioteca per inaugurar........ ens gastarem 420.000 € en posar gespa artificial en el camp de futbol.
Per acabar dir allò de no en nom meu, i molt menys no amb el meu vot,
1 comentari:
Ostres Natxo, molt bo el discrus...realment Montblanc està fet una merda!!! Sort que encara queden persones com tu, lluitant pels interessos del poble! salut!
Publica un comentari a l'entrada