dimarts, 30 de març del 2010

mai et donis per vençut


Un dia, el ruc d'un camperol va caure en un pou. L'animal va plorar fortament per hores, mentre el camperol tractava de buscar una mica que fer.
Finalment, el camperol va decidir que el ruc ja estava vell i el pou ja estava sec i necessitava ser tapat de totes maneres; que realment no valia la pena treure al ruc del pou.

Va convidar a tots els seus veïns perquè vinguessin a ajudar-li.
Cadascun va agafar una pala i van començar a llençar-li terra al pou.
El ruc es va adonar del que estava passant i va plorar horriblement.
Després, per a sorpresa de tots, es va tranquil·litzar al cap d'unes quantes palades de terra.
El camperol finalment va mirar al fons del pou i es va sorprendre del que va veure, amb cada palada de terra, el ruc estava fent una cosa increïble: es sacsejava la terra i donava un pas damunt de la terra.

Molt aviat tothom va veure sorprès com el ruc va arribar fins a la boca del pou, va passar per sobre de la vora i va sortir trotant.


La vida et llençarà terra, tot tipus de terra. El truc per a sortir del pou és sacsejar-se-la i usar-la per a donar un pas cap amunt. Cadascun dels nostres problemes és un graó cap amunt. Podem sortir dels més profunds buits si no ens donem per vençuts. Usa la terra que et tiren per a sortir endavant.