D'ací a poques hores abandonaré aquesta ciutat que tant m'ha sorprès i tan be m'ha tractat i acollit.Es per això, o per si tenia el mateix mite que la font de canaletes, aquesta tarda he anat tot passejant fins l'estàtua en homenatge a l'immigrant.
Lluny i alhora molt aprop queden aquelles hores al voltant d'un "guisado", en el racó dels sentiments a flor de pell queden aquells moments tot parlant dels Eskorbuto, guardat en la memòria de la lluita queden aquells moments dels actes llibertaris al voltant del primer de maig, fent companyia a aquell múscul buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis queda tots els assajos de les dos millors bandes de la ciutat i dels concerts que he gaudit, gravats a foc en l'iris queden tots els racons que he descobert d'aquesta ciutat.
I segurament el que em farà tornar no serà les seves aigües canaletines sinó la seva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada